La pianista i compositora Clara Peya i la companyia de circ Amer i Àfrica se sumen a Playback Maracas i Pau Vallvé a l’edició d’enguany que se celebrarà a Oristà el 20 de juliol.
Des d’avui, les entrades del festival han pujat a un preu de 12€ i es poden adquirir a la web de Cooncert
El Festival Cantilafont és el projecte d’arts del Lluçanès de referència. El seu objectiu és fer arribar la cultura a espais que la quotidianitat i el pas del temps han deixat a l’oblit. La proposta artística sempre està curada fins a l’últim detall; una sinergia de propostes consolidades i propostes emergents, que trepitgen, o trepitjaran fort el panorama.
La Biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal acollirà dijous avui la presentació d’un llibre únic i irrepetible que se’ns dubte portarà cua. Es titula «El monarca de la Bisbal» està editat per Ediciones B, el segell propietat del grup editorial Penguin Random House, i es tracta de la autobiografia de Albert Solà, l’home que afirma ser fill de Joan Carles I i de Anna Maria Bach Ramon, una dona procedent de l’alta burgesia barcelonina. És una història fascinant, que de manera planera i sense subterfugis detalla la vida plena de misteris de la persona que ha interposat dos demandes de paternitat contra el rei emèrit.
Hi serà present l’autor i veí de la Bisbal, l’Albert Solà, que, malgrat que les seves demandes no han estat admeses per la inviolabilitat de l’anterior rei d’Espanya, segueix reivindicant els seus orígens. L’acompanyaran l’editor Xavier Grass i Manel Magrinyà, col·laborador deRàdio Capital
Després del darrer èxit del grup “Amb més força que mai” Ses Bubotes s’atreveixen amb un nou senzill intens i màgic. ‘Atac al cor’, una peça d’allò més addictiva.
La imatge d’aquest senzill queda reflectida en aquesta meitat cor meitat logo del grup, que ha realitzat en Pedro Sintes, el baixista del grup. D’una banda perquè en el cor és on ocorren les coses determinants de la nostra vida i d’altra banda perquè el grup vol acompanyar-te en el dia a dia amb les seves cançons.
Aquest nou senzill arriba en plena gira pre estiu 2019, amb la qual el grup recorren la geografia mallorquina amb més de 10 actuacions programades i que continuarà en ple estiu a totes les revetlles de Mallorca de la mà de Grup Trui.
El 20 d’abril serà la presentació en directe d’aquest nou senzill al Tardeo-Verbena Indoor Lloseta Rock al Teatre Lloseta.
Sam Levinson, fill del realitzador Barry Levinson, dirigeix una de les pel·lícules més polèmiques d’aquesta temporada. Estrenada a Sitges, ens arriba aquesta crítica sobre el potencial per a la humiliació d’internet i de les xarxes socials, barrejat amb elements de comèdia negra. Nación salvaje és una pel·lícula deutora dels deixebles de Quentin Tarantino sorgits durant els 90. Levinson confessa inspirar-se en el sukeban, sobre les delinqüents femenines japoneses, que es va popularitzar en el manga.
Ambientada en la ciutat de Salem, les protagonistes són Lily i les seves amigues que es troben en l’últim any d’institut. Com totes les persones de la seva generació, viuen enganxades a les xarxes socials. Un dia algú hackeja els telèfons de persones destacades de la comunitat, com l’alcalde i el director de l’institut, i es dedica a escampar i fer públics els seus secrets més íntims. Arribarem en un punt que seran exposats els secrets de tothom i Lily serà estigmatitzada en ser considerada la responsable de hackejar les dades. Un esclat de violència la convertirà en objectiu d’una violenta massa enfurismada.
Que l’acció transcorri a Salem no és casualitat, la pel·lícula és una actualització dels judicis a les bruixes del segle XVII. Trasllada l’acció a l’actualitat i en lloc de bruixes tenim a unes estudiants que seran culpades de fer públiques fotografies i xats dels telèfons mòbils de tota la població. Però la persecució a la qual seran sotmeses serà la mateixa. En resum, les bruixes de Salem amb xarxes socials.
Salem no deixa de ser una fotografia d’un país, els Estats Units de l’era Trump. La societat que ens mostra la pel·lícula és intolerant i fa bandera de la doble moral. No és la primera pel·lícula recent que ens parla de manera metafòrica d’aquesta dualitat, la mateixa Nosotros (Us) apunta pel mateix tema.
A Nación salvaje transiten qüestions tan oposades com el puritanisme i el llibertinatge sexual, i en el seu tram final és difícil no pensar en La Purga, davant la impunitat d’aquesta societat a cometre qualsevol atrocitat, per tal de perpetuar i protegir el seu estat.
El que li podem retreure a la pel·lícula és que sovint sembla un producte massa prefabricat. Visualment és atractiva, però la narrativa no és gens orgànica.
Tot i que narrativament es podia fer millor, la reflexió i els paral·lelismes que estableix són molt interessants, també el fet de fer-ho des d’un punt de vista d’apoderament femení destinat sobretot al públic adolescent que vulgui veure amb pel·lícula sexualment desvergonyida, amb esclats de violència i amb un missatge crític. Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Sam Levinson, fill del realitzador Barry Levinson, dirigeix una de les pel·lícules més polèmiques d’aquesta temporada. Estrenada a Sitges, ens arriba aquesta crítica sobre el potencial per a la humiliació d’internet i de les xarxes socials, barrejat amb elements de comèdia negra. Nación salvaje és una pel·lícula deutora dels deixebles de Quentin Tarantino sorgits durant els 90. Levinson confessa inspirar-se en el sukeban, sobre les delinqüents femenines japoneses, que es va popularitzar en el manga.
Ambientada en la ciutat de Salem, les protagonistes són Lily i les seves amigues que es troben en l’últim any d’institut. Com totes les persones de la seva generació, viuen enganxades a les xarxes socials. Un dia algú hackeja els telèfons de persones destacades de la comunitat, com l’alcalde i el director de l’institut, i es dedica a escampar i fer públics els seus secrets més íntims. Arribarem en un punt que seran exposats els secrets de tothom i Lily serà estigmatitzada en ser considerada la responsable de hackejar les dades. Un esclat de violència la convertirà en objectiu d’una violenta massa enfurismada.
Que l’acció transcorri a Salem no és casualitat, la pel·lícula és una actualització dels judicis a les bruixes del segle XVII. Trasllada l’acció a l’actualitat i en lloc de bruixes tenim a unes estudiants que seran culpades de fer públiques fotografies i xats dels telèfons mòbils de tota la població. Però la persecució a la qual seran sotmeses serà la mateixa. En resum, les bruixes de Salem amb xarxes socials.
Salem no deixa de ser una fotografia d’un país, els Estats Units de l’era Trump. La societat que ens mostra la pel·lícula és intolerant i fa bandera de la doble moral. No és la primera pel·lícula recent que ens parla de manera metafòrica d’aquesta dualitat, la mateixa Nosotros (Us) apunta pel mateix tema.
A Nación salvaje transiten qüestions tan oposades com el puritanisme i el llibertinatge sexual, i en el seu tram final és difícil no pensar en La Purga, davant la impunitat d’aquesta societat a cometre qualsevol atrocitat, per tal de perpetuar i protegir el seu estat.
El que li podem retreure a la pel·lícula és que sovint sembla un producte massa prefabricat. Visualment és atractiva, però la narrativa no és gens orgànica.
Tot i que narrativament es podia fer millor, la reflexió i els paral·lelismes que estableix són molt interessants, també el fet de fer-ho des d’un punt de vista d’apoderament femení destinat sobretot al públic adolescent que vulgui veure amb pel·lícula sexualment desvergonyida, amb esclats de violència i amb un missatge crític. Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.