Ser jove vol dir moltes coses, però vol dir sobretot que els adults et repeteixin i repeteixin que tot el que penses, ho penses perquè ets jove, o que tot això que dius, ho dius perquè ets jove. A vegades, sembla que diguem disbarats massa disbarats o que no sapiguem res de la vida. Com és evident, sabem la vida que hem viscut fins ara, i com també és evident, canviarem perspectives. Si no fos així, els anys perdrien la gràcia. Però de tot el món dels
adults em sobta una cosa en concret, i és que molts d’ells inverteixen poc temps per fer el que els agrada. L’altra dia parlava amb una persona sobre tot això de treballar, i de si s’ha de treballar del que t’agrada de veritat, o del que et dóna diners i estabilitat, i de les prioritats i aquestes coses. I em va dir que ell s’havia guanyat la vida, però que se l’havia guanyat invertint les seves hores en el que li agradava fer. Que això era guanyar-se la vida, i que els diners, eren una altra cosa. Per primera vegada vaig pensar que aquesta expressió que diem de guanyar-se la vida volent dir que algú té molts diners, no té cap sentit. La vida són hores i les hores són teves, i en aquest cas meves, i jo sóc aquí a les 8 del matí perquè m’agrada fer això. Per res més, i per només això, ara mateix m’estic guanyant la vida. I sí, tots hem d’arribar a final de mes i menjar, però el que no pot ser és que això ens faci perdre l’interès pel que ens agrada o que ens impedeixi tenir temps per dedicar-nos-hi, encara que hagi de ser a partir de dos quarts de set de la tarda després de tota una jornada en la que molts hauran guanyat diners, però no vida. Guanyar-se la vida és una cosa i guanyar diners n’és una altra, i encara que les dues siguin importants no les hem de confondre, o deixar-ne de fer una per excés de l’altra. I a guanyar-me la vida, en aquest nou sentit, no hi vull renunciar tingui 23, 35, 50 o 70 anys. I em farà molta gràcia si ara tots els de més de 40 anys penseu que dic això perquè sóc jove, però que voleu què us digui. Si vosaltres no ho penseu, serà perquè no voleu o com dirieu vosaltres, serà perquè sou grans.
