Aquest dimarts al matí s’ha presentat la major part del cartell del gran Concert SOS Costa Brava que vol servir per reivindicar la mobilització ciutadana i, a la vegada, recaptar fons per seguir lluitant per protegir la Costa Brava. Sota l’eslògan de «Ajuda’ns a protegir la costa que encara ens queda» s’hi desplega un cartell que compta amb prop d’una trentena d’artistes i personalitats públiques d’allò més diverses.
Propostes musicals com Pau Riba, Mazoni, Natxo Tarrés, Judit Neddermann, Toti Soler, Miquel Abras, Pep Poblet, la Cobla Bisbal Jove, Xavi Lloses, Rosa Pou, Cala Vento o l’Orchestra Fireluche, es mesclaran amb noms com Adrià Pujol, Àngels Bassas, Bruno Oro, Alba Florejachs, Joan Massotkleiner, Jordi Boixaderas o Joan Lluís Bozzo.
Serà el proper dissabte 4 de maig a l’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí. La roda de premsa de presentació ha tingut lloc al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i ha comptat amb la presència de Jordi Colomí, primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Torroella; Sergi Nuss, portaveu de SOS Costa Brava; i Badreix Tarragó, productor del concert. L’acte també ha comptat amb una petita actuació de Pau Blanc, un dels artistes que configura el cartell del gran concert SOS Costa Brava.
En Badreix Tarragó és un dels productors del concert que SOS Costa Brava ha organitzat a l’Espai Ter i que comptarà amb un bon grapat de músics, actors, actrius o escriptors de renom, per una nit que pretén que sigui una festa reivindicativa del territori.
N’hem parlat amb ell, que ens ha donat detalls de l’acte, dels artistes que assistiran i de les intencions d’aquest esdeveniment.
El 15 d’abril de 1619 va néixer i es va estrenar l’Àliga de la Bisbal que enguany celebra els 400 anys d’edat. Es tracta d’una de les bèsties més antigues del bestiati català juntament amb el drac, i està formada per una estructura de fusta i arpillera revestida de petites peces de pell a manera de plomes dentades i daurades. És un element molt protocol·lari que simbolitza al poder i només surt en dates molt assenyalades per honorar els hostes.
Divendres 5 d’abril va tenir lloc una conferència a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà que va comptar amb la presència de Guillem Pajares, president dels Amics de l’Àliga que va presentar els actes commemoratius dels 400 anys de l’Àliga. Van intervenir igualment Xavier Cordomí, director de la Casa dels entremesos de Barcelonaque va explicar l’origen i simbologia de les àligues, Jan Grau, expert en cultura popular i Jordi Frigola, historiador local que va explicar la història de l’Àliga de la Bisbal.
Miquel Frigola
Miquel Frigola
Miquel Frigola
Per tal de commemorar l’esdeveniment, el mateix dia de l’aniversari dia 15 d’abril i a les 18:15 de la tarda es va fer una plantada a la plaça de l’ajuntament que va anar seguida d’una desfilada pels voltants, en la que l’àliga anava acompanyada de les figures històriques de la Bisbal. El passeig va acabar amb l’arribada a la plaça Major on van tenir lloc diferents balls que van acabar bufant espelmes i brindant amb una copa de cava.
Després del fracàs de crear un univers de superherois compartit a l’estil de Marvel Studios, Warner Bros. i DC Comics han optat que a produir pel·lícules en altres universos o que tot i compartir univers, la connexió sigui mínima. La primera pel·lícula que obre aquest camí és ¡Shazam!, protagonitzada per un dels personatges menys populars del seu catàleg. Darrere la càmera trobem a David F. Sandberg, que fins ara relacionàvem amb el gènere de terror, realitzador de les pel·lícules Nunca apagues la luz i Annabelle: Creation.
¡Shazam!, narra la història de Billy Batson, un nen d’acollida de 14 anys que ha crescut als carrers i que quan crida la paraula “Shazam!”, es converteix en un superheroi. Tot i tenir un cos d’adult, musculós i super-poderós aquest no deixa de ser un nen que no deixa de fer tot allò que un adolescent amb super-poders faria. Però Shazam haurà de dominar ràpidament els seus incommensurables poders per enfrontar-se contra el malvat Dr. Thaddeus Sivana.
¡Shazam!, és una barreja entre Big i una pel·lícula de superherois, amb clares referències en l’estil del Superman de Richard Donner. ¡Shazam!, tant podria ser una pel·lícula de superherois com no ser-ho perquè el superheroi aquí un “gimmick” per explicar-nos una història d’amistat i família.
La pel·lícula adapta directament el còmic escrit per Geoff Johns durant l’etapa dels New 52 que era una reinvenció del personatge. El material original era tan bo que el guionista Henry Gayden ha fet poca cosa més que adaptar en format de guió cinematogràfic el que veiem en les vinyetes. El mateix Johns ha estat un dels productors de la pel·lícula. Els personatges tenen molt de cor, cosa que es nota principalment en la frustració de Billy respecte a la seva mare i la relació d’aquest amb els seus nous germans, sobretot en Freddie.
A diferència de la resta de pel·lícules recents del DCEU, aquesta està destinada a tots els públics, tot i que el públic principal són els nens i adolescents, igual com també ho era el còmic original.
La virtut de la pel·lícula és la seva capacitat d’entretenir a través d’uns personatges molt ben construïts, tant els principals com els secundaris, amb excepció del dolent, l’elaboració d’uns bons diàlegs i un tractament de l’humor molt encertat que ens retrotrau a Big, la qual té homenatges força evidents i confessos. La part més fluixa de la pel·lícula és el dolent, el Dr. Thaddeus Sivana que sembla extret de la sèrie de Batman dels anys 60 protagonitzada per Adam West. Mark Strong és un bon actor, però el seu personatge és excessivament caricaturesc i mai es percep com una amenaça real.
Pel que fa al protagonista, Zachary Levy, el pretendent de la protagonista en la segona temporada de The Marvelous Mrs. Maisel, està brutal com a Shazam. No és fàcil que un adult interpreti un nen i no faci el ridícul. Levi ho treu amb molt bona nota. Li veiem un carisma que omple la pantalla cada vegada que surt i la química entre ell i el jove Jack Dylan Grazer que interpreta a Freddie és estupenda. La relació entre Freddie i Billy (Asher Angel) és molt bona, però sobretot quan Billy es converteix en Shazam, ja que no deixa de ser aquella sensació del nen que es creu més adult perquè surt a jugar amb els grans.
Els efectes especials, sense ser res espectacular són molt bons pel que la pel·lícula vol explicar. Quan Shazam arrenca el vol s’assembla molt més al clàssic Superman que no pas el que va fer Zach Snyder a L’home d’acer. De fet, la fotografia és molt acolorida i s’allunya de tota la resta que ha fet Warner des del naixement del DCEU.
¡Shazam!, és la millor pel·lícula de DC des d’El caballero oscuro i la més tendra des de Superman II. En resulta una pel·lícula simpàtica i senzilla en què la falta de pretensions és la seva gran virtut.
El superheroïsme de Richard Donner i el sentit de l’humor adolescent de John Hughes es donen de la mà a ¡Shazam!, al mateix temps que també, a voltes, té punts que parodien les pel·lícules de superherois. Però, sobretot prima l’aventura i no he pogut evitar la sensació de sentir-me igual que quan de petit llegia literatura juvenil d’aventures que tenien aquella màgia que també és present a ¡Shazam! Trobaràs un podcast integral de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Després del fracàs de crear un univers de superherois compartit a l’estil de Marvel Studios, Warner Bros. i DC Comics han optat que a produir pel·lícules en altres universos o que tot i compartir univers, la connexió sigui mínima. La primera pel·lícula que obre aquest camí és ¡Shazam!, protagonitzada per un dels personatges menys populars del seu catàleg. Darrere la càmera trobem a David F. Sandberg, que fins ara relacionàvem amb el gènere de terror, realitzador de les pel·lícules Nunca apagues la luz i Annabelle: Creation.
¡Shazam!, narra la història de Billy Batson, un nen d’acollida de 14 anys que ha crescut als carrers i que quan crida la paraula “Shazam!”, es converteix en un superheroi. Tot i tenir un cos d’adult, musculós i super-poderós aquest no deixa de ser un nen que no deixa de fer tot allò que un adolescent amb super-poders faria. Però Shazam haurà de dominar ràpidament els seus incommensurables poders per enfrontar-se contra el malvat Dr. Thaddeus Sivana.
¡Shazam!, és una barreja entre Big i una pel·lícula de superherois, amb clares referències en l’estil del Superman de Richard Donner. ¡Shazam!, tant podria ser una pel·lícula de superherois com no ser-ho perquè el superheroi aquí un “gimmick” per explicar-nos una història d’amistat i família.
La pel·lícula adapta directament el còmic escrit per Geoff Johns durant l’etapa dels New 52 que era una reinvenció del personatge. El material original era tan bo que el guionista Henry Gayden ha fet poca cosa més que adaptar en format de guió cinematogràfic el que veiem en les vinyetes. El mateix Johns ha estat un dels productors de la pel·lícula. Els personatges tenen molt de cor, cosa que es nota principalment en la frustració de Billy respecte a la seva mare i la relació d’aquest amb els seus nous germans, sobretot en Freddie.
A diferència de la resta de pel·lícules recents del DCEU, aquesta està destinada a tots els públics, tot i que el públic principal són els nens i adolescents, igual com també ho era el còmic original.
La virtut de la pel·lícula és la seva capacitat d’entretenir a través d’uns personatges molt ben construïts, tant els principals com els secundaris, amb excepció del dolent, l’elaboració d’uns bons diàlegs i un tractament de l’humor molt encertat que ens retrotrau a Big, la qual té homenatges força evidents i confessos. La part més fluixa de la pel·lícula és el dolent, el Dr. Thaddeus Sivana que sembla extret de la sèrie de Batman dels anys 60 protagonitzada per Adam West. Mark Strong és un bon actor, però el seu personatge és excessivament caricaturesc i mai es percep com una amenaça real.
Pel que fa al protagonista, Zachary Levy, el pretendent de la protagonista en la segona temporada de The Marvelous Mrs. Maisel, està brutal com a Shazam. No és fàcil que un adult interpreti un nen i no faci el ridícul. Levi ho treu amb molt bona nota. Li veiem un carisma que omple la pantalla cada vegada que surt i la química entre ell i el jove Jack Dylan Grazer que interpreta a Freddie és estupenda. La relació entre Freddie i Billy (Asher Angel) és molt bona, però sobretot quan Billy es converteix en Shazam, ja que no deixa de ser aquella sensació del nen que es creu més adult perquè surt a jugar amb els grans.
Els efectes especials, sense ser res espectacular són molt bons pel que la pel·lícula vol explicar. Quan Shazam arrenca el vol s’assembla molt més al clàssic Superman que no pas el que va fer Zach Snyder a L’home d’acer. De fet, la fotografia és molt acolorida i s’allunya de tota la resta que ha fet Warner des del naixement del DCEU.
¡Shazam!, és la millor pel·lícula de DC des d’El caballero oscuro i la més tendra des de Superman II. En resulta una pel·lícula simpàtica i senzilla en què la falta de pretensions és la seva gran virtut.
El superheroïsme de Richard Donner i el sentit de l’humor adolescent de John Hughes es donen de la mà a ¡Shazam!, al mateix temps que també, a voltes, té punts que parodien les pel·lícules de superherois. Però, sobretot prima l’aventura i no he pogut evitar la sensació de sentir-me igual que quan de petit llegia literatura juvenil d’aventures que tenien aquella màgia que també és present a ¡Shazam! Trobaràs un podcast integral de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Des de la passadamatinadaelsnúvols han anatguanyatterreny i aquestmatí el cel presenta un estat entre mig i moltennuvolat. Durant les primershores del dia no es descarta algunplugim feble o quatre gotes. Cap al migdia s’aniranobrintmésclarianes.
Puja lleugerament la temperatura mínima i la màixmaassoliràvalorsd’entre 16 i 18ºC.
Demàtindrem una jornada tranquil·laambmés Sol i de cares a divendresens arriba un front que tornarà a augmentar la inestabilitat.
Beck acaba de compartir una nova peça ‘Saw Lightning‘, que ha estat produïda per Pharrell Williams i que formarà part d’un nou disc que en paraules textuals del músic, ve del futur. Es dirà “Hyperspace” i serà una mirada als sons del futur.
Beck segueix amb aquesta cançó un any d’allò més intens, després d’aconseguir el Grammy al millor disc alternatiu per “Colors” i demostrant que està en plena forma.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.