“Fanzín”, el darrer disc de Pol Cruells és sens dubte el seu treball més polièdric. Amb una presentació més pròpia d’una revista alternativa que no pas d’un disc convencional, les lletres de les cançons s’acompanyen de reflexions personals i d’una visió artística i plàstica que vol anar més enllà d’un missatge merament sonor. La portada inclou una il·lustració original de Xavi de la Iglesia (Blaumut), que retrata a Cruells de forma molt personal. El Fanzín en sí és un homenatge al treball dels autors gràfics dels còmics de finals dels 70 i dels anys 80, un imaginari apocalíptic ple de fantasia, ciència ficció i erotisme, que van marcar la infantesa i l’adolescència del músic.
A nivell de continguts, la reivindicació del paisatge mediterrani a “Posidònia” i la passió per viure la vida intensament a “Tattoo”, deixen espai també a d’altres temes més socials com la migració a “L’onada” o la crisi mediambiental a “L’últim iceberg”.
Fanzín ha estat enregistrat per Eduard González a 8 Bits Estudi de Sabadell amb el quartet de músics habitual de Pol Cruells: Albert Carbonell a les guitarres, Xavi Castanys a la mandolina, i Ramon Aragall a la bateria. El disc ha estat mesclat per Àngel Medina i veurà la llum al Segell Microscopi el proper 23 d’abril, Diada de Sant Jordi.
El concert de presentació a Barcelona tindrà lloc el 24 de maig al CAT Centre Artesà Tradicionàrius, a Gràcia (Barcelona), i a Sabadell el 28 de juny.
Han passat 3 anys d’ençà que els canadencs Sum 41 van editar ’13 voices’ i des de llavors ha plogut molt i el grup de Deryck Whibley ja està preparat per estrenar nou material i donar el relleu al disc.
Amb una gira que s’allargarà fins a l’agost i amb una parada al Download Festival de Madrid, la banda ha anunciat a les xarxes socials l’estrena de ‘Out for Blood’, el primer senzill del disc «Order In Decline» que arribarà el 19 de juliol.
Tracklist:
1. Turning Away
2. Out for Blood
3. The New Sensation
4. A Death in the Family
5. Heads Will Roll
6. 45 (A Matter of Time)
7. Never There
8. Eat You Alive
9. The People Vs…
10. Catching Fire
L’Ajuntament de Calonge ha explicat que totes les despeses ocasionades i per ocasionar a causa del desallotjament i reallotjament dels 25 pisos desallotjats aniran a càrrec del banc BBVA, que és el propietari de l’edifici, i no serán asumidos per l’Ajuntament. Així es va explicar en la roda de premsa que va fer el passat dijous el consistori, juntament amb la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, l’alcalde de Calonge, Jordi Soler.
Els fets es remonten a quan la policia va desallotjar el 2 d’abril l’edifici de 28 pisos, 25 dels quals estaven ocupats, després que diversos informes alertessin d’un «risc imminent» per les connexions fraudulentes. Davant això, l’Ajuntament va buscar alternatives d’allotjament per a les onze famílies que hi vivien i es va acabar tapiant el bloc sencer.
Segons l’Ajuntament han fet totes les actuacions de manera subisdiària perquè la propietat era del banc. Així doncs, encara que l’actuació l’hagi dut a terme al consistori, els costos repercutiran a l’entitat propietària. Algunes de les despeses consisteixen, expliquen fonts municipals, en l’actuació de tapiar l’edifici i la manutenció i l’allotjament de les 25 famílies. A partir d’ara les despeses d’allotjament i manutenció es deixaran de pagar i les mateixes hauran de buscar una alternativa a la que tenien fins ara. De totes maneras, l’Ajuntament diu que una de les despeses que sí assumiran els serveis socials municipals són l’allotjament momentani de l’única família empadronada al municipi i de quatre persones sense papers de les quals el consistori n’estudia el cas amb amb els serveis d’estrangeria.
A la mateixa roda de premsa, la Policia Local i els Mossos d’Esquadra van informar que havien localitzat al pis desallotjat un laboratori de cultiu de marihuana i han comissat diversos objectes religiosos de l’església, quatre motos i un ciclomotor robats. Entre els objectes robats hi ha una moto Honda CRF i una bicicleta valorada en 1.000 euros i relacionades amb un robatori amb força. També han recuperat un conjunt de pals de golf robats per valor de 2.500 euros. La Policia Local i els Mossos d’Esquadra han fet balanç aquest dijous de l’actuació per desallotjar el bloc ocupat de Calonge a principis de mes. Durant l’operatiu, van confiscar un ciclomotor i quatre motos, tres de les quals havien estat completament desballestades. Una d’elles, a més, de la marca Honda CFR 100F6 està relacionada amb un robatori amb força que es va produir al carrer Major. També en relació a aquest robatori es va poder recuperar una bicicleta de la marca Spezialized, valorada en gairebé 1.000 euros. A més, van recuperar un conjunt de pals de golf robats i valorats en 2.500 euros. L’entrada també va posar al descobert un laboratori de cultiu de marihuana i 116 grams d’aquesta substància. L’espai comptava amb làmpades de secat, aire acondicionat, ventiladors, temporitzadors de llum, tres llums amb reflector i diversos productes químics.
Avui hem volgut obrir el Supermatí, recordant l’actuació que la Paula Valls va fer al nostre estudi, per encetar l’edició especial del Selecció Premium que vam emetre ahir al vespre.
Des de la magnífica adaptació cinematogràfica d’It, Stephen King està essent font d’inspiració per tornar a adaptar algunes de les seves novel·les que només havien estat adaptades en la televisió en pel·lícules de sèrie B, aquest darrer cas és el de Cementerio de animales o Pet Sematary en original, un joc de paraules que es perd en la seva traducció.
Cementerio de animales ens narra la història del Dr. Louis Creed, que després de perdre a una persona estimada, creuarà que és una bona idea portar el cos d’aquesta a un cementiri d’animals amagat en les profunditats dels boscos de Maine, on els antics indis enterraven els seus morts. En aquest cementiri es diu que els animals enterrats allí tornen a la vida.
La primera pregunta que us pot venir al cap és si entre aquesta i l’original del 1989 hi ha un salt qualitatiu com el d’It que justifiqui el remake. La resposta és clara. No, i això la converteix en una pel·lícula innecessària. Els directors, Kevin Kölsch i Dennis Widmyer, han fet una pel·lícula que com a sèrie B de terror funciona, però això no la diferencia de l’anterior versió. Per arribar aquí ens podíem haver quedat només amb la pel·lícula del 1989. Cementerio de animales (2019) no és el que va significar l’It d’Andres Muschietti i, per tant, l’objectiu que es pretenia és fallit. La direcció és plana i excessivament clàssica. Els realitzadors no estaven preparats pel que pel·lícula necessitava.
De Cementerio de animales (2019) m’agraden, sobretot, els primers dos terços. No és el que esperava, però funciona. En l’últim terç és quan s’allunya de l’original i busca fer un producte propi que es mou a cops d’efecte. A partir d’aquí, recargola la trama en un final que esdevé previsible quan ja l’has vista a venir.
El més destacable de la pel·lícula és la seva atmosfera malsana i el malrollisme d’algunes escenes que són francament molt pertorbadores.
Pel que fa als actors, m’agrada moltíssim John Lithgow, com tot el que fa, i sobre Jason Clarke, doncs fa el paper de sempre, per bé o per mal. I pel que fa a la nena, Jeté Laurence, no estem parlant davant d’aquests actors i actrius infantils meravellosos que veiem en moltes produccions. Hem de dir que el seu paper no era fàcil i era clau que l’actriu escollida fos creïble quan es produís el gir. Desgraciadament Laurence no arriba quan el guió li exigeix que compleixi. I aquí apunto també a un doblatge espantós.
El guió, molt estil dels 80, no és el que millor li convenia, primer perquè l’apropa massa a la narrativa de l’original i segon perquè en la narrativa actual, presentar a uns personatges que estan aïllats de la resta del món, sense que cap interferència exterior, ens pot fer sortir de la pel·lícula.
Un pal especial al muntador del tràiler que et rebenta tota la pel·lícula. De fet, el que no veiem al tràiler són només els últims 10 minuts de pel·lícula. Una clatellada pels genis que van decidir explicar-nos tota la pel·lícula en el tràiler.
No obstant això, és entretinguda i com a sèrie B funciona, sobretot si no coneixeu la pel·lícula original, ni la novel·la de King. Em quedo amb un dels punts que més m’ha agradat, que la pel·lícula, a diferència de moltes produccions actuals, renuncia a fer saltar a l’espectador de la butaca a base d’espants de gats, valgui la broma en aquesta pel·lícula, i que el terror i la por vingui de la desesperació i tristesa dels personatges humans que la protagonitzen. Trobaràs una ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
