Lluís Llach nega que s’hagués produït «violència contra els vehicles» de la Guàrdia Civil el 20S

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Lluís Llach nega que s'hagués produït "violència contra els vehicles" de la Guàrdia Civil el 20S
Loading
/

El cantautor baixempordanès i exdiputat de Junts pel Sí (2015-2017), Lluís Llach, ha declarat avui com a testimoni al Tribunal Suprem en el judici del procés. Llach havia estat citat per l’acusació popular -que la forma Vox- i els advocats d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Sànchez, per parlar sobre els fets del 20 de setembre de 2017 davant de la Conselleria d’Economia.

Llach ha volgut remarcat al llarg de la seva declaració el «caràcter cívic i pacífic» de les manifestacions independentistes, ja que diu que és «una norma clara» d’ells. Qui ha obert el torn de preguntes ha estat l’advocat i recentment escollit diputat al Congrés per Vox Javier Ortega Smith, i el de Verges ha volgut expressar les seves discrepàncies per la presència d’aquesta formació com a acusació popular:

El jutge Marchena, president de la sala, ha instat al testimoni a no fer aquest tipus de declaracions i li ha recordat l’obligatorietat de contestar a totes les parts:

D’altra banda, l’aleshores diputat de la coalició de Convergència i Esquerra ha defensat que van ser «respectuosos» amb la Guàrdia Civil, que la gent els cridava «fora les forces d’ocupació», però que no va veure que es llancés cap objecte contra els agents. També ha dit que l’actitud de la Guàrdia Civil va ser «exemplar».

Sobre els vehicles danyats a la concentració el 20 de setembre per l’escorcoll a la Conselleria d’Economia, ha defensat que «no va haver-hi cap violència» contra els cotxes i que el pes de la gent que hi pujava sí que «podia generar desperfectes». Sobre com van desconvocar la mobilització, el cantautor ha assegurat que va ser «molt complicat», i que va ser ell qui va instar Sànchez i Cuixart a pujar damunt del vehicle de la Guàrdia Civil per aturar-ho:

Sobre la sortida de la secretària general, Llach diu que va coordinar i organitzar com facilitar-ho i que un grup de diputades es van oferir per aconseguir que la lletrada sortís.

Els Bombers de la Generalitat posen fi a la protesta de les hores extres després de 5 mesos

Camió de Bombers en una imatge d'arxiu
Camió de Bombers en una imatge d'arxiu

Els Bombers de la Generalitat han posat fi a les protestes de no fer hores extres iniciada el desembre de l’any passat. La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (DGPEIS) i la Conselleria d’Interior han arribat a un preacord que preveu millores en les condicions laborals dels bombers, també pel que fa a recursos humans i materials.

Els sindicats del cos van denunciar la falta de personal i de material, on els treballadors es van veure obligats a fer ús de les seves hores extres per garantir la dotació mínima dels parcs. Per aquests motius, el desembre de l’any passat van decidir deixar de fer hores extres, ocasionant tancaments en alguns dels parcs d’arreu del territori, com el de Calonge i el de Vall d’Aro que se’n van veure molt afectats.

Després de quasi cinc mesos, els Bombers han decidit tornar a fer hores extres després del preacord de la DGPEIS i la Conselleria d’Interior que preveu l’eliminació de les 102 hores extres obligatòries per suplir la manca de personal. Els agents poden acumular fins a 350 hores extres voluntàries l’any, a més a més de les que són obligatòries. Tot i que els sindicats el consideren un preacord de mínims, el 70% dels treballadors el va aprovar a través de votacions internes.

En una visita al Parc de Bombers de Girona la setmana passada, el president Quim Torra va refermar el compromís del Govern amb el cos de Bombers de la Generalitat. El president va anunciar l’adjudicació de les obres de la reforma integral del parc de bombers de la ciutat valorada en 1,4 milions d’euros.

Torra també va recordar que el Govern va aprovar la compra de 92 Bombes Rurals Pesades per als treballadors amb la voluntat de substituir progressivament els vehicles més antics del cos. L’adqusició està prevista pels anys 2020-2022 i està valorada en 4,5 milions d’euros. El Govern respon així a una de les altres demandes que es fan sindicats i treballadors, com és la renovació i millora del material. Aquests vehicles es van comprar l’any 2010 i hi ha camions que actualment tenen 25 anys.

La falta de personal, però, segueix sent una preocupació per als sindicats, ja que consideren que s’ha de dotar al cos de més efectius. El Govern va recordar que es preveu una convocatòria de 250 noves places, que en paraules de Torra és «la més important dels últims 25 anys». Ara per ara, falta que aquest preacord sigui ratificat per la Comissió de Retribucions del Departament d’Economia i per la Mesa General de la Funció Pública per firmar-lo formalment.

Montse Bassa: Els incompliments ens afecten dia a dia

Montse Bassa en un acte d'Esquerra Republicana de Catalunya
Montse Bassa en un acte d'Esquerra Republicana de Catalunya
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Montse Bassa: Els incompliments ens afecten dia a dia
Loading
/

La diputada electa Montse Bassa per ERC a Girona ha passat pels micròfons de Ràdio Capital de l’Empordà aquest dilluns al matí. Bassa ha fet un repàs a la victòria de la formació independentista al Baix Empordà i ha recordat que hi ha incompliments que afecten el dia a dia dels ciutadans. Entre les promeses que no s’han portat a terme ha destacat Ràdio Liberty o convertir el Port de Palamós en Port Schengen.

Amb la victòria a la majoria de municipis del Baix Empordà, Esquerra Republicana de Catalunya ha guanyat al Baix Empordà. La llista encapçalada per Montse Bassa s’ha imposat en 33 dels 36 municipis baix empordanesos. I aquest dilluns Bassa ha explicat què faran a Madrid amb els tres escons dels sis possibles a la demarcació gironina. Un dels objectius és solucionar els incompliments que afecten dia a dia a la comarca. Això ha dit la diputada electa a Ràdio Capital.

Bassa ha assegurat que els incompliments sempre han arribat per la falta d’influència al Congrés Espanyol d’un partit català. Amb els 15 escons d’Esquerra Republicana, la cap de llista ha explicat que lluitaran per defensar els interessos dels gironins però també buscar la llibertat i el diàleg per la independència de Catalunya. Preguntada sobre la via moderada que ha pres ERC aquestes generals, ha argumentat que no és una via moderada. Si no que lluita pels interessos catalans.

Montse Bassa va saltar a la primera línia de la política catalana quan la seva germana Dolors Bassa, exconsellera d’Afers Socials i Família va entrar dins de la presó. Des d’aleshores ha estat una de les figures més reivindicatives en la defensa dels líders independentistes empresonats. Fins al passat principi de març només havia estat la germana de l’exconsellera. El 9 de març, ERC fitxava Bassa com a cap de llista a les eleccions generals per Girona. Una cap de llista que encara no ha pogut parlar amb la seva germana després dels resultats electorals. Aquest dilluns hi ha hagut judici i l’última trucada entre germanes va ser a les 6 de la tarda del diumenge. Dues hores abans de conèixer el sondeig de la FORTA. Tot i això, l’exconsellera Dolors Bassa ha fet una piulada aquest dilluns al migdia felicitant a la seva germana.

Escolta l’entrevista sencera:

Deu agents de la Policia Local de Platja d’Aro porten l’Ajuntament als tribunals per no haver cobrat el plus de «productivitat pactada»

Policia Local de Castell-Platja d'Aro
Imatge d'arxiu de la policia local de Platja d'Aro

Deu agents de la Policia Local de Platja d’Aro han portat l’Ajuntament als tribunals per no haver cobrat, durant anys, un plus de «productivitat pactada», segons han informat diversos mitjans. Els policies, que en un primer moment van reclamar l’import a l’Ajuntament però el consistori no els hi van donar la raó en la majoria dels casos per silenci administratiu, ara han interposat recursos contenciosos administratius a la decisió de l’Ajuntament de no abonar aquests imports. Els assumptes estan arribant a diferents jutjats de la matèria que hi ha a Girona i, segons fonts judicials, en totes les sentències dictades fins ara els jutjats han estimat les pretensions dels agents, tot i que rebaixant l’import dels diners reclamats inicialment.

Segons les fonts, els jutges estan donant la raó als agents i reconeixen que tenen dret a cobrar imports que giren al voltant dels 6.000 euros. Una d’aquestes sentències subratlla que no és el primer cop que els jutjats contenciosos administratius «es veuen amb l’obligació» de resoldre peticions de diferents agents de la Policia Local de Platja d’Aro amb objectius i fonaments «pràcticament idèntics» per avalar el dret a l’abonament de la «productivitat pactada».En aquest punt, el jutjat assenyala fins a cinc sentències dictades entre els anys 2014 i 2018 sobre el mateix afer i es fa seus els arguments segons els quals, ja anteriorment, els jutjats han donat la raó als agents i han resolt que l’ajuntament ha de fer efectiu el cobrament dels diners fixats en sentència.

En concret, les sentències conclouen que hi ha disparitat de criteris en les nòmines dels agents –depenent de l’any d’ingrés al cos- i que això fa que es lesioni «el dret fonamental a la igualtat retributiva». També tenint en compte resolucions anteriors, els jutjats fixen imports que poden arribar fins als 6.000 euros. Fonts properes als agents lamenten que, tot i tenir sentències que els donen la raó ja des del 2014, l’ajuntament no hagi vehiculat les reclamacions administratives, fent que el cas torni a arribar als jutjats.

L’Ajuntament subratlla, però, que són estimacions parcials de les reclamacions inicials i assegura que recorrerà totes les sentències. L’equip de govern defensa que no podien pagar el plus perquè els pressupostos generals de l’Estat del 2011 van congelar les retribucions als treballadors públics. L’Ajuntament de Platja d’Aro recorrerà totes les sentències fins al Tribunal Suprem. L’equip de govern reconeix que durant un temps hi va haver «desajustos» en les nòmines dels agents però sosté que va ser com a conseqüència de l’entrada en vigor de la llei de pressupostos generals de l’Estat que congelava el salari dels treballadors públics i impedia continuar abonant aquest plus pactat als policies que van entrar al cos després del 2011. Tot i això, el consistori insisteix en què el nou conveni amb els treballadors que va entrar en vigor el 2014 va posar punt final a les «diferències econòmiques».

Entrevistem a l’actor Pablo Hernandez, un dels protagonistes de la sèrie «Les de l’hoquei» de TV3

Aquest dilluns TV3 estrena una nova sèrie setmanal «Les de l’hoquei«, que té tota la pinta de que arrasarà entre el públic més jove, però que també pretén enganxar a la resta del país amb unes trames molt pròximes.

N’hem parlat amb en Pablo Hernandez, que interpretarà en Nil a la sèrie.

Supermatí – 29-04-2019

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 29-04-2019
Loading
/

Ja pots recuperar l’informatiu de referència del Baix Empordà amb el repàs de les eleccions generals d’ahir i amb entrevista a la Montse Bassa.