Aquest segon dia del mes de maig comença amb un cel força tapat. De fet durant tota la jornada el cel mostrarà un estat entre mig i bastant ennuvolat amb l’obertura d’algunes clarianes a la tarda, però tant pel matí com passat migdia es poden produir ruixats dispersos i en general acumulant quantitats minses o poc abundants i més probables a la zona interior i nord de la comarca.
La temperatura màxima baixa lleugerament i es podran assolir valors d’entre 17 i 19ºC de màxima, mentre que la mínima no baixarà dels 10ºC.
Demà els intervals de núvols seran ben presents durant tot el dia amb l’amenaça de pluja tant pel matí com a darrera hora del dia quan els ruixats seran més probables.
La Generalitat de Catalunya ha aprovat la construcció de 21 escoles i instituts nous, i l’ampliació de sis centres educatius. Dins d’aquest pla, s’inclou el CEIP Vall-llobrega, que des de fa 14 anys funcionava amb mòduls prefabricats o barracons.
És una reivindicació històrica dels pares dels alumnes afectats. L’any 2010, es va arribar a licitar i adjudicar el projecte de construcció de la nova escola, però amb la crisi es va aturar. El govern ho ha anat justificant per la manca de recursos i per diferents criteris de priorització, que han anat canviant al llarg dels anys. Fa dos anys, es va produir una mobilització històrica, ja que més d’un centenar de cotxes van tallar la carretera C-31 a l’alçada de Vall-llobrega en direcció a Palafrugell per exigir una data per iniciar aquesta nova escola. Els problemes d’aquests barracons s’acumulaven, ja que amb el pas del temps, les goteres, rovells, pudors o aïllament deficient es van convertir en problemes molt freqüents.
Aquesta mobilització va fer que, al juny del 2017, el Departament d’Ensenyament es comprometés a construir la nova escola. L’aleshores delegat d’Ensenyament, Josep Polanco, ho considerava una obra «molt necessària».
El conseller Josep Bargalló va anunciar aquest pla i va assegurar que aquestes noves escoles, com la de Vall-llobrega, «es faran amb els nous criteris constructius que ha tirat endavant el Departament d’Educació», en referència a «l’adequació a una nova realitat didàctica i pedagògica de les aules» i «crear nous espais comuns per al treball amb els alumnes», que «tenen a veure amb la necessària diafanitat dels elements de les aules com a mesura de prevenció de qualsevol situació anòmala als centres».
La rua El Carnaval dels Carnavals tornarà aquest dissabte a Platja d’Aro. És la segona edició que se celebra i pretén donar la oportunitat per gaudir de les millors colles de Carnaval de Castell-Platja d’Aro i de les comarques de Girona. S’espera que el recorregut comenci a les 5 de la tarda a l’avinguda del Cavall Bernat i segueixi per l’avinguda de S’Agaró, de nord a sud, fins al centre de Platja d’Aro.
Hi participen 22 colles carnavalesques i més de 1.200 figurants que optaran als 8.600 euros en premis per a les cinc millors colles classificades en les dues modalitats: carrosses i comparses. Un cop finalitzi la rua començarà un ball popular amb l’Orquestra Girasol a la Plaça dels Estanys (19.30 h), i en la mitja part es faran públics els guanyadors i es lliuraran els guardons.
Concretament hi participen les colles Vas Dat, IV Gats, Els Pimpons, Qui ens ha enredat, I a tu què t’importa?, Els Collonuts, Sens Límits, Somos los que somos, Anem de Conya, La Xalana del Port, La Banda del Pati i Els Pipas (Castell-Platja d’Aro), Merlots (Santa Cristina d’Aro), Petard@s.som, Colla Tramuntana, Els Esperits i Golfo’s (Sant Feliu de Guíxols), Els Emmaskarats (Olot), La Santjoanenca (Sant Joan Les Fonts), Embarrakaldats (Caldes de Malavella), La Colla del Tech (Roses), La Carrossa del Pòsit (L’Escala) i Canya i Conya (Tossa de Mar).
Més enllà de les colles locals, la resta de participants han estat convidades a ser-hi presents arran d’haver assolit altes classificacions en la darrera edició de Carnaval arreu del territori. Totes reben subvenció per ser-hi present i alhora opten als guardons que decidirà un jurat que valora quatre conceptes bàsics: coreografia, disfressa, carrossa i animació. En la modalitat de Carrosses hi ha cinc premis: Primer (2.000 euros), Segon (1.500 euros), Tercer (1.000 euros), Quart (700 euros) i Cinquè (500 euros); i també cinc en Comparses: Primer (1.000 euros), Segon (700 euros), Tercer (500 euros), Quart (400 euros) i Cinquè (300 euros).
L’any passat aquesta rua del Carnaval dels Carnavals ja va ser notícia. No per ser la primera edició sinó pel nom que s’havia escollit. El municipi de Palafrugell va mostrar el seu malestar pel nom escollit. Tot i això, des de Castell-Platja d’Aro es va assegurar que acceptaven canviar de nom però no la data de celebració. Un requeriment per part de l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, per permetre la participació dels palafrugellencs que estrenaven les carrosses al Carnaval de Carnaval al municipi.
El futbol avui és protagonista a Palamós amb la celebració de la Copa Palamós, una fase prèvia del Torneig Costa Brava Soccer Cup, que se celebrarà també al municipi baix-empordanès els dies 25 i 26 de maig. L’organització ha reunit un total de 40 equips de 34 clubs diferents que jugaran a l’estadi Palamós-Costa Brava i als camps annexos amb l’objectiu d’arribar a la gran fase final. Els clubs guanyadors tindran l’opció d’enfrontar-se a equips de la talla del Barça, l’Espanyol o l’Athletic.
En el ple Municipal celebrat el 30 d’abril, el grup de Compromís per La Bisbal- JuntsxCat, va presentar una moció de rebuig a l’afusellament i crema simbòlica del president Puigdemont. Aquests fets van tenir lloc el passat 1 d’abril de 2019 a la localitat sevillana de Coripe ( Sevilla) en el marc d’una «festa» catalogada com d’Interès Turístic Nacional que culmina quan el Judes és portat a la plaça acompanyat pels escopeters, la banda de música i els capgrossos.
Nombroses persones i entre elles molts nens van presenciar aquell dia a la plaça principal de la localitat sevillana la denominada «festa» de la Crema del Judes, que aquest any estava representat per un ninot caracteritzat com Puigdemont al que havien vestit amb els símbols del llaç groc i de l’estelada. Després de ser col·locat al costat de l’església com mana aquesta «tradició» , l’espantall va ser tirotejat, penjat d’una figuera i cremat com a exemple “del que és negatiu per a la societat”.
L’alcalde deCoripe ha declarat reiteradament que la «quema de Judas» es una antiga tradició satírica del poble però el fet ha estat considerat per molts catalans com una mostra de catalanofòbia, susceptible fins i tot de ser qualificada com a delicte d’odi.
Vagi d’entrada que aquest escrit no conté espòilers. Els hem fet tots en el programa especial que hem gravat i, per tant, us dirigim allí perquè tingueu la nostra impressió amb tot luxe de detall. Aquesta crítica, si la podem qualificar així, és emocional i de sensacions que, de fet, és el que pretén provocar-nos Vengadores: Endgame.
Tot va començar el 2008 amb Iron Man i aquest primer viatge culmina aquí, onze anys després amb un total de 22 pel·lícules. Quan Nick Furia apareixia als crèdits finals d’Iron Man li demanava a Tony Stark que s’unís al Projecte Venjador, es posava de manifest la intenció de fer diferents pel·lícules, amb diversos personatges, que estiguessin connectades i que acabessin confluint en pel·lícules de grup. El que sortia dels còmics i arribava modestament en els cinemes, s’ha convertit en el fenomen cinematogràfic més popular de tota una generació.
L’artífex d’aquest fenomen té nom i cognom: Kevin Feige. Feige es va forjar en el mitjà cinematogràfic treballant per la productora Shuler Donner, que produïa les pel·lícules de la saga X-Men. Feige era l’home perquè és un lector apassionat dels còmics Marvel i, a més, coneixia Hollywood per dins. Feige va començar a treballar per a Marvel Studios, quan aquesta encara no era propietat de Disney, així va crear Iron Man, amb la idea que l’espectador de cinema pogués experimentar la mateixa sensació d’univers compartit del lector de còmics. Si hagués fracassat, la cosa hauria acabat allí, però van ser un èxit. Així que la maquinària es va posar en marxa immediatament per preparar pel·lícules futures. La següent en arribar seria Iron Man 2 al 2010 i Thor i Capitan Amérrica: El primer Vengador el 2011. La pedra definitiva de l’èxit va arribar al 2012 amb l’estrena de Los Vengadores.
Endgame és la culminació de les històries que van començar fa onze anys i enllaça directament amb el final de Vengadores: Infinity War. Thanos ha guanyat i ha eliminat a la meitat dels éssers vius de l’univers. Tony Stark i Nebula es dirigeixen cap a la Terra en una nau en la qual comença a escassejar l’oxigen. A la Terra, Steve Rogers, Bruce Banner, Thor, Natasha Romanov i Rocket han abandonat qualsevol esperança.
Vengadores: Endgame és l’esdeveniment cinematogràfic de l’any i per tota una generació és el que Star Wars va significar per una altra. Aquests onze anys, independentment del que faci Marvel Studios a partir d’ara, han marcat a milions de nens i adolescents que d’aquí a vint anys i més enllà tindran aquests títols en el mateix lloc que avui en dia, una altra generació tenim a Regreso al futuro, Els Goonies, Indiana Jones, etcètera.
La pel·lícula és un viatge emocional en el qual ens acompanyen els personatges que el lector de còmics segueix de tota la vida i que l’espectador de cinema durant més d’una dècada. Ambdós públics, tot i que diferents, comparteixen amor cap a ells i ells, els Venjadors, ens ofereixen la festa final i celebració d’aquests onze anys que esperàvem.
És cert que la primera vegada que la vaig veure l’he percebut diferent de la segona. La primera, estava més endut per les sorpreses i girs de guió, però quan ja les saps, la pel·lícula es percep molt més orgànica i allò que el principi et podria semblar que Infinity War és una pel·lícula més completa, no és cert. En veure-la per segona vegada m’he adonat del ben feta que està i puc dir, que millora en visionaments posteriors.
Endgame és un viatge emocional dividit en tres actes que t’agafa el cor de bon principi.
La primera part explora el drama. Malgrat que a algú se li pugui fer més pesat, és absolutament necessari perquè no et pots carregar mitja humanitat i fer veure que no ha passat res i seguir amb l’aventura un dia més. Això no hauria estat creïble i m’ha agradat molt la valentia dels guionistes i directors per explorar els personatges durant tanta estona. Era una cosa que necessitàvem en aquesta pel·lícula. En aquest tram poden brillar els actors i actrius i tenir moments més introspectius que molt poques vegades poden tenir en pel·lícules d’acció. És en aquests moments en què actors i actrius com Robert Downey Jr., Chris Evans, Chris Hemsworth, Scarlett Johansson, Mark Ruffalo i Jeremy Renner, cadascú a la seva manera, demostren les seves habilitats com a intèrprets, amb l’avantatge de conèixer i haver interpretat els personatges durant molts anys.
La segona part és l’aventura i l’homenatge al MCU (Marvel Cinematic Universe). El viatge emocional continua, però des d’una altra vessant, plena de grans moments.
I la tercera és l’èpica, amb una batalla final que ens ha recordat als millors enfrontaments d’El senyor dels anells.
Podia ser més curta? Cert. Es podria haver explicat més ràpidament? També. Però aquesta és una pel·lícula pels fans, feta per fans i plena de fan service en què cada segon de pel·lícula es gaudeix com un infant i no m’hauria importat que hagués durat una hora més. A Endgame la percepció del temps funciona igual que en l’univers quàntic.
Els passis de la pel·lícula han estat una autèntica festa i el cinema ha tornat a ser allò que havia estat fa molts anys, una experiència col·lectiva que es gaudeix amb la sala plena. Avui en dia, això només ho vivim en festivals com el de Sitges, i jo ja no recordo quan, si és que ho he viscut alguna vegada, viure una experiència així en una sala comercial.
El que hem viscut amb Vengadores: Endgame ens fa que tinguem la necessitat de parlar-ne i compatir-la i també per refer-nos de l’experiència, necessitem la reflexió i explorar-ne les conseqüències en el necessari epíleg que serà Spider-Man: Lejos de casa.
Les emocions han brotat, hem rigut, hem plorat d’alegria i tristesa i ens ha costat pair el que hem viscut, avui i durant aquests onze anys. Reconec que la pel·lícula m’ha superat perquè venim d’on venim, en el meu cas particular de llegir còmics dels superherois de Marvel des dels 10 anys.
Si ja l’heu vist, us hem preparat un programa especial de dues hores vint minuts amb un munt d’espòilers. Gaudiu-lo! Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.