El primer punt de l’ordre del dia del ple municipal celebrat ahir dimarts 21 de maig amb caràcter extraordinari, va ser la proposta de pròrroga del conveni marc de col·laboració entre els ajuntaments de la Bisbal, Forallac, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Corçà i Ullastret que va ser aprovada per unanimitat
Tot seguit es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern i el rebuig de l’oposició la signatura d’un nou préstec per import de 2.500.000 Euros
Òscar Aparicio, grup municipal del PSC i cap de l’oposició
Declaració del Comitè dels treballadors de l’ajuntament
Finalment es va aprovar amb una única abstenció, el conveni regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l’ajuntament de la Bisbal, un acord que arriba amb tres anys i mig de retard segons fons sindicals consultades. Precisament aquest retràs havia provocat mobilitzacions de diferents col·lectius laborals de treballadors públics com el que van protagonitzar els membres de la policia local de la ciutat el passat 2018.
Un cop acabat el ple l’alcalde va donar veu a un grup de pares i mares d’alumnes de l’escola Mas Clarà, que van comparèixer per protestar contra la decisió de la Generalitat de tancar la línia d’un grup de P3, i per tal de demanar la col·laboració de l’ajuntament. El regidor d’ensenyament Enric Marquès es va oferir a fer-lis costat en la reunió prevista per demà dijous a la Conselleria d’Ensenyament.
Temps repetitiu aquesta setmana ja que avui la meteorologia es presenta sense canvis, i per tant, tornarem a gaudir d’un dia en general assolellat o amb pocs núvols decoratius al cel.
Podrà fer fins i tot calor al migdia ja que es poden assolir els 25 ºC de temperatura màxima.
Demà encara gaudirem de bonança meteorològica però divendres arriben canvis i possibles ruixats.
El Festival Diverland, Ciutat de Diversiones, ha estat tot un èxit i 2.500 persones van assistir a la trobada que impulsa l’orquestra Di-versiones i la promotora musical U-98. El seu líder, Albert Fort, ha explicat a Ràdio Capital que n’està molt satisfet, i que té ganes d’una propera edició millorant alguns aspectes.
Segons ha explicat, «més enllà de coses puntuals que s’han d’anar solucionant, el concepte ha tingut èxit», i ha dit que la idel festival no és tant anar a veure un grup en concret, sinó «com a aspecte global, com una fórmula on hi passen moltes coses a racons diferents de la ciutat.» Així doncs, malgrat la pluja al llarg de tot el cap de setmana, el nombre de persones que hi van assistir van assegurar l’èxit del festival al càmping Internacional de Calonge.
El festival va oferir un conjunt d’espectacles de teatre, exposicions, activitats, i música, sobretot dels 80 i dels 90. D’aquesta manera, tenen la idea de fer una edició.
El debat de Sant Feliu de Guíxols de Ràdio Capital va enfrontar els diversos candidats i candidates a l’alcaldia, excepte l’actual alcalde Carles Motas, del grup municipal Tots per Sant Feliu, que va declinar la nostra invitació.
Sí que hi havia, però, dos representants de l’equip de govern, Josep Melcior Muñoz, del PSC, i Sílvia Romero, cap de llista d’ERC. També hi havia Jordi Lloveras de Guíxols des del carrer, Cristina Vicens de Junts x Catalunya, Pere Albó d’Avancem MES, Toni Sánchez del PP i Marie Fauré de la CUP.
En la valoració del govern en aquests últims 4 anys, Josep Melcior Muñoz del PSC va valorar que la ciutat havia aconseguit una millor economía local, una administració més moderna i que amb el Guíxols Arena, per exemple, s’havien fet funcionar d’altres punts estratègics de la ciutat. A més, va destacar l’entesa amb la coalició.
Sílvia romero van fer una valoració positiva de la seva acció de govern conjunta després del que va qualificar de situación «d’immobilisme» que patia la ciutat abans que ERC entrés a govern. Va ressaltar el consens amb la coalició però ja d’entrada, va fer autocrítica.
Jordi Lloveras de Guíxols des del Carrer va valorar positivament el projecte educatiu del govern i el fet d’apropar l’administració a la ciutadania fent més fàcil la burocràcia. També hi va haver crítiques: va retreure el tema de Rius i Calvet i dos temes més:
Cristina Vicens de Junts x Catalunya va criticar les obres de Rius i Calvet.
Pere Albó d’Avancem MES va criticar la gestió de la neteja i també la manca de projecte amb Rius i Calvet.
Toni Muñoz (PP) va criticar la falta de transperència al web de Sant Feliu de Guíxols i va dir que volia mirar per les persones, baixar l’IBI i incentivar el turisme. També va parlar de la Policia Local, del que parlaria més endavant.
Marie Fauré de la CUP, per la seva banda, va dir, en canvi, que l’ajuntament s’havia basat en un creixement pensant en el turisme amb una visió capitalista, i que això implicava feina precària i poques infraestructures per la gent del poble.
En el bloc d’urbanisme, es va parlar de Rius i Calvet especialment, el gran projecte urbanista que no ha estat exempt de polèmica.
Josep Melcior Muñoz va defensar la seva reforma i la seva actual utilitat.
Guíxols des del carrer va reiterar la seva queixa pel que fa a com es van gestionar els oms del passeig.
Amb el tema de Rius i Calvet es van acabar referint als visitants de Sant Feliu de Guíxols. Toni Muñoz va reiterar en diverses ocasions la falta de turisme, cosa que Sílvia Romero d’ERC va respondre dient que Sant Feliu de guíxols era un destí turístic «de primer ordre». Josep Melcior Muñoz la va recolzar dient que havien obert hotels en els últims anys i que havia recuperat el bon ritme de restauració. Marie Fauré de la CUP va posar sobre la taula la gent del poble.
Això va causar cert debat. En aquest sentit, Cristina Vicens va dir que hagués calgut abans un pla director abans de l’obra concreta, que és bo que es modernitzi però que es va oblidar el sentiment de pertinença al patrimoni històric.
Sílvia Romero va dir que era un «bon projecte», i que qualsevol que estat equip de govern sap que aquest tipus de projectes pateixen sempre modificacions, davant la crítica que li va fer Pere Albó de la diferència de pressupost real i del projecte. Romero també va treure les manifestacions d’Alerta sant Feliu.
Sobre participació ciutadana, la CUP va encetar el bloc dient que el «govern és el poble», que volien una democràcia més directa que funcionés amb associacions, assemblees, i fent consultes populars i propostes en línia amb el que vol la ciutadania.
Marie Fauré també va proposar una municipalització de la gestió de les escombraries i de l’aigua, i una política d’habitatge d’emergència.
Sílvia Romero va afegir que en el seu programa hi haurà uns pressupostos participatius i un punt mig pel que fa a la participació, que té a veure amb l’educació dels ciutadans i ciutadanes en aquest sentit.
En això hi va estar d’acord Cristina Vicens i Marie Fauré de la CUP, però també va apuntar que se’ls hi havia de donar la possibilitat. Pere Albó hi va estar d’acord i se sumava als pressupostos participatius, i també va proposar una modificació del reglament orgànic municipal que fa referència a la participació. Muñoz va dir que s’havia d’avançar en participació ciutadana, però que havia de ser de proximitat, i que s’ha de ser conscient que no és una ciutat homogènia.
Toni Sánchez va estar d’acord que el ciutadà ha de tenir veu, però que el millor és «trepitjar carrer».
Pere albó va dir que hi hauria d’haver una taula de turisme, cosa que a Cristina Vicens li va semblar molt bona idea. Albó va dir havia de ser l’Ajuntament que anés darrere de les entitats.
D’aquesta manera, hi va haver consens en dos sentits: d’una banda que hi ha d’haver més participació ciutadana, i d’altra que faltava cultura de participació, cosa que s’havia d’anar impulsant a poc a poc.
Sobre habitatge i gent jove, Sílvia Romero va fer referència al que s’havia dit des de l’ajuntament que el turisme era una de les causes de la falta d’habitatge.
Pere Albó va dir que això era «un fals dilema» que «enfronta la ciutat.»
També va repassar les diverses possibilitats que es van presentar des d’alcaldia per fer pisos de promoció i que van acabar acabar aparcats.
La CUP va dir que hi ha pisos buits i gent sense pis, i calia un pla local d’habitatge. També va apuntar que hi ha eines per poder multar els bancs. Per la CUP aquest és el punt prioritari que es vol tractar des de l’ajuntament, inclòs el tema okupa.
Jordi Lloveras també va opinar que aquest govern no havia fet feina en aquest sentit, i que és un problema important.
També van dir que s’han de limitar els pisos turístics i va parlar de la taxa de verifació de l’habitatge buit.
El PP de toni Muñoz també aposta per pisos socials, i Cristina Vicens també va estar d’acord amb la reactivació del pla local d’habitatge, i ho va relacionar amb el jovent i l’activació de motors econòmics.
Josep Melcior Muñoz va contestar per evitar «la demagògia» sobre aquest tema.
Entrant amb temes de la Policia Local hi va haver polèmica, sobretot per la divergència d’opinions entre el PP i la resta de partits polítics. Des del PP Volen ampliar la plantilla fins arribar als 45 agents, fer una comissaria nova centralitzada, crear una oficina de policia local on hi hagi 2 agents per servei per torna a la Plaça Salvador Espriu. Davant de certes irregularitats que Sánchez va denunciar, la resta de partits van defensar la seva feina i Melcior va apuntar que «una cosa és una denúncia i una altra cosa és un fet.»
Pel que fa a la cultura, tots els partits estan d’acord en potenciar la cultura popular però hi ha divergència d’opinions pel que fa al Thyssen i el seu paper en el municipi.
Segueix tota la cobertura de les eleccions municipals 2019 a Ràdio Capital de l’Empordà.
El coordinador de Begur Sotaiga, Xavi Jardí, ha intervingut al Supermatí de Ràdio Capital per explicar l’edició d’enguany del Begur Sotaiga, que se celebrarà del 29 de maig al 3 de juny. És ja la cinquena vegada que es fa. El lema d’aquest any és «Plàstics zero», i Jardí ha detallat que anirà força orientat als «nens», ja que creu que són «la base per canviar la situació». Així parla el coordinador d’aquesta edició:
A banda d’una exposició de fotografies i la presentació d’un llibre sobre pesca, també es faran altres activitats, però el coordinador del programa ha destacat la recollida de mostres de sorra de Sa Riera per ser després analitzades a laboratori. L’objectiu és que les mostres puguin ajudar a respondre a la pregunta «Tenim microplàstics a Sa Riera?». Així doncs, després de les tasques científiques, es farà la presentació de les conclusions el dissabte 1 de juny al Casino de Begur.
Com durant altres edicions, hi ha activitats de snorkel i submarinisme. Altrament, s’incorporarà una piscina mòbil de 7 x 3 metres al centre del poble, per fer un «tastet de submarinisme».
El director de l’Institut Català del Suro, Albert Hereu, va passar pel Supermatí de Ràdio Capital després que aquest organisme hagi passat a ser una fundació privada sense ànim de lucre amb l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, AECORK i el Consorci Forestal de Catalunya com a fundadors. Abans, havia estat un consorci públic. Hereu ha destacat que ara poden fer «més inversions en equipament i s’agilitzaran processos com la contractació de personal expert». En definitiva, el director de l’ICS diu que intentaran aconseguir «una major eficiència i investigació». Hereu ha detallat, doncs, què esperen d’aquesta etapa:
Un altre «eix estratègic prioritari» serà la «internacionalització i innovació» en el sector surer des de l’Institut Català del Suro. Hereu també ha remarcat que treballen per la «millora de la prestació de serveis, també a cellers» i que un dels missatges «importants a transmetre» és la promoció de l’ús del suro. De fet, el director de l’ICS ha explicat que l'»impacte ambiental que genera és, en certa manera, positiu», perquè «el suro reté diòxid de carboni i redueix l’efecte hivernacle». Així doncs, l’aposta és «la transformació del plàstic cap al suro», amb «més accions de comunicació» i fins i tot arribar a la «depuració d’aigües amb el suro».
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.