La setmana passada em va escandalitzar la notícia que publicava el diari italià la Repubblica, en el qual una professora siciliana de secundària va ser castigada (no té altre nom) amb suspensió de quinze dies amb la meitat del sou perquè no va estar prou atenta a un treball de classe d’uns alumnes adolescents. Se li recriminava no haver controlat prou que els alumnes havien publicat, en un treball, el paral.lelisme entre les Lleis Racials de la Itàlia del 1938, és a dir el feixisme, amb el decret de Seguretat del 2018.
Coses d’internet, el treball va arribar a la xarxa, i a algú li va faltar temps per advertir sorollosament via twitter a l’administració. El poder polític, que es va sentir ofès per la crítica adolescent, es va moure com un llamp. L’administració aquest cop va ser àgil i ben ràpidament una inspecció d’educació, diu el diari, va presentar-se al centre, fins i tot amb la policia.
Estudiants adolescents que reflexionen, heus aquí el perill. Al marge de si era o no encertat el comentari dels alumnes, o si això acaba penjat al laberint d’internet, aquí el Poder va topar amb el despertar de l’esperit crític dels joves estudiants, va intentar controlar la professionalitat dels mestres i educadors, i va marcar paquet davant l’escola i instituts. Tot dient, sóc aquí.
La professora afectada per aquesta sanció i càstig, a qui li quedava poc per jubilar-se, explicava al diari que se sentia espantada. I es mostrava molt ferida, després d’una intensa vida professional aportant el que millor sap fer un professor, que és transmetre coneixement i fomentar l’esperit crític entre els joves.
Inspirava tendresa.
Sortosament des del minut zero la reacció al país de bona part dels educadors i pares ha estat la defensa d’aquesta professora, i s’ha apel.lat fins i tot al president de la República perquè molts han sentit vergonya d’aquest episodi. Pocs dies més tard, en una celebració d’orgull del professorat, mestres, educadors i centres han dedicat temps de classe a promoure, en veu alta, la lectura de diferents articles de la Constitució iItaliana, des del 21 al 33, on es parla de diferents drets i llibertats, com la de pensament, entre altres. Han aprofitat el temps de classe per fer l’exercici de raonar, reflexionar, a nivell massiu, sobre la constitució i els límits del propi poder.
Ves per on, allò que el poder ofès volia que fos un episodi de càstig en silenci, focalitzat i en un institut concret, s’ha convertit en un acte massiu de protesta pacífica, un autèntic exercici nacional de reflexió per fomentar l’esperit crític, i ha estat un autèntic generador de debat sa i democràtic. Sense límits, aquest cop.
L’ambient pre-estiuenc tornarà a ser el protagonista avui amb valors màxims de temperatura que tornaran a enfilar-se entre els 22 i 25ºC.
El Sol dominarà bona part del dia, amb alguns núvols alts i mitjos cap a final de la jornada que indicaran l’arribada d’un canvi de temps.
I és que demà ens creua una línia d’inestabilitat que portarà un cel més tapat i pluja que pot produir-se de forma intermitent al llarg de divendres, tot plegat amb un descens de la temperatura.
El debat electoral de Santa Cristina d’Aro es va emetre ahir al vespre amb la presència de set candidats i candidates a l’alcaldia per les municipals del 2019. Es van tractar temes com l’urbanisme, l’habitatge, la joventut i els llocs de treball. L’hotel Mas de Torrent va ser escenari d’aquest debat, en el que hi van assistir Lourdes Fuentes (ERC), Jaume Quintana (Junts x Catalunya), Julio Rico (Emprenadors Santa Cristina), Sònia Pujol (Guanyarem Santa Cristina des del Carrer), Narcís Palahí (PSC Independents per Santa Cristina), Jonathan Muela (PP) i Vito García (Cs).
El debat va començar fent un balanç i valoració de l’últim mandat.
Lourdes Fuentes ho va fer positivament, encara que va reconèixer que hi havia coses que es podien millorar. Jaume Quintana va apuntar que el mandat no havia acabat sent el que semblava en un primer moment.
Julio Rico va considerar que havia estat un mandat «tranquil, força buits de contingut», i que estan «pràcticament al mateix punt» que fa 4 anys.
Vito García va dir que el govern s’havia «limitat a gestionar el dia a dia» i que s’ha de treballar per impedir que Santa Cristina es converteixi en una ciutat dormidori.
Sònia Pujol, va dir que des de les seves àrees (esports, festes, ensenyament, joventut, participació ciutadana i biblioteca) s’havia fet molta feina, però també va fer autocrítica.
Jonathan Muela va titllar al govern de «partidista»:
També va dir que no s’estava treballant per l’escola perquè segueixen amb els barracons i que la granja de pollastres «no es va portar a consultes populars», cosa que Sònia Pujol va replicar:
Narcís Palahí va rebatre també al PP la seva afirmació de que el govern no fa cas als ciutadans que voten altres partits, i també va dir que durant el govern s’ha fet feina, però que «és veritat que s’han deixat coses a mitges.»
En el primer bloc es va parlar d’urbanisme, un tema extens perquè hi ha hagut dues moratòries urbanístiques a la Costa Brava, Santa Cristina d’Aro està en plena revisió del POUM i a més, també estan pendents també de la redacció del Pla Director Urbanístic.
Lourdes Fuentes va dir que s’ha de fer molta feina i que ells estaran fins l’últim moment abans no es faci l’aprovació inicial fent reunions amb tota la gent afectada, i que també impulsaran el polígon d’activitats econòmiques. Ho va resumir així:
Jaume Quintana va valorar al govern pel que fa a la revisió del POUM:
Vito García va dir que el POUM hauria de potenciar un terreny per una residència per la gent de la tercera edat i un terreny també industrial.
EMP va descriure el seu model ideal urbanístic per Santa Cristina:
També vol que es desenvolupi una anella verda al municipi, potenciar la ciutat jardí i ajardinar molt per potenciar l’atractiu.
Sobre el tema del POUM, va dir que s’havia enderrerit molt i que mirarien de tirar-lo endavant «sigui com sigui», i que defensaran aquest interés «per sobre del que pugui dir la Generalitat o urbanisme.»
Sònia Pujol va dir parlar del creixement com a un dels grans motius de modificació del POUM.
I replicant a Julio Rico, va dir que ella com a molt planificaria a 10 anys vista.
Julio Rico va dir que no es tractava d’això, sinó qui planifica i com ho fa. Jonathan Muela creu que hi ha molta zona del nucli de Santa Cristina per urbanitzar i que «seria un error ampliar les zones verdes de Solius». Va dir que encara hi ha zones d’urbanitzacions que no tenen il·luminació i avançant part del debat que es produiria més endavant, es va referir als joves.
Va haver-hi una mica d’enganxada amb Lourdes Fuentes pel que fa a urbanitzacions.
Narcís Palahí va mencionar un altre problema.
També va dir que a causa d’un greu problema de viabilitat econòmica no s’ha pogut acabar la zona industrial.
Jaume Quintana al seu torn va retreure a Sònia Pujol el Pla Director amb el tema de Riera Molinets.
Amb el tema de falta de llicències hi va haver també debat per un mal entès.
En el bloc d’habitatge es va parlar sobretot d’habitatge social i de joves. Va començar a intervenir Lourdes fuentes, que al llarg d’aquesta legislatura ha estat regidora de Serveis Socials. Va dir que no només faltaven pisos de lloguer per gent jove, sinó també per gent gran, i que com que hi ha pisos buits, estan estudiant el tema del lloguer social.
Jaume Quintana va dir que era un «problema greu» perquè el lloguer és pràcticament nul. Des de Junts x Cat volen crear una linia d’ajudes pel lloguer pels joves. També va proposar una altra línea d’ajudes per la rehabilitació d’habitatges per poder reincorporar-los al mercat de lloguer.
Vito García va denunciar la falta d’habitatge amb un seguit de dades i el fet que els joves hagin de marxar a d’altres pobles.
Julio Rico va dir que el problema no és només la falta d’habitatge a un preu raonable, sinó d’altres:
Sònia Pujol també va considerar que l’habitatge és un problema greu al municipi. Va contestar el que Lourdes fuentes va dir que l’equip de govern no havia estat d’acord en posar més recursos a l’oficina d’habitatges.
A això hi va replicar Fuentes dient que des de Serveis Socials van fer un estudi en casos d’habitatge i ho van presentar a la Junta de Govern, però «es va dir que no tiressin cartes als reis».
Jonathan Muela va proposar, a banda d’incentivar també ajudes als joves i habitatges socials, ajudes pels qui s’han vist desnonats, i va estar d’acord amb en Julio Rico pel que fa l’IBI. Va dir que treballaria molt per evitar les okupacions, tema que va provocar una mica d’enganxada amb Lourdes Fuentes per la feina que s’havia fet.
Palahí va dir que no es podia «vendre fum», perquè no era només Santa Cristina que tenia el problema, sinó tot el país.
Començant el bloc de Joves i Llocs de treball, Lourdes fuentes va explicar que s’estava a punt d’inagurar un local pel jovent on es fa formació i orientació. També va dir que calia un lloc de referencia pels joves que sí que tenien formació.
Jaume Quintana va dir que s’ha estat treballant molt bé pel que fa reinserció laboral i que cal ampliar el personal del local de joves per dinamitzar-lo, però que «cal promocionar les activitats lúdiques pels joves que per sort han pogut acabar els estudis.» També va fer una proposta pel que fa a llocs de treball:
A aquesta proposta Sònia Pujol hi va estar d’acord, i Vito García va fer un anàlisi de dades i la situació, però sense proposar res en concret. Julio Rico en canvi, sí:
Pel que fa a Jonathan Muela, va fer més propostes:
Narcís Palahí creu que s’ha fet una feina molt bona, i en aquest sentit va donar la raó a Julio Rico.
L’Institut d’Estadística de Catalunya ha publicat el seu estudi quinquennal on fa una projecció de la població que tindrà el territori català des del 2018 fins al 2061. D’altra banda, però, les dades que estima per a cada comarca arriben fins al 2038. Aquestes posen de manifest que la comarca del Baix Empordà creixerà un 9,9% en els propers 20 anys. Al 2018, hi havia 131.305 habitants, mentre que s’espera que al 2038 hi hagi un total de 144.325. El Baix Empordà representa actualment l’1,74% del total de la població catalana, un percentatge que es mantindria si es confirmés aquesta projecció.
Aquest mateix estudi contempla tres «escenaris»: un que anomenen «baix», un «mitjà» -que és el que s’explica fins ara, ja que és el que des de l’Idescat veuen més «plausible», i un «alt». El baix pronosticaria un descens de la població, que estaria per sota del llindar dels 130.000 habitants. En canvi, l’alt situa a la comarca baixempordanesa per damunt dels 160.000 habitants el 2038.
Tornant a l’escenari mitjà, l’estimació enfila el Baix Empordà per damunt dels 140.000 habitants des del 2031. En el cas de l’alt, aquesta xifra es veuria ja superada l’any 2024.
Entre els factors que s’atribueixen a aquest possible creixement, està l’arribada d’immigració, que es calcula que pot ser d’unes 40.000 persones a l’any arreu del territori català. En canvi, la baixa natalitat i l’augment de l’esperança de vida farien registrar un creixement natural negatiu. En conjunt, el creixement que s’estima per al territori català és del 10%, i al 2038 ja estaria per damunt dels 8,3 milions d’habitants.
