Joan Giraut: Amb una suma de nou o més tothom pot ser alcalde

Joan Giraut, líder de Junts per Catalunya a Castell-Platja d'Aro
Joan Giraut, líder de Junts per Catalunya a Castell-Platja d'Aro
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Joan Giraut: Amb una suma de nou o més tothom pot ser alcalde
Loading
/

L’alcalde de Castell-Platja d’Aro en funcions, Joan Giraut, i cap de llista de Junts per Catalunya ha valorat els resultats de les eleccions municipals al Supermatí de Ràdio Capital. Després de ser-ne el guanyador, empatat amb el Partit Socialista en escons, i només amb 121 vots de diferència.

Després de les declaracions de Maurici Jiménez a Ràdio Capital, Giraut ha reaccionat a la proposta que el líder dels socialistes a Castell-Platja d’Aro va fer. Qualsevol suma que superi els nou regidors, com ha destacat el líder de Junts per Catalunya, és viable per aconseguir l’alcaldia.

Com ha destacat Joan Giraut, després de perdre un regidor en comparació als resultats del 2015, cal tenir una formació política que li doni suport per poder formar govern. Durant els últims dies ha valorat positivament el pacte de govern que s’ha fet amb el Partit Socialista en l’últim mandat. Un pacte que ja va remarcar durant el debat electoral Castell-Platja d’Aro 2019 a Ràdio Capital de l’Empordà.

En referència a la independència de Catalunya, Giraut ha deixat clar que ja han governat amb el PSC i que hi ha un pacte entre diferents ideologies. Un pacte que ha remarcat, ha de posar el municipi abans que els temes nacionals.

En referència a la nova formació política de SOM, liderada per Adrià Tauler, Giraut només té bones paraules. Ha felicitat el grup per ser gent jove que s’interessa per la política local i també ha destacat que parlarà amb ells, però sempre buscant enteses per beneficiar el municipi.

Jornada ‘Turisme, urbanisme i salut’ a Sant Feliu

Autor: Flamenc

La Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols celebren el cap de setmana dels dies 31 de maig i 1 de juny de 2019, al municipi de Sant Feliu de Guíxols, una jornada acadèmica i formativa, gratuïta, sobre Turisme, urbanisme i salut. Hi col·labora l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, l’Ajuntament Castell-Platja d’Aro, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya, el Col·legi Oficial de Metges de Girona i el Dipsalut.

Des de la Càtedra s’ha promogut, d’ençà de 2012, la investigació sobre el món dels balnearis, l’estiueig de muntanya i els banys de mar; fenòmens, tots ells, especialment vinculats amb el primer turisme de salut. Aquest procés ha culminat el 2018 amb la publicació del llibre, Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporánea (Madrid: Marcial Pons, 2018) i l’organització per part del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols de l’exposició Els banys de mar: salut i oci. És en aquest context que cal inserir la jornada. Sens dubte, una nova oportunitat per revisar el tema. Aquesta vegada amb el principal objectiu d’analitzar-ne la seva dimensió urbanística.

El 31 de maig al matí, al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, la presentació i inauguració de la jornada anirà a càrrec del Dr. Joaquim M. Puigvert i Solà, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Girona i Director de la Càtedra Martí i Casals. El professor titular del Departament d’Història Contemporània a la Facultat de Lletres  de Vitoria-Gasteiz (Universitat del País Basc), el Dr. José M. Beascoechea, reflexionarà sobre l’estiueig i la urbanització en el segle XIX en el cas de Bilbao. L’Eixample Malagrida d’Olot és analitzat per l’arquitecte Arnau Vergès. L’anàlisi sobre els orígens de l’urbanisme racionalista per al turismeanirà a càrrec del Dr. Joan Vicente, professor del Departament de Geografia de la Universitat de Girona, i Arnau Camps, llicenciat en Història i graduat en Geografia.

El 31 de maig a la tarda la doctora Saida Palou Rubio, investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultura i Professora associada a la Universitat de Girona, és l’encarregada de la ponència sobre el naixement del turisme modern en tres àmbits: l’oci, la política i la sociabilitat. Per cloure la primera sessió de les jornades, s’ha organitzat una visita comentada de l’exposició Salut i banys de mar, a càrrec de la directora del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, Sílvia Alemany.

L’1 de juny el Dr. Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, realitzarà una conferència sobre S’Agaró en relació al turisme, l’urbanisme i el noucentisme. Finalment, s’ha organitzat una taula rodona entorn del llibre coordinat perJoaquim M. Puigvert i Narcís Figueras,Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporània (2018), pels professors Joaquim Mª Puigvert i Narcís Figueras, on intervindran: José Maria Baescoechea, Saida Palou, Josep Lloret –biòleg marí i pesquer a l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona, així com professor agregat a la Universitat de Girona i director de la Càtedra Oceans i Salut Humana–,Glòria Soler –doctora en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona– i Anna Ribas –Catedràtica de Geografia Humana a la Universitat de Girona.

MAPA INTERACTIU: Què han votat els teus veïns a les eleccions municipals 2019?

Resultats Eleccions Municipals 2019 al Baix Empordà
Mapa dels resultats per seccions censals al Baix Empordà a les eleccions municipals 2019
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
MAPA INTERACTIU: Què han votat els teus veïns a les eleccions municipals 2019?
Loading
/

Els resultats de les eleccions municipals 2019 al Baix Empordà han quedat molt repartits. En aquest mapa interactiu es pot veure la força que ha tingut cada partit polític en cada zona de la comarca.

Com es destaca, el color groc d’Esquerra Republicana de Catalunya té més pes a l’oest de la comarca del Baix Empordà. En canvi, el fúcsia de Junts per Catalunya té més presència al Baix Empordà central. Tot i això, no es pot passar per alt els diferents colors que ocupen la franja de la costa.

Tots per l’Empordà ha tingut molta força a Sant Feliu de Guíxols, guanyant a totes les meses electorals. En canvi, a Begur s’ha dividit el municipi entre tres partits diferents. El nucli urbà amb victòria d’ERC, la zona de platges per Tots per l’Empordà i finalment Esclanyà, per Junts per Catalunya. Lluny del que Joan Loureiro, alcalde en funcions de Begur va dir dilluns al Supermatí de Ràdio Capital.

Un altre divisió municipal és a Torroella de Montgrí – L’Estartit. Al centre hi ha guanyat ERC amb força mentre que a les afores, Unitat i Progrés Municipal de Catalunya s’ha emportat la victòria. D’aquest mapa se’n poden treure moltes dades més com per exemple, la clara victòria d’ERC a la capital, a La Bisbal d’Empordà, tot i només treure sis regidors i no assolir la majoria absoluta, s’emporta la victòria a les meses electorals.

Una altra de les anècdotes que s’extreuen d’aquest mapa de vots repartits per les meses electorals és un empat a 199 vots. Parlem concretament de la zona de Calonge i Sant Antoni un municipi dividit en dues seccions censals. Doncs en una, ha guanyat clarament Avenç Municipal i de Progrés, en canvi a l’altre secció censal hi ha hagut un empat amb 199 vots entre ERC i JxCAT.

En canvi, les candidatures amb suport de la CUP, només han aconseguit emportar-se dues victòries una a Colomers i l’altra a Verges, dos municipis al nord del Baix Empordà. D’altra banda, qui no ha tingut cap victòria, tot i obtenir alguns regidors per tota la comarca ha estat En Comú Podem i les seves altres formacions. Un fet semblant, però encara obtenint menys regidors ha passat a Ciutadans. Aquests dos grups polítics no han aconseguit emportar-se cap mesa electoral com a primera força.

Recupera tots els resultats de les eleccions municipals 2019 al Baix Empordà en aquest especial informatiu.

Supermatí – 28-05-2019

De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 28-05-2019
Loading
/

Recupera el Supermatí d’avui

Maurici Jiménez: «Pot haver sumes que em portin a l’alcaldia»

A Castell-Platja d’Aro, Joan Giraut suma la seva novena victòria electoral. L’alcaldable de Junts per Castell-Platja d’Aro podria tornar a ser el batlle i arribar a més de 30 anys de govern. En canvi, però, tindrà el mateix nombre de regidors que el PSC, cinc.

Caldrà, doncs, pactar. I la incògnita serà saber si es podrà repetir el pacte actual, que suma Junts per Catalunya i el PSC. El cap de llista de llista Maurici Jiménez va confirmar que no descarta cap opció i apunta que es podria postular per ser alcalde.

Tampoc va tancar la porta a pactar amb Giraut. De fet, va fer una bona valoració d’aquest últim mandat. I va reclamar deixar el prcés fora de les negociacions.

Escolta l’entrevista sencera

JxCAT guanya a Castell-Platja d’Aro les eleccions municipals 2019

Fi de les eleccions, fi de la participació política?

andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Fi de les eleccions, fi de la participació política?
Loading
/

I fins aquí, les múltiples jornades electorals a la nostra comarca. I en aquest sentit, diferents preguntes sobrevolen els espais postelectorals: vol dir això que ens emplacem d’aquí a 4 anys per a tornar a participar? Volem dir amb això que la participaciópolítica de la ciutadania ha acabat?

Doncs des de la meva perspectiva, és un NO rotund. Tal com esmentàvem en el programa especial de Ràdio Capital per a les eleccions locals del passat diumenge, un cop les ciutadanes han emès el seu vot, arriba el moment en el qual s’ha de fer un pas més, hem d’assumir la part de responsabilitat política individual i hem d’exercir el nostre poder de rendició de comptes de forma activa.

En altres paraules, si bé, moltes vegades hem sentit com la ciutadania es queixa que els seus dirigents no compleixen amb les promeses electorals. El seguiment de forma individual de les accions polítiques dutes a termes per les executives dels ajuntaments, constata una de les accions de participació política més enllà de les eleccions.

De fet, hauríem de començar a incorporar noves formes de participació política a la nostra cultura participativa. En aquest sentit, la societat de la nostra comarca faria un salt qualitatiu molt important, ja que la ciutadania no només se sentiria interpel·lada un cop cada quatre anys d’allò que l’envolta políticament parlant, i es faria responsable de les repercussions a les seves accions individuals com també, adquirirà una perspectiva de conjunt i a llarg termini que tan necessari és actualment.