Més de 400 persones es van reunir a Els Ametllers de Palafrugellper celebrar l’iftar, el sopar que trenca el dejuni del Ramadà. Aquesta trobada va ser organitzada pel Grup de Referents per la Convivència de Palafrugell i va comptar amb la col·laboració de totes les associacions musulmanes, comerços de la vila, desenes de particulars i l’Àrea de Benestar Social i Ciutadania de l’Ajuntament.
La voluntat d’aquest sopar és la de donar a conèixer la cultura i religió musulmana a la resta de ciutadans de la vila, per apropar aquest moment tan significatiu per la comunitat musulmana com és l’iftar. A més de compartir tradicions gastronòmiques, també es va poder participar en tallers de henna, de cal·ligrafia àrab i de manualitats. Així mateix, es van recitar poemes i oracions i es va fer la crida a l’oració abans de trencar el dejuni, tal i com marca la tradició.
Enguany el Ramadà va iniciar-se el dia 5 de maig i acabarà el proper dimarts 4 de juny. Durant aquest període els musulmans fan dejuni des de l’alba fins la posta de sol i només es trenca a la nit, moment en el qual realitzen les oracions especials. El Ramadà simbolitza autocontrol, disciplina i creixement espiritual per a tots els creients. Aquesta trobada entre comunitats ha servit per apropar i conèixer encara més una festivitat que celebren 1.500 milions de persones arreu del món.
El col·lectiu gastronòmic La Cuina de l’Empordanet ha celebrat la 20a edició del Torneig Costa Brava Catalunya Cuina i Golf amb el posterior dinar a càrrec dels cuiners del col·lectiu i l’entrega de premis al Club Golf d’Aro-Mas Nou.
L’esdeveniment ha arrencat a primera hora del matí, quan els prop de 80 jugadors, entre cuiners, personalitats del món de l’esport, artístic i empresarial i mitjans de comunicació s’han trobat al Club Golf d’Aro-Mas Nou. Els participants han fet un recorregut pels 18 forats del camp, i els més novells han assistit al Clínic impartit pels teachers de l’Escola Golf d’Aro.
Els assistents que no han participat en el torneig han anat arribant a mig matí i han pogut tastar l’aperitiu elaborat per La Cuina de l’Empordanet. A mesura que els jugadors han anat acabant el torneig, s’han trobat amb els altres convidats a l’espai del camp de pràctiques i s’han fet una foto de grup per immortalitzar la jornada.
Quan faltaven uns minuts per les tres de la tarda s’ha celebrat el dinar-bufet al mateix camp de golf, en una carpa on les prop de 250 persones assistents han pogut degustar plats típics de la gastronomia empordanesa a càrrec dels cuiners de La Cuina de l’Empordanet.
Pel que fa a l’entrega de premis, conduïda i presentada per la periodista del Mundo Deportivo Cristina Cubero, els guanyadors del torneig han estat Felipe Bernal en categoria masculina, i Teresa Roca-Umbert en categoria femenina.
Execució de les obres de millora de la vorera de l'avinguda de Catalunya.
L’Ajuntament de Palamós ha iniciat el procés d’arranjament d’un nou tram de vorera de l’avinguda de Catalunya, concretament el comprés entre els carrers de Mallorca i d’Enric Vincke. Aquest projecte dóna continuïtat a l’arranjament que ja es va realitzar l’any passat a un altre tram de vorera d’aquesta avinguda.
Els treballs s’estan realitzant a càrrec d’una empresa especialitzada en obra pública i segueixen les directrius del pla de millores de voreres del municipi, que en els darrers anys ha permès l’arranjament integral d’un ampli nombre de trams d’aquests elements que, en aquests casos, presentaven desperfectes o bé que no s’ajustaven als requisits d’accessibilitat i mobilitat. Aquestes obres tenen un termini d’execució d’un mes i el seu cost global és de 111.000 euros.
El projecte que ara s’executa ha estat elaborat per l’Àrea municipal d’Urbanisme i es basa a reemplaçar la totalitat del paquet estructural i del paviment d’aquest tram de vorera que presenten diversos desperfectes, amb la pèrdua de regularitat del panot, i l’aixecament i trencament de peces.
La detecció en aquest tram de desperfectes en els panots, ocasionats principalment pel desenvolupament en superfície que han experimentat les arrels dels arbres que hi ha ubicats, ha desembocat en la substitució dels arbres plataners per l’espècie Magnòlies, menys agressives i amb menys impacte amb la vorera.
La banda emergent Kontrovèrsia, provinent de Sant Feliu de Guíxols, va guanyar divendres la gran final del concurs de grups novells Destaca’t, el Música Jove de Comarques Gironines. El conjunt de mestissatge va quedar en primera posició tant pel que fa al vot del jurat com el vot popular, en la final més multitudinària dels darrers anys, que va aplegar prop de mig miler de persones a la Plaça Santa Susanna de Girona. El grup guanyador es va classificar per tocar a l’Acampada Jove, dins la programació de la final interterritorial del concurs Música Jove, a més d’aconseguir la possibilitat d’actuar com a teloners d’algun grups de referència a la sala La Mirona. Si la banda guixolenca guanya el Música Jove, obrirà l’escenari gran de l’Acampada Jove el 2020.
Kontrovèrsia és un projecte que va començar fa 4 mesos. Per arribar a la final, van guanyar també la semifinal de Cassà de la Selva. Està format per 4 noies i 1 noi: Addaia (veu i guitarra), Àngela (saxo i veu), Eva (bateria), Joan (baix i veu) i Júlia (teclat). És per això que van treure la màxima puntuació pel que fa a la paritat de gènere. El Destaca’t va incorporar aquest criteri en les valoracions a la darrera edició, per fomentar la presència femenina dalt de l’escenari. La banda, també va treure la màxima puntuació pel que fa a presència sobre l’escenari. En el seu espectacle toquen versions de bandes de referència, però també temes propis, com Allibera’t.
La nit va acabar amb l’actuació de Miquel del Roig, que va actuar com a padrí d’una 11a edició del concurs que ha registrat una assistència rècord tan pel que fa a la final de Girona com pel que fa a les 3 semifinals celebrades a Caldes de Malavella, Cassà de la Selva i Olot.
Article de Jordi Alcover, en veu de Carles Xuriguera
La part no escrita és la que més ens revela tot el què ha passat en el moment que vam editar la primera Guia de Vins de Catalunya fins ara. Llavors estava tot per fer. El temps ha demostrat que era possible fer-ho. Recordo l’Alfred Peris quan em va dir que li havien encarregat una guia també a ell, però que va plegar en veure que nosaltres vam sortir al mercat; recordo quan em deien que ningú podia anar contra el merlot i menys encara contra el cabernet sauvignon, que era el millor raïm del món. Recordo consells que tenien el to d’una amenaça, i altres consells que no ens regalaven a nosaltres sinó a qui volia fer coses amb nosaltres, per tal que se n’oblidessin.
Ara la part no escrita de tot això són les omissions interessades que avui evidencien les carències de la part de la premsa que les fa. Fa quinze anys només hi havia en Sergi Cortés amb la seva revista -llavors impresa- Cupatges, i el Girovi de l’Agustí Ensesa, i nosaltres amb l’Especial Vins La Vanguardia que tocava gairebé sempre vi català i sobretot cava, que llavors tenia bona premsa i molts menys problemes. I fa deu anys, quan va sortir una altra web que ara i sempre té el vici “d’oblidar” tot allò que no ha passat per les seves mans que per sort és moltíssim, també hi havia Cupatges i el Girovi i La Guia de Vins de Catalunya i l’ICEA,.
La part no escrita serà evident quan serem grans. És tot allò que es diu i no s’escriu. És la por a l’opinió lliure. És el safareig com a únic contrapunt de l’hàbit constant d’ensabonar qualsevol celler o qualsevol vi en una nota de tast llepadora i pilota. És bloquejar, a altres, l’accés als mitjans de comunicació. És fer lobby amb els contactes de partit per aprofitar la merda de quatre engrunes. És tatuar-se al canell la frase del senador McCarthy, un republicà americà de fa cent anys:
“Lord, give us health and strength: we’ll steal the rest”
De l’altra banda, la part escrita ha estimulat un debat constant entre els professionals que fan el vi. Aquesta part escrita conté i reivindica cada any l’opinió lliure, evidentment una i no totes, però una de ben fonamentada en la prospecció anual de la realitat del vi català. Aquesta opinió ha generat un debat, ha invertit la manera de mirar-se les vinyes, ha fet que els vins canviïn: fa dotze anys els 1400 vins presentats a la primera edició eren en un 80% de varietat francesa, i ara els 1500 que ens arriben són un 95% varietat tradicional.
La part escrita ha fet la feina amb la intenció de canviar coses, però la part no escrita pretén amagar que això ha passat i no se n’adona que fa el ridícul intentant-ho. Els fets són rebels, la realitat tossuda, cada matí es troben amb la fita d’un altre damunt la taula, i la reacció no és la correcta. La grandesa d’algú està en convertir l’enveja en admiració, però per fer això s’ha de tenir grandesa, que no és un extra que puguis encarregar com quan compres un cotxe; si no ve de sèrie és molt difícil que ho tinguis.
Potser és que ja som grans, doncs.
