Eduard Bosch: «Volem aconseguir la desestacionalització, per exemple, amb Vies Verdes»

El nou president de la Cambra de Sant Feliu i gerent de l’empresa cassanenca de maquinària Mainali, Eduard Bosch, va dir ahir en una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital que el seu objectiu és «intentar fer créixer les empreses i els comerços de la zona». Alhora, pretenen «preparar una formació perquè els empresaris i els comerços estiguin formats, ajudar a digitalitzar les empreses, fer créixer el petit comerç i fer crèixer la demarcació». De fet, ja s’estan fent nous hotels i ajudaran a la gent a tirar endavant aquests tipus de projectes, assegura.

Un altre repte a l’agenda del nou president és la desestacionalització, és a dir, treballar durant tot l’any més enllà de la temporada turística. «Això és el que ens agradaria aconseguir, estem cooperant amb diferents municipis perquè això passi», diu Bosch. Un bon exemple d’això són les Vies Verdes, ja que «avui en dia hi ha molta gent que li agrada la bicicleta i ho poden fer a la nostra demarcació», o bé la «creació d’un espai de boscos terapèutics». «Estem creant diverses coses entre tots els ajuntaments», ha anunciat.

Respecta la internacionalització, creu que és un tema que cal posar sobre la taula i cal «augmentar a la nostra demarcació». Tenen la voluntat, diu, d’incrementar les exportacions però, també, ajudar a petites empreses amb formació i recursos perquè puguin començar a dur a terme exportacions.

Pel que fa a la polèmica de la candidatura de l’ANC, guanyadora a Barcelona, Bosch comenta que «nosaltres som una candidatura que ja estàvem a dins la Cambra i no tenim encara el contacte amb la gent que ha guanyat a Barcelona». També ha aclarit que són una candidatura independent i que només treballaran per les empreses.

La Cambra de Sant Feliu controla els territoris de Cassá de la Selva, Llagostera, Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Vidreres i Santa Cristina d’Aro. 

 

 

Més de mil persones a la 7a edició dels «Sopars maridats»

Més de 1000 persones han passat per les taules dels restaurants participants a la setena edició dels «Sopars maridats», una campanya en la que cada divendres els comensals han tingut l’oportunitat de tastar els menús confeccionats pels restaurants de La Cuina de l’Empordanet, La Cuina del Vent, i els cellers de la DO Empordà.

Com en d’altres edicions, s’ha volgut donar protagonisme a un producte de proximitat i de qualitat. En aquest cas, la Poma de Girona ha estat la protagonista als 30 àpats confeccionats per parelles formades per un cuiner i un cellerer, que han treballat conjuntament per oferir la millor combinació entre els plats i els vins de cada menú.

De la mà dels professionals dels restaurants participants, els assistents han pogut gaudir d’uns menús elaborats, de qualitat i fets amb productes del territori. En definitiva, han pogut degustar el paisatge empordanès a taula.

 

Origen dels ‘Sopars Maridats’

Aquesta campanya va néixer amb l’objectiu d’oferir una proposta gastronòmica en un sentit total, empordanesa i d’alta qualitat. També d’enfortir i consolidar relacions entre els cellers i els restaurants, que són els dos col·lectius que fonamenten la riquesa de la gastronomia empordanesa. Així com d’aconseguir dinamitzar el sector en una època de l’any on hi ha poc moviment turístic a la zona, mobilitzant els públics locals i nacionals.

Pol Fages: «Crear activitats, productes i itineraris fora de l’oferta turística»

El nou president de la cambra de comerç de Palamós, escollit el passat divendres 31 de maig, Pol Fages, ha dit en una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital que els seus principals objectius són «donar més a conèixer la cambra i les seves funcions, així com els beneficis i avantatges per a empreses i autònoms». A partir d’aquí, ha explicat, els reptes passen per «posar en contacte les empreses amb l’administració, trobar fonts de finançaments europeus per afavorir la internacionalització, l’exportació i la digitalització i poder contribuir en els comerços, tant amb formacions específiques com amb la interlocució entre la Cambra i l’administració per donar ajuts i suports als petits comerços i emprenedors».

Una altra funció clau en el cas de la Cambra de Palamós, ha recordat, és la navegació, ja que Palamós és «un port molt important per les comarques gironines». Pel que fa a la polèmica sobre la negativa de l’Estat de convertir-lo en un Port fronterer Schengen, diu que ara esperen inversions de la Generalitat. «Nosaltres hi som», ha dit. Pel que fa a l’oportunitat perduda de ser port Shengein, ha lamentat que s’hauria aconseguit «més afluència de passatgers, d’embarcacions de càrrega més volum, més negoci i creuers, que haurien fonamentat l’economia local».

Per combatre la desestacionalització, l’empresari s’ha posicionat a favor de «crear activitats, productes i itineraris fora de l’oferta turística acompanyada sempre d’allotjament i restauració». Creu que s’ha avançat molt i assegura que en els pròxims quatre anys continuarà sent així. També ha insistit en què la formació en idiomes és un factor clau pel turisme.

D’altra banda, pel que fa als nous alcaldes i als possibles pactes, ha dit que en un territori tan ampli no poden trepitjar-se actuacions amb els consistoris. En aquest sentir, considera que la Cambra és un servei a les empreses i una eina per les administracions. La Cambra, diu, no es posiciona pel tipus de pactes que es puguin fer, però sí prefereix aquells que vetllin per «la salut de les empreses del municipi, la dinamització econòmica, l’ajuda al petit comerç i millorar les infraestructures».

Fages també ha remarcat que la seva candidatura era independent i no tenia cap relació amb cap candidatura global, ja que hi ha hagut polèmica arran de la nova presidència de la Cambra de Barcelona, en mans de l’ANC.

L’empresari bisbalenc dedicat al sector del turisme també ha recordat que la seva corporació s’encarrega dels territoris de Palamós, Calonge-Sant Antoni, Palafrugell, La Bisbal de l’Empordà, Begur, Vall-llobgrea i Mont-ras.

L’himne de l’Atlètic Bisbalenc opta a ser el «millor himne del futbol català 18/19»

Camp d'Esports de la Bisbal d'Empordà - Atlètic Bisbalenc
Camp d'Esports de La Bisbal d'Empordà | Imatge de Manel Magrinyà

El programa de ràdio de Catalunya Ràdio, Tot Gira, ha fet públics els finalistes pel millor himne del futbol català d’aquesta temporada. Entre els nou candidats hi ha l’himne de l’Atlètic Bisbalenc.

Després de guanyar la votació de setembre, ara és moment de la final anual. La votació es pot fer des de la pàgina oficial del programa Tot Gira. Allà hi ha els nou finalistes ordenats per mesos, on es troba l’himne del club al mes de setembre.

És la quarta edició del concurs organitzat pel programa d’esports de la ràdio catalana. L’objectiu és votar el millor himne, com per exemple l’únic del Baix Empordà, el de l’Atlètic Bisbalenc. En aquest cas, la cançó és obra del bisbalenc Miquel Abras i es va presentar l’any 2008. Miquel Abras juntament amb els grups bisbalencs Mazoni (Jaume Pla), The Gruixut’s (Carles Sendra),Sanjosex (Carles Sanjosé) es van unir per interpretar el nou himne de l’Atlètic Bisbalenc, que va ser editat en un disc compacte, en la gravació del qual també van participar els músics Carles Ramió, Alexandre Rexach i Toni Molina.

Supermatí – 04-06-2019

De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 04-06-2019
Loading
/

Recupera el programa d’avui

Un ecce homo a Sa Conca

Dani Cortés

Ahir vaig anar a passejar a la platja de Sa Conca, a Platja d’Aro. Pels qui estem acostumats a moure’ns pel nord de la comarca (Begur, Pals, Palafrugell), va ser tot un descobriment. Fins que vaig girar el cap i vaig mirar el talús de roca que hi ha just a sota de tot de xalets.

Recordareu que fa mesos va haver polèmica perquè el promotor d’un dels xalets, relacionat amb el futbolista Xavi Hernández, havia començar a foradar sense permís aquesta roca, per fer-hi un ascensor que el portés directament a la platja.

L’Ajuntament de Platja d’Aro els va sancionar i els va obligar a restaurar el talús com estava abans que haguéssin fet tot aquell mal.

Desconec si biològicament s’ha restaurat o no. El que sí que sé és que a la vista un sap perfectament on ha actuat l’home i on no. Hi ha una malla i tot de plantes posades per aquí i per allà.

I tot plegat em va recordar el dia que vaig visitar la bonica localitat de Borja, a Saragossa. Allà, en una capella, l’estimada Cecília, també va fer una restauració d’una cagada important i no se’n va sortir