El Club Nàutic Port d’Aro i Guillermo Altadill junts per impulsar un centre d’alt rendiment de vela

Imatge: Club Nàutic Port d'Aro

El Club Nàutic Port d’Aro i el regatista oceànic i entrenador olímpic, Guillermo Altadill, han signat un conveni de col·laboració perquè el club es converteixi en la seu d’operacions, entrenaments i activitats que Altadill i la seva empresa, GASS, portin a terme.

El principal objectiu d’aquest acord és el de convertir el port en un centre d’alt rendiment per fer entrenaments de la nova classe olímpica mitxa offshore per als Jocs Olímpics de París 2024.

Altadill, que ha participat en 10 Voltes al Món, completant-ne 7, tres d’elles sense fer escales, s’ha mostrat molt satisfet amb aquesta col·laboració i ha destacat que «la Costa Brava és un lloc privilegiat i cal potenciar-lo per convertir-lo en un indret de referència«. «El Port d’Aro és un dels clubs més emblemàtics de la zona i compta amb unes facilitats i instal·lacions idònies per a poder desenvolupar aquí els nostres entrenaments i activitats«, ha afirmat el regatista.

Per la seva banda, Vicenç Arqués, president del Club Nàutic Port d’Aro, ha mostrat el compromís del club amb la vela i ha volgut agrair la confiança d’Altadill. «La vela és una de les activitats més importants per al club i volem seguir apostant per impulsar-la i professionalitzar-la. És un plaer poder comptar en aquest projecte amb un professional de primera línia, com és Guillermo Altadill, per posar en marxa una iniciativa que serà molt positiva per al conjunt del port». 

Més de 1000 nedadors participaran a la VII Marnaton de Begur

Imatge: Ajuntament de Begur

Ja hi ha més d’un miler de nedadors inscrits per participar aquest diumenge 9 de juny a la VII Marnaton eDreams de Begur. La prova constarà de dues travessies a mar obert que tenen com a punt d’arribada la platja de sa Riera. El dissabte i, per cinquè any consecutiu, es farà a la mateixa platja de Sa Riera la MARNATON Kids amb més de 120 infants de 5 a 13 anys. L’objectiu d’aquestes proves és la de popularitzar la natació de llarga distància prestant una especial atenció a la seguretat, l’entorn i l’ambient familiar així com potenciar una vida més saludable i el respecte pel medi ambient. 

Una de les dues travessies començarà a la platja d’Aiguablava i té un recorregut de 7km. En aquesta hi ha 300 nedadors inscrits. L’altra, sortirà des de la platja de Sa Tuna i recorre una distància de 3km i hi ha 470 persones apuntades.

La d’Aiguablava-Sa Riera està destinada a nadadors experimentats. Començarà a les 9 del matí i el recorregut que faran serà passar pel cap de Begur, on hauran de superar corrents marines, fins arribar al primer avituallament a 3.000 metres. A punt d’arribar a la zona del Cap Sa Sal hi trobaran el segon avituallament. Per la seva banda, la travessia Sa Tuna-Sa Riera s’iniciarà a les 10:30h del matí i als 1.500 metres hi ha el primer avituallament de la prova.

El dia abans es farà la segona edició de relleus 4×1000 que té el punt de sortida i arribada a Sa Riera, després d’arribar fins a l’Illa Roja, amb un total de 200 participants. Aquesta és oberta a les famílies i començarà a les 18h. El mateix dia es farà a Sa Riera, la MARNATON Kids, amb més de 120 infants de 5 a 13 anys. A les 16h de la tarda es faran les diverses proves de MARNATON Kids, que tenen per objectiu fomentar la natació entre els més petits.
La MARNATON eDreams de Begur forma part de la VII Copa MARNATON eDreams, que es va inaugurar aquesta temporada amb la prova de Barcelona el 4 de maig. El 18 de maig es va fer la segona prova, la de Formentera. Després de Begur, encara en quedaran dues més: la de Sant Feliu de Guíxols, el 29 de juny, i la de Cadaqués, el 14 de setembre.

El nou aparcament de la platja de Castell ja està en servei

La platja de Castell ja té nou aparcament, situat a la zona de la plana més propera a la carretera asfaltada que li dona accés, de manera que queda molt integrat al paisatge. A més, tindrà servei de vigilància de dilluns a diumenge de 9 a 20h. Té una capacitat de 600 vehicles i té diferents costos d’estacionament: per aparcar-hi tot el dia, val 5 euros. Aparcar a partir de les 14h val 3 euros i a partir de les 18h, 1 euro. Si es paguen 30 euros es pot obtenir un abonament de 10 dies.

D’aquesta manera, es pot accedir a peu a cala Canyers, cala Sanià, cala Estreta, a les cales de la zona del Crit o bé a la platja de Castell. Durant tot l’estiu i fins que hi hagi risc d’incendi, però, estarà tancat l’accés de vehicles motoritzats al camí de cala Estreta, que passa pel centre de l’Espai d’Interès Natural (EIN) Castell-Cap Roig, i també a l’accés a l’espai litoral de cala s’Alguer i pineda d’en Gori.

 

Exposen Construccions Identitàries, la transsexualitat a Sant Feliu de Guíxols

Construccions Identitàries
Construccions Identitàries a Sant Feliu de Guíxols
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Exposen Construccions Identitàries, la transsexualitat a Sant Feliu de Guíxols
Loading
/

Aquest dimecres s’ha inaugurat l’exposició «Construccions Identitàries» a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols. L’autora i fotògrafa Mar C. Llop ha volgut retratar les realitats de ser transsexual avui en dia.

L’exposició parla de les diferents realitats que viu una persona transsexual. Les fotografies mostren les diferents percepcions i les vivències però també els discursos i els sentiments que una persona viu. Un dels fets més rellevants són els canvis corporals i les relacions amb les persones de l’entorn quan s’està fent el trànsit.

Mar Llop explica que durant la creació de Construccions Identitàries s’estava plantejant si transitar o no i amb la gent que va anar coneixent va acabar descobrint diferents històries. Entre elles la de l’Alícia que va començar el trànsit i on li va fer la primera foto de l’inici. A partir d’allà no ha deixat de conèixer gent. Fins que va arribar l’oferta d’un llibre. Va retrobar-se amb gent que coneixia per acabar el seu projecte estrella. Això ha explicat Llop a Ràdio Sant Feliu.

L’exposició també s’expliquen els vincles efectius que hi ha entre les persones trans i el seu entorn. L’experiència però no només ha servit a Mar C. Llop com a eina per crear una exposició, sinó també per conèixer el trànsit de més endins. Mentre anava donant voltes al fet de transitar o no, Llop coneixia la por de sortir de l’armari però també les noves relacions que es formaven.

Fins al pròxim 6 de juliol, la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols acollirà l’exposició que es podrà visitar vestíbul de l’immoble.

Carme Picas nomenada Ambaixadora de la Gamba de Palamós 2019

Carme Picas - Gamba de Palamós
Carme Picas al centre de la imatge després de ser anomenada ambaixadora de la Gamba de Palamós

La cuinera Carme Picas, co-propetària del càtering i restaurant El Ginjoler-L’Hort del Rector, de Sant Feliu de Guíxols, ha esdevingut la primera dona distingida com Ambaixadora de la Gamba de Palamós, en reconeixement a la seva tasca i promoció d’aquest producte únic al món.

L’acte va tenir lloc aquest dimecres a l’Espai del Peix, ubicat al port palamosí, i va comptar amb la presència dels representants de les empreses certificades amb la Marca de Garantia Gamba de Palamós. Carme Picas va rebre el guardó de la mà de l‘alcalde i del patró major de Palamós, i d’aquesta manera s’ha afegit a la llista de prestigiosos cuiners que han rebut el distintiu palamosí d’Ambaixadors de la Gamba de Palamós,com els germans Roca, del Celler de Can Roca; Nandu Jubany, del restaurant Can Jubany, de Calldetenes; Quim Casellas, de l’Hotel Casamar, de Llafranch; Albert Satregener, del Bo.Tic, de Corçà; i, finalment, el cuiner i divulgador Pep Nogué.

La cuinera Carme Picas, es va formar a l’Escola d’Hostaleria de Girona -on també en va exercir de docent del 1992 al 2018- es va endinsar en el món de la cuina als 13 anys al restaurant del Santuari de Montgrony. A partir d’aquí, Picas va alternar els estudis amb feines a restaurants de prestigi com La Llar de Roses, que llavors tenia una Estrella Michelin. Més tard, la cuinera va entrar a treballar al Celler de Can Roca, un període en el qual també va realitzar estades a restaurants com El Bulli de Ferran Adrià o al Bodegon Alejandro de Martín Berasategui.

L’any 2000 Picas, juntament amb el seu marit Xavier Gubau, van posar en funcionament el Càtering El Ginjoler, un negoci que des del 2014 compaginen amb el restaurant obert a l’espai de l’Hort del Rector, dins el monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Denuncien desenes de casos d’explotació laboral a la Costa Brava a través d’Instagram

Explotació Laboral a la Costa Brava
Gelateria | Imatge de Pexels sense drets d'autor

Un grup de joves ha decidit crear un compte d’Instagram per denunciar diferents casos d’explotació laboral a la Costa Brava. Al compte, hi publiquen diàriament diverses imatges amb un cas diferent per cada publicació. Aquestes publicacions tenen el nom de l’empresa, el municipi on es troben com també una breu explicació de quins són els drets que es vulneren.

Entre els municipis hi podem trobar Torroella de Montgrí – L’Estartit, Pals, Palamós, Palafrugell, Castell-Platja d’Aro, Ullastret o inclús Calonge i Sant Antoni. També hi ha altres de tota la Costa Brava com són Roses o inclús Lloret de Mar.

A les publicacions s’hi poden llegir noms de grans cadenes internacionals de roba, com també gelateries locals, on com asseguren des d’Explota Brava, no hi ha «cap dia de festa» i també es fan hores desorbitades. O fins i tot hotels i càmpings de la Costa Brava.

El grup de joves, totalment anònim, va començar a finals de maig amb una crida a compartir de manera anònima per e-mail o per missatge directe al compte d’explota_brava quines empreses els han sotmès a «una feina de merda», com han compartit. Mitjançant aquestes denuncies, pretenen publicar tots aquells casos d’explotació laboral a la Costa Brava que durant l’estiu es fan més habituals.

Aquesta notícia arriba pocs dies després de saber que el nivell d’atur al Baix Empordà ha disminuït fins a situar-se a l’11%. Al maig unes 300 persones van trobar feina. Per exemple, Sant Feliu de Guíxols ha disminuït uns 84 aturats tot i que segueix amb 1.079 aturats. A Palafrugell en són 72 els que han trobat feina, lluny dels 1.074 que encara segueixen aturats. Palamós, d’altra banda, només 36 han trobat feina d’uns 858 que encara queden a l’atur.