Ni tots els nens tenen penis ni totes les nenes tenen vulva. Ni tots els homes son XY ni totes les dones son XX. Potser el que ens ensenya la mirada oberta cap a les qüestions d’identitat sexual és que no cal fer afirmacions taxatives en aquesta matèria.
Avui el mon sencer commemora el que s’anomena “orgull LGTBI” i s’ofereix homenatge a tots els que condicionats per prejudicis o normes que no reconeixien la realitat intima i només es quedaven en la superficialitat, en nom de la “normalitat” es van reprimir, amagar, mutilar i assassinar a moltes persones a qui no es va preguntar com es sentien i es volia obligar a fer-los ser com els canons de l’època establien. Aquesta visió reduccionista i feridora que la dreta rància vol tornar a imposar.
Els amors entre persones d’un mateix sexe, la bisexualitat, fins i tot la transsexualitat només la patina més superficial del conflictes entre aspecte i sentiment, fins i tot entre evidència física i gènere ocult.
La intersexualitat és una d’aquestes singularitats que fins fa ben poc es decidia de forma precipitada i amb informació insuficient és la intersexualitat, nadons que en el moment del naixement és difícil determinar el sexe. Fins fa poc els pares prenien decisions per ells, fins i tot, se’ls intervenia quirúrgicament per donar un aspecte als seus genitals similar al que havien escollit els progenitor, però que sovint no coincidia amb la identitat sexual desenvolupada en l’adolescència.
Alemanya i Austràlia permeten registrar el “tercer gènere o el gènere X” desapareixent la urgència jurídica d’haver-los de registrar prenent decisions que només poden prendre ells.
Ens queda molt camí per recórrer i no podem permetre que sigui fruit de terribles històries de patiment viscudes en solitud. Tots els temes que fan referència al sexe, fins i tot la definició del sexe estan envoltats de prejudicis i tabús, fruit de la ignorància. L’extrema dreta els utilitza per a mostrar no sé quina força i fatxenderia. Les persones que configuren el col·lectiu LGTBI a voltes son colpejades fins la mort, d’altres discriminades perquè anomenem diferent el que no acabem d’entendre i no ens han explicat prou bé.
El dia de l’Orgull és, més enllà de les banderes amb l’arc de Sant Martí i de les cavalcades sorolloses, un combat contra la ignorància i la brutalitat. És un clam per la sensibilitat
