Dos submarinistes amb neoprè es barregen entre els qui es banyen a la Cala Bona de Tossa de Mar (Selva). Inspeccionen a consciència les algues que viuen al fons sorrenc o damunt les roques, estenent transsectes de 25 metres i avançant de 20 centímetres en 20 centímetres. Formen part de l’equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) que en els pròxims mesos recorrerà diferents punts del litoral català -fins a una quarantena- per analitzar l’estat dels seus ecosistemes i hàbitats marins.

A més de Tossa, l’equip també s’ha desplaçat ja a Calella i al litoral del Montgrí. En el cas de Cala Bona, durant la inspecció, els tècnics del CEAB han detectat com una alga en perill d’extinció, l’Ericaria crinita, pràcticament ha desaparegut de l’indret. «Avui tan sols hem pogut trobar-ne dos individus, quan abans la població n’era abundant; per tant, la recessió d’aquesta alga és clara i haurem d’esbrinar quins factors han portat a aquesta mortalitat tan elevada», explica una de les tècniques, Mar Tur.

La diagnosi que s’ha fet a Cala Bona s’emmarca dins la primera fase del Pla Estratègic per a la Restauració dels Ecosistemes Marins de Catalunya (PEREMCAT). La Generalitat ha engegat aquesta iniciativa, pionera arreu de l’Estat, amb l’objectiu de recuperar i millorar els hàbitats marins de tot el litoral: des de l’Empordà fins a les Terres de l’Ebre.

El pla estratègic, que tindrà una inversió de més de 3 MEUR, es focalitzarà en quatre hàbitats i ecosistemes marins. En concret, les algues, les praderies de fanerògames, els rodòlits (algues vermelles calcàries) i els fons de coral·ligen. Tots ells, subratlla Sergi Rasero, es consideren «clau» i són «essencials» tant per a la biodiversitat com per a la pesca i les activitats subaquàtiques.

La fase de diagnosi del PEREMCAT, que s’allargarà durant més d’un any, no tan sols avaluarà l’estat de conservació d’aquests diferents hàbitats, sinó que també analitzarà quines pressions i impactes reben els ecosistemes. A partir d’aquí, precisa el cap del Servei de Protecció i Conservació del Medi Marí, s’identificaran quines són les zones prioritàries on cal actuar i es faran projectes pilot de restauració ecològica.

Amb l’horitzó 2030

Les diferents fases del PEREMCAT es volen desplegar des d’ara i fins al 2028. També, amb l’objectiu d’avançar-se a allò que ha fixat Europa per al 2030. Aleshores, segons recull el Reglament per a la Restauració de la Natura, s’hauran d’haver restaurat com a mínim el 30% dels hàbitats degradats (tant terrestres com marins). Un percentatge que haurà d’assolir el 100% el 2050.

«A més, el Pacte Europeu pels Oceans també ens interpel·la i obliga a fer actuacions per millorar l’estat dels nostres ecosistemes; sobretot, en allò que fa referència a la pesca i a la sostenibilitat alimentària», precisa Rasero. Per això, el cap del Servei subratlla que un dels eixos del PEREMCAT serà, precisament, identificar quines són les actuacions que cal dur a terme a l’hora de regenerar els diferents hàbitats.

«Des d’aquella restauració coneguda com a passiva, és a dir que elimina o redueix les fonts de pressió i impacte, fins a aquelles altres que demanin intentar fer plantacions de macroalgues o fanerògames», concreta Sergi Rasero. I sobretot, també tenint en compte els efectes del canvi climàtic. «L’escalfament global comporta que moltes espècies no tinguin capacitat o prou resiliència per tornar-se a adaptar; però la sobrefreqüentació humana, les embarcacions o l’ús de determinats productes químics també poden fer fonts de pressió importants», hi afegeix el cap del Servei de Protecció i Conservació de Medi Marí.

«No trepitjar les algues»

La coordinadora del projecte PEREMCAT, Júlia Costa, explica que d’entrada ja hi ha petites accions que poden afavorir la preservació d’aquests ecosistemes marins. «Les macroalgues són molt superficials, es troben fins i tot a les roques d’arran de platja i si es trepitgen es poden fer malbé; si la gent ho sabés i ho evités, ja estaríem fent part del camí per recuperar-les», indica Costa, explicant que es poden instal·lar panells informatius a les cales per informar-ne els banyistes.

A partir d’aquí, Costa tampoc amaga que, a l’hora d’afavorir la restauració dels hàbitats marins, «la primera línia d’actuació sempre és la conservació». I que això passa per «reduir pressions». Entre d’altres, la freqüentació de banyistes, les embarcacions, la pol·lució i el canvi climàtic.

«Per això, el projecte també se centra en monitorar quines són les amenaces per a aquests ecosistemes, per entendre també la seva distribució arreu de Catalunya i saber com actuar per reduir aquestes pressions», explica Costa. En aquest punt, la coordinadora del PEREMCAT també explica que, si el pla estratègic proposés mesures «poc populars», a l’hora de tirar-les endavant es faria de bracet amb el territori «perquè protegir el patrimoni natural és per a l’interès de tothom».

Per exemple, en referència a les boies i a l’impuls de fondejos ecològics, la coordinadora explica que «si la gent entén que s’està intentant reduir la freqüentació d’embarcacions perquè cal protegir l’ecosistema, aleshores potser s’accepta més i es guanya eficàcia».

Per últim, Costa posa en relleu que aquest pla estratègic suposarà tenir per primer cop una diagnosi de l’estat en què es troba tota la costa catalana «i planificar quines són les prioritats» per a la restauració dels hàbitats i ecosistemes marins. La coordinadora del PEREMCAT precisa que a Catalunya, però, no es parteix de zero (perquè ja es disposa d’un mapa d’hàbitats marins).

«L’objectiu ara és veure en quin estat es troben aquests hàbitats; perquè sí que es fan seguiments dins els espais protegits, però, en canvi, a fora d’aquests és més difícil», concreta. «Per tant, el PEREMCAT ens donarà la fotografia de l’estat del litoral i ens dirà on cal actuar», conclou Júlia Costa.