Bufant Fort i Morgan enceten dissabte el XLII Festival de Música de Begur

Per
Redacció
-
privat:-bufant-fort-i-morgan-enceten-dissabte-el-xlii-festival-de-musica-de-begur

La banda de carrer gironina Bufant Fort, amb una cercavila musicalitzada, i la formació Morgan, presentant el seu darrer treball discogràfic, “Air”, enceten dissabte el Festival de Música de Begur, que arriba a la XLII edició. L’acte inaugural, com marca la tradició dels darrers anys, començarà a les 19,30 hores al castell de Begur. I, seguidament, amb Bufant Fort, s’iniciarà una rua pels carrers més cèntrics de Begur, arribant a les Escoles Velles. En el pati d’aquest equipament municipal  hi haurà, a les 22,30 hores, el concert de Morgan, amb la cantant Nina de Juan. El nou disc del grup inclou peces de rock americà, pop, blues, soul i rhythm & blues. El preu de l’entrada de Morgan és de 18 euros anticipada i 22 a taquilla.

El Festival de Música de Begur aplega, fins al 24 d’agost, una desena d’espectacles en diferents espais del municipi, destacant com a novetat d’enguany la plaça de la Vila de Begur. A part de Morgan, actuaran també, entre d’altres, Joan Dausà, Jofre Bardagí, David Busquets, los Mambo Jambo i Duquende  i Chicuelo. El festival, un dels grans clàssics de l’estiu a la Costa Brava, està organitzat per l’Ajuntament de Begur i produït per RGB.

“La seva filosofia és oferir un festival proper i divers”, afirmen els seus promotors, que afegeixen: “concerts de qualitat, però alhora assequibles per a un gran públic, així com una diversitat d’estils que aquest any van des del soul a la cançó o el pop, passant pel flamenc i altres ritmes. Una programació adreçada a la gent de Begur i als seus estiuejants, tant habituals com ocasionals, però amb voluntat d’aportar un valor afegit a l’oferta cultural i ser també un element de promoció del municipi”.

Llibreria La Gavina

Per
Montserrat Tura
-

Hi ha un debat molt interessant sobre si el dia que vam passar a ser consumidors compulsius vam abandonar la nostra condició de ciutadans, i per tant, vam deixar de ser  objecte i subjecte de l’aprofundiment dels drets personals i col·lectius.

Els més optimistes ens conviden a usa la força que ens dona l’haver-nos convertit en consumidors per omplir de principis i valors aquesta condició i determinar a través d’una acció reflexiva i intel·ligent el model comercial, industrial i agrari que volem.

Crec en aquest poder dels valors aplicats al consum. Un consum no compulsiu, un consum probablement més car, però un consum definidor del model de societat que volem.

Aquest cap de setmana no he pogut oblidar el racó de la llibreria La Gavina de Palamós on la meva filla gran, empordanesa de naixement, asseguda d’una manera singular va començar a entusiasmar-se d’aquest interès per ampliar coneixements que, sortosament, no l’ha abandonada mai.

Finalment la Catalina Cargol, inspiradora i instigadora d’aquesta llibreria que ha anunciat que tancarà properament, li va posar un coixí perquè mantingués aquella manera d’asseure’s a terra que encara conserva.

La Catalina i jo parlàvem d’un nou hospital que projectàvem construir. El temps s’escapolia mentre la meva filla buscava el Teo o les Tres bessones, i jo m’emportava Umberto Eco,  Ken Follet, Quim Monzó, Eduardo Mendoza o  Isabel-Clara Simó a casa per quan un temps tranquil que costava de trobar em deixés perdre’m entre altres vides que ensenyen a viure la pròpia vida.

Tot i que he fet alguns actes de promoció de llibres i he recorregut el carrer Major de Palamós per poder entrar en aquesta llibreria que per a mi serà sempre un indret vinculat a l’activisme social dels vuitanta; em sento culpable del seu tancament. La compra instantània des dels nostres dispositius mòbils acabarà amb moltes llibreries com La Gavina i encara que l’olor del llibre quan s’estrena o de les llibreries de vell que sovintejo se’m fan agradables i formen part de la meva banda olfactiva vital, em confesso culpable de deixar-me portar per les presses, d’oblidar-me de la meva pròpia recepta.

Sempre és massa tard quan comencem adonar-nos.

L’Estartit acull la trobada anual d’usuaris de parcs de salut del Baix i Alt Empordà

Per
Redacció
-

El parc de salut de l’Estartit, emplaçat a la urbanització Els Salats, ha acollit aquest matí la V Trobada d’usuaris dels parcs de salut de l’Alt i el Baix Empordà, en la qual hi han participat prop de 80 usuaris i usuàries. Els assistents han realitzat una sessió dinamitzada per l’empresa Urban Salut, a la que Dipsalut té contractada les actuacions de dinamització i assessorament dels parcs urbans de salut. També han fet una activitat per conèixer un dels tres itineraris saludables que té el municipi, han tingut temps lliure per conèixer la població i han tancat la trobada amb un dinar de germanor.

Parcs de salut

A Torroella de Montgrí i a l’Estartit hi ha instal·lats tres parcs de salut: a la urbanització de la Granja, davant de l’Espai Ter i a la urbanització Els Salats. Es tracta d’un conjunt d’aparells, situats a poca distancia entre ells, que estan pensats per fer exercici moderat. Han estat dissenyats per una comissió d’experts per tal de garantir la seguretat i la idoneïtat de cadascun dels exercicis i la realització d’un treball homogeni de tot el cos. Van acompanyats de plafons on s’explica com s’han d’utilitzar. Aquests equipaments estan especialment dirigits a adults i gent gran.

Per promoure l’ús dels parcs i fer-los servir idòniament, Dipsalut organitza sessions amb monitor cada setmana: a Torroella de Montgrí, davant de l’Espai Ter, cada dimarts, a les 8 h del matí i als Salats, de l’Estartit, cada dimarts, a les 9 h del matí. A més, cada darrer dimarts de final de mes, s’organitza una marxa nòrdica.

Xarxa d’itineraris saludables

D’altra banda, el municipi també disposa de tres itineraris saludables, uns recorreguts que transcorren tant per dins del nucli urbà com pels entorns. Surten i acaben dins la població –no requereixen desplaçar-se en cotxe per arribar-hi- i estan connectats entre ells. Estan destinats a fer-hi activitat física moderada. Els pot utilitzar tota la població i no requereixen una preparació física especial.

El Dipòsit d’Aigua modernista de Can Mario reobre al públic

Per
Redacció
-
privat:-el-diposit-d’aigua-modernista-de-can-mario-reobre-al-public

Aquest estiu, el Dipòsit d’Aigua modernista de Can Mario reobre al públic després de ser restaurat. A través d’una exposició i un audiovisual, el visitant es pot endinsar en la història i les particularitats d’aquesta construcció: qui la va promoure, qui la va projectar, qui la va construir, quina funció tenia dins la fàbrica?

A més, després de pujar els 182 esglaons que enlairen el visitant fins a 30 metres, es pot gaudir d’unes vistes panoràmiques úniques de Palafrugell i l’Empordanet, a banda d’observar uns detalls de forja poc comuns en aquest tipus de construccions.

Contruït l’any 1905 i conegut popularment com “la Torre de Can Mario” per estar situat a l’antiga fàbrica surera de Can Mario, amb el temps, el Dipòsit d’Aigua modernista s’ha convertit en un autèntic símbol identificador de Palafrugell i el seu sky-line, així com en un element destacat del patrimoni industrial català, per la seva estructura i valors artístics.

Horaris de juliol i agost:
De dilluns a dissabte d’11.00 a 13.30 h i de 17.00 a 20.30 h.
Diumenge de 10.00 a 14.00 h.

Torre Can Mario

Torna la nit de les espelmes, a Pals

Per
Redacció
-

Pals acomiadarà el mes de juliol, com ve sent tradició al llarg dels darrers anys, amb la celebració d’una de les propostes estiuenques més originals i màgiques. La Nit d’Espelmes arriba aquest pròxim dissabte 27 de juliol a la seva quarta edició, i ho fa ja plenament consolidada com un esdeveniment cultural de referència a la vila i al territori capaç d’atraure a milers de visitants per a gaudir durant unes hores, quan els sol es pongui, d’un destacat programa d’espectacles on la música i l’art a la llum de les espelmes en són els grans protagonistes.

Mireia Bonilla, regidora de Cultura, agraeix la col·laboració de totes les persones voluntàries que fan possible la celebració de l’esdeveniment i destaca que “la valentia, la creativitat i la transversalitat de les propostes són els tres ingredients claus que expliquen com la Nit de les Espelmes és avui una cita oberta a totes les generacions i capaç de connectar amb tots els públics”.

L’activitat començarà entre les 21.30 h i les 22 h amb l’apagada de les llums i l’encesa de les espelmes arreu del nucli antic de Pals. I serà a les hores, quan la llum de les espelmes ja impregni per complet de mística l’ambient, que arrencaran fins a mitjanit els diversos espectacles de carrer que es duran a terme i que són gratuïts i oberts a tota la ciutadania.

D’una banda, la mezzosoprano Anna Tobella i el pianista Alessio Coppola (*la soprano palsenca Laura Coll, finalment, no actuarà per un imprevist de darrera hora); i de l’altra, els pianistes Emma Stratton -veïna palsenca- i Claudio Laguna, oferiran un recital de veu i piano i un recital de piano, respectivament. Mentre que la ballarina Ester Bou dansarà sota la llum de la lluna i de les espelmes pel gaudi de tots els assistents.

D’altra banda, el duet Versiona 2 format per Jordi Álvarez amb la guitarra acústica i Laia Molinas a la veu; i el trio Jumble Sounds integrat per Nadya Makoeva a la veu, Andrea Grimaldi a la guitarra i Joan Martí al contrabaix, encisaran al públic amb les seves melodies i amb una combinació única de veu i instruments.

I finalment, Tracey Guinsberg portarà a la cita una pluja de foc itinerant per diversos racons del nucli antic que captivarà a tothom qui s’hi acosti.

L’Ajuntament de Pals fa una crida a la participació, recomana als assistents seguir els consells de seguretat i les precaucions i recorda que al llarg de tota la vetllada hi haurà habilitat un servei de bar en suport al projecte solidari pro-refugiats “amb les teves mans”.

Annabelle vuelve a casa

Per
Ignasi Arbat
-
annabelle-vuelve-a-casa
Annabelle vuelve a casa és el tancament de la trilogia sobre la nina Annabelle que forma part de l’univers de pel·lícules d’Expediente Warren. Si la primera Annabelle era una preqüela d’Expediente Warren, la segona era una preqüela de la preqüela, que ens mostrava el procés de creació de la nina, aquesta tercera, succeeix amb posterioritat a la primera Expediente Warren, amb la nina en mans dels Warren, ubicada en el seu particular museu. En aquesta ocasió dirigeix Gary Dauberman, guionista d’alguns dels spin-off de l’univers The Conjuring. Dauberman també n’ha escrit el guió sobre un argument de James Wan, que exerceix com a productor. 
Annabelle vuelve a casa és la millor d’una trilogia que ha anat de menys a més. La particularitat d’aquesta pel·lícula és que hi apareixen els Warren, novament interpretats per Vera Farmiga i Patrick Wilson, que per primera vegada apareixen en un dels spin-off de l’univers The Conjuring, tot i que no formen part del gruix més important de la pel·lícula. La pel·lícula està protagonitzada principalment per quatre joves intèrprets que en aquesta pel·lícula estan en estat de gràcia, McKenna Grace, una de les nenes de La maldición de Hill House que interpreta a la filla dels Warren, Madison Iseman, la cangur, Katie Sarife, l’amiga d’aquesta, i Michael Cimino, l’aspirant a xicot de la cangur. De tots els actors i actrius, Madison Iseman és la sorpresa més agradable. 
Aquesta és una pel·lícula molt continguda perquè el gruix de la trama succeeix en un sol escenari, amb un màxim de quatre personatges, i treu molt de profit dels seus escassos recursos.
L’inici de la pel·lícula connecta directament amb el final del pròleg de la primera part d’Expediente Warren, i a partir d’aquí, el paper del matrimoni de demonòlegs passa més a explorar la seva faceta de pares que no pas d’investigadors del paranormal. 
Per primera vegada en la franquícia, es treu profit narratiu de tots els objectes que formen part del museu que ens Warren tenen en el soterrani de casa seva. Això serveix perquè la pel·lícula explori el gènere de casa embruixada a través dels múltiples objectes que en formen part, cadascú amb unes característiques paranormals diferents. Tots els objectes que hi veiem són una possible llavor per seguir ampliant l’univers The Conjuring. 
Un dels aspectes més cuidats de la pel·lícula és l’atmosfera i com sap treure profit de la imatges terrorífiques diürnes i nocturnes, així com d’una cuidada recreació de vestuari i decoració dels anys 70. Gary Dauberman sap com utilitzar recursos ja molt vistos per espantar-nos, però ho fa molt bé i arriba a sorprendre’ns.
Annabelle vuelve a casa introdueix un sentit de l’humor molt encertat que, sense voler fer comèdia, serveix per relaxar la situació sense aquesta perdi ni una mica de terror quan aquest arriba. 
Annabelle vuelve a casa és la millor amb diferència de la trilogia d’Annabelle i al mateix temps que terrorífica, és divertida i molt entretinguda. Sense cap dubte agradarà als fans de l’univers The Conjuring i esdevé una cinta ideal per visionar una nit de Halloween.
1...4.5944.5954.596...7.047Pàgina 4.595 de 7.047