El castell de Calonge serà l’escenari on aquest divendres 2 d’agost es durà a terme la inauguració de dues exposicions d’art, una de l’escultor Emili Armengol i una altra de pintors de la Llombardia. Tot plegat tindrà lloc a partir de les set de la tarda. Fins a un conjunt de més de 50 peces que mostren l’art que vol plasmar Armengol es podran visitar al Castell. La mostra fa un recorregut per la seva àmplia i dilatada trajectòria, de més de 50 anys d’artista. L’exposició porta per títol “Nedar, flotar, navegar”.
Emili Armengol (1943) és un escultor de projecció internacional i que ha rebut la distinció de la Creu de Sant Jordi l’any 2016. Els seus treballs han arribat a països com els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Dinamarca, Bèlgica o el Japó. La qualitat de les seves composicions l’han dut a realitzar més d’una setantena d’exposicions individuals i ha superat el centenar d’exposicions col·lectives. Una de les seves marques diferencials és que treballa amb metalls i mostra una gran preocupació i predilecció per la generació de figures marítimes a partir d’aquests materials, ja que una de les seves passions és la pesca.
En el marc de la política de museïtzació del castell, aquest s’impulsa amb l’arribada de treballs provinents d’altres països, com és el cas d’Itàlia. Enguany, vuit pintors portaran algunes de les seves obres per ser exposades en aquest espai. A més, s’hi podran observar una gran varietat d’estils per la pluralitat de gustos i temàtiques que toquen els artistes Cristiano Plicato, Giancarlo Curone, Jean Pierre Stretti, Laura Frigerio, Luigi Franco, Luigi Profeta, Maria Berna Cecchin i Michele Sliepcevich. En total, hi haurà al voltant de 30 quadres.
Les exposicions romandran obertes cada dia de 18 a 21 h fins a l’11 de setembre, tret dels dilluns.
Després de l’exitós ‘No Shame‘, el disc de Lily Allen que va veure la llum l’any passat, el qual va obtenir una nominació als MercuryPrize, la cantant britànica sembla ser més enfeinada en altres “projectes” que en el seu proper disc.
La cantant ha confirmat que llençarà la seva pròpia línia de joguines sexuals durant el seu pas pel festival Port Eliot Festival a Cornwall, que a més a més va ser el lloc on Allen va ser concebuda, tal com ha confirmat la mateixa artista en una entrevista al festival.
Durant l’entrevista, Allen també ha dit que “probablement no hauria de dir-ho, no he fet cap nota premsa ni res semblant” però que estrenarà la seva pròpia línia de joguines sexuals pròximament perquè “senyoretes, els orgasmes són importants” i el “mercat de joguines sexuals fetes per celebritats no ha estat del tot explotat”. Segons ha citat la font britànica, Allen està treballant concretament en un “estimulador de clítoris”. S’espera que ho anunciï formalment durant les pròximes setmanes o mesos.
Ple municipal de juliol a la Bisbal: Fotografia de Manel Magrinyà
El punt setè de l’ordre del dia del ple municipal de dilluns 29 de juliol desvetlla un informe de l’anterior interventora de l’ajuntament datat el 6 de maig que constata l’incompliment per part de la corporació del seu propi Pla Econòmic Financer aprovat el setembre del 2018. En el document es traslladen a la corporació les mesures coercitives previstes en la vigent llei d’estabilitat pressupostària i en conseqüència es va haver de declarar la no disponibilitat de crèdits per import de 1.809.877,22€, el que pot comportar la paralització de bona part dels projectes previstos per aquest exercici.
Projectes que podrien patir alguna afectació
El crèdit que es va declarar com a no disponible era el que estava previst que en aquest any 2019 financés inversions considerades com a prioritàries pel nou equip de govern sorgit de les últimes eleccions municipals. Projectes com ara l’adequació del marge i arranjament del Daró al pas per la biblioteca, el dipòsit d’aigua potable del Puig Negre, les millores previstes en vies i espais públics, la reparació de la xarxa d’aigua del carrer Garbí, l’enjardinament del polígon B2 de l’Aigüeta i les millores previstes en instal·lacions esportives queden sense finançament i en el millor dels casos hauran d’esperar a l’any que ve.
La primera fase del vestidors del pavelló esportiu i la consolidació de façanes del Castell pateixen una retallada superior del 90% en el primer cas i del 80% el que enguany les fa pràcticament inviables. Altres projectes com ara les millores previstes en equipaments municipals arrossegaran dificultats de finançament mentre que les obres del carrer Ample perden també una partida de 100.000€ que donada la magnitud del projecte s’hauran de treure d’alguna altra partida pressupostària.
Indicadors de solvència
La proposta signada per l’alcalde Enric Marquès que va ser finalment aprovat pel plenari enmig de les crítiques de l’oposició, assenyala que amb la declaració de no disponibilitat del capítol 6 d’inversions per import 1.809. 877,22€ l’ajuntament compleix amb la resta dels indicadors de solvència excepte el que fa referència al període mitjà de pagament a proveïdors, incompliment que atribueix a la problemàtica amb l’empresa Sorea, una interpretació que només va satisfer als grups que conformen el govern de la Bisbal (ERC, CUP i En Comú Guanyem).
L’oposició en bloc va qüestionar la gestió de l’equip de govern del propi informe d’intervenció, que és de data 6 de maig i anterior per tant a la celebració de les eleccions el que els fa sospitar que se’ls hi amagués deliberadament per tal que no influís en el resultat, tenint en compte que la situació econòmica de l’ajuntament va ser un dels punts més calents de la campanya. Els tres grups de l’oposició (Compromís-Junts per Cat, Tots per la Bisbal i PSC) es van queixar de que el préstec es demanés amb data posterior al dia 21 de maig que hi va haver-hi ple municipal i tot i que l’informe d’intervenció ja era conegut per l’equip de govern no van ser informats.
Tots els grups a excepció del qui conformen l’equip de govern entenen que l’informe de la intervenció municipal és un nou toc d’atenció per la gestió econòmica dels comptes públics doncs segons el seu parer la situació és greu i cal un redreçament urgent de la política econòmica de l’ajuntament.
La junta de govern de Santa Cristina d’Aro ha acordat retornar a set urbanitzacions del municipi prop de 252.572,88 euros, que representen el 15 per cent de l’import de l’impost de béns immobles (IBI) ingressat en període voluntari al llarg del 2018. El retorn, d’acord amb els convenis signats, s’ha fet a les entitats urbanístiques de conservació (EUC) de Bell-lloc II, Can Reixac de Solius, Golf Costa Brava, Rosamar, Sant Miquel d’Aro, Les Teules i Vall Repòs. Els diners retornats s’han de destinar per a despeses de la urbanització i/o neteja de perimetrals. L’acord municipal es justifica davant la necessitat de continuar col·laborant amb els ens gestors de les urbanitzacions així com la de procedir a atorgar un tracte equitatiu entre les mateixes.
L’aportació més important es fa a la urbanització Golf Costa Brava, amb 110.457,64 euros, ja que la recaptació va ser de 736. 384,27. Per contra, la menor es fa a la urbanització Can Reixach, amb 2.425,88 euros, ja que la recaptació va ser de 16.172,55 euros. A les altres urbanitzacions, les aportacions són de 48.167,37 euros a Rosamar; 32.869,51, a Les Teules; 24.698, a Bell-lloc II; 18.246,40, a Vall Repòs, i 15.708,08, a Sant Miquel d’Aro. Abans de lliurar la quantitat corresponent, les entitats de conservació hauran de presentar els comptes de l’exercici 2018 i els justificants de les despeses realitzades d’acord amb el que estableix el text refós de llei d’hisendes locals i els convenis signats.
Servei d'Urgències de l'Hospital de Palamós | Imatge de Laia Bodro
L’hospital comarcal del Baix Empordà rebrà una inversió de 3.199.000 euros per dur a terme la seva última gran reforma a partir de l’octubre. Les obres, que s’han dividit en tres fases, ja encaren la seva recta final, en la que cal plantejar un nou equipament i es descarta una ampliació, ja que l’edifici ja no dóna per més i ja ha arribat al màxim de les seves possibilitats, segons ha informat Pere Rodríguez, director d’Enginyeria del centre al Punt Avui.
Aquesta última fase que s’iniciarà a l’octubre consistirà en una nova sala d’endoscòpies, una nova zona d’esterilització, la reforma de farmàcia i construcció de sales noves, dues de quirúrgiques i una nova sala a l’hospital de dia quirúrgic, la reforma de vestidors de quiròfans i la del taller de manteniment. Durant la segona fase, que ja s’està acabant, s’ha construït una nova cafeteria i s’ha rehabilitat l’accés de planza 0 i zones comunes, entre d’altres coses. L’Hospital, que s’ha estat modernitzant i reformant des del 1985, entrarà tornant de vacances en aquesta última fase però des de l’Ajuntament de Palamós ja s’ha avançat que s’estan estudiant terrenys on es pogués fer el nou equipament perquè aquest edifici ja no dóna per més.
Després de l’èxit aconseguit amb El llibre de la selva, el director Jon Favreau va pensar què més es podia fer amb aquella tecnologia i fer un pas més endavant. La resposta, El rey león, la pel·lícula d’animació tradicional de més èxit de la història. A diferència d’aquella en què tot, excepte Mowgli, havia estat recreat digitalment, a El rey león, Favreau al prescindit totalment de l’element físic, no li ha calgut utilitzar fons verds o càmeres, perquè tot ha pogut fer-se de manera virtual.
Recordem que la història gira al voltant de Simba, fill de Mufasa i hereu de les Terres del Regne. Això desagrada al seu oncle Scarr, per aquest motiu s’alia amb les hienes per provocar un accident que posi fi la vida de Mufasa i amb l’exili de Simba. Això li deixa via lliure a apoderar-se del regne. Simba s’unirà amb un suricata, Timon, i un porc senglar, Pumbaa, que es convertiran en la seva família adoptiva.
L’opció de fer un live action amb aquesta pel·lícula ha significat una balança que depèn de com recaigui el pes hi estareu a favor o en contra. Us avanço que la meva cau a favor del sí.
Convertir a Simba, Mufasa i companyia en animals de veritat, ha portat fer una versió hiperrealista de la mateixa pel·lícula del 1994. Això ha tret expressivitat en les cares i moviments de tots els personatges que, de manera innegable, pot arribar a trencar el vincle emocional amb l’espectador que no decideixi entrar en el joc que et proposa la pel·lícula. L’animació, i encara més la tradicional, permet portar a la pantalla expressions i escenes visualment impossibles de repetir en qualsevol altre format.
Per altra banda, optar a fer un live action d’El rey león, suposa un abans i un després en la tecnologia i els efectes especials, comparable al que Matrix o Terminator 2 varen significar en la seva època. Els fons utilitzats, trucats digitalment, així com la creació per ordinador dels animals i fer-los parlar d’una manera tan real i autèntica m’ha deixat absolutament embadalit i que, tot i sacrificar la màgia de l’original, se m’ha ficat a la butxaca.
A diferència d’El llibre de la selva, Jon Favreau ha renunciat a reescriure la pel·lícula, i l’ha copiat pràcticament plànol per plànol. És essencialment la mateixa pel·lícula, però amb una nova versió que l’únic que canvia és la tecnologia i l’hiperrealisme.
Pel que fa a la música, un dels elements essencials de l’original, es manté la banda sonora de Hans Zimmer que ha tornat per aquesta ocasió, així les peces musicals d’Elton John i Tim Rice que han col·laborat en aquesta ocasió amb Beyoncé, que aporta una peça nova que no millora la part musical de la pel·lícula. Quan sonen les peces i cançons que tots coneixem la màgia es fa present a través de la música.
El rey león és una obra mestra, una pel·lícula perfecta a la qual no cal afegir ni treure res, per tant, entenc perfectament la decisió de Favreau de no tocar res, o quasi res. El que té de nou és pràcticament simbòlic. Seria bo veure, escoltar o llegir alguna crítica d’algú que no hagués vist l’original. Seguirem buscant perquè encara no n’hem trobat cap.
El que sí ajuda la part de l’hiperrealisme és convertir-la en una pel·lícula més fosca amb alguna escena de pur terror que no arribava l’original, com és ara la seqüència de les hienes i el cementiri d’elefants. Convertir-la en un live action ha fet canviar el to de la pel·lícula.
El rey león no pot ser dolenta perquè és una versió d’una obra mestra i la percepció de si estem davant una bona o mala pel·lícula dependrà més que mai d’uns criteris subjectius que no pas objectius. Al meu criteri és una molt bona pel·lícula amb la qual m’ho he passat molt bé, m’ha meravellat visualment, ha activitat la meva nostàlgia i li he sabut perdonar o entendre que no havia manera de fer que els personatges no fossin capaços de transmetre el mateix que en l’original. Si ja l’heu vist, us hem preparat un podcast especial amb espòilers. Gaudiu-lo! Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.
