Divertidíssima pel·lícula en què el transgressor Seth Rogen, que exerceix com a productor, s’atreveix amb uns protagonistes preadolescents, explicar-nos una història d’amistat, però en què la majoria dels diàlegs giren entorn del sexe i les drogues. Un tabú que Rogen s’ha atrevit a trencar i a traspassar barreres. El punt de vista dels protagonistes crea situacions divertides fruit del desconeixement d’aquests temes entre els preadolecents. El resultat, l’esperat. Mentre els de sempre s’ofenen, des del meu punt de vista és una pel·lícula necessària i que no s’havia fet mai de la manera en què s’ha plantejat. Però més enllà del seu aspecte transgressor, com ja he dit anteriorment, és una història d’amistat entre preadolescents com ho era Cuenta conmigo o moltes altres.
La pel·lícula està protagonitzada tres nens d’entre 13 i 14 anys que estan en el principi de l’adolescència i que viuen el seu primer any de secundària. Junts agafen d’amagat el dron d’un dels seus pares per investigar com la gent es fa els petons, ja que han estat convidats a la primera festa de morrejar. Però el dron caurà en mans d’unes universitàries que no estan disposades a tornar-los-hi sense un preu.
Els tres joves protagonistes són Jacob Tremblay, Keith L. Williams i Brady Noon que estan sensacionals. Arriben a l’espectador i entre ells tenen una molt bona química que fa que te’ls creguis com amics de veritat.
Chicos buenos aconsegueix ser al mateix temps una pel·lícula grollera i tendra. Els preadolescents comencen a descobrir a les noies i comencen a interessar-se pel sexe, sense saber exactament què és. I és que hi ha coses molt pròpies de l’edat com el moment en què els nens busquen per internet com es fan els petons, la paraula que posen al cercador és porno, i clar…
El concepte de la pel·lícula és molt enginyós perquè al mateix temps que vol fer un humor groller. La relació que construeix entre ells és molt realista i arriba a l’arrel en allò que ens porta a fer amics en la primària, en la secundària i en la universitat. Com són els amics i com els triem. Altres temes com la pressió de sentir com t’agrada fer coses diferents de la majoria i la pressió de negar-se a un mateix per ser acceptat socialment a l’escola, també hi és present. I és que entre les bromes ens parla de temes molt seriosos com el bullying i la necessària tasca d’educar als nens a respectar a les nenes, a conseqüència del despertar hormonal d’aquesta edat. Aquests temes hi són, però enmig d’acudits sobre nines sexuals, boles xineses i pedòfils.
Chicos buenos és una excel·lent comèdia políticament incorrecta, de bromes poc refinades i protagonitzada per uns preadolescents amb les hormones a mil, que els veurem relacionar-se amb adults i personatges de la seva edat, i que ens ho faran passar molt bé, al mateix temps que ens deixarà anar una sèrie de temes molt necessaris pel públic adolescent, preadolescent i pares i mares, que conviden a la reflexió.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.