Eric Clapton torna a Catalunya després de més de dues dècades: concert al Palau Sant Jordi el maig de 2026
Després de més de 20 anys sense actuar a Catalunya, Eric Clapton, una de les llegendes més icòniques del rock i el blues mundial, tornarà als escenaris catalans. La promotora Live Nation ha confirmat que el guitarrista britànic oferirà un concert molt esperat a Barcelona, dins la seva propera gira europea.
Clapton actuarà el 10 de maig de 2026 al Palau Sant Jordi de Barcelona, en una cita que promet ser històrica per a tots els amants de la bona música. Les entrades es posaran a la venda el dimecres 22 d’octubre, i s’espera una gran demanda per veure en directe un dels noms més influents de la música contemporània. Per aquest motiu dos dies abans hi haurà prevenda a LiveNation.es.
Els seguidors del guitarrista ja han expressat el seu entusiasme a les xarxes socials, i tot apunta que el Palau Sant Jordi penjarà el cartell d’entrades exhaurides en pocs dies. El concert inclourà una selecció dels grans èxits de Clapton, així com temes emblemàtics de la seva extensa discografia, oferint una vetllada inoblidable.
Clapton continua sent una referència indiscutible dins del panorama musical internacional, i la seva tornada a Catalunya s’entreveu com un dels esdeveniments musicals més destacats del 2026. “No hi ha res com tocar davant un públic que t’ha esperat durant tant de temps”, ha declarat l’artista a mitjans internacionals.
PREUS
PL1 PISTA – 160 € + 21,50 € de despeses
PL2 GRADA – 140 € + 18,50 € de despeses
PL3 GRADA – 120 € + 16 € de despeses
PL4 PISTA B – 105 € + 14 € de despeses
PL5 GRADA – 90 € + 12 € de despeses
PL6 GRADA – 80 € + 10,50 € de despeses
PL7 GRADA – 70 € + 9,50 € de despeses
PL8 GRADA – 45 € + 6 € de despeses
VIP1 – GOLD HOT TICKET – 225 € + 30 € de despeses
VIP2 – SILVER HOT TICKET – 195 € + 26 € de despeses
VIP3 – PREMIUM LOUNGE – 380 € + 50,50 € de despeses
VIP4 – EXPRESS PISTA – 210 € + 28 € de despeses
VIP1 – GOLD HOT TICKET
-
Seient numerat de primera categoria per veure Eric Clapton en directe
-
Regal exclusiu per als compradors VIP
-
Acreditació commemorativa
-
Personal VIP i atenció personalitzada
VIP2 – SILVER HOT TICKET
-
Seient numerat per veure Eric Clapton en directe
-
Regal exclusiu per als compradors VIP
-
Acreditació commemorativa
-
Personal VIP i atenció personalitzada
VIP3 – PREMIUM LOUNGE
-
Seient numerat de primera categoria per veure Eric Clapton en directe
-
Accés al Premium Lounge fins a l’inici del concert amb:
-
Menjar gurmet, plats freds i calents
-
Begudes de qualitat, incloent cervesa, vi i refrescos
-
Photocall Experience: podràs fer-te fotos a la festa per conservar un bon record d’aquesta nit*
-
-
Regal exclusiu per als compradors VIP
-
Acreditació commemorativa
-
Personal VIP i atenció personalitzada
* L’àrea Pista A no és una zona exclusiva per a les entrades VIP.
VIP4 – EXPRESS PISTA
-
Entrada de peu a la Pista A per veure Eric Clapton en directe
-
Carril exprés exclusiu fins a l’inici del concert
-
Accés Early Entry: entrada anticipada a la Pista A abans que el públic general
-
Regal exclusiu per als compradors VIP
-
Acreditació commemorativa
-
Personal VIP i atenció personalitzada
Platinum
Són les entrades posades a la venda amb preu dinàmic, que s’ajusta en funció de l’oferta i la demanda de l’esdeveniment, igual que fan les companyies aèries o el sector hoteler. Aquestes entrades no inclouen cap servei o benefici addicional, a diferència dels paquets VIP.
Seient al costat del passadís
Els dos primers seients al costat del passadís en determinades files s’han de comprar junts i tenen un preu superior al de la resta de seients del mateix sector.
L’entrada Eric Clapton torna a Catalunya després de més de dues dècades: concert al Palau Sant Jordi el maig de 2026 ha aparegut primer a Primera Fila.
Júlia Breiz: «L’arquitectura ha de vetllar pel benestar de les persones i respectar el territori»
Durant el festival Fonament de Calonge, s’ha fet una reflexió profunda sobre l’arquitectura i l’urbanisme, especialment en una zona del territori gironí que ha patit les conseqüències d’un desenvolupament desmesurat durant les dècades passades. En una entrevista amb Júlia Breiz, vocal del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Girona, s’han abordat els reptes que suposa l’accés a l’habitatge, les dinàmiques urbanístiques històriques i les oportunitats d’innovació en l’arquitectura per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.
Un festival ben rebut per promoure el debat
Júlia Breiz ha començat valorant molt positivament el Festival Fonament, destacant que des del COAC sempre es reben amb entusiasme les iniciatives que pretenen apropar l’arquitectura a la societat. Ha subratllat que es tracta d’una bona oportunitat per generar debat sobre qüestions com l’urbanisme i el creixement de les ciutats, així com per fomentar l’intercanvi de coneixements. La vocal del COAC ha assenyalat que, a través d’esdeveniments com aquest, es pot aprofundir en l’anàlisi de temes tan importants com la preservació del territori, la relació de les ciutats amb el paisatge i, sobretot, l’accés a l’habitatge.
Breiz ha ressaltat que, en general, qualsevol iniciativa que ajudi a reconèixer i difondre els valors de l’arquitectura és molt ben rebuda, ja que contribueix a despertar noves vocacions i a connectar la ciutadania amb els professionals del sector. Tot i que el festival Fonament se centra en qüestions complexes, ha destacat la seva capacitat per posar de relleu les realitats més urgents de l’urbanisme en una zona on, des dels anys 60, s’ha viscut un creixement descontrolat, amb una alta influència de les urbanitzacions a baixa intensitat que han alterat el paisatge.
L’urbanisme i la complexitat de l’accés a l’habitatge
Una de les qüestions més rellevants que es va plantejar durant l’entrevista va ser la relació entre urbanisme i accés a l’habitatge. Breiz va reconèixer que l’accés a l’habitatge és un dels problemes més complexos de l’urbanisme actual, i que aquest és un repte especialment marcat en zones com la del Baix Empordà, on les urbanitzacions de les dècades passades han contribuït a la precarietat d’algunes zones. Va subratllar que els ajuntaments, tot i voler promoure habitatge assequible, sovint es veuen limitat per factors econòmics, com la necessitat d’expropiar sòl o de destinar grans quantitats de recursos municipals a la compra de terrenys, el que suposa una desestabilització econòmica per a les administracions locals.
Aquesta problemàtica s’accentua per la liberalització del sòl impulsada per la llei del sol de 1996, que va convertir el sòl en un bé de mercat, fomentant l’especulació immobiliària. Tot i que Breiz va evitar entrar en l’anàlisi dels aspectes especulatius de l’habitatge, va reconèixer que aquestes dinàmiques dificulten l’accés a l’habitatge i generen servituds urbanístiques que compliquen encara més la situació. En aquest context, va insistir que, encara que els ajuntaments poden voler actuar, el seu marge de maniobra queda molt condicionat per l’equilibri pressupostari.
El festival com a model per a altres municipis
En referència a la relació entre el festival i altres possibles iniciatives similars, Breiz va expressar la seva confiança que el festival Fonament pot ser un model per a altres municipis i comarques de Catalunya. Va destacar que aquest tipus d’iniciatives no només generen debat i reflexió, sinó que també poden serveir per divulgar bones pràctiques i exemples d’urbanisme i arquitectura sostenible. Per Breiz, és fonamental que les ciutats i els territoris treballin plegats en la creació d’unes propostes urbanístiques més humanes, sostenibles i adaptades a les necessitats dels ciutadans.
El patrimoni arquitectònic: una eina educativa
Un altre aspecte clau que va destacar Breiz durant l’entrevista va ser el patrimoni arquitectònic. Segons ella, cada vegada hi ha més consciència sobre la importància del patrimoni arquitectònic i urbanístic a Catalunya, tot i que encara queda molta feina per fer. En aquest sentit, va parlar de la web d’arquitectura catalana, una plataforma creada pel COAC que actua com a fons documental de l’arquitectura moderna i contemporània a Catalunya. Aquesta plataforma permet als ciutadans conèixer millor l’arquitectura del seu entorn a través de més de 100 rutes arquitectòniques interactives, adaptables a diferents mitjans de transport i condicions.
Breiz va destacar que aquestes rutes són una gran eina educativa, ja que ajuden els ciutadans a conèixer millor el seu patrimoni i a connectar amb el territori. A més, va assenyalar que aquestes activitats són també una opció d’oci que permet a les persones gaudir de moments de lleure mentre coneixen més sobre l’arquitectura que els envolta.
La dualitat arquitectònica del Baix Empordà
Pel que fa al Baix Empordà, Breiz va comentar la dualitat arquitectònica que presenta la comarca, amb Calonge, un nucli medieval amb arquitectura tradicional, i Sant Antoni, una zona més moderna i orientada al turisme. Aquesta diferència en els tipus d’urbanització i construcció ha marcat l’evolució del paisatge arquitectònic d’aquesta zona, creant un contrast entre el patrimoni històric i l’arquitectura més recent.
Breiz va explicar que aquesta dualitat també s’observa en la manera de construir: mentre que a Calonge es manté una arquitectura més tradicional, a Sant Antoni s’ha prioritzat la construcció orientada al turisme. Aquesta diversitat reflecteix les necessitats i realitats socials i econòmiques de cada zona, i posa de manifest la importància de tenir en compte el context local a l’hora de planificar qualsevol projecte urbanístic.
Innovació en l’arquitectura: un repte constant
Finalment, sobre la qüestió de la innovació en l’arquitectura, Breiz va afirmar que sempre hi ha espai per a la millora. Va assenyalar que, tot i que en zones molt turístiques pot semblar que totes les construccions siguin iguals, l’arquitectura mai es queda estancada. La innovació no només es refereix a l’originalitat de les formes, sinó també a la capacitat de millorar la qualitat de vida dels habitants i a la necessitat de respectar i adaptar-se al territori.
Breiz va concloure que, al final, l’arquitectura ha de vetllar pel benestar de les persones, i ha d’utilitzar els recursos de manera eficient, respectant els valors del patrimoni i contribuint a millorar la qualitat de vida a les ciutats i els pobles.
En resum, la reflexió sobre l’arquitectura i l’urbanisme que s’ha generat en el marc del Festival Fonament ha estat una oportunitat important per analitzar els reptes i les oportunitats de l’urbanisme i l’arquitectura en territoris com el Baix Empordà, posant èmfasi en la necessitat de respectar el patrimoni, millorar l’accés a l’habitatge i innovar de manera sostenible.
Fonament: Un festival que repensa l’arquitectura i l’urbanisme de Calonge i Sant Antoni
Fonament, el festival d’arquitectura i urbanisme que ha transformat Calonge i Sant Antoni en un espai de reflexió, diàleg i proposta sobre el futur del territori. En aquest programa especial des del Castell de Calonge, us oferim una visió en profunditat de les ponències, activitats i converses amb experts del sector, arquitectes, urbanistes i representants institucionals que exploren com conjugar la història arquitectònica local amb les necessitats del futur.
Durant el festival, es debaten temes com les urbanitzacions de baixa densitat, la sostenibilitat en l’arquitectura i la preservació del paisatge empordanès, alhora que es proposen noves formes d’habitar i construir. Entre les activitats destacades, podreu descobrir rutes arquitectòniques, projectes culturals, i fins i tot reflexionar sobre la connexió entre l’arquitectura i la dansa.
Jordi Soler: «Hem de créixer de manera sostenible, pensant en el futur i no només en el present»
Calonge i Sant Antoni s’ha convertit aquests dies en el focus d’una reflexió sobre el futur dels nostres pobles gràcies al Festival Fonament. Un esdeveniment dedicat a l’arquitectura, l’urbanisme i la sostenibilitat. Hem parlat amb l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler. En el marc d’aquest festival, Soler ha abordat temes claus per al futur del municipi, com la necessitat de gestionar el creixement urbanístic sense perdre la identitat de poble i garantir un equilibri entre turisme i sostenibilitat.
Durant l’entrevista, l’alcalde ha parlat de la importància de mantenir la sostenibilitat com a principi fonamental en l’urbanisme de Calonge. «El nostre municipi ha experimentat un creixement significatiu des dels anys 60, sobretot a la zona de Sant Antoni, i ara busquem una manera de créixer amb mesura i respectant els nostres recursos naturals», ha comentat Soler. Aquesta postura s’emmarca en la filosofia del festival, que vol provocar una reflexió profunda sobre com conciliar l’arquitectura moderna amb el paisatge natural de la Costa Brava.
Soler ha reconegut que la integració de les urbanitzacions de baixa intensitat, comunes a la zona, representa un repte important per al futur de Calonge i Sant Antoni. Aquestes urbanitzacions, sovint deshabitades durant la temporada baixa, han afectat l’estructura social i econòmica dels municipis. «Cal gestionar les urbanitzacions amb cura. Les que creixen de manera desmesurada generen desequilibris entre els nuclis més turístics i els més interiors», ha afegit l’alcalde.
Per a Jordi Soler, la sostenibilitat no només passa per l’urbanisme, sinó també per una desestacionalització del turisme. «El turisme ha de ser sostenible, no només per als visitants, sinó també per a la gent que hi viu tot l’any», ha afirmat. Això significa una aposta per activitats que puguin atraure visitants fora de la temporada alta d’estiu, com ara el Festival Fonament, que se celebra cada octubre per oferir una alternativa cultural i arquitectònica a la temporada estival.
El festival també és l’espai per parlar d’arquitectura com a element de canvi i millora de la qualitat de vida. Soler ha destacat que el creixement urbà no ha d’ésser a costa del paisatge. «Hem de reconèixer el valor del patrimoni i de la història del nostre municipi, mantenint la mirada posada en el futur, en el desenvolupament sostenible i en la creació de noves oportunitats per als nostres habitants.»
Les activitats d’aquest Festival Fonament inclouen rutes històriques, exposicions de fotografia i documentals, com Miralles, sobre l’arquitectura de l’arquitecte Enric Miralles. Aquestes activitats ajuden a crear un vincle entre el passat, el present i el futur del territori. Soler ha destacat que el Festival és una oportunitat per visibilitzar el patrimoni arquitectònic i natural de Calonge i Sant Antoni, i ha animat els assistents a participar-hi activament.
A més, Soler ha esmentat el Centre d’Interpretació de les Gavarres, un projecte que s’inaugura pròximament i que serà essencial per divulgar els valors naturals i culturals del territori. Aquest centre juga un paper fonamental en la preservació i el coneixement de l’entorn, donant visibilitat a les característiques úniques de la nostra comarca.
Els Agents Rurals augmenten un 34% la seva activitat amb la incorporació de nous efectius
Els Agents Rurals han fet més de 152.000 actuacions en el que portem de 2025, una xifra que representa un 34% més que en el mateix període de l’any anterior. Ho ha explicat el cap de cos, Toni Mur, durant l’acte de celebració del Dia dels Agents Rurals, que s’ha fet aquest dijous a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí. Mur també ha atribuït aquest increment d’intervencions a la incorporació de nous efectius, que ha permès augmentar un 20% la plantilla. Durant la jornada, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assegurat que el cos és «una peça essencial en la gestió del risc i la protecció de la natura» i ha subratllat que el Departament està treballant en el Pla Estratègic 2030 per afrontar els reptes de futur.
El cos dels Agents Rurals viu un any «d’intensa activitat», segons ha detallat el cap del cos, Antoni Mur, en l’acte de celebració del Dia dels Agents Rurals. Una mostra d’aquest increment d’activitat són les 125.000 actuacions que el cos acumula en els nou primers mesos de l’any. Això suposa un 34% més de les que va fer en el mateix període de l’any passat. Segons Mur, l’increment d’activitat es deu, en part, a la incorporació dels nous efectius d’Agents Rurals de l’última promoció. Això ha suposat un augment del 20% de la plantilla del cos, segons dades que ha fet públiques aquest divendres Antoni Mur a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí.
Entre les actuacions més destacades, Mur ha subratllat la feina en prevenció d’incendis forestals, amb 23.000 actuacions, un 43% més que l’any anterior. Tot i això, ha reconegut que «ha estat una campanya complicada», marcada per episodis meteorològics extrems i persistents. En aquest sentit, ha fet valdre el Pla Alfa, que regula les activitats humanes en períodes de risc i que, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha rebut una valoració mitjana de 7,8 sobre 10 per part de la ciutadania.
Un altre dels àmbits prioritaris pels Agents Rurals aquest any ha estat la vigilància dels espais naturals protegits. Per primera vegada, s’hi ha desplegat un pla de reforç amb més de 300 agents en 22 espais naturals, que ha permès dur a terme 1.800 actuacions, un increment del 150% respecte a anys anteriors.
Mur també ha volgut subratllar el vessant educatiu i de sensibilització ambiental del cos, amb iniciatives com el programa Educar i el projecte A Propa Natura, que acosta la natura a col·lectius vulnerables com la gent gran, persones amb discapacitat o infants hospitalitzats.
Un nou Pla Estratègic pel 2030
De cara al futur, el cap del cos ha agraït l’impuls d’un nou Pla Estratègic Horitzó 2030, impulsat pel Departament d’Interior, que ha de permetre reforçar els recursos humans i materials, incorporar noves tecnologies i adaptar el cos als reptes ambientals dels anys que venen. «Aquest pla ha de ser una eina clau per millorar el servei públic i la protecció del nostre patrimoni natural» ha remarcat.
Per la seva banda, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assegurat que estan treballant en aquest pla estratègic per abordar la millora d’instal·lacions i equipaments, les condicions laborals i la modernització del servei. Parlon ha remarcat que els Agents Rurals són «una peça essencial en la gestió del risc i la protecció de la natura i de les persones». A més, ha remarcat la importància de la tasca que el cos duu a terme en la preservació dels entorns naturals, la col·laboració amb el sector primari i la protecció de la fauna i la biodiversitat.
150 agents rurals guardonats
Durant l’acte, s’han guardonat 150 agents rurals, alguns per la seva antiguitat en el cos i d’altres per actuacions meritòries. També s’han homenatjat els agents morts en acte de servei.
L’any passat es va recuperar aquesta cerimònia commemorativa després de vint anys sense celebrar-se. El Dia dels Agents Rurals té lloc pels volts del 4 d’octubre, coincidint amb Sant Francesc d’Assís, patró del cos, i serveix per reconèixer la feina i el compromís dels seus efectius amb la protecció del medi natural.
