/
RSS Feed
Adoctrinament
/
RSS Feed
Divendres passat es va celebrar, a nivell mundial, la vaga del Clima, una iniciativa protagonitzada pels més joves de la nostra societat, que són qui patiran al llarg de totes les seves vides les conseqüències del saqueig ecològic i la devastació programada del planeta que ha provocat, i provoca, el model econòmic del capitalisme triomfant.
Afortunadament, els més joves s’estan mobilitzant arreu, dèiem. A l’escola dels meus fills, sense anar més lluny, l’escola Empordanet de La Bisbal, van dedicar tota la setmana al clima, activitats que varen culminar el divendres quan tota l’escola va sortir en manifestació amb les pancartes fetes a l’aula pels carrers de la vila, embullats pel mercat setmanal. Puc donar fe que els nostres fills estan plenament conscienciats, amb el tema. És a dir: estan plenament polititzats.
I aquesta és, per a mi, la millor notícia. Una societat conscienciada, crítica, polititzada, és una societat que es farà més bona a sí mateixa, millor. És clar que no tothom ho veu així. El Poder, per exemple, responsable directa de les nostres desgràcies col·lectives, quan no vol saber-se assenyalat. Per això, quan el tema els afecta de prop, parlen d’adoctrinament a les aules i poden arribar a denunciar a mestres i professores que parlin, per exemple, d’assumptes tan subversius com explicar què significa un referèndum i per què és una via realment democràtica de resoldre conflictes. Els amos de la força, de la violència i dels mitjans de producció que magnifiquen de manera indecent la seva riquesa privada deixant enrere una devastació col·lectiva global, no volen que se’ls qüestioni.
Però com que de moment amb l’assumpte climàtic han pogut imposar la gran mentida sistèmica de de que tots en som responsables per igual, poden, de moment, tolerar aquesta innocent politització dels nostres infants. Molt diferent serà quan comencem a posar nom i cognoms als veritables responsables, i a exigir-ne responsabilitats. Aleshores s’haurà acabat el bròquil, tornaran les denúncies i tornaran a imposar per la força allò de la neutralitat a les aules i l’espai públic que tan de moda està entre els defensors de l’ordre dominant.
1-O a l’espera de la sentència
Vivim dies bojos. És inexplicable que avui, 1 d’octubre, estiguem com estem, amb l’obra del terrorisme sobrevolant Catalunya. Una ombra inventada, de moment. Perquè no hi ha hagut cap acte terrorista. Només, si m’apures, disturbis i desordres. Però res més.
El dubte és què pot fer desinflamar la situació. Una sentència absolutòria seria un bàlsam, és clar. Que algun dels partits que pot guanyar les eleccions es comprometés amb una amnistia, també.
El que fa pena pensar, per la contradicció que suposa, és que els qui exigeixen que es condemni la violència inexistent són els que han generat la situació d’emprenyament més gran a Catalunya. Si els partits espanyols no haguessin aplaudit amb les orelles l’estratègia de Rajoy de judicialitzar el procés l’octubre del 2017, no hi hauria presos polítics.
Avui que és 1 d’octubre, estarem molt pendents de les mobilitzacions arreu del territori.
Ad Astra
Dirigida per James Grey, cineasta d’autor i responsable de pel·lícules tan interessants com Two Lovers o Z, la ciudad perdida, aquesta és la seva primera incursió en la ciència-ficció.
El protagonista d’Ad Astra és Roy McBride, un astronauta que decideix anar a buscar al seu pare, qui va desaparèixer 20 anys enrere en una missió que consistia a trobar senyals d’intel·ligència extraterrestre a Neptú. Durant el viatge a través del sistema solar, Roy intentarà esbrinar un misteri que amenaça la supervivència de la Terra.
Ad Astra és una proposta de ciència-ficció adulta, en la línea de pel·lícules com 2001: Una odissea de l’espai, Contact, Interstellar, The Martian o The Arrival. Per narrar-nos aquesta història, James Grey fixa la mirada en la novel·la El cor de les tenebres, que ens parlava dels efectes del colonialisme i el mal que pot fer la humanitat, i ho trasllada a l’espai. Grey té molt clar que si avui fóssim capaços de viatjar més enllà del nostre sistema, aplicaríem els mateixos mètodes que els colonialistes del segle XIX. Ad Astra en va donant píndoles constants que això seria així, perquè la tecnologia avança més ràpid que no pas la mentalitat humana.
Durant el metratge ens qüestionem si és positiu que la humanitat arribi allà on no ha estat mai ningú. Portaria l’home el capitalisme més enllà del nostre planeta? Tindrien els planetes colonitzats els problemes similars a la nostra societat relacionats amb el turisme i la delinqüència, com se’ns mostren a la Lluna? La raça humana ho emmerdaria tot? Estem preparats per viatjar a l’espai? Volem descobrir vida alienígena per ser millors com a espècie o per motius egoistes? Aquestes i moltes més preguntes són les que Grey vol que ens fem. Algunes de plena actualitat, com la possibilitat de deixar el descobriment de l’espai en mans privades.
Més enllà de les reflexions existencials i profundes que ens proposa, també en fa de més introspectives. Les que afecten el protagonista que no para de preguntar-se pel seu paper a la vida, i de quina manera l’ha afectat la figura del seu pare. Roy necessita tancar carpetes per continuar endavant en la vida perquè no se’n surt.
Un altre dels temes interessants que toca la pel·lícula és la sol·licitud i com la falta de contacte humà pot conduir a la bogeria.
Ad Astra és una pel·lícula amb molts paral·lelismes amb l’anterior pel·lícula del director, Z, la ciudad perdida, en què el protagonista ho deixa tot per trobar la ciutat de Z. Una cosa semblant passa aquí amb Roy McBride (Brad Pitt) que ho deixa tot per trobar al seu pare, possiblement atrapat en l’òrbita de Neptú. Però els paral·lelismes no acabem aquí, ja que ambdues pel·lícules comparteixen una atmosfera que t’atrapa, un treball de fotografia impecable i una banda sonora que acompanya a la perfecció amb allò que et vol mostrar i fer-te sentir.
En l’apartat interpretatiu ens retrobem amb Brad Pitt després d’Érase una vez en… Hollywood, en una nova actuació impecable i que en aquesta ocasió porta tot el pes de la pel·lícula. A Pitt l’acompanyen els veterans Tommy Lee Jones i Donald Sutherland, i per un moment m’ha vingut al cap que només faltava Clint Eastwood per fer una reunió d’Space Cowboys.
Abans de veure-la havia sentit a dir que era una pel·lícula molt lenta i m’he trobat que no és així. Cert és que no és una pel·lícula trepidant, però no deixen de passar coses. Probablement part del públic no ha entès la proposta o pensava que anava a veure un spin-off d’Star Wars.
Ad Astra és una pel·lícula excel·lent. Es mostra molt crítica en la presència humana, ja que totes les coses dolentes que passen a la pel·lícula són culpa directa de la presència humana o de l’empremta que hi ha deixat. Estem davant un drama espacial dels que costa veure. Una proposta reflexiva i emotiva que no deixarà indiferent. Més que una pel·lícula, Ad Astra és una experiència.
L’octubre comença amb calor estiuenca
Avui hem canviat de mes , ja som a l’octubre però el temps que tindrem avui encara ens recordarà a un dia plenament estiuenc. En general s’imposarà l’ambient assolleat amb una pujada de la temperatura i és que podriem enregistrar valors màxims de 30ºC en punts de l’interior del Baix Empordà.
A partir d’aquesta nit comença a canviar el temps amb un increment de la nuvolositat i amb ruixats febles que es produiran amb més probabilitat la propera matinada. El dimecres començarà amb cel variable o mig tapat i encara amb algun ruixat residual. També baixarà la temperatura normalitzant-se a valors més típics del mes.
Més de 2.000 participants se sumen a l’Oncotrail 2019
Més de 2.000 participants d’arreu de Catalunya prendran la sortida dissabte vinent en la setena edició de l’Oncotrail, la cursa solidària de 100km organitzada per la Fundació Oncolliga Girona amb la col·laboració del Club Atlètic Palafrugell i l’Agrupació Excursionista Palafrugell. La iniciativa ha tornat a batre el seu propi rècord de participació, amb un total de 275 equips inscrits, dels quals 273 prendran finalment la sortida. A causa del topall de participació fixat per l’organització, prop de 50 equips han quedat aquest any en llista d’espera i de cara a l’any vinent no es descarta ampliar la participació.
Pel que fa a la procedència dels corredors, tornarà a ser ben variada amb participants d’arreu de les comarques gironines i de diverses poblacions de les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Lleida, així com d’Andorra. La forquilla d’edat dels participants també és molt àmplia, des dels 15 anys dels més joves fins al 69 dels més grans.
Una de les característiques que fan especial aquesta prova és que tota l’organització va a càrrec de voluntaris, més de 500, que s’hi impliquen en tots els àmbits: assistència en els avituallaments, servei de fisioteràpia, servei de podologia, assistència sanitària, forestals, etc… Gràcies a aquesta implicació, els diners recollits es poden destinar íntegrament a la millorar de les condicions de vida dels malalts de càncer i els seus familiars.
Més sostenible
Els organitzadors fan un pas més en aquesta edició per fer de la cursa un esdeveniment sostenible i respectuós amb el medi ambient. Per aquest motiu, dos dels trams del recorregut no estaran marcats amb cintes i s’hauran de seguir amb el GPS. Es tracta d’una prova pilot, amb l’objectiu que en el futur tota la cursa es pugui fer sense marcar. També s’ha reduït l’ús de plàstic als avituallaments, eliminants els gots i substituint els plats i coberts de plàstic per d’altres fabricats amb material orgànic.
Una fórmula que funciona
Sota el lema Suma’t al repte, Oncotrail torna a apostar per un itinerari circular amb sortida i arribada a Palafrugell, amb algun petit canvi en el recorregut respecte anys anteriors. El recorregut portarà els participants a passar per llocs emblemàtics i abruptes de la Costa Brava i les Gavarres. Els 275 equips que s’han inscrit a la prova hauran de cobrir els 100 km del recorregut en un temps màxim de 30 hores, passant per 10 punts de control i avituallament. La cursa no té caràcter competitiu i els participants la poden fer corrent o caminant, amb un únic requisit: que sempre hi hagi quatre integrants en marxa.
Els participants sortiran el dissabte 5 d’octubre a les 9 del matí de la plaça de Can Mario de Palafrugell i l’arribada dels primers corredors està prevista pel mateix dissabte al voltant de les 6 de la tarda al Pavelló Poliesportiu 2 (zona IES Baix Empordà) de la mateixa població, si bé s’espera que hi hagi arribades al llarg de tota la nit i també durant el matí de diumenge. Al llarg del recorregut, els participants passaran pels punts de control i avituallament situats a la Platja de Castell, Llafranc, Puig son Rich (Begur), Platja del Racó (Begur), Pals (pavelló municipal), Cau dels Pins (Forallac), Fitor, Poliesportiu de Calonge, Vall·llobrega i Palafrugell.
Més de 1 milió d’euros en sis anys
La finalitat de l’Oncotrail és recaptar fons per millorar les condicions de vida dels malalts de càncer de les comarques gironines i els seus familiars. Per aquest motiu, per participar-hi cada equip ha de fer un donatiu a la Fundació Oncolliga Girona per un import mínim de 1.000 euros. Els equips busquen patrocinadors i organitzen tota mena d’activitats benèfiques en els mesos i setmanes previs a la cursa per tal de reunir aquesta suma i, sovint, la donació que fan acaba superant els 1.000 euros.
L’augment d’equips participants any rere any ha anat acompanyada del conseqüent increment dels fons recaptats. En total, en les sis primeres edicions (2013-2018) s’han recollit un total de 912.374 euros. Els diners es destinen principalment a cobrir necessitats dels hospitals gironins a les quals d’administració no pot arribar, com ara la renovació de llits o butaques per a les sales de quimioteràpia, però també es dedica una part a la investigació de la malaltia dins de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de Girona i una altra als serveis que la Fundació ofereix dins dels hospitals.
En aquesta setena edició, es preveu recollir com a mínim 275.000 euros, tot i que l’experiència d’anys anteriors demostra que sempre s’acaba superant la xifra prevista. La plataforma on line a través de la qual es fan les donacions, a la web www.oncotrail.cat, continuarà oberta encara unes quantes setmanes després de la cursa.
Tres entitats unides per una causa:
Fundació Oncolliga Girona. Entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu millorar el dia a dia dels malalts oncològics i dels seus familiars a les comarques gironines. També treballem per la prevenció primària del càncer i per sensibilitzar a la societat sobre aquesta patologia. Oferim serveis diversos, sobretot aquells que no contempla la sanitat pública, com ara el drenatge limfàtic, fisioteràpia a domicili, programes d’ajuda domiciliària, etc. www.oncolligagirona.cat
Club Atlètic Palafrugell. Fundat a finals de 1971. Set anys després, el 1978, va ser el club pioner a l’Estat espanyol en organitzar una marató, la I Marató Catalunya. A principis del 2000 va crear un ambiciós projecte atlètic: el Girona Costa Brava-Club Atlètic Palafrugell, que pretén aglutinar els esforços de diferents nuclis atlètics de les comarques de Girona. www.capalafrugell.cat
Agrupació Excursionista Palafrugell. Fundada l’any 1985 amb l’objectiu que totes aquelles persones aficionades a la pràctica de l’excursionisme, l’esquí, l’escalada i l’espeleologia, tinguessin una entitat de referència que els fes d’enllaç amb les Federacions, sobretot pel que fa a la gestió de l’assegurança i la targeta federativa. En l’actualitat, l’Agrupació compta amb uns 800 socis. www.aepalafrugell.org
