Un dels llocs més singulars de Palafrugell és, sens dubte, la Fundació Josep Pla. Aquesta institució no és només un espai museístic, sinó un punt de trobada amb la nostra història, la nostra literatura i identitat. A més és una perla que tenim a l’abast tot l’any.
Jo no fa pas gaire que l’he descobert. A l’escola em vaig sentir obligat a llegir Josep Pla, i he de confessar que em va acabar avorrint; les lectures imposades no sempre enganxen. Però anys més tard, gràcies a la passió de la meva parella per la seva obra, he pogut redescobrir Pla amb uns ulls completament nous. I és sorprenent com m’arriba a agradar i intrigar ara: la seva manera de viure la vida, d’observar els detalls i de captar la quotidianitat amb tanta precisió i sensibilitat em fascina. Crec que el que més m’agrada és com descriu el menjar i especialment les seves receptes de cuina tan empordaneses. Potser és cosa de l’edat, no ho sé. Però visitar la Fundació Josep Pla és adonar-se que, encara avui, les seves paraules ens ajuden a entendre millor qui som i d’on venim.
Aquesta riquesa cultural ha estat ben cuidada gràcies a la bona gestió que s’ha portat fins fa ben poc per part d’Anna Aguiló, i que ara continua amb Francesc Montero i els seus equips. Exhibicions, conferències, rutes literàries i tallers fan que la Fundació sigui un lloc viu, capaç d’agradar tant als estudiants com als lectors més apassionats.
Palafrugell té un tresor: la Fundació Josep Pla. Si encara no la coneixeu, aneu-hi. Reivindicar-la és fer poble, és estimar allò que som i, alhora, posar en valor el millor escriptor de les lletres catalanes.
