Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí, és el nou president de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter des de divendres passat. Després de les eleccions municipals, l’ens ha renovat els membres del seu òrgan directiu, la Junta de Govern, i del Jurat de l’Aigua.
Colomí assegura que «en aquesta nova etapa es continuarà la bona feina feta fins ara per l’equip tècnic amb l’objectiu de promoure i consolidar l’ens com un instrument imprescindible al servei de la sostenibilitat en l’ampli territori on desenvolupa la seva activitat». En l’assemblea celebrada divendres a la Fundació Mas Badia, Narcís Illa va ser escollit com a vicepresident, en representació de les comunitats de regants de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre. Així mateix, el secretari continuarà sent Francesc Camps.
«L’aigua és un bé escàs i que en el cas del Baix Ter ha tingut i té un pes central en el desenvolupament econòmic i social», va assegurar Jordi Colomí. És per això que es posa en valor la tasca que s’ha portat fins ara des de la junta, en uns primers anys, des del 2014, quan es va constituir, que han servit de rodatge i d’aprenentatge. En aquest sentit, recorda l’èxit que ha representant l’acord històric signat a la Taula del Ter fa dos estius per disminuir progressivament el transvasament del Ter cap a Barcelona i avançar cap a la recuperació del cabal ecològic del riu.
Chvrches han estrenat una nova cançó que forma part de la banda sonora del videojoc Death Stranding de narració postapocalíptica d’Hideo Kojima. Chvrches han expressat que estan molt emocionats per poder col·laborar amb Kojima, ja que són molt fans del seu treball.
El tema ‘Death Stranding‘ està inspirat i creat concretament pel producte gamer, tal com han explicat els músics de la banda: “Hem compost aquesta cançó específicament per a Death Stranding pensant en les temàtiques del joc i en el que està intentant explicar a la gent”.
El videojoc arribarà a la PlayStation 4 el pròxim 7 de novembre i, a més, vindrà acompanyat d’un àlbum que incorporarà també temes d’altres artistes reconeguts, així com Major Lazer, Bring Me the Horizon o Khalid.
El foc de la Bisbal fou l’enfrontament més important ocorregut duran l’aixecament federalista que va tenir lloc el 6 d’octubre de 1869 en el marc dels anomenats Fets del 6 d’octubre que es van produir després de l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que comandada pel general Prim va destronar Isabel II i el seu règim, que l’historiador local Jordi Frigola qualifica d’aquesta manera:
Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà com ara Sant Feliu, Cassà de la Selva i Llagostera. Quan els revoltats van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal. Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.
El resultat va ser un triomf dels combatents republicans que s’havien concentrat a la vila bisbalenca. L’exercit governamental atacant es va retirar a Girona a buscar més reforços davant l’aferrissada resistència dels combatents a les barricades, després d’haver capturat amb engany el diputat Pera Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, qui presidia la Junta Revolucionària del districte concentrada a la Bisbal. Finalment, quan l’exèrcit del govern tornà a la població amb més nombre de soldats, els republicans es van dispersar, veient-se en inferioritat numèrica davant d’un exèrcit regular ben armat.
Restauració del Mausoleu en memòria a les víctimes al Cementiri de la Bisbal
Una de les actuacions que ha dut a terme l’Ajuntament amb motiu del 150è aniversari del Foc de la Bisbal és la restauració del Mausoleu en memòria a les víctimes dels Fets del 6 d’octubre de 1869.
Els qui van morir lluitant o, per motius derivats del conflicte, van ser enterrats al cementiri vell de la Bisbal d’Empordà. L’any1888 el municipi va voler retre’ls homenatge i per aquest motiu van encarregar a l’escultor Ramon Casal la construcció d’un monòlit commemoratiu. A la seva part superior hi ha dipositada l’urna on es diu que es guarden les despulles de les persones difuntes. Les despeses econòmiques generades per aquesta obra, van ser sufragades mitjançant les aportacions de la ciutadania. L’any 1931 el monument va ser traslladat al nou Cementiri Municipal.
Celebració en altres municipis de la comarca
El Foc de la Bisbal també serà commemorat a altres municipis de la comarca com Sant Feliu de Guíxols, d’on és fill el diputat Pere Caimó (1819-1878), un dels protagonistes principals d’aquells esdeveniments. Així, dijous hi haurà una exposició d’imatges del diputat a les Corts durant el sexenni democràtic i dels esdeveniments seguida d’una taula rodona sobre els fets i el present on participarà el membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana Jaume Soler, el regidor de Llagostera Enric Ramionet i l’escriptor Toni Strubell.
Programa d’actes
El tret de sortida dels actes commemoratius dels fets del 6 d’octubre de 1869 serà dijous amb la presentació dels actes commemoratius al Teatre Mundial, amb la projecció del documental de Quim Paredes sobre els actes de celebració del Foc de la Bisbal.
L’endemà, divendres, a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà en Jordi Frigola i Arpa farà la xerrada «Què volien els republicans federals bisbalencs l’any 1869».
Dissabte a les 12:00 al Terracotta Museu, inauguració de l’exposició ‘La ceràmica de la Bisbal en temps de revolta: burgesos i menestrals’. A les 5 de la tarda es farà la Ruta del Foc de la Bisbal, que partirà de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà amb una visita guiada i un recorregut pels llocs emblemàtics dels fets de 1869 i les plaques commemoratives que s’han instal·lat al municipi.
A les 7 h toc commemoratiu de sometent des d’un total de 5 campanars de la Bisbal i rodalies (Cruïlles i Corçà, un acte que ha comptat amb l’assessorament de Xavier Pallàs, expert en campanars i campanes. A 2/4 de 8 a la plaça de la Llibertat, arrencarà la marxa del Foc de la Bisbal amb la Bisband acompanyada de timbalers i després hi haurà al Teatre Mundial amb una audició musical a càrrec de la Cobla de l’Escola de Música Municipal Conrad Saló, amb composicions commemoratives del Foc de la Bisbal, amb la col·laboració del Cor Carreras Dagas i amb una creació contemporània composada per Emili Bosch i lletrada per Pere Maruny.
Diumenge, marxa cap al Cementiri bisbalenc per retre homenatge als republicans federals morts al Foc de la Bisbal: la sortida serà, a les 10.30 h, caminant des de la plaça de l’Ajuntament. Al cementiri es faran uns parlaments amb ofrena floral i la Cobla Conrad Saló interpretarà una marxa fúnebre de l’època, composada per Manuel Llenas.
Seguidament, a la plaça de la Llibertat, hi haurà una audició de sardanes bèl·liques recuperades amb la Cobla Conrad Saló i la rebuda de participants a la Caminada Memorial Isabel Vilà. A les 2 de la tarda dinar popular al Passeig Marimon Asprer i finalment a les 7 al Teatre Mundial l’espectacle teatral «Isabel Vila al Foc de la Bisbal», a càrrec de Carme Sansa i Toni Strubell.
La banda nord-americana Chromatics han llançat “Closer To Grey“, el seu setè disc format per una tracklist de 12 cançons. L’àlbum dura un total de 45 minuts i ja es troba disponible en les plataformes de streaming més conegudes del món.
Tot i això, després de 7 anys esperant, el disc que han publicat no ha sigut “Dear Tommy“, l’àlbum que la banda porta anunciant des de 2014. En la web d’Italians Do It Better s’explica que “Dear Tommy” és el seu sisè àlbum i que arribarà aviat.
Pel que fa als temes, el disc inclou una versió d”On The Wall‘, de The Jesus & Mary Chain, i una altra de ‘The Sound Of Silence‘, de Simon & Garfunkel. A més, el tema del disc anomenat ‘Closer To Grey’ ja es va estrenar prèviament al 2014, encara que ara la major part de talls són nous.
L’Ajuntament de Palamós ja ha perdut l’esperança d’aconseguir que el port del municipi sigui port d’entrada a l’espai Schengen. L’alcalde, Lluís Puig, ha dit a Ràdio Capital que «la confiança que hi tinc cada vegada és menor». Critica que tot i els canvis de partits a la Moncloa, la qüestió no avança.
I creu que el seu cas és una anomalia a l’Estat.
Puig assegura que seguiran treballant per si algun dia un govern espanyol accedeix a les seves peticions.
Lluís Puig ha sortit al pas de la polèmica que han generat les queixes de l’oposició sobre els canvis a la programació de Ràdio Palamós. A partir d’ara, l’oposició serà entrevistada els dimarts a l’espai Preguntes i el govern, els dimecres. La resta de partits creuen que perden dret a rèplica. Però l’alcalde ha dit que el canvi es fa perquè tant ell com la primera tinent d’alcalde tenen càrrecs a la diputació i el dimarts és el dia que s’hi han de dedicar. A més, recorda que fins al 2015, l’espai Preguntes ja funcionava així.
Critica que als partits se’ls ha explicat en un ple municipal, però que no ho han acceptat «per una qüestió política d’organització seva».
També ha enmarcat en la normalitat el fet que el seu govern cobri 14 pagues i no 12, com fins ara. Diu que és un fet que passa a tots els ajuntament del Baix Empordà que tenen polítics en dediació absoluta.
L’Ajuntament de Begur podrà aprovar properament i de manera definitiva un projecte executiu de prevenció d’incendis forestals. La seva aprovació inicial es va efectuar al Ple del 13 de novembre de 2018. Aquesta iniciativa es durà a terme en quatre fases: en primera instància, s’executaran dues d’aquestes, i es treballa amb la intenció de fer les darreres dues en un període de tres o quatre anys.
Pere Feliu, regidor de Medi Ambient, Hisenda, Recursos Econòmics i Seguretat Ciutadana, ha explicat a Ràdio Capital que, abans de procedir al redactat del projecte, van fer un plànol de delimitació. Aquest plànol es va fer a través d’un conveni amb el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’ajuda de la Diputació de Girona. Feliu considera que és un projecte «molt important i necessari» i també avança que rebran l’ajuda del Consell Comarcal per executar-lo:
El projecte l’ha redactat l’enginyera forestal Sandra Torres. Precisament, en aquest document s’explica que primer es procedirà a l’obertura de franges i neteja de zones verdes de titularitat municipal. Per fer tot això, es compta amb un pressupost de 681.745,65 euros.
A més, després de tot aquest projecte, per tal d’aconseguir un bon manteniment de les franges i zones verdes, es preveu una despesa futura que ascendirà a uns 180.000 euros.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.