Estic content de veure que les coses estan canviant, a bé, en el tema de la conciència ambiental. En aquesta mateixa emissora hem parlat, diferents comentaristes, amb tota la nostra modèstia, del problema creixent que suposa fer malbé l’entorn i destrossar el medi ambient.
Recordo que fa un any parlava jo, -també modestament-, de l’angúnia que em va provocar veure una platja paradisíaca d’un país asiàtic, que hauria de ser d’aigua turquesa i de colors de postal, i en canvi era un niu de rates, merda i plàstics, sobretot plàstics.
El pitjor és que aquella brutícia es multiplicava, i s’augmentava exponencialment, en les platges i racons del poble del costat;, també de la regió del costat, i del país del costat. I a mida que et movies, la situació era pitjor. Platges contaminades, brutes, fastigoses. Ep, tot això al primer món.
El plàstic i jo no som amics. De fet, li he declarat la guerra, encara que de moment em guanya. Però temps al temps,
Deia al principi de la intervenció que estic content, i també optimista, perquè aquesta batalla, que comença pel plàstic però acabarà essent més àmplia, està guanyant terreny entre els joves.
Els joves s’ho estan agafant a pit.
Ja sé que a molts els critiquen, tot dient que formen part d’un producte del màrketing: que en realitat els joves prediquen un món verd mentre al mateix temps són consumistes acèrrims del plàstic…. Jo no se´si els critiquen perquè saben que tenen raó, o si els critiquen perquè els fot que siguin joves, per pura enveja.
Però estic content, com dèia, perquè la joventut ja es fa seu el problema, menys mal, i no està per sermons, sinó per accions. Ja no volen paraules, sinó que munten brigades verdes.
Per aquest motiu estem veient, setmana sí setmana també, accions de recollida d’escombraries, plàstics, ampolles o residus en indrets verds de poblacions que ens envolten. Cada dia hi ha més neteges promogudes per entitats que ens ensenyen al cap d’una estona de neteja, com pot estar de marrano un fons marí. On les llises i els pops han conviscut mesos enmig d’un carnaval de compreses,  motors de rentadora o tovalloletes . Capítol a part, això de les tovalloletes, gairebé un delicte. O com surten restes de pladur, llaunes i i neveres amagades dins dels nostres boscos, abans llocs d’esbargiment, avui corrals de la patxeca.
Jo he participat en alguna d’aquestes accions i és veritat que et quedes amb una sensació molt rara. Content perquè has tret molta brutícia, potser més de la que t’esperaves, que no hauria d’estar allà. Que si és al sac ja no anirà a parar al mar, a la riera, a l’estany o al camp. Però  al mateix temps et quedes amb cara de gilipolles per veure què costa tant, i tant, d’arreglar.
Per això m’alegra que cada dia surtin brigades verdes, amb esperit inquiet, i que proposin acció.
I això, que la joventut ho lideri, és per a mi  un motiu de gran alegria.