Rafel Nadal presenta «El fill de l’italià» a la Siglantana

Per
Manel Magrinyà
-
Rafel Nadal
Rafel Nadal: Fotografia de Manel Magrinyà
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Rafel Nadal presenta "El fill de l’italià" a la Siglantana
Loading
/

L’escriptor i periodista Rafel Nadal va presentar divendres 25 a la llibreria La Siglantana de la Bisbal «El fill de l’italià» la seva darrera novel·la que ha resultat guanyadora del prestigiós premi Ramon Llull d’enguany.

Polifacètic i persona de tarannà proper i afable, Nadal va néixer a Girona l’any 1954 i al llarg de tota la seva vida s’ha mogut sempre dins del món de la cultura i la comunicació. Com a periodista ha guanyat el Premi Nacional de Comunicació i ha col·laborat en alguns dels mitjans més importants del país, havent estat director de El Periódico de Catalunya. Tertulià habitual a «Els matins de TV3» i a RAC1, a partir de l’any 2011 es va lliurar en cos i ànima al món de la literatura en el que ben aviat va començar a destacar.

A partir de «Els mandarins» un llibre de retrats sobre el poder, l’autor inicia una brillant carrera literària salpebrada i ben aviat reconeguda, doncs el 2012 ja guanyava el prestigiós Premi Josep Pla amb «Quan érem feliços». Dels seus darrers treballs «La maledicció dels Palmisano» ha estat traduïda a vint-i-dos llengües i «La senyora Stendhal» a cinc.

Divendres va estar a La Siglantana i en una animada conversa amb el professor de literatura jubilat Marià Sais Ribes va desenvolupar les claus del seu darrer treball «El fill de l’italià» del que també va tenir l’amabilitat de parlar-nos-en en exclusiva per Ràdio Capital

Canvi d’horari aquest cap de setmana: s’endarrereix una hora a les 3 de la matinada de diumenge

Per
Redacció
-
privat:-canvi-d’horari-aquest-cap-de-setmana:-s’endarrereix-una-hora-a-les-3-de-la-matinada-de-diumenge

Aquest proper cap de setmana toca canviar l’hora. La matinada de diumenge acaba l’horari d’estiu i comença el d’hivern. Això vol dir que quan siguin les 3 de la matinada de diumenge caldrà endarrerir l’hora fins a les 2. El canvi d’horari d’estiu a hivern, amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi energètic, es fa sempre el darrer diumenge d’octubre, que enguany cau el dia 27. A la primavera es fa el canvi en la direcció contrària, guanyant una hora, és a dir, passant de les 2 a les 3. Segons el calendari plantejat per la Comissió Europea, l’últim canvi d’hora obligatori hauria d’haver estat el passat 31 de març i els Estats membres que desitgessin tornar a l’hora d’hivern havien de realitzar una darrera modificació aquest 27 d’octubre. Però, finalment, no serà així, ja que s’ha posposat.

Aquest ritual del canvi d’hora es va implantar a Espanya l’any 1974, com també es fa a una vuitantena de països del món, entre els quals es troben tots els estats de la Unió Europea, amb l’objectiu de maximitzar l’aprofitament del sol i estalviar energia, més quan van patir la primera crisi del petroli. Darrerament, però, hi ha moltes veus en contra del canvi d’horari pels impactes negatius en l’àmbit social i de salut.

 

No paris de ballar – 25 octubre 2019

Per
Martí Saguer
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
No paris de ballar - 25 octubre 2019
Loading
/

PGM004

 

Un cotxe encallat en unes escales al carrer de Pi i Margall de Palafrugell

Per
Gerard Escaich Folch
-
Un cotxe ha confós les escales amb el carrer de Pi i Margall al centre de Palafrugell aquest divendres a la tarda
Un cotxe ha confós les escales amb el carrer de Pi i Margall al centre de Palafrugell aquest divendres a la tarda

Aquest divendres a la tarda, un home francès d’edat avançada ha confós les escales amb un carrer a Palafrugell. Concretament, el conductor estava al carrer de Pi i Margall quan ha confós les escales que uneixen la plaça Ermengarda amb el carrer.

La situació ha sorprès als palafrugellencs que es passejaven pel carrer cèntric de la vila, just davant del Mercat del Peix. Segons han informat fonts municipals a Ràdio Capital de l’Empordà, no hi ha hagut ni danys ni ferits.

Fins al lloc dels fets s’hi ha desplaçat el cos dels Bombers de la Generalitat com també agents de la Policia Local de Palafrugell.

Autolesions

Per
Montserrat Tura
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Autolesions
Loading
/

Encara que costi entendre-ho, hi ha persones que s’autolesionen. Els experts ens parlen d’aquesta acció com una manera nociva de fer front al dolor emocional, a la ira intensa, a la frustració.
El fet de produir-se ferides importants en el seu propi cos els produeix, paradoxalment, una sensació de calma momentània i d’alliberament de la tensió
Les ferides que es produeixen no son superficials, son talls que poden ser profunds, mossegades, esgarrapades a amplies zones del cos, cremades amb llumins i cigarretes. Alguns s’arriben a gravar paraules o símbols a la pell. Son lesions greus que no sempre es tracten adequadament i que deixen cicatrius permanents.
L’enuig intens pot provocar un impuls irrefrenable d’autolesionar-se.
Encara que intento no fer translacions ni metàfores de persones a societats, de parelles sentimentals  a conflictes d’estats; aquests dies, presenciant les accions violentes contra edificis, mobiliari urbà i persones, no he pogut evitar pensar en els joves que davant la incapacitat de controlar les seves emocions complexes, s’autolesionen.

L’arribada de la sentència del Tribunal Suprem, per molt previsible que fos, no ha  trobat cap coixí de consol que orientés la ràbia i el desconhort, ha sortit al carrer i una minoria  ha realitzat actes perillosos per a ells mateixos i, sobretot, autolesionadors del impacte mundial que havien tingut fins aleshores les mobilitzacions independentistes.
Guarir els joves que s’autolesionen requereix temps i ajuda professional. Sota les llambordes que voleien, sota les bengales i les espurnes del foc, sota els uniformes de policia hi ha molta vida humana i  és més làbil del que pensem. Aturem l’autolesió abans que s’emporti cap vida.

Colòmbia visita Palamós per conèixer de primera mà la gestió pesquera

Per
Ràdio Capital
-
Els integrants de la delegació colombiana, amb responsables del Museu de la Pesca, la Confraria, el DARP i ICM-CSIC, durant la visita d'ahir al Museu de la Pesca. | Imatge del Museu de la Pesca
Els integrants de la delegació colombiana, amb responsables del Museu de la Pesca, la Confraria, el DARP i ICM-CSIC, durant la visita d'ahir al Museu de la Pesca. | Imatge del Museu de la Pesca

Una delegació política i científica de Colòmbia va visitar aquest dimarts el port de Palamós, interessats en conèixer l’exemple del municipi en la gestió pesquera i el foment del patrimoni marítim. El recorregut al port palamosí es va iniciar a la Confraria de Pescadors de Palamós, on acompanyats pels responsables d’aquesta entitat varen poder visitar la llotja i la subhasta del peix.

Els participants van tenir l’oportunitat de poder dialogar amb pescadors palamosins coneixent en primera persona i al detall, les tipologies de pesca que es desenvolupen a Palamós i la seva gestió. D’aquestes tipologies es destaca tota la feina duta a terme durant els darrers quinze anys en el sector pesquer palamosí amb l’aplicació del Pla de Gestió de la gamba, que permet una explotació sostenible d’aquest destacat recurs i potencia la seva qualitat.

A banda aquesta delegació de Colòmbia també va conèixer els projectes culturals i de foment del patrimoni marítim i pesquer que es gestionen des dels equipaments municipals de l’Espai del Peix i el Museu de la Pesca.

Entre els càrrecs que hi varen ser representants es destaquen el director de la Autoridad Nacional de Acuicultura y Pesca; el secretari general de la Gobernación del departament del Magdalena; així com el rector, investigadors i professors de la Universidad del Magdalena. El departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, gestiona, durant aquests dies, les visites que aquesta delegació fa per diversos punts de Catalunya. Aquesta estada a Palamós també va comptar amb la participació dels doctors Joan Baptista Company i Nixon Bahamon, investigadors de l’Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC.

1...4.4144.4154.416...7.049Pàgina 4.415 de 7.049