Wilt, reviu a les nostres terres

Per
Carme Fenoll
-
La Carme Fenoll és bibliotecària.
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Wilt, reviu a les nostres terres
Loading
/

No tothom sap que existeix la Fundació Tom Sharpe, així que m’ha semblat interessant relatar-vos algunes de les idees comentades al Patronat que vam celebrar dissabte passat a la Biblioteca de Palafrugell. Convocats per la presidenta, Montserrat Verdaguer, i actual marmessora del fons Sharpe, varem poder fer un balanç social de les activitats: 29 accions, moltes d’elles en biblioteques públiques de les nostres contrades i la convocatòria de la 3a edició del Premi Escolar de Redacció en anglès Tom Sharpe. Com a temes de futur tenim en dansa la ruta Tom Sharpe, la biografia Tom Sharpe (en tenim moltes ganes), un llibre sobre Tom Sharpe a Llafranc que ens signarà la nostra presidenta Verdaguer.

La Fundació també persegueix amb energia poder aconseguir una Càtedra Tom Sharpe a la UdG. Disposem d’alguns recursos, en part provinents de l’Ajuntament de Palafrugell i de la Diputació de Girona. Som conscients que el llegat Sharpe és una mina i esperem contribuir a la difusió de la seva obra des de la Fundació. Dissabte vam rematar la sessió amb l’inici de les Lliçons de literatura anglesa que ha organitzat la Biblitoeca de Palafrugell. Miquel Berga les obria parlant-nos del conte ‘Els morts’ dins els Dublinesos de James Joyce. Ja veieu, a Pala no ens quedem contents només amb la Fundació Pla, la Fundació Vila Casas, la Fundació Cuixart…necessitem un toc ben internacional, i el veí de Llafranc ens ho aporta amb escreix.

Ara també perdem els Pastorets de Pals

Per
Miquel Curanta
-
En Miquel Curanta és el director de Ràdio Capital i
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Ara també perdem els Pastorets de Pals
Loading
/

Si al meu poble ja tenim una migrada activitat cultural i associativa, només m’ha faltat saber que l’edició d’enguany dels Pastorets de Pals, serà la darrera que es faci. Ho van explicar al seu perfil de facebook i el mateix director i impulsor durant quatre dècades, en Xicu, ens ho va confirmar en aquest mateix programa.

De pastorets en vaig fer des que tenia 5 anys i fins els 18, que per motius de feina primer i per canviar de domicili després, vaig haver de plegar. Segurament també hi ha una mica d’aquella vergonya que els post adolescents comencem a sentir quan hem de fer segons quines coses i amb el pas dels anys entenem com a un estirabot.

Tanmateix, no és només aquesta pèrdua, que em sap greu. És la sensació de ser d’un poble que a cada bugada perd algun llençol. Si em permeteu l’auto cita, al pregó que jo mateix vaig fer per la Festa Major, vaig explicar com la cultura és l’eina de coesió més important que hi ha. Com des dels pobles petits, que no poden competir amb l’atractiu de les grans ciutats que fagociten els i les nostres joves, han de buscar alternatives per poder mantenir una societat viva, articulada i vinculada al municipi. Vaig parlar de reivindicar el llegat palsenc de Josep Pla, de l’arròs com a fil conductor entre passat i present al nostre municipi, de Radio Liberty i el que va significar per al dia a dia del poble i tantes altres coses.

Però sembla que res d’això, ni del que ja es fa actualment (Pastorets que desapareixen, Pessebre vivent que va minvant, ni pla estratègic per l’edifici de Ca la Pruna) ni el carnaval, certament reeixit en els últims anys) és suficient.

En Xicu deia que quan explica a la gent o a l’Ajuntament que plega, a tothom li fa pena. Però no és suficient. No ho és, perquè no és tant la pèrdua en sí, sinó el símptoma que representa que l’activitat cultural que es fa s’esllangueixi i ningú hi faci res, o si hi ha algú que hi faci, que es noti poc.

Que falta gent per fer-ne? Que algú surti a buscar-ne. Algú de l’Ajuntament o de la mateixa associació que organitza els pastorets surti a buscar-ne. Primer a l’escola. Amb nens i nenes del poble, però després a pobles del voltant. De Begur, Torremnt, Regencós, de Palafrugell (que aquest any han fet una aturada), de la Bisbal. De pobles propers que no en facin. Però algú ho ha d’entomar.

Mentrestant, em reafirmo amb el que vaig dir en aquell pregó d’agost. Que algú posi el nom «Plaça dels pastorets» a la Plaça dels Masos, molt a prop d’on va començar tot i que algú li posi el nom de Xicu Meru a l’escenari del pavelló poliesportiu, en un acte amb tots els honors. En Xicu s’ho mereix més que ningú. Ell ha estat el veritable dinamitzador social i cultural d’aquest meu poble durant dècades i qui sap si en el fons, no ha estat l’únic que hi ha hagut.

 

 

Augment de la inestabilitat i la nuvolositat

Per
Albert Aparicio
-

Estem davant d’una nova jornada amb poques novetats a l’atmosfera. No hi ha fronts que ens hagin d’afectar els propers dies i els que ens afectaran seran molt poc efectius, amb més núvols que no pas pluja.

I avui en tindrem el primer plat que ens portarà núvols que augmentaran amb el pas de les hores fins a donar-nos possibilitat de ruixats de tarda. El matí potser serà més estable i la tarda més inestable.

Amb aquesta situació hem d’esperar que les temperatures puguin baixar una miqueta respecte als últims dies. Podrem tenir mínimes  entre els 10-12 graus i  màximes que rondaran els 20 graus.

Temps típic de tardor: una mica de tot i no gaire de res.

 

Informació elaborada per Marc Vilà

Supermatí 30-10-2019

Per
Redacció
-
De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí 30-10-2019
Loading
/

El Valor Afegit Brut puja al Baix Empordà però el ritme de creixement és més lent que l’any passat

Per
Pedro Ruiz Claveria
-
Baix Empordà - Alcalde
Cartell d'entrada al Baix Empordà a la Carretera C-65

El Valor Afegit Brut va créixer al Baix Empordà un 2,6% el 2018. El sector de la construcció és el que més ha incrementat, concretament, en un 6,3%, seguit del sector primari (3,8%), serveis (2,3%) i indústria (0,1%). El creixement acumulat en cinc anys, del 2013 al 2018, arriba pràcticament al 12%. Aquesta pujada ha permès compensar la gran pèrdua de VAB que es va produir entre el 2007 i el 2012, sent de més d’un 11%.

Entre les branques productives, com es pot veure a l’estudi de BBVA Research, ha crescut especialment les plantes i les flors, la pesca marítima i l’obra civil. En canvi, han perdut Valor Afegit Brut l’energia, aigua i gas, el paper i arts gràfiques i, sobretot, la llet, quasi un 9% menys.

En qüestions laborals, l’afiliació ha augmentat un 3,8%. En el sector terciari, destaca el creixement experimentat en l’àmbit de l’hostaleria, i també l’ínfima pujada de les activitats immobiliàries.

En el sector industrial, el creixement del Valor Afegit Brut és pràcticament nul, atès que no hi ha gaire marge per desenvolupar activitats manufactureres. En aquest sentit, ha condicionat el fort descens del paper i les arts gràfiques.

L’avenç del sector primari està vinculat a la crescuda de la ramaderia i, especialment, pel fort ascens de les plantes i flors. Amb tot, el Baix Empordà és la tercera comarca de les terres gironines que més ha crescut.

Què és el Valor Afegit Brut?

El Valor Afegit Brut, també conegut com VAB, és la suma de diferents valors addicionals. Aquests efectes s’afegeixen als béns i als serveis després de transformar-se durant un procés de producció. El valor afegit brut (VAB) és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció. En l’economia, aquesta és una de les maneres per calcular el Producte Interior Brut i per tant, sovint es consideren sinònims.

Palamós aposta per un «Mercat sense plàstic»

Per
Maria Monteis
-
Imatge: Ajuntament de Palamós

El Mercat de Palamós ha eliminat, per un dia, les bosses i altres suports de plàstic en el marc de la campanya per un «Mercat sense plàstic». Durant una jornada, els paradistes del mercat municipal cobert i del peix van repartir bosses de cotó i carmanyoles de vidre reutilitzables a tots els clients.

La campanya també es va encarregar de distribuir bosses isotèrmiques per al peix i adhesius per identificar aquells aliments amb la data de compra i caducitat. Un dels altres punts importants són les xerrades divulgatives que es van fer als consumidors sobre la conservació dels aliments i el foment d’hàbits per comprar sense fer ús de plàstic.

La jornada va ser tot un èxit i ara preparen de cara a l’any que ve una segona acció de reforç: que els comerços s’impliquin per eliminar del tot l’ús del plàstic. Durant aquest mes de novembre, al Mas Pere Tià, es faran tallers per elaborar bosses de roba o sabó amb oli reciclat per poder canviar els models de consum actuals.

Per exemple, el 2 de novembre es farà el taller per elaborar bosses per anar a comprar amb roba utilitzada, i el dia 15 se’n farà un altre per realitzar embolcalls de roba reutilitzables per substituir el paper film, entre d’altres. Aquestes activitats s’inclouen dins de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus que té lloc del 16 al 24 de novembre. Si voleu consultar-les totes podeu fer-ho aquí: Natura Palamós

1...4.4044.4054.406...7.050Pàgina 4.405 de 7.050