Viles Florides 2019: Tres Flors d’Honor

privat:-viles-florides-2019:-tres-flors-d’honor

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha estat reconegut amb Tres Flors d’Honor -el segon nivell màxim- en la vuitena edició dels guardons de Viles Florides, en reconeixement al seu compromís amb els espais verds, la cura del medi ambient a través de les zones enjardinades i la millora de l’espai urbà. El municipi  integrat des de l’any 2015 en aquest moviment, ha renovat el seu guardó en un acte que va reconèixer a 133 poblacions catalanes: 13 amb quatre Flors d’Honor, 53 amb tres, 57 amb dues i 10 amb una.

A més a més es va entregar el nou premi Flor d’Or -al municipi que millor ha treballat el seu verd urbà el darrer any- a la ciutat d’Olot, la millor rotonda a Teià, i la millor participació ciutadana a l’Escola Volcà Bisaroques d’Olot. Les darreres incorporacions al moviment han estat Hostalric, Taradell, Sant Boi de Llobregat, Callús i Montclar; i també La Granja d’Escarp, Tredòs i Garòs (aquests darreres participaran en els guardons de l’any 2020).

El moviment Viles Florides ha estat impulsat per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya per a fomentar la millora dels espais verds a tots els nivells, des de les grans infraestructures públiques a espais d’àmbit particular. L’objectiu final és fer créixer l’interès per la natura i el verd, i afavorir la consciència sobre el medi ambient i la necessitat de viure en espais sostenibles perquè aquests són més sostenibles, ofereixen una major qualitat de vida i resulten més atractius per als visitants. La idea és similar al concurs Villes et Villages Fleuris que se celebra a França des de fa més de 50 anys.

Dia de pluja a Nova York

dia-de-pluja-a-nova-york
Woody Allen, que sempre estrena una pel·lícula a l’any, va faltar l’any passat en la seva cita anual. Wonder Wheel, la seva darrera pel·lícula, es va estrenar el desembre del 2017. Els comentaris de Woody Allen en contra del moviment #MeToo i les denúncies de la seva filla, Dylan Farrow, d’haver patit abusos sexuals, van fer que Amazon, amb qui Allen tenia un contracte, trenqués la relació contractual que tenia de 4 pel·lícules amb el realitzador novaiorquès, encara que aquest mantingués la seva innocència. Amazon es va desvincular de Dia de pluja a Nova York, que Allen havia rodat la tardor de l’any 2017. Aquest és el motiu perquè aquesta pel·lícula hagi trigat dos anys a estrenar-se. Allen ha presentat una demanda de 68 milions de dòlars contra Amazon per trencar el seu contracte, que està pendent de resoldre’s en un judici. 
I si voleu ara, parlem d’aquesta comèdia romàntica. Gatsby (Timotheé Chalamet) i Ashleigh (Elle Fanning) són una parella de poble que viatja a Nova York perquè ella vol entrevistar a un dels seus directors de cinema preferits pel diari de l’escola. Per altra banda, ell li vol mostrar els indrets més bucòlics de la ciutat. Ashleigh rebutjarà sistemàticament les propostes de Gatsby a mesura que es va introduint en el món de les celebritats del cinema. 
Dia de pluja a Nova York és un festival per aquells que adoren el cinema de Woody Allen. No és ni millor ni pitjor, és simplement més del mateix, que és el que busca qualsevol persona que entra en una sala a veure una de les seves pel·lícules. Es tracta d’una pel·lícula d’embolics amb múltiples referents a altres obres del director novaiorquès. 
Timotheé Chalamet interpreta a l’alter ego més evident de Woody Allen en aquesta pel·lícula, tot i que tots els personatges són parts de la personalitat d’Allen, especialment els tres personatges relacionats amb el cinema. Liev Schreiber és el director de cinema que sempre ha estat valorat per la crítica, però que es mostra insegur de la seva obra abans de presentar-la al públic. Jude Law és el guionista que té una relació d’amistat amb el director, al mateix temps que ha de fer front a la infidelitat de la seva esposa, i a les seves. Finalment, Diego Luna és l’actor que s’aprofita de la seva popularitat per fer-se passar per qui no és i emportar-se al llit a qui vulgui. 
A banda queden els personatges femenins que estan en una altra òrbita. Primer, Elle Fanning, que per mi és l’estrella de la pel·lícula. L’actriu ho fa tot bé, sigui el paper que sigui. En aquesta ocasió representa innocència d’una noia de poble, el xoc que li provoca relacionar-se amb les elits de Nova York i com ella també intentarà aprofitar-se de la situació, essent conscient que els altres volen aprofitar-se d’ella. I segon, Selena Gómez, que serveix de suport al personatge de Timotheé Chalamet, que l’ajudarà involuntàriament a aclarir les idees i a entendre què està fent amb la seva vida. 
Dia de pluja a Nova York és una pel·lícula plena de personatges psicològicament molt treballats i definits. Tots ells persones molt cultes, com acostumen els personatges del cinema d’Allen, en una pel·lícula que es mou a base de diàlegs sobre relacions, sexe, religió, art i filosofia, marca de la casa. Allen continua nadant a contracorrent del cinema actual, en una comèdia romàntica de caràcter nostàlgic, que val la pena veure.

Dia de pluja a Nova York

Woody Allen, que sempre estrena una pel·lícula a l’any, va faltar l’any passat en la seva cita anual. Wonder Wheel, la seva darrera pel·lícula, es va estrenar el desembre del 2017. Els comentaris de Woody Allen en contra del moviment #MeToo i les denúncies de la seva filla, Dylan Farrow, d’haver patit abusos sexuals, van fer que Amazon, amb qui Allen tenia un contracte, trenqués la relació contractual que tenia de 4 pel·lícules amb el realitzador novaiorquès, encara que aquest mantingués la seva innocència. Amazon es va desvincular de Dia de pluja a Nova York, que Allen havia rodat la tardor de l’any 2017. Aquest és el motiu perquè aquesta pel·lícula hagi trigat dos anys a estrenar-se. Allen ha presentat una demanda de 68 milions de dòlars contra Amazon per trencar el seu contracte, que està pendent de resoldre’s en un judici. 
I si voleu ara, parlem d’aquesta comèdia romàntica. Gatsby (Timotheé Chalamet) i Ashleigh (Elle Fanning) són una parella de poble que viatja a Nova York perquè ella vol entrevistar a un dels seus directors de cinema preferits pel diari de l’escola. Per altra banda, ell li vol mostrar els indrets més bucòlics de la ciutat. Ashleigh rebutjarà sistemàticament les propostes de Gatsby a mesura que es va introduint en el món de les celebritats del cinema. 
Dia de pluja a Nova York és un festival per aquells que adoren el cinema de Woody Allen. No és ni millor ni pitjor, és simplement més del mateix, que és el que busca qualsevol persona que entra en una sala a veure una de les seves pel·lícules. Es tracta d’una pel·lícula d’embolics amb múltiples referents a altres obres del director novaiorquès. 
Timotheé Chalamet interpreta a l’alter ego més evident de Woody Allen en aquesta pel·lícula, tot i que tots els personatges són parts de la personalitat d’Allen, especialment els tres personatges relacionats amb el cinema. Liev Schreiber és el director de cinema que sempre ha estat valorat per la crítica, però que es mostra insegur de la seva obra abans de presentar-la al públic. Jude Law és el guionista que té una relació d’amistat amb el director, al mateix temps que ha de fer front a la infidelitat de la seva esposa, i a les seves. Finalment, Diego Luna és l’actor que s’aprofita de la seva popularitat per fer-se passar per qui no és i emportar-se al llit a qui vulgui. 
A banda queden els personatges femenins que estan en una altra òrbita. Primer, Elle Fanning, que per mi és l’estrella de la pel·lícula. L’actriu ho fa tot bé, sigui el paper que sigui. En aquesta ocasió representa innocència d’una noia de poble, el xoc que li provoca relacionar-se amb les elits de Nova York i com ella també intentarà aprofitar-se de la situació, essent conscient que els altres volen aprofitar-se d’ella. I segon, Selena Gómez, que serveix de suport al personatge de Timotheé Chalamet, que l’ajudarà involuntàriament a aclarir les idees i a entendre què està fent amb la seva vida. 
Dia de pluja a Nova York és una pel·lícula plena de personatges psicològicament molt treballats i definits. Tots ells persones molt cultes, com acostumen els personatges del cinema d’Allen, en una pel·lícula que es mou a base de diàlegs sobre relacions, sexe, religió, art i filosofia, marca de la casa. Allen continua nadant a contracorrent del cinema actual, en una comèdia romàntica de caràcter nostàlgic, que val la pena veure.

La Fundació Ernest Morató participa als actes del 500 aniversari de la refundació de l’Havana

privat:-la-fundacio-participa-als-actes-del-500-aniversari-de-la-refundacio-de-l’havana

La Fundació Ernest Morató ha estat convidada per l’Institut Nacional de la Música de Cuba per a participar als actes del 500 aniversari de la refundació de l’Havana que comencen aquest dilluns 4 de novembre. Dins dels actes per commemorar l’efemèride, s’ha programat el ja tradicional Festival d’Havaneres de l’Havana que, amb la direcció artística de Cecilio Tieles i Efrain Sabas, compta amb la participació d’artistes cubans i catalans de reconegut prestigi. En el programa del Festival d’Havaneres està inclòs també el simposi científic «Conocer la Habanera», que arriba aquest any a la tercera edició i que se celebrarà el 5 de novembre a l’Aula Magna del Col·legi Universitari San Gerónimo. Per part catalana, participaran Enric Frigola, periodista i president de la Fundació, Antoni Mas, compositor, músic, pianista i patró de la Fundació i Indira Ferrer Morató, soprano i patrona de la Fundació. El grup català que participarà i representarà Catalunya en Festival d’Havaneres de l’Havana és Mariners de Riera, de Matadepera. També està prevista la presentació del llibre «Havaneres a peu de muralla» del grup Havana Vieja.

En els transcurs del actes, el president de la  Fundació lliurarà al director del Museu Nacional de la Música l’obra «Esencia habanera» un llibre d’artista encarregat per la Fundació a l’artista Josep Maria Alarcón, una obra personalitzada i al·legòrica que representa els vincles culturals entre Catalunya i Cuba que encara perduren entrat el segle XXI.

 

S’imposa l’ambient de tardor: descens de la temperatura i cel variable

La Bisbal d'Empordà amb cel rogent per Altocúmuls i Cirrocúmuls. Foto: Marc Vilà.

Ahir el dia va combinar Sol i nuvolades modulades pel vent garbí que bufava moderat. Però mica en mica, els núvols van canviar l’aspecte i van passar anunciar que la inestabilitat seria la protagonista de les hores que vindrien.

I així ens hem despertat, amb restes de ruixats que han precipitat durant la matinada i que mica en mica, amb les hores han d’anar desapareixent deixant el dia variable i amb núvols.

Avui notarem que les temperatures són més fredes i el termòmetre quedarà bastant tocat a la banda baixa.  Les temperatures mínimes en prou feines arribaran als 8-10ºC i les màximes quedaran entre 17ºC-19ºC.

Ruixats, fred ambiental, dies poc asolellats. La tardor mica en mica s’apodera de l’atmosfera. Ha arribat per quedar-se. Avancem el calendari sense aturador.

 

Informació elaborada per Marc Vilà

Santa Cristina aposta per la preservació de la zona humida de Bernades

privat:-subvencio-de-la-diputacio-per-a-habitatges-socials-a-santa-cristina-d’aro

El grup de natura Sterna, un grup ecologista del Baix Empordà, ha dissenyat una proposta de la mà de Toni Strubell amb la voluntat preservar la zona humida de Bernades aprofitant la tramitació del nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Santa Cristina d’Aro i enmig del debat per la definició del pla director urbanístic (PDU) de sòls no urbanitzables al litoral de la Costa Brava.

La zona humida de Bernades són uns terrenys que es van qualificar com a industrials, però inundables segons els plànols de l’Agència Catalana de l’Aigua. És per això, que el grup ecologista planteja la possibilitat de concentrar l’edificabilitat de la futura zona industrial en l’àmbit del Molí d’en Tarrés –a l’altra banda de la carretera C-65 d’accés a Sant Feliu– i a l’entorn de l’eix viari, entre algunes mesures per subratllar «els valors de la flora i fauna que tenen cabuda en els espais humits, com a atractiu turístic i per valorar una zona oblidada durant dècades». 

Des del grup Sterna s’ha fet una tasca de divulgació de la flora de l’espai, tot i la manca de gestió ambiental. Hi ha espècies autòctones del Baix Empordà com la xàrria, que és una orquídia, i d’altres plantes de ribera. Pel que fa a la fauna, Strubell destaca la presència d’ocells com l’oreneta cua-rogenca, o les espècies migratòries que també han anat estenent la seva presència al curs baix del Ridaura i el parc dels Estanys de Platja d’Aro en els darrers anys.

El regidor de Medi Ambient, David Segarra, ha valorat positivament la proposta però la condiciona a l’aprovació del nou planejament. Ha explicat que  “l’equip redactor desaconsella construccions en l’elevat percentatge del sector que es troba en zona inundable”. Fa, aproximadament deu anys, que es preveien solucions com elevar el nivell de la superfície del terreny amb el dipòsit de terres, o inversions notables per al drenatge i bombament d’aigües pluvials o fluvials, en cas de crescuda. El regidor afirma que “una franja important de l’espai humit es podria mantenir” segons com avanci el POUM, la negociació amb els propietaris i el parer d’Urbanisme de la Generalitat.