Jordi Vilar: «La Bauhaus va ser una oportunitat històrica per a les dones en l’arquitectura, però també una lluita constant contra les barreres imposades»

Per
Maria Alsina
-

La Bauhaus va ser una de les escoles més influents del segle XX, revolucionant els camps del disseny i l’arquitectura en una època marcada per canvis socials, econòmics i polítics a Europa. Fundada el 1919 a la República de Weimar, aquesta escola va establir nous paradigmes en l’estètica i la funció de l’arquitectura, creant una nova llengua visual que ha perdurat fins als nostres dies.

En una entrevista amb Jordi Vilar, propietari de la llibreria La Històrica, s’ha abordat la gran importància de la Bauhaus i la seva influència no només en el disseny i l’arquitectura, sinó també en la lluita de les dones per obtenir accés a espais professionalment masculinitzats.

Una de les qüestions més rellevants que han sorgit durant la conversa va ser el paper que va jugar la Bauhaus en la integració de les dones dins de la disciplina de l’arquitectura i el disseny, un camp predominantment masculí fins aleshores. Vilar explica com, malgrat que la Bauhaus va ser concebuda com una escola oberta a tots els individus, amb la intenció d’afavorir la igualtat de gènere establerta per la Constitució de la República de Weimar, les dones van trobar diversos obstacles en el seu camí. Des de les altes quotes d’accés fins a la segregació en tallers més «suau» com el tèxtil, la incorporació de les dones va ser un procés complicat.

Tanmateix, aquestes dificultats no van aturar les dones que desitjaven formar-se en l’arquitectura. Moltes van lluitar per superar els límits imposats per l’escola i van aconseguir situar-se en àrees més tècniques com el taller de metall o fusteria, on es va començar a produir arquitectura amb una nova perspectiva. Però, tot i aquestes fites, la realitat era crua: només cinc dones van obtenir el títol d’arquitecte en un període on més de 500 homes van aconseguir el mateix. La Bauhaus va ser, per tant, una oportunitat per a les dones, però també un camp de batalla ple de dificultats, que cal reconèixer, tal com destaca Vilar.

Un altre tema central ha estat la influència del context polític de la República de Weimar i l’ascens del nazisme en la desaparició de la Bauhaus. Vilar explica com, malgrat el seu prestigi creixent a l’estranger, l’escola va perdre suport econòmic i polític dins d’Alemanya a mesura que el nazisme guanyava força. La seva visió progressista i oberta a la innovació estètica no va encaixar amb la ideologia del nou règim, que va veure en la Bauhaus una amenaça als seus valors autoritaris i conservadors. Així, l’escola va ser tancada el 1933, però el seu llegat ha perdurat gràcies a les persones que van marxar a l’estranger i que van continuar difonent les seves idees arreu del món.

La influència de la Bauhaus, com subratlla Vilar, ha estat monumental. Avui, l’arquitectura racionalista i funcional, l’ús de materials industrials i l’enfocament pràctic del disseny segueixen presents en molts dels edificis i productes que ens envolten. A més, la Bauhaus va obrir un camí innovador per a la indústria, treballant de la mà amb les grans empreses de l’època i sent pionera en el concepte de learn by doing, on la teoria es fusionava directament amb la pràctica.

Aquesta tertúlia històrica, que tindrà lloc a La Històrica el proper divendres 17 d’octubre a les 19:30 h, no només servirà per aprofundir en el llegat de la Bauhaus i la seva revolució en l’arquitectura i el disseny, sinó també per fer visible el paper fonamental que van tenir les dones en aquest procés de canvi. En la conversa, Vilar i Cèlia Costa posaran en relleu la necessitat de reconèixer aquestes figures oblidades, així com les lluites que van protagonitzar per aconseguir una major equitat en el món professional del disseny i l’arquitectura.

La tertúlia també serà una ocasió per reflexionar sobre els reptes que encara avui en dia continuen existint en l’àmbit de l’arquitectura, un camp que segueix sent profundament masculinitzat. Malgrat els avenços aconseguits, la realitat és que la taxa d’abandonament de la professió és encara més alta entre les dones, un fenomen que, tal com apunta Vilar, ens hauria de fer pensar en la necessitat de seguir avançant cap a una veritable igualtat.

El sector dels apartaments turístics gironins demana derogar el decret dels HUT

Per
Maria Alsina
-
privat:-els-apartaments-turistics-gironins-preveuen-ocupacions-de-mes-del-95%-a-la-costa-brava-per-sant-joan
Privat: Els apartaments turístics gironins preveuen ocupacions de més del 95% a la Costa Brava per Sant Joan

La jornada celebrada a Platja d’Aro ha posat sobre la taula les preocupacions del sector turístic gironí davant la possibilitat que el Govern de la Generalitat mantingui el Decret Llei 3/2023, una norma que ha restringit la concessió de noves llicències d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) i podria haver anul·lat les llicències existents. Els representants de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava i Pirineu de Girona (ATA) han expressat fermament el seu rebuig a aquesta regulació, al·legant que hauria tingut un impacte devastador sobre l’economia local, especialment en els municipis turístics de la Costa Brava.

La presidenta de l’ATA, Esther Torrent, ha estat contundent en la seva petició al Govern: «Necessitem valentia per derogar el decret», ha dit. Torrent ha alertat que la mesura suposaria «un cop molt dur» per al sector, ja que, a més de frenar la creació de noves llicències, també hauria afectat les empreses que operen de manera legal. Segons la seva opinió, la norma no fa distinció entre les empreses que compleixen amb les normatives i les que operen al marge de la llei, un punt que ha estat destacat per diversos experts al llarg de la jornada.

El president de la Taula Gironina de Turisme, Jaume Dulsat, ha reforçat aquest missatge, subratllant la importància dels HUT per mantenir un equilibri entre l’oferta d’allotjament i la demanda turística. Dulsat ha recordat que els HUTs no només són fonamentals per al turisme familiar, sinó que també han contribuït de manera important a la desestacionalització de l’activitat turística, permetent que les comarques gironines es beneficiïn de visitants durant tot l’any. «Els HUTs són el motor de molts municipis, i la seva regulació, no la prohibició, és el camí per garantir una oferta de qualitat», ha afirmat Dulsat.

Aquesta situació s’ha complicat amb el fet que l’oferta d’HUTs a la plataforma Airbnb ha presentat un 17% d’activitat il·legal o amb llicències invàlides, segons un estudi presentat durant la jornada per Carles Sintes de l’empresa tecnològica Mabrian. L’estudi ha revelat que una part important de l’oferta d’allotjaments a les comarques gironines opera al marge de la legalitat, fet que ha generat una competència deslleial per als operadors legals. Aquesta dada ha generat un gran debat sobre la necessitat de reforçar la vigilància i les inspeccions per garantir que tots els allotjaments compleixin amb la normativa vigent.

L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, ha manifestat que els HUTs «són una de les peces clau de l’allotjament turístic», especialment en una zona com la Costa Brava, on l’oferta d’allotjament necessita ser flexible i diversificada per adaptar-se a diferents tipus de visitants. Jiménez ha afegit que, tot i la importància dels HUTs, també caldria haver trobat un equilibri amb l’oferta de lloguer residencial permanent, ja que els municipis turístics també han de garantir la convivència amb els residents locals i no només amb els turistes. «Les destinacions turístiques també són ciutats, i cal una xarxa de residents que faci que els serveis i la vida a la ciutat siguin sostenibles i integrats», ha dit l’alcalde.

D’altra banda, s’ha destacat la necessitat de regular els HUTs de manera més eficient i professional. Durant la jornada, s’ha posat de manifest que la professionalització dels gestors d’HUTs és fonamental per garantir una oferta de qualitat. Els experts han insistit que el sector necessita eines per distingir els operadors legals de les activitats il·legals, i han coincidit que una millor regulació podria haver ajudat a professionalitzar el sector i millorar la imatge de l’oferta turística.

La jornada també ha servit per parlar de les dificultats que pot generar la regulació de l’habitatge turístic a partir de les dades de Mabrian, que han identificat que les comarques de la Selva i l’Alt Empordà són les que concentren una major quantitat d’HUTs legals a Airbnb, amb més d’un 85% de l’oferta registrada de manera formal. En canvi, altres comarques com el Ripollès o la Garrotxa han presentat nivells més baixos de llicències vàlides, fet que indica la necessitat de millorar la regulació i les inspeccions a nivell local.

Esther Torrent ha clou la seva intervenció reclamant al nou Govern una regulació justa i basada en dades. «Fem junts una regulació que sigui sostenible, justa i que reconegui el valor dels professionals del sector», ha conclòs la presidenta de l’ATA, insistint que la clau per a un futur pròsper per al turisme gironí passa per garantir un marc legal adequat i la col·laboració entre els operadors del sector i les administracions públiques.

Maxi Rica: Les condicions laborals a l’hosteleria son pèssimes

Per
Joan Bosch
-
GIRONA AUDITORI IRLA UGT NOU SECRETARI DE LES COMARQUES DE GIRONA

 

El debat sobre la situació de l’hostaleria a les comarques gironines s’ha encès arran de les paraules del president de la Federació d’Hostaleria i Turisme, Antonio Escudero, el qual va definir el sector com «la gallina dels ous d’or» i va assenyalar l’absentisme i les «autobaixes» com una de les principals amenaces. Les seves declaracions han provocat una resposta dels sindicats majoritaris, que acusen la patronal de tergiversar la realitat i apunten a les condicions laborals com a veritable arrel del problema.

El secretari general de la UGT a les comarques gironines, Maxi Rica ha declarat al programa DE CAP A CAP que «és la gallina dels ous d’or per alguns empresaris que es lucren a costa dels sacrificis, els sobreesforços i la salut de les persones que treballen a l’hostaleria. Precisament les poblacions més turístiques són les que tenen una renda per càpita més baixa».

Rica considera que la patronal confon conceptes quan parla d’absentisme. «Perdre la salut i passar per un procés d’incapacitat temporal no és absentisme laboral, com tampoc ho és gaudir de vacances o permisos remunerats. Absentisme és no acudir al lloc de treball sense justificació». Segons UGT, el que realment frena el sector són «les hores extra no remunerades i no cotitzades, així com les pèssimes condicions laborals d’alguns negocis».

Un operatiu policial a Sant Feliu de Guíxols acaba amb un detingut i cinc denúncies per tinença de drogues o armes

Per
ACN
-

La Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional van dur a terme un operatiu conjunt aquest dijous en diversos establiments de la ciutat. En dos locals, els agents van detectar irregularitats. D’una banda, van detenir una persona per estrangeria i van posar cinc denúncies per tinença de drogues o armes. A més, van identificar vint-i-una persones, i es va aixecar una acta per permetre el consum d’estupefaents en dels locals. L’Ajuntament també ha informat que ha entrat a la presó un multireincident que actuava al municipi. Ara la Policia Nacional n’està tramitant l’ordre d’expulsió. «S’ha aconseguit treure de la circulació una persona que no es volia adaptar a les normes de convivència», han destacat.

Durant l’operatiu conjunt d’aquest dijous al vespre es van inspeccionar diversos establiments. Agents de la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols, Mossos d’Esquadra i Policia Nacional van entrar en dos locals. En el primer, es va detenir una persona per estrangeria, es va posar una denúncia per tinença de drogues, es va aixecar una acta d’inspecció i es van identificar set persones.

En el segon establiment, es van posar quatre denúncies per tinença de drogues i armes, es va aixecar una acta d’inspecció, una altra acta de denúncia per permetre el consum al local i es van identificar dotze persones.

En l’operatiu van participar-hi catorze efectius de Policia Local, cinc dels Mossos d’Esquadra, cinc de la Policia Nacional i dos inspectors de treball.

L’Ajuntament destaca que gràcies a la incorporació de la unitat canina a la Policia Local ara «és més fàcil detectar drogues en escorcolls en establiments, transport públic o en el carrer». A més, ressalta que amb aquesta «millora qualitativa» es «referma l’aposta del consistori per perseguir el tràfic o possessió de substàncies estupefaents».

D’altra banda, fonts de l’Ajuntament ha informat que ha entrat a la presó un multireincident que actuava a la ciutat. La Policia Nacional està tramitant, ara, l’ordre d’expulsió. Per al consistori, aquesta actuació és fruit de la «bona feina de la Policia Local amb les detencions quan cometia un delicte» i del «diàleg amb el sistema judicial per aconseguir treure de circulació una persona que no es volia adaptar a les normes de convivència».

Rosalía parla sobre el seu nou àlbum i reflexiona sobre la por al fracàs

Per
Primera Fila
-
rosalia-parla-sobre-el-seu-nou-album-i-reflexiona-sobre-la-por-al-fracas
Rosalía parla sobre el seu nou àlbum i reflexiona sobre la por al fracàs

Rosalía continua alimentant les expectatives sobre el que serà el seu pròxim treball discogràfic. La cantant de Sant Esteve Sesrovires ha concedit una entrevista en català a la periodista Mar Vallverdú, emesa aquest dimecres a la tarda a Ràdio Noia, el programa que la comunicadora condueix des del llit a través de Ràdio Primavera Sound.

Durant la conversa, Rosalía ha revelat que aquest nou projecte neix d’un canvi profund en la seva manera d’entendre la creativitat: “Per primera vegada he fet un disc sense por al fracàs”, ha admès. La intèrpret de Motomami ha reflexionat sobre la confiança artística i la necessitat de reinventar-se: “Els meus artistes preferits són aquells que s’atreveixen a sortir d’ells mateixos i posar-se en la pell d’altres històries.”

Amb un to més espiritual, Rosalía també ha parlat de la seva relació amb la inspiració i la fe: “Penso que el que ve de més amunt pot passar per dins teu”, ha dit, reconeixent que sent “una buidor que aquest món no pot omplir” i preguntant-se si aquest espai “és el de Déu”.

L’artista ha explicat que treballa en el nou disc des de fa tres anys, coincidint amb el final de la gira Motomami World Tour, i ha expressat l’alegria de poder parlar en català: “Sempre vull tornar a Catalunya”, ha assegurat.

Les pistes sobre el nou àlbum s’han multiplicat aquesta setmana. Rosalía ha compartit una partitura a les xarxes socials i ha publicat una piulada amb la paraula Lux, que molts fans interpreten com el possible títol del disc. A més, aquest dimecres ha aparegut una gran pancarta al cinema Callao de Madrid on s’hi veu la cantant en blanc i negre envoltada de partitures, un nou senyal que el retorn discogràfic és imminent.

L’entrada Rosalía parla sobre el seu nou àlbum i reflexiona sobre la por al fracàs ha aparegut primer a Primera Fila.

Mor Ace Frehley, guitarrista fundador de Kiss, als 74 anys

Per
Primera Fila
-
mor-ace-frehley,-guitarrista-fundador-de-kiss,-als-74-anys
Mor Ace Frehley, guitarrista fundador de Kiss, als 74 anys

Ace Frehley, guitarrista principal i membre fundador de la mítica banda Kiss, ha mort als 74 anys a causa de les ferides sofertes després d’una caiguda recent a casa seva. La notícia ha estat confirmada per un representant de l’artista a Rolling Stone. A conseqüència de l’accident, Frehley ja havia cancel·lat tots els concerts previstos per al 2025.

«En els seus últims moments vam tenir la fortuna de poder envoltar-lo amb paraules, pensaments, oracions i intencions plenes d’amor, cura i pau mentre deixava aquesta terra», ha expressat la seva família en un comunicat.

Nascut al Bronx, Frehley es va unir a Kiss el desembre de 1972 després de respondre un anunci publicat per Paul Stanley, Gene Simmons i Peter Criss al Village Voice. A més de contribuir-hi amb alguns dels solos de guitarra més recordats de la banda, també va dissenyar el logotip icònic de Kiss i va donar vida al personatge de Space Ace o Spaceman.

Frehley va participar en la majoria dels àlbums més emblemàtics del grup, com Kiss (1974), Destroyer (1976) i Alive! (1975), i era conegut pels seus espectaculars directes, on la seva guitarra semblava prendre foc. El 1977, al disc Love Gun, va signar per primera vegada una veu principal amb la cançó Shock Me. Va abandonar Kiss el 1982 per discrepàncies creatives.

Com la resta dels membres de la banda, el 1978 va publicar un disc en solitari, el més reeixit de tots, gràcies a la seva versió del tema New York Groove de Hello, que va arribar al número 13 del Billboard Hot 100. En els darrers anys, Frehley havia continuat treballant amb el seu projecte Frehley’s Comet. El seu últim àlbum, 10,000 Volts, es va publicar l’any passat.

Segons TMZ, el músic havia estat hospitalitzat fa unes setmanes i es trobava amb suport vital després de patir una hemorràgia cerebral derivada d’una caiguda al seu estudi. La seva família, en declaracions a Variety, s’ha mostrat «devastada i amb el cor trencat» i ha assegurat que «la memòria d’Ace viurà per sempre».

Frehley va participar en els nou primers àlbums de Kiss i va tornar breument al grup el 1998 per a la gravació del disc de reunió Psycho Circus. El 2014, va ser incorporat al Rock and Roll Hall of Fame juntament amb la formació original del grup.

L’entrada Mor Ace Frehley, guitarrista fundador de Kiss, als 74 anys ha aparegut primer a Primera Fila.

1...437438439...7.033Pàgina 438 de 7.033