La oveja Shaun. La película: Granjaguedón

la-oveja-shaun.-la-pelicula:-granjaguedon
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La oveja Shaun. La película: Granjaguedón
Loading
/
Segona entrega cinematogràfica de la sèrie d’animació en stop-motion de la companyia Aardman, El xai Shaun, que podem veure pel canal Súper 3, la qual consta de 150 episodis emesos en el 2007 i el 2016. El xai Shaun va ser creat per Nick Park i va aparèixer per primera vegada en el curt Wallace & Gromit: A Close Shave de 1995. Shaun és un xai de la raça Suffolk d’Anglatterra, l’única que té les potes i el cap negres. 
En aquesta aventura, una petita i adorable alienígena, Lu-La, aterra a la granja. Lu-La es farà amiga de Shaun, però troba a faltar la seva llar. Shaun i la resta d’ovelles treballaran conjuntament per ajudar-la a torna amb els seus. 
Dirigeix la pel·lícula Will Becher, realitzador de la sèrie de televisió, juntament amb el debutant Richard Phelan, que fins ara treballava en el departament d’art i havia escrit alguns capítols de la sèrie. 
Estem davant una pel·lícula al mateix nivell de l’anterior i de la sèrie de televisió. El millor d’aquestes produccions es conserva i llueix com mai en aquesta seqüela.
El fet d’introduir l’element extraterrestre amb una trama que recorda molt a E.T. suposa una oportunitat que la pel·lícula aprofita per inundar la pel·lícula de moltes referències a la ciència-ficció com Star Trek, Star Wars, 2001: Una odisea de l’espai, Expediente-X, Doctor Who, Encontres a la tercera fase, etcètera. Això sí, totes elles molt subtils que ajuden a reforçar la trama mai entorpir-la. 
Granjaguedon a es manté fidel a les seves essències i no hi ha ni veus ni diàlegs, efectes de so dels animals i fresses a part. També Aardman es manté fidel a la seva manera de fer en una època molt complicada per qualsevol classe d’animació que no sigui per ordinador. La feina en stop-motion i figures de plastilina que ens proposa aquesta pel·lícula és una absoluta meravella. L’expressivitat que mostren aquestes figures és increïble. 
Però encara hi ha molts més motius per anar a veure la darrera aventura del xai Shaun. La pel·lícula és tremendament divertida. I tot sense cap diàleg, només humor visual que tothom pot entendre i un guió tendre i molt ben escrit amb uns gags brillants. És difícil no deixar-se endur pel carisma de Shaun, en Bitzer, el granger i la resta de la colla de la granja. 
Granjaguedon et manté amb un somriure constant de principi a final i proporciona un grapat de rialles pel camí. La pel·lícula no exclou ni a petits ni grans, tothom és ben rebut. El seu humor absurd i molt britànic, que aquí combina amb un to fílmic d’Amblin deutor d’Spielberg, és un autèntic prodigi. Una de les pel·lícules d’animació de l’any.
Si en voleu més hem fet una ressenya també en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.

Diari d’un porc senglar

L'actor torroellenc Carles Xuriguera
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Diari d'un porc senglar
Loading
/

“La sospita es confirma. De fet ja ho sabia i només mantenia el dubte per raons d’equilibri personal. Un xic, també, per mandra i poques ganes de reomplir el buit. I és que assumeixo, definitivament, que he canviat. Em miro uns quadres que vaig comprar i no sé de què fer-ne. Dels centenars de llibres que guarden la pols cap m’és imprescindible. Música? M’avorreix. Distraccions, gustos, interessos, tot passa avall. Poques coses aguanten. Això sí, les que aguanten ho fan amb una força i brillantor impensables fa uns anys. Abans eren més o menys formes quotidianes de l’anar passant. Ara es transformen en magnituds granítiques per les quals lluitar i amollar-hi els sentiments. La resta és discurs buit, crit demagog, pensament no treballat, mania populista, estètica vergonyant… res. El millor de tot això és saber-se un mateix i poder fer un raconet per guardar els bons moments de tot allò que ja no t’interessa però que hi va ser. I, sobretot, tornar a obrir ulls, cor i raó disposat a buscar el que ara m’agrada, tot allò que em parla  amb sentit, el que em farà créixer de nou. I és que tot recomença”.

Text extret del diari d’un porc senglar. Editorial de la H. Barcelona, 1931

Temperatura mínima al voltant dels 0ºC i Sol mig enteranyinat

Com a mínimin un dia més seguim parlant d’ambient fred, que no és pas excepcional, però sí sorprèn si ho comparem amb els mesos de novembre dels anys anteriors.

De moment el cel serè de la nit fa que la temperatura mínima hagi pogut baixar dels 0ºC en punts de l’interior del Baix Empordà, així que fins i tot podem parlar de gelades i camps emblanquinats.

El dia serà assolellat però amb llum a estones mig esmorteïda per la presència de núvols alts. La temperatura màxima quedarà limitada als 14ºC.

Demà jornada amb més núvols a primera hora i cel més assolellat la resta de jornada amb pujada sobretot de la temperatura mínima que rondarà els 5ºC.

Lewis Capaldi comparteix ‘Before you go’

lewis-capaldi-comparteix-‘before-you-go’

Lewis Capaldi ha compartit una cançó molt especial per ell anomenada ‘Before you go‘, la peça més personal que ha escrit mai i que explica com ha canviat la seva vida en dos anys. Des de que tocava en petits pubs fins ara que omple la majoria dels concerts que ofereix i que les seves cançons ocupen el primer lloc en un bon grapat de llistes.



De fet aquesta setmana suma una tercera setmana al número 1 dels Estats Units amb ‘Someone you loved’, la balada per excel·lència d’aquest any i que encara manté grans posicions arreu del planeta tot i aparèixer els primers mesos del 2019.

El cantant escocès també ha compartit un divertit vídeo on es treu la samarreta i balla al ritme de la cançó.

Aquesta és una de les tres cançons inèdites que formaran part de la reedició del seu debut.

L’entrada Lewis Capaldi comparteix ‘Before you go’ ha aparegut primer a Primera Fila.

Una empresa de Fontanilles crea el primer aiguardent de poma destil·lat i doblement envellit

L’empresa especialista en pomes Mooma, de Fontanilles, ha creat conjuntament amb l’empresa Spritis&Plus (La Garrotxa) el primer aiguardent de poma destil·lat i doblement envellit, que han batejat com a Spirit de poma Mooma. La diferència principal respecte a altres licors d’aquest tipus és el doble envelliment que se li aplica a través de dues barriques de roure blanc americà amb rom i vins Sherry (Jerez). Les pomes que s’utilitzen són cultivades a l’Empordà. El director del Mooma, Llorenç Frigola, ha definit el producte com a «singular, únic i especial», i ha destacat la importància de tenir ganes de fer coses.

Aquesta nova beguda està inspirada en el Calvados, de denominació d’origen de la Normandia que es fabrica des del segle XVI amb pomes autòctones d’aquesta regió del nord de França. Entre el director tècnic d’Spiritis & Plus, Juan Alberto Álbarez i el director del Mooma, Llorenç Frigola, han explicat tot el procés, que ha passat les fases de selecció, fermentació, destil·lació i envelliment. En aquest aiguardent de poma se li suma una etapa d’elaboració més de les que es realitzen habitualment. L’envelliment en botes de roure per un espai de temps permet als destil·lats arrodonir les seves característiques i els seus atributs a l’hora de ser degustat. A través d’una destil·lació tradicional i discontinua (doble destil·lació) s’obtenen els millors compostos aromàtics, als quals s’utilitza alambí de coure connectat al coll de cigne. L’Spirit de poma Mooma té un grau alcohòlic del 40% i té un aspecte de tons groguencs.

No és la primera vegada que Mooma treu suc a la poma, i de fet de cara l’any que ve volen treure un vermut de sidra i s’estan plantejant algun producte relacionat amb l’arròs. Amb aquest últim producte que han tret, actualment estan en fase de distribució i contacte amb els restaurants.

Quin gust té?

Segons els seus impulsors, l’Spirit de poma Mooma «deixa tota la sensació i el plaer d’aquests aromes, omplint per complet el paladar amb una sensació de viscositat i dolçor que recorda la poma, la fusta ben transformada en l’envelliment i tot l’art de la paciència, la dedicació i l’experiència dels seus creadors». La seva aroma és «molt equilibrada mitjançant les pomes dolces amb un lleuger toc de panses, fruits secs i regust de fusta i, la sensació en empassar, és de dolçor amb un retrogust de fruites i roure».

Sobre Mooma

Mooma està encapçalada per la tercera generació de la família que es dedica al cultiu de pomes a l’Empordà. El 2016, després de quatre anys de recerca, van començar a comercialitzar Mooma (Montgrí + Poma), la primera sidra catalana. Es tracta d’una beguda fresca, completament natural, de circuit curt, baixa en alcohol i saludable que s’elabora seguint un procés acurat de selecció de pomes, barreja segons les característiques, maceració, premsa i fermentació. Mooma, que compta amb una sidreria-restaurant a Palau-sator (Baix Empordà), també elabora sucs monovarietals de poma de quatre tipus diferents (Gala, Pink Rosée, Fuji i Granny Smith), vinagre de sidra, i compota, confitura i deshidratats de poma.

21 propostes, a votació final als Pressupostos Participatius 2020 de Calonge

Zona de votació ciutadana al Mercat de Calonge i Sant Antoni | Imatge de l'Ajuntament
Zona de votació ciutadana al Mercat de Calonge i Sant Antoni | Imatge de l'Ajuntament
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
21 propostes, a votació final als Pressupostos Participatius 2020 de Calonge
Loading
/

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ja ha obert el període per votar el projecte que es realitzarà amb els 75.000 euros que es destinen als Pressupostos Participatius del 2020. El termini es va habilitar ahir mateix i s’exhaurirà el proper 31 de desembre. La participació és oberta a tots els ciutadans i ciutadanes empadronades al municipi calongí i que siguin majors de 16 anys. En total, hi ha 21 iniciatives obertes a votació, després d’haver fet una selecció entre les 257 que va rebre el consistori en la primera fase d’aquests Pressupostos.

Aquestes 257 suggerències suposen un increment del 143% en relació als anteriors Pressupostos Participatius. Es van registrar entre el 5 d’agost i el 30 de setembre. La campanya es va allargar en comparació a altres edicions i es va intensificar amb la presència dels impulsors del consistori als mercats setmanals de Calonge i Sant Antoni.

El vot es pot registrat a través del web participa.calonge.cat o també a les seus de l’Oficina d’Atenció Ciutadana que hi ha tant a Calonge com a Sant Antoni. El regidor de Participació Ciutadana, Esports i Joventut, Salvador Miquel, ha assegurat que també portaran les urnes al mercat setmanal per tal de «treballar amb la intenció de mantenir l’increment de participació»:

Quines són les 21 propostes?

Una bona part de les iniciatives que es poden votar tenen a veure amb la via pública, la planificació territorial i l’ordenament urbanístic del municipi, com l’adaptació del poble per facilitar la integració de persones amb Trastorn de l’Espectre Autista, l’harmonització de la jardineria i decoració de la façana mar de Torre Valentina amb el passeig Josep Mundet, l’ampliació i millora de marquesines de parades de bus, l’asfaltatge de carrers, la potenciació dels serveis oferts a les platges i passeig Josep Mundet, semàfors amb polsador i limitadors de velocitat a escoles i punts conflictius, millora de la il·luminació, potenciació de la senyalització a Río de Oro, més adaptació de voreres i passos de vianants per a persones amb mobilitat reduïda o retolar un circuit medieval per a la vila.

Altres estan vinculades al foment de l’ecologisme, com pot ser l’enjardinament i conversió en esbarjo d’un solar del carrer Empordanet, instal·lació de punts de càrrega de vehicles elèctrics, zones de pícnic o la implementació d’horts urbans i plaques solars.

També n’hi ha en matèria esportiva, com la creació d’una xarxa de carril bici i cicloturisme més àmplia i més espais esportius i parcs infantils i de salut. Pel que fa a les mascotes, també hi ha una iniciativa que promou fer parcs i pipicans per a gossos.

Finalment, altres fan referència a canviar o bé potenciar la mirada històrica, a través d’una reivindicació de major paritat amb la ‘feminització’ de noms de carrers o la restauració d’elements patrimonials de Calonge i Sant Antoni.