Torroella prepara un homenatge a l’artista Teresa Rebull en el centenari del seu naixement

Els propers dies 19 i 20 de desembre, Torroella de Montgrí donarà el tret de sortida a les activitats del programa Música i exili que impulsa el Departament de Cultura. Ho farà programant dos dies d’activitats centrades en homenatjar la figura de la cantautora, pintora i activista Teresa Rebull de la qual aquest 2019 es commemora el centenari del seu naixement.

La figura de Rebull, exiliada a França, continua essent encara avui un referent en relació a la lluita pels drets i les llibertats individuals i col·lectives. D’ella i sobre ella es parlarà en la jornada Dona i exili que tindrà lloc el proper dijous, 19 de desembre, a partir de dos quarts de set de la tarda al Museu de la Mediterrània. En aquest sentit, l’equipament acollirà en primer lloc una projecció del documental Ànima desterrada de la directora Susanna Barranco, una coproducció amb Televisió de Catalunya que repassa la vida de Rebull. Seguidament tindrà lloc un debat obert amb la pròpia Barranco, moderat per Miquel Bofill, i amb la participació de M. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere, i Alfons Quera, director del MUME – Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. Tots ells debatran a partir de la figura de Rebull sobre el binomi dona i exili entès com la invisibilització d’una realitat encara avui incòmoda.

L’endemà divendres, 20 de desembre, a l’Auditori Espai Ter (20.30 h), tindrà lloc l’estrena absoluta d’un espectacle inèdit coproduït per l’Espai Ter, el festival Barnasants (que l’any 2020 celebra el seu 25 aniversari) i l’Associació ADEP.CAT. Es tracta de Cançó i memòria, un espectacle on música i paraula es fusionen amb el fil conductor del jazz i que presenta un vestit llarg i sorprenent a algunes de les cançons més conegudes de Rebull (com Mocador d’olor o Paisatge de l’Ebre), i en presenta de noves a partir de textos i poemes inèdits de la pròpia Rebull.

La producció, que també s’enregistrarà en disc, en directe, aplega una dotzena de músics destacats de l’escena estatal (com el saxofonista Perico Sambeat o el contrabaixista David Mengual) i compta amb les veus de tres dones generacionalment contrastades: Raquel Lúa, Anna Roig i Laura Simó. El disc resultant d’aquesta sessió es presentarà a L’Auditori de Barcelona el dissabte 21 de març a les 21h en el marc de la programació oficial del festival Barnasants.

Sobre Teresa Rebull

Teresa Rebull (Sabadell, 1919 – Banyuls de la Marenda, 2015) és un dels personatges més atípics de la Nova Cançó. Era més gran que Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Ovidi Montllor (i per això li deien, amicalment, l’Àvia de la Nova Cançó). Va viure, bàsicament, a la Catalunya Nord, i va compaginar la seva dedicació a la música com a cantautora, amb moltes altres coses (per exemple, amb el ball o amb la pintura). Per això mai no va ser tan coneguda pel públic com alguns dels seus companys. I malgrat tot, els músics que van col·laborar amb ella en guarden un gran record.

De fet, el juliol de 2006, Rebull va rebre un gran homenatge, organitzat per Òmnium Cultural, en què van participar-hi molts dels seus companys d’escenaris: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, Pascal Comelade…: Visca l’amor. Festa homenatge a Teresa Rebull.

Rebull va néixer a Sabadell el 21 de setembre de 1919. Els seus pares eren revolucionaris (ell comunista, ella anarquista). Rebull va haver de començar a treballar a una fàbrica tèxtil als 12 anys, però va estudiar a les tardes a cercles obrers d’esquerres. El 1936 va trobar una feina al Departament de Treball de la Generalitat i va començar a militar al POUM. Després dels Fets de Maig, va ser breument empresonada. En acabar la guerra, amb el seu company, Pep Rebull, va marxar a l’exili francès. El 1940 va tornar a Barcelona, però va decidir establir-se finalment a França amb el seu company.

A França va fer amistat amb André Bréton, Jean-Paul Sartre, Albert Camus i Georges Brassens, i va col·laborar amb el maquis francès contra els nazis. Després de la guerra mundial, ocasionalment ja es va dedicar a la música. De 1968 a 1980 va optar per cantar en català. Va tenir contacte amb el moviment de la Nova Cançó i va fer concerts amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra…

Va musicar poemes de Joan Salvat-Papasseit, de Miquel Martí i Pol, de Jordi Pere Cerdà i de Maria Mercè Marçal (entre d’altres). En algunes ocasions va cantar a La Cova del Drac, on va tenir contacte amb Guillem d’Efak. A la transició es va incorporar al PSC, partit en el qual va militar fins el 2006.

A partir del 1980 només va cantar puntualment i es va dedicar principalment a la pintura, des de la seva casa de la Catalunya Nord. Allà va col·laborar estretament amb les escoles en català La Bressola. Va morir el 15 d’abril de 2015 a Banyuls de la Marenda.

La Junta de Tractament de Puig de les Basses proposa el segon grau per a Dolors Bassa

Dolors Bassa
Dolors Bassa en una imatge d'arxiu

La Junta de Tractament de la presó de Puig de les Basses ha fet conèixer la seva proposta de classificació per a Dolors Bassa. Segons ha anunciat el director de Serveis Penitenciars, Armand Calderó, tant per a Bassa com per la resta de presos, s’ha optat pel segon grau. Es tracta d’una resolució que no s’ha adoptat per unanimitat. Serveis Penitenciaris haurà de revisar aquesta proposta que, en un termini de dos mesos, la podria ratificar o bé canviar. Aquesta mateixa la pot recórrer tant la Fiscalia com les defenses dels condemnats.

Després de la sentència, les Juntes de Tractament havien d’assignar un grau penitenciari als presos. El segon grau implica el manteniment de les mateixes condicions d’empresonament que fins ara tenien, de manera que no es tracta d’un règim de semillibertat. De fet, l’article 117 del reglament penitenciari només contempla que «podran sortir regularment a una institució exterior per fer un programa concret d’atenció especialitzada», i la sortida no podrà passar de les vuit hores. Amb el segon grau, quan es compleixi una quarta part de la condemna, es podria optar a permisos, però només Jordi Sànchez i Jordi Cuixart la compliran aquest proper mes de gener. Ambdós líders van ser condemnats a 9 anys de presó, mentre que el Suprem va condemnar Bassa a una pena de 12 anys per sedició i malversació.

Una altra possibilitat que flexibilitzaria el segon grau seria l’aplicació de l’article 100.2, que permet sortides per anar a treballar o per tenir cura d’un familiar. En tot cas, les defenses apuntaven que no es tractava d’un informe definitiu –s’ha de revisar en dos mesos– i opten per demanar el tercer grau quan aquest informe ho sigui. La Generalitat té l’opció d’inclinar-se, també, pel tercer grau, que peremtria sortir de la presó uns dies a la setmana per motius laborals. D’aquesta manera, només hi haurien d’anar a dormir.

Detingudes quatre persones a Palafrugell per robar una cadena d’or a una persona d’edat avançada a Sant Feliu de Guíxols

Mossos d'Esquadra
Mossos d'Esquadra

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 7 de desembre, a Palafrugell, quatre persones, dos homes i dues dones, d’entre 23 i 25 anys com a presumptes autors d’un delicte de furt. Els fets van passar el mateix dia 7 de desembre, cap a un quart d’onze del matí, al pàrquing d’un supermercat de Sant Feliu de Guíxols.

Una dona jove va abordar un home d’edat avançada, que es dirigia a buscar el seu vehicle, i va començar a abraçar-lo sense cap justificació. Tot seguit, va aparèixer la dona de l’ancià i, entre tots dos, es van poder desempallegar de la noia, que va fugir corrents.

Poc després, la parella es va adonar que la noia li havia robat una cadena d’or a l’avi. Gràcies a la col·laboració ciutadana, els agents dels Mossos d’Esquadra van saber que l’autora havia fugit en un vehicle juntament amb tres persones més.

Cap a les dues de la tarda, una patrulla de paisà del Grup de Delinqüència Urbana de la comissaria de la Bisbal va localitzar aquest vehicle a la zona de Palafrugell. Finalment, el van aconseguir aturar a Llafranc i van detenir els quatre ocupants com a presumptes autors d’un delicte de furt.

Els detinguts, que tenien nombrosos antecedents, van quedar citats al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.

Efemèrides – 11 desembre

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Efemèrides - 11 desembre
Loading
/

The 1975 ajornen el concert de Barcelona al 3 d’octubre

the-1975-ajornen-el-concert-de-barcelona-al-3-d’octubre

The 1975 han ajornat el concert que havien d’oferir el 9 de març a Barcelona a causa de “raons artístiques”, tal com ha explicat la promotora Live Nation. La nova data serà el 3 d’octubre al Sant Jordi Club.

Totes les entrades adquirides pel mes de març seran vàlides per la nova data. Els qui no puguin assistir el 3 d’octubre podran obtenir un reemborsament des del punt de venda on van ser adquirides a partir del 16 de desembre.

No és la primera vegada que el grup ajorna o cancel·la un concert a Barcelona, de fet ja és el tercer cop. El 2013 ho van fer a causa d’imprevistos d’agenda, el 2017 es va tornar a anunciar un concert i una vegada més van sortir altres motius pels quals no van oferir l’esperat directe. Veurem si el 3 d’octubre es podrà gaudir finalment del seu concert a la capital catalana o si tornen a sortir imprevistos.

L’entrada The 1975 ajornen el concert de Barcelona al 3 d’octubre ha aparegut primer a Primera Fila.

Les figures de Playmobil decoren Begur en l’inici de les festes nadalenques

Guanyadora a la III edició de la Fira Playmobil de Begur | Imatge de l'Ajuntament de Begur
Guanyadora a la III edició de la Fira Playmobil de Begur | Imatge de l'Ajuntament de Begur

La III Fira de Playmobil de Begur ha reunit a nombroses famílies i aficionats a aquestes icòniques figures de joguet que han gaudit durant quatre dies de mostres, sessions de cinema, concursos i activitats infantils. L’esdeveniment ha arribat enguany a la seva tercera edició, de la mà de l’Associació de Comerç i Turisme (ACIT).

Del 5 al 8 de desembre, i amb el mil·lenari del Castell de Begur com a motiu principal de l’edició d’aquest 2019, la Sala d’Exposicions, el Casino Cultural i les Galeries Begur van acollir iniciatives com el concurs de diorames de Playmobil dirigit a infants d’entre sis i tretze anys, que enguany ha guardonat a Maria Martín amb el Premi Mil·lenari del Castell de Begur i a Claudia Jardí amb el Premi ACIT.

Moment de conèixer el guanyador a la III edició de la Fira Playmobil de Begur | Imatge de l'Ajuntament de Begur
Moment de conèixer el guanyador a la III edició de la Fira Playmobil de Begur | Imatge de l’Ajuntament de Begur

A més, tampoc hi van faltar el concurs “Troba el click perdut”, que convidava els infants i les famílies a trobar els vuit clicks amagats entre els cinc diorames exposats a la Fira i als 26 establiments adherits a l’esdeveniment; descomptes als comerços locals; exposicions de diorames, espais per a pintar; tallers; sessions de cinema; o una xocolatada.

Finalment, la plaça de la Vila també va ser la seu de la segona edició de la xocolatada popular i solidària que va permetre recaptar un total de 296,69€ que aniran destinats íntegrament a la investigació mèdica de les malalties minoritàries en el marc de La Marató de TV3.