/
RSS Feed
Protecció Civil i el Consell Comarcal del Baix Empordà impulsen un simulacre d’inundació al Baix Ter per millorar la coordinació davant d’emergències
Protecció Civil de la Generalitat i el Consell Comarcal del Baix Empordà han organitzat un simulacre d’inundació al Baix Ter, celebrat a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, amb la participació de representants de Torroella de Montgrí i Gualta, a més de la Policia Local, els Bombers, els Mossos d’Esquadra i altres observadors especialitzats. Aquest exercici té com a objectiu millorar la coordinació, la previsió i la resposta davant d’episodis d’inundacions a la zona.
L’exercici, que ha estat el primer de caràcter pràctic a les comarques gironines, ha simulat un episodi de pluges intenses a les Gavarres que ha provocat el desbordament del riu Baix Ter. Els participants han pogut posar a prova el pla de Protecció Civil per inundacions (INUNCAT) i els protocols establerts als DUPROCIM (Documents Únics de Protecció Civil Municipal) de Torroella de Montgrí i Gualta.
El simulacre ha inclòs diverses situacions d’emergència, com el desbordament del riu, la inundació de ponts i carreteres, i l’evacuació d’un autobús, per comprovar la coordinació entre els diferents cossos de seguretat i els ajuntaments. Els participants han establert les línies d’actuació a seguir en cas d’una situació real, incloent la gestió de l’emergència i la comunicació amb els ciutadans.
Agnès Gasull, consellera comarcal de Sostenibilitat i Acció Climàtica, va agrair la implicació dels ajuntaments i va destacar la importància de posar a prova la coordinació, la comunicació i l’actuació davant d’emergències reals. Per la seva banda, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, va valorar molt positivament l’exercici, destacant la seva capacitat per millorar la resposta davant de riscos naturals i garantir la seguretat ciutadana.
El simulacre ha estat coordinat pels Serveis Territorials de Protecció Civil a Girona i el Consell Comarcal del Baix Empordà, amb la col·laboració dels Bombers, Mossos d’Esquadra, la Universitat de Girona, el projecte Hidronet Baix Ter i altres consells comarcals. Aquesta iniciativa ha servit per reforçar la preparació i la seguretat davant de situacions de risc per inundacions a la comarca.
El TSJC obliga l’Audiència a reescriure la condemna al massatgista de la Bisbal d’Empordà que va abusar d’una menor
El TSJC obliga l’Audiència de Girona a reescriure la condemna al massatgista de la Bisbal d’Empordà que va abusar d’una menor. La sentència li va imposar 2 anys i mig de presó per agressió sexual i entre d’altres va concloure que no havia quedat «degudament acreditat» que l’acusat sabés l’edat de la víctima. L’acusació particular va recórrer la sentència i ara, l’alt tribunal català li ha donat la raó. Després de repassar la gravació del judici, el TSJC conclou que l’Audiència va cometre «un error patent» perquè, a preguntes del fiscal, el massatgista va admetre que la víctima era menor, però que no tenia constància «si aleshores tenia 15 o 16 anys». Per això, el TSJC anul·la aquella sentència i obliga l’Audiència a fer-la de cap i nou.
El massatgista de la Bisbal d’Empordà acumula diverses denúncies de clientes per abusos sexuals. Se’n van arribar a presentar cinc. Algunes ja estaven prescrites, i les altres es van instruir per separat. El primer cas -i de fet, l’únic amb sentència fins ara- va arribar a judici a principis d’abril a l’Audiència de Girona.
Els fets es remuntaven al 7 de juny del 2022. La sentència va concloure que, aquell dia, amb l’excusa de fer-li un massatge, l’acusat va fer tocaments als genitals d’una clienta menor d’edat. Després, es va despullar i va obligar la víctima a tocar-li el penis.
La Secció Quarta va condemnar el massatgista per un delicte d’agressió sexual. Li va imposar una pena de 2 anys i 6 mesos menys un dia de presó. A l’hora de dictar sentència, el tribunal va aplicar-li al processat una atenuant de reparació del dany (perquè abans del judici, va consignar 9.500 euros per afrontar la indemnització).
La sentència va concloure que el relat de l’adolescent -que va declarar a porta tancada- tenia «fiabilitat plena» a l’hora de decantar la balança. Però més enllà d’això, el tribunal també va subratllar que hi havia una prova «de gran rellevància»: el fet que la menor sabés que el massatgista tenia una cicatriu a la zona de l’engonal (cosa que avalava que l’hagués vist despullat mentre abusava d’ella).
Ara bé, la sentència també va resoldre que no havia quedat «degudament acreditat» que el massatgista, tot i saber que era menor d’edat, conegués l’edat de la víctima. En aquest punt, l’Audiència recollia que, a preguntes del fiscal, l’acusat va dir saber que la noia era «una mica menor» que la seva filla (que aleshores tenia 18 anys) però que «no en coneixia l’edat exacta».
«Error fàctic patent»
L’acusació particular, encapçalada per l’advocat Carles Monguilod, va recórrer la sentència davant del TSJC. El recurs, al qual també s’hi va afegir la fiscalia, subratllava que aquella resposta del massatgista, que el tribunal havia tingut en compte, no era allò que realment l’acusat havia dit durant el judici.
Ara, després d’examinar la gravació feta a sala, l’alt tribunal català ha donat la raó a l’advocat. Perquè, en realitat, el massatgista va respondre saber que la víctima era menor, però no tenir constància «de si en aquell moment tenia 15 o 16 anys». I de fet, segons subratlla el TSJC, aquella frase va ser «l’única menció» que l’acusat va fer en relació a l’edat de l’adolescent.
El TSJC conclou que, en conseqüència, l’Audiència de Girona va cometre «un error fàctic patent» a l’hora de dictar sentència contra el massatgista. Perquè la declaració que va fer l’acusat al judici «no té a veure» amb l’argument que va fer servir la Secció Quarta a la sentència (és a dir, que el processat desconeixia l’edat exacta de la víctima).
Per això, l’alt tribunal català estima el recurs interposat per Carles Monguilod, anul·la aquella primera sentència i obliga l’Audiència a tornar-la a dictar de cap i nou. La resolució és ferma i no admet recurs.
El 50% dels gironins no aproven l’examen de teòrica del carnet de conduïr, la xifra més alta des del 2019
L’examen teòric del carnet de conduir se suspèn més que mai: el 50% dels aspirants no aproven, la xifra més alta des del 2019.El sector atribueix l’alt percentatge de suspensos al fet que cada vegada més aspirants van pel seu compte i a les dificultats de comprensió lectora. La DGT descarta introduir canvis en les proves perquè les preguntes siguin més comprensibles. Al programa DE CAP A CAP, amb Joan Boscch, hem entrevistat a José Gallardo, professor d’una auto escola gironina.
