La sinistralitat viària ha augmentat a les comarques de Girona, amb 18 víctimes mortals entre gener i octubre. Aquesta xifra representa una mort més que l’any anterior. La comarca més afectada és la Selva, amb 8 morts, la meitat del total de la demarcació gironina.
A nivell de país, Catalunya ha registrat 121 víctimes mortals en 113 accidents a la xarxa interurbana. Això suposa una lleugera pujada respecte al mateix període de l’any passat, però encara representa una reducció del 22% respecte del 2019, segons el Servei Català de Trànsit.
Entre les persones mortes, destaca l’augment de víctimes joves. Fins a finals d’octubre han mort 47 persones menors de 35 anys, gairebé 4 de cada 10 víctimes. D’aquestes, 25 tenien entre 25 i 34 anys i 20 eren joves d’entre 15 i 24 anys.
També crida l’atenció la vulnerabilitat de certs col·lectius. Els motoristes, ciclistes i vianants representen el 45% del total de morts. En concret, han perdut la vida 37 motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Malgrat que la xifra de motoristes ha baixat lleugerament respecte a l’any passat, continua sent el grup amb més víctimes.
Pel que fa al tipus d’accident, destaquen les col·lisions frontals, els accidents simples i els atropellaments. Les carreteres amb més sinistres són l’AP-7, la C-58 i la N-II, tot i que la dispersió territorial dels accidents és generalitzada. A la demarcació gironina, la carretera amb més morts és també l’AP-7.
El Servei Català de Trànsit fa una crida a extremar la prudència, especialment entre els col·lectius més vulnerables, i demana més consciència del risc tant als conductors com als vianants i ciclistes.
El Tour Brots ha recorregut aquest dissabte l’Empordanet amb una jornada intensa i diversa, en què la música, la dansa, el circ i les instal·lacions han conviscut amb la reivindicació del món pagès. Més d’un miler de persones han participat en les activitats programades a Fonteta, Peratallada, Fontclara, Sant Iscle d’Empordà i Fonolleres, en un itinerari col·lectiu en autocar que ha convertit el Baix Empordà en un espai viu de creació.
A Fonteta, el matí s’ha obert amb GlosaBrots!, un espai de cançó improvisada amb Marta Rius, Guillem Ballaz, Margalida Joanmiquel i Txell Garcia, que han recuperat l’esperit popular de les corrandes. La trobada s’ha acompanyat d’un esmorzar de pagès preparat pels Abricoc, amb productes locals i oli del Trull El Pedrigolet. Tot de Fonteta, excepte la sal.
A Peratallada, l’església de Sant Esteve ha acollit “Altar” (2016), de Fina Miralles, una instal·lació que treballa l’oli i el pa com a gest ritual i memòria material. Al mateix poble, l’acció sonora “La Revolta” ha combinat campanes i tractors amb la participació de Carles Marigó, Jordi Molina, Blai Ciurana i diversos pagesos de l’Empordà. L’actuació, que ha reunit més de 200 persones i cinc camions, s’ha convertit en una crida a favor del món rural.
Entre els tractors, una gran pancarta amb una cita de Josep Pla sintetitzava el sentit de la jornada:
“Els pagesos formen una classe antiga, invariable, estàtica… a través d’anys i panys, d’una incomptable quantitat de llunes i collites.”
La jornada s’ha completat amb “Constel·lació d’Oli / Or Líquid”, una peça de Mar Serinyà Gou amb Tricinium, que ha unit arts visuals i música antiga en diàleg amb el paisatge.
A Fontclara, l’església de Sant Pau ha ofert un diàleg entre música antiga i ceràmica amb el recital de Maike Burgdorf (arxillaüt i guitarra barroca) i la instal·lació “Esferes” de Yoyo Balagué, inspirada en la forma del fruit de l’olivera. A continuació, la Cia. Ortiga, amb Guillem Geronès i Marc Sellés, ha presentat “Kumulunimbu”, un espectacle de titelles basat en la història real d’una nena refugiada que va travessar el desert del Sàhara fins a arribar a Banyoles. L’obra, estrenada fa deu anys, ha mantingut intacta la seva delicadesa visual i emocional.
A Sant Iscle d’Empordà, la companyia Cobos Mika – SEEDs Company i el violoncel·lista Frances Bartlett han presentat “Re-Silvestrant en escena. Diàlegs sensorials entre aroma, música i moviment”, una peça de dansa contemporània que ha combinat gest, so i essències naturals a la plaça de l’església, plena de gom a gom.
El tancament del Tour ha tingut lloc a Fonolleres, amb un programa doble dins l’església del poble. “Pols a Tres Temps”, un diàleg entre bateries de Malcus Codolà i Edu Frigola, ha obert la sessió amb un format rítmic i lumínic avantguardista. Tot seguit, Pol Batlle i Quimi Saigi han ofert el concert “A Caballo Voy”, una actuació de to íntim i proper que ha tancat la jornada amb sensibilitat i elegància. A la sortida, els assistents han pogut degustar coca del Forn Marull amb xocolata i oli d’oliva, en un final de dia que ha mantingut l’essència del festival: senzillesa, arrel i territori.
Accions paral·leles: la ceràmica pren la plaça Major de la Bisbal
La Bisbal d’Empordà ha acollit la performance “Fang era Fang”, de Marcos Pacheco, una acció ceràmica col·lectiva de 24 hores. Diversos torns s’han instal·lat a les cantonades del carrer d’accés a la plaça Major i dins d’un local obert per a l’ocasió. Ceramistes i veïns han modelat centenars de plats que, un cop fets, s’han transportat fins a la plaça i col·locat al terra formant una gran composició visual. Alguns participants explicaven que feia anys que no treballaven el fang i que aquesta experiència els havia permès retrobar-se amb l’ofici.
Un cop desmuntada la instal·lació, el material es tornarà a treballar i assecar, tancant així un cicle simbòlic de creació i retorn a la terra.
El Tour Brots reafirma la vocació del projecte: fer cultura des de la terra i integrar les arts en el paisatge. Demà diumenge, el festival es clourà a Monells, amb un programa de música, gastronomia i poesia que comptarà amb actuacions d’Anna Ferrer, Judit Neddermann, Sanjosex i The Gramophone All Stars Big Band, i amb una retransmissió en directe de Ràdio Capital des de la plaça.
Diferents municipis del Baix Empordà acullen aquest cap de setmana la primera edició del festival Brots, una proposta que vol «trencar amb els estereotips dels festivals d’estiu i posar el focus en el territori, la pagesia i la creació contemporània», com ha explicat la directora, Montse Faura. En total, el certamen ha programat una vintena d’accions artístiques de música, dansa, arts visuals i gastronomia, que giren al voltant d’un eix temàtic comú: l’oli d’oliva. Un dels projectes més destacats vol omplir la plaça Major de la Bisbal d’Empordà de plats de ceràmica, en una acció que reivindica l’ofici. Per fer-ho, una dotzena de ceramistes elaboraran peces en directe durant tot el dissabte.
El Baix Empordà reivindica el seu paisatge, la seva pagesia i el seu patrimoni a través del festival Brots, organitzat per Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí. La proposta neix amb la voluntat de trencar amb el model de festival convencional. Tal com destaca la directora, Montse Faura, «no és una exhibició, sinó un espai de diàleg entre diferents ànims i manifestacions artístiques amb artistes, productors, gastrònoms, pagesia i veïnat».
Aquesta primera edició ofereix una vintena d’activitats que combinen música, arts visuals, dansa i gastronomia. El fil conductor és l’oli d’oliva, un element que, segons Faura, reflecteix l’essència del paisatge empordanès i es converteix en «un punt de creació». La directora també defensa la recuperació de places, carrers i espais públics per a la cultura, perquè «l’art s’hi pugui manifestar».
Una plaça plena de plats de ceràmica
Una de les propostes més destacades del festival és la performance ‘Fang era fang’, de Marcos Pacheco, una acció que durarà 24 hores i que consisteix a omplir la plaça major de la Bisbal d’Empordà amb plats de ceràmica. Des d’aquest dissabte a les 9 del matí i fins diumenge, Pacheco i diversos terrissaires de la Bisbal i d’arreu del país estan treballant per crear unes 2.400 peces.
«És un homenatge a tota la gent que encara aguanta dins l’ofici», ha explicat l’artista. Però també vol visibilitzar els artesans que han abandonat la ceràmica: «Els que han deixat la feina faran una peça diferent, i quan tot s’acabi veurem qui falta».
Un cop la plaça estigui plena de plats, que es preveu que sigui diumenge cap a les 9 del matí, la instal·lació acabarà de manera circular: tot el fang tornarà al camió, per ser reciclat i reutilitzat.
La Revolta: campanes, tenora i tractors
Aquest dissabte també ha tingut lloc ‘La Revolta’, una acció creada per Carles Marigó, amb la col·laboració del campaner Blai Ciurana, el tenora Jordi Molina i diversos pagesos de l’Empordà.
La peça s’inspira en les mobilitzacions de la pagesia catalana dels darrers anys i combina el so de les campanes de l’església de Peratallada, la tenora de Molina i els clàxons i els motors dels tractors dels pagesos de l’Empordà, tot orquestrat per Marigó. El creador ha assegurat que amb aquesta peça ha volgut capturar «la força de la pagesia i el poder que té per canviar les coses».
El festival s’allargarà fins aquest diumenge, amb les actuacions de Gili-Romaní Hot Jazz Cats i The Gramaphone All Stars Big Band i recorrerà diversos pobles del Baix Empordà com Torroella de Montgrí, Bellcaire d’Empordà, Fonteta, Peratallada, Fontclara, Sant Iscle d’Empordà, la Bisbal d’Empordà, entre d’altres.
Ramon Mascort Amigó, ha mort a Torre Ponsa a l’edat de 95 anys. Mascort va ser advocat, empresari i col·leccionista, però sobretot va destacar pel seu compromís amb la preservació del patrimoni històric, cultural i natural del territori. La seva tasca va ser reconeguda públicament amb l’atorgament de la Medalla del Montgrí l’any 2014.
El 2007 va fundar la Fundació Mascort, amb seu a la Casa Galibern. L’entitat ha esdevingut un referent en la difusió de l’art, la història i la natura, amb exposicions i publicacions que han obert al públic un ric fons artístic i documental. La Fundació ha confirmat que seguirà treballant fidel als valors que Mascort va defensar.
Paral·lelament a la seva carrera professional, també va ser un emprenedor en l’àmbit turístic i editorial. Va participar en la creació del Càmping Castell Montgrí i del Camping Castell Mar, i va impulsar Lynx Edicions, editorial especialitzada en fauna i natura. Una de les seves obres més destacades va ser l’enciclopèdia Handbook of the Birds of the World, amb 17 volums de reconeixement internacional.
Amb la seva mort, el municipi perd una figura clau per al seu desenvolupament cultural i natural, però el seu llegat continuarà viu a través de la Fundació i de les moltes iniciatives que va impulsar.
Els pagesos reclamen al Departament d’Agricultura i al Ministeri d’Agricultura que aclareixin quan s’aturaran els buidatges sanitaris de les granges on aparegui un positiu de dermatosi. Segons la normativa, cal esperar 21 dies i arribar a una cobertura vacunal del 75% dels animals i el 95% de les granges del radi afectat. Però Unió de Pagesos i el Gremi de la Pagesia Catalana asseguren que cap responsable polític els ho confirma. «Continuem sense tenir respostes», lamenta el portaveu del Gremi, Jordi Ginabreda, que retreu que les xifres de vacunació que dona el Govern no quadren. Les entitats agràries també critiquen que, gairebé un mes després del primer brot, cap afectat hagi cobrat res de les indemnitzacions pels sacrificis dels animals.
A les comarques gironines hi ha divuit brots detectats de dermatosi nodular que han obligat a sacrificar un total de 2.551 bovins. Una de les claus per aturar la propagació del virus és la vacunació. El Govern va començar a immunitzar els animals el 9 d’octubre, però aleshores només tenia 15.000 dosis. Fins al 15 d’octubre no van arribar 82.500 vaccins, que van permetre estendre la vacunació a tot el bestiar més proper als focus confirmats.
La Unió Europea té categoritzat aquest virus en la categoria A, que són les malalties amb més risc. La normativa estableix que, quan apareix un positiu, s’ha de sacrificar tots els bovins de la granja. Per aturar els buidatges, cal vacunar tot el bestiar proper als brots detectats per aconseguir la immunitat de grup.
La normativa europea marca que, per arribar a aquest escenari, s’ha de vacunar el 75% d’animals i el 95% de les granges, i s’han d’esperar els 21 dies que necessita el vaccí per oferir protecció total. Ara bé, qualsevol canvi en el protocol d’actuació ha de comptar abans amb l’aval europeu.
Això significa que, fins que la UE no doni el vistiplau, s’hauran de continuar sacrificant tots els animals d’una explotació si apareix un cas de dermatosi. El portaveu del Gremi de la Pagesia Catalana – Revolta Pagesa, Jordi Ginabreda, assegura que fa dies que demanen al Departament que els aclareixi quan s’aturaran els buidatges, però no obtenen resposta.
«La Conselleria ens ha dit que ha traslladat al Ministeri les dades de les vacunes administrades, i que és el Ministeri qui s’ha de posar en contacte amb Europa. Però això és el que hem reclamat des del primer dia: aquesta manca de previsió i manca de preparació fa que estiguem amb uns números d’immunitat de grup molt elevada, però que continuem sense tenir respostes de com hem d’actuar», lamenta.
De fet, Ginabreda també critica que les xifres d’animals vacunats que ha donat el Departament no quadren. Segons les dades de la Conselleria, en els tres radis hi ha uns 152.000 bovins. Aquest divendres Agricultura fa informar que s’havien immunitzat el 75’66% dels animals dels tres perímetres, és a dir, uns 115.003 caps de bestiar.
Ara bé, aquest dimarts, durant la Comissió d’Agricultura al Parlament, el conseller del ram, Òscar Ordeig, primer va afirmar que s’havien subministrat 150.000 vacunes que cobrien el 66% d’animals dels tres radis. El diputat de la CUP, Dani Cornellà, el va avisar que la xifra no era correcta, i Ordeig va dir que eren 100.000 les dosis injectades. Es dona la circumstància, però, que el passat 24 d’octubre el Departament va informar que s’havien injectat 125.000 vaccins.
«Si vas mirant el nombre d’animals que tenim i el de vacunes que s’han posat, no acaben de creuar bé les dades. Hi ha errades i no acaba de ser ajustat a la realitat del que ens diuen», retreu el portaveu del Gremi.
Des d’Unió de Pagesos, el responsable del sector boví de llet, Marc Xifra, confirma que la Conselleria no els ha dit quan ni en quines condicions Europa acceptarà aturar els buidatges: «No ho sabem», afirma. Xifra, a més, està preocupat perquè França «ha obert les restriccions de les zones netes i ara poden tornar a entrar animals».
Per això reclama que el bestiar que arribi de territori francès, on hi ha diversos brots, vingui amb anàlisis que confirmin que no estan contagiats. «Estem realment preocupats, haurien d’ajornar al màxim l’entrada d’animals. O si no que vinguin amb PCR nets o que no entrin animals fins que ho tinguem tot vacunat», subratlla.
Sense cobrar cap compensació per les pèrdues
La principal demanda dels pagesos és accelerar i finalitzar el procés de vacunació de tots els bovins; i que s’ingressin les indemnitzacions als divuit ramaders que han hagut de sacrificar tots els seus animals a causa dels brots. Els representants agraris recalquen que els afectats «no han cobrat ni un euro», ni tampoc han pogut tenir ingressos perquè han hagut de cessar la seva activitat. Tot i això, han de pagar igualment despeses com els crèdits, la hipoteca, la llum o l’aigua.
«Un mes més tard, continuen treballant amb quina valoració s’ha de fer de cada animal. Un cop la tinguin, la traslladaran al Ministeri. Estem a les beceroles de tenir una gestió ben feta», reprova Ginabreda.
Xifra comparteix que cal que el Departament «pagui el preu que toca i el més ràpid possible». En aquest sentit, creu que primer han de cobrar els ramaders que han patit els buidatges, però després també s’hauria de compensar a tots els pagesos que s’han vist perjudicats per les restriccions que s’han aplicat en els tres radis més propers als brots.
«Tots han hagut de redreçar les sortides d’animals a l’escorxador, d’altres han hagut de retenir vedells que no podien vendre. I també ha perjudicat les cooperatives de llet, perquè ara els tancs s’han de segellar i els xofers han de treballar més perquè han de desinfectar els vehicles abans d’entrar a les granges», exposa.
Xifra demana també que la Conselleria es replantegi la manera com treballa la sanitat animal. «Aquí han fallat les alarmes i els avisos, per això ha entrat el virus. S’haurà de parlar seriosament de què ha passat aquí, perquè hauria de ser un sistema molt robust i ha fallat», remarca.
