Els nens i nenes aniran en cotxe elèctric al quiròfan de l’Hospital de Palamós

Les Tirita Clown amb el cotxe elèctric que portarà als infants a la sala d'operacions | Imatge del SSIBE
Les Tirita Clown amb el cotxe elèctric que portarà als infants a la sala d'operacions | Imatge del SSIBE

A partir d’aquest dimarts, els nens i nenes que s’hagin d’operar a l’Hospital de Palamós es convertiran en conductors fins a la sala d’operacions. És la nova iniciativa de l’equip mèdic i de l’equip d’animació les Tirita Clown, que faran circular als infants en un vehicle elèctric per un circuit automobilístic entre l’hospital de dia quirúrgic i la sala d’operacions.

El circuit s’ha creat per tal de minimitzar al màxim l’impacte hospitalari dels infants i humanitzar el moment per tal que visquin la seva estada amb la menor angoixa possible. Per això, també s’hi han sumat les pallasses hospitalàries, les Tirita Clown, que acompanyen en tot moment els pacients i també els familiars cap a quiròfan i en acabat li fan entrega d’un carnet de valentia. Per a l’ocasió també s’ha estrenat una nova equipació de policia municipal per guiar els menuts dins el circuit.

Les pallasses Tirita Clown amb el cotxe elèctric que portarà als infants a la sala d'operacions | Imatge del SSIBE
Les pallasses Tirita Clown amb el cotxe elèctric que portarà als infants a la sala d’operacions | Imatge del SSIBE

La implicació dels professionals ha estat clau per a la seva implantació, que assumeixen els comandaments del vehicle en cas que el nen o nena sigui massa petit per fer-ho ell mateix. A nivell assistencial el pre-operatori es realitza de la manera més beneficiosa per a l’infant: a casa amb una pomada anestèsica on se’ls haurà de posar la via; quan arriben a l’hospital amb unes gotes per relaxar-los; i en tot moment acompanyats pels pares: tant en l’entrada a quiròfan fins a la sedació com a la sortida abans que es despertin.

Palamós col·locarà llambordes de memòria pels palamosins deportats als camps de concentració nazis

Familiars dels nou veïns del municipi que varen ser deportats, davant l'escultura dedicada a la seva memòria i ubicada al cementiri de Sant Joan | Imatge de l'Ajuntament de Palamós
Familiars dels nou veïns del municipi que varen ser deportats, davant l'escultura dedicada a la seva memòria i ubicada al cementiri de Sant Joan | Imatge de l'Ajuntament de Palamós

El ple de Palamós realitzat el passat 21 de gener, va aprovar per unanimitat de totes les formacions polítiques representades al consistori, la instal·lació al municipi de les llambordes de memòria en record de les persones de Palamós i Sant Joan deportades als camps de concentració nazis.

Es tracta del projecte “Stolpersteine”, iniciat l’any 1992 a Alemanya, que es basa en l’elaboració de llambordes, de 10 cm per 10 cm, que estan fetes de formigó i són cobertes d’una fulla de llautó, en la qual es graven les dades essencials de l’homenatjat. Aquestes llambordes es col·loquen normalment la vorera davant el domicili o el lloc de treball d’aquesta persona que va ser víctima del nazisme.

Palamós té identificats nou veïns que van ser deportats als camps de concentració nazis durant la II Guerra Mundial. Es tracta concretament de palamosins com Josep Ballesta Pelegrí (St. Joan – alliberat), Llibert Felip Risech (St. Joan – mort al camp de Gusen), Lluís Ferrer Matas (deportat a Buchenwald, es desconeix si va sobreviure), Pere Homs Vilanova (mort al camp de Gusen), Joaquim Mas Pons (mort al camp de Gusen), Martí Noguer Maria (mort al camp de Gusen), Joan Pagès Moret (alliberat), Jaume Soler Juanals (mort al camp de Mauthausen), i Arcadi Sureda Rost (alliberat).

Els serveis d’Arxiu i de Patrimoni de l’Ajuntament de Palamós treballen ara en la recerca de la informació que permeti saber, amb la màxima certesa, els llocs del municipi on vivien aquestes nou persones abans de ser deportades, o bé la ubicació dels que van ser els seus centres de treball. Palamós ja havia reconegut aquests nou palamosins en un acte fa un parell d’anys al municipi.

L’Ajuntament de santa Cristina col·labora amb el concurs de cant Francesc Viñas

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro ha col·laborat aquest any al LVII concurs internacional de cant Francesc Viñas. El concurs, que s’a celebrat durant tota la passada setmana a a al Conservatori superior de Liceu, diumenge va culminar a a al Gran Teatre de Liceu de Barcelona amb el concert dels Guanyadors d’aquesta edició il ‘entrega de premis. L’Ajuntament de Santa Cristina oferia 1 premi complementari al guanyador del premi al millor cantant català. El premi, que finalment va quedar desert, consistia en 2.000 euros per realitzar 1 concert dins de de de el festival Concerts d’Aro de l’municipi per aquest any. L’acte de diumenge va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Lourdes Fuentes, i diversos regidors.Fonts ja ha anunciat que el premi és tornarà a convocar l’any vinent.

El concurs Viñas va ser fundat l’any 1963 per Jacint Vilardell en memòria de l’tenor català Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863-Barcelona, 1933). El concurs s’a convertit en una de les competicions més importants de l’món de l’òpera, l’oratori i el Lied. El primer premi d’aquesta edició ha estat per la mezzosoprano russa Victòria Karkacheva.

 

 

Supermatí 28 gener 2020

De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí 28 gener 2020
Loading
/

VÍDEO EN DIRECTE: Dolors Bassa declara a la comissió del 155 del Parlament

L’exconsellera torroellenca, Dolors Bassa, ha sortit de la presó del Puig de les Basses aquest dimarts al matí. El seu destí és el Parlament de Catalunya, concretament a la Comissió d’Investigació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola l’octubre del 2017, allà està previst que faci de testimoni a la comissió.

En arribar al Parlament, Bassa s’ha trobat amb el president Quim Torra, i el president del Parlament Roger Torrent. S’ha abraçat amb els diputats i membres del parlament que l’abraçaven.

Al Parlament, Dolors Bassa es trobarà amb els seus companys, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Allà, tots declararan a la comissió a la cambra catalana. Després, tornarà fins a la presó figuerenca del Puig de les Basses on actualment compleix la condemna a 12 anys privada de llibertat.

Aquesta serà la primera vegada que podrem veure l’exconsellera d’Afers Socials, Treball i Família després de la sentència del procés.

Temporals de mar i de terra

martí sabrià
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Temporals de mar i de terra
Loading
/

Aquesta darrera setmana el temporal ‘Gloria’ ens ha deixat un Empordà malferit. Primer el mar i després la xarxa fluvial, han malmès platges i roques, cases i camps, carreteres i camins. Diuen que ha estat un dels temporals més importants que ha patit aquest rodal per la intensitat i també per la durada.

Ens costarà Déu i ajuda recuperar la façana litoral, més enllà de la sorra que de ben segur el mar -a poc a poc- tornarà al seu lloc. Caldrà més esforç i molta més inversió per refer els carrers, carreteres, camins i motes.

Segurament la pressa i la falta de planificació ens farà repetir mimèticament les infraestructures malmeses tal com eren abans del pas del ‘Gloria’. Decisions en calent per demostrar que tenim capacitat de reacció davant les inclemències i els desastres, sense voler acceptar que el ‘Gloria’, canviat de nom i dissimuladament, tornarà tard o d’hora.
Tornarem a aixecar murs entre la sorra i el passeig, que un altre temporal tard o d’hora tornarà a derruir. Tornarem a posar sorra a les platges, i encara no ens plantejarem aquelles inversions que, tot i ser més cares que abocar sorra o refer murs, ofereixen més garanties de durabilitat.

Ni pensar però en fer un pas enrere. Valents com som, traurem pit i tornarem a desafiar els elements que encoratjats sempre guanyen.