La Policia Local de Palafrugell celebra el seu patró reivindicant-se com un cos de seguretat de proximitat

privat:-la-policia-local-de-palafrugell-celebra-el-seu-patro-reivindicant-se-com-un-cos-de-seguretat-de-proximitat

Un any més, s’ha celebrat al Teatre Municipal de Palafrugell, l’acte oficial de commemoració del Patró de la Policia Local de Palafrugell. Coincidint amb la proximitat de la festivitat de Sant Sebastià, aquesta cita anual serveix per reconèixer i posar en valor la tasca que realitza el cos de seguretat local.

Tal i com és habitual, en el decurs de l’acte s’ha felicitat públicament a diversos agents del cos per la seva intervenció en actuacions de mèrits al servei de la comunitat. També han estat reconeguts membres del cos de Bombers i de Mossos d’Esquadra, per la seva col·laboració amb la Policia Local. La Policia Local ha homenatjat també a 3 agents que enceten l’etapa de la jubilació i que han dedicat bona part de la seva vida laboral al servei del cos policial.

L’acte ha comptat amb l’assistència aproximadament d’unes 150 persones, entre els quals hi havia també membres d’altres policies locals, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional.

Durant el seu discurs, el cap de la Policial Local de Palafrugell, David Puertas, ha reivindicat l’element de la proximitat esmentant que es tracta d’“un dels pilars en el treball de la nostra policia. En aquesta funció està involucrat tot el Cos de la Policia; és la nostra marca de servei, però una de les unitats que més ho treballa és la Policia Comunitària. Des de principi d’any, hem fet uns canvis en els recursos humans i els horaris d’aquesta unitat que ens ha permès recuperar l’antiga figura del policia de barri, actualitzada. A partir d’ara, volem que sigui la informació que tregui aquest servei el que ens guiï en la direcció i la planificació de l’activitat policial. Volem rebre directament les sensacions dels nostres ciutadans; volem saber què els preocupa, quines són les seves expectatives envers la policia, com podem encaixar millor els nostres serveis per incidir d’una manera més directa en el seu benestar”.

D’altra banda, també ha aprofitat per donar algunes de les dades més representatives de l’any 2019. Així, en relació als delictes contra el patrimoni, que en números totals són els més elevats i també són els que més alarma social provoquen, cal destacar que els robatoris a l’interior de domicilis han estat un total de 113. Aquesta xifra continua relativament baixa per les característiques de la població, i si es miren en perspectiva, es troben un 30% per sota de les dades del 2015.

Pel que fa referència als robatoris a l’interior de vehicles, enguany han disminuit en 19 fets menys que l’any anterior, ja que en total han estat 78 fets comptabilitzats. D’altra banda, 17 han estat els robatoris amb violència i intimidació, una xifra que també ha anat a la baixa en els últims anys.

Pel que fa a l’any 2019, les xifres de la memòria anual, esmenten que s’han realitzat un total de 12.201 serveis policials. S’han fet 182 actes de comís en virtut de la llei de protecció de la seguretat ciutadana; mentre l’augment més significatiu ha estat el de les detencions, on s’ha registrat un increment del 67%, passant de 59 el 2018 a 89 detencions.

En relació a l’accidentabilitat, l’any 2019 s’han produït 329 accidents, 88 amb ferits i el  més preocupant és que s’han registrat dos morts per atropellament. Tal com s’ha anunciat avui, aquests fets han de servir per ocupar molt l’activitat policial i la planificació de la mobilitat per aquest l’any 2020.

En relació a aquest apartat, el passat 2019 s’han detectat 212 conductors beguts que circulaven per Palafrugell donant taxes d’alcoholèmies positives administratives. En relació als delictes contra la seguretat del trànsit s’ha registrat un augment del 64,71%. Dades aquestes tenen una doble lectura: per un costat és preocupant que s’hagi passat de 68 a 112 fets relacionats amb aquesta temàtica; però, per un altre costat indicar, cal destacar també que aquest augment prové de l’augment de l’activitat policial relacionada amb la localització de conductors beguts o drogats.

Finalment, s’ha destacat la tasca de la Policia pel que fa a la formació en educació vial, que porta realitzant des de fa més de 25 anys. Enguany, a través dels diferents centres educatius han donat formació a més de mil nens i nenes.

Els infants de Begur uneixen esforços per unes platges més netes

Infants de Begur netegen la platja d'Aiguablava
Infants de Begur netegen la platja d'Aiguablava

Més de 50 quilos de brossa. Aquest és el balanç que deixa la recollida de residus que els alumnes de l’Escola Olivar Vell de Begur van dur a terme aquest dimecres al Port d’Esclanyà i a la platja d’Aiguablava. Durant l’acció els infants van recuperar 23,85 kg. de materials de rebuig, 0,3 kg. de vidre i 29,7 kg. d’envasos (14,9 kg. al port i 14,8 kg. a la platja); el que fa un total de 53,85 quilos de brossa recollits.

La iniciativa de recollida forma part del projecte escolar “El millor residu és el que no generem”, una proposta pionera que consta de tres accions de neteja que es realitzaran al llarg d’aquest curs, una per cada trimestre, i que impliquen a tots els grups d’edat de l’escola begurenca.

Bossa d'escombraries durant la neteja a la Platja d'Aiguablava pels infants de Begur | Imatge de l'Ajuntament
Bossa d’escombraries durant la neteja a la Platja d’Aiguablava pels infants de Begur | Imatge de l’Ajuntament

Un cop realitzades les neteges es treballarà amb els alumnes la sensibilització sobre els residus; és a dir, com generar menys residus i conèixer l’impacte d’aquests sobre l’ecosistema. A més, també es faran càlculs i gràfics dels residus trobats, es treballarà la part artística del projecte amb els residus, i es finalitzarà amb una exposició de l’estudi realitzat per tots els alumnes de l’Escola l’Olivar Vell a l’Espai Mas d’en Pinc.

La primera de les tres accions de neteja va tenir lloc durant el passat mes de novembre en el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. En aquella ocasió els alumnes de parvulari i de cicle inicial van netejar l’entorn més proper del centre, al bosc que hi ha a la part de sobre; mentre que amb els joves de cicle mitjà i de cicle superior, l’acció es va traslladar a la pista i al camí que hi dona accés. En total, es van recuperar prop de 21 quilos de diferents residus (envasos, runa, fustes, totxos, vidre, resta i paper).

La família Gich de Palafrugell cedeix a l’Arxiu Municipal documents vinculats a la història musical de la vila

Arxiu Municipal de Palafrugell
Arxiu Municipal de Palafrugell

Els germans Eduard i Miquel Gich Viñas han guardat documentació sobre les activitats com a músics de diferents membres de la família Gich. Ara però, aquesta documentació passarà a mans de l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Un fons datat entre els anys 1841 i 1972 i ocupa 3 unitats d’instal·lació (0’33 metres lineals). Entre els elements entregats hi ha partitures i estudis de música, programes de concerts i documentació personal.

Miquel Gich i Coll. Foto L. Casanobas. AMP, col·lecció Lluís Gich Viñas.
Miquel Gich i Coll. Foto L. Casanobas. AMP, col·lecció Lluís Gich Viñas.

La orquestra La Principal de Palafrugell, la coral La Taponera i els grups Red Ribbons i Hawaiian Band són algunes de les formacions en què hi trobem músics de la família. Entre els més destacats hi ha Miquel Gich i Coll (Torroella de Montgrí 1819 – Palafrugell 1896). La cobla que Miquel Gich va fundar a Torroella de Montgrí va ser la primera que hi ha constància que va actuar fora de les comarques gironines, l’any 1850 (a Mataró i al Teatre de Liceu de Barcelona) i és citada en els estudis sobre el pas de la sardana curta a la llarga i la transformació de la cobla de 3-4 músics a 6 o més a mitjan segle XIX.

Aquesta documentació sobre els músics de la família Gich ja es pot consultar la descripció del fons i el catàleg de les 104 partitures que conté, algunes composades pels Gich. En l’elaboració del catàleg s’ha comptat amb la col·laboració de l’investigador Jaume Nonell i Juncosa.

Com identifiquem pomes empordaneses? En parlem amb Llorenç Frigola

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Com identifiquem pomes empordaneses? En parlem amb Llorenç Frigola
Loading
/

Al Supermatí de Ràdio Capital hem entrevistat Llorenç Frigola, president de l’IGP Poma de Girona, sobre els efectes dels aiguats i la crescuda del Ter als cultius. Hem acabat conversant sobre l’estat de l’agricultura a casa nostra i sobre la compra responsable de pomes de proximitat.

Supermatí 31 gener 2020

De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí 31 gener 2020
Loading
/

Gloria, i dignitat

Rosa Regàs és escriptora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Gloria, i dignitat
Loading
/

Portem setmanes i mesos vivint les amenaces i els cops amb que la Terra contesta els infinits atacs i escomeses que li hem dedicat durant el darrer segle, que per més que n’anem adquirint consciència, al gran capital i als seus adeptes i imitadors ni se’ls hi mouen les pestanyes.
Per la seva brutalitat semblaria que la gegantina simfonia de catàstrofes arreu del mon i a casa també, haurien estat una última senyal del que ens caurà a sobre si no salvem el planeta. La Terra ja no sap com fer-nos entendre que axis no es que no es pugui continuar, es que no continuarem.
Baixos inundats, edificis desfets, pobles anegats, carreteres esborrades, platges desaparegudes, selves incendiades, onades que arrasen la costa, barris sencers destruïts… Més allà del canvi climàtic, sabem que una part de la culpa es d’aquells que per fer-se més rics, res no els detura perque ja han perdut el sentit de la honestedat social. Però els que no ens hem fet rics ni hem invertit estalvis en la carronya, també tenim culpa. Hem vist com es construïen cases en rieres i no hem dit res. Hem comprovat l’escàndol de la construcció més mal feta i barata i no hem dit res. Hem vist com el nostre poble construïa passeigs marítims passant per sobre pronòstics i informes sobre tempestes, barreres d’onades i moviments de terres i no hem dit res. Ni nosaltres ni les nostres autoritats hem dit res.
Perque nosaltres no protestem, no massa. Només escoltem escàndols mediàtics de declaracions polítiques que s’inventen o exageren aquells líders de certs partits o els seus adeptes i clients que no es conformen a no haver guanyat el poder. I emparats pel murmuri incessant dels disbarats que es succeeixen al clamor de banderes i al aldarull de sables que anuncien més dolor i menys progrés, llavors nosaltres protestem contra un enemic manipulat o històric, com si haguessin perdut el sentit del que val i del que no val
Serà que fa tants anys que no protestem que ja no distingim entre lo essencial i lo intranscendent? Miro els programes de TV que discuteixen d’assumptes que l’endemà seran oblit, convertits per insistència i falses interpretacions en horrors inexistents que conciten l’atenció d’un públic, nosaltres, que si ja no ens espanten al menys ens entretenen.
Però mentrestant ningú parla de desgracies quotidianes com la misèria de tants joves que han d’emigrar per trobar feina decent o dels milers que viuen al carrer o de les retallades dels nostres líders amb el suport dels líders nacionals que van fer per contenir la crisis, digueren, i que ara, ja passat el perill, suposen, no s’han restituït. Però com podrien fer-ho si fa tres anys que no tenim pressupostos, i això no sembla preocupar a la ciutadania que tampoc no protesta?
Quan ja no sé que pensar per entendre el que passa, m’imagino que igual que la Terra s’ha cansat dels maltractes, un dia aquest 15% o 20 % de ciutadans que viuen en el llindar de la misèria en la nostra Catalunya tant exitosa i superior, prendran exemple de la Terra, sortiran del silenci on la societat els ha condemnat i empesos per la llarga indigència recuperaran l’arma de la protesta, i s’alçaran amb la força d’un tsunami d’un altre espècie per recuperar els seus drets i la seva dignitat, imitant a la Terra que els haurà ensenyat a reclamar el que els toca per dret per haver nascut en aquest mon.

Alguna cosa ha de passar si no perquè comencem a adonar-nos que la protesta que neix del coneixement i la lucidesa es la primera acció política que podem fer els ciutadans per exigir i ajudar als polítics que hem votat, els que han de fer lo que han promès per acostar-nos a un mon millor. Si no, tant se val que no votem o votem a la dreta, al que queda de CIU o a VOX, que ja sabem com les gasten.