Adrià Pujol Cruells publica un assaig literari sobre el pecat capital de la gola

privat:-adria-pujol-cruells-publica-un-assaig-literari-sobre-el-pecat-capital-de-la-gola

El begurenc Adrià Pujol Cruells publica aquest any 2020 el seu llibre “La gola”, una obra que ofereix un recorregut molt singular per la tradició literària, cinematogràfica, artística i iconogràfica d’Occident al voltant del pecat capital de la gola.

“La gola” és el quart llibre de la sèrie de novel·les sobre els pecats capitals publicada per l’editorial Fragmenta. La col·lecció va arrencar amb “La mandra”, d’Oriol Quintana; i va seguir amb “L’enveja”, de Marina Porras, i “L’avarícia”, d’Oriol Ponsatí-Murlà. I ara es complementa amb “La gola”, d’Adrià Pujol Cruells. Els pròxims volums seran “La luxúria”, d’Anna Punsoda; “La supèrbia”, de Jordi Graupera; i “La ira”, de Raül Garrigasait.

La sèrie de llibres sobre els pecats capitals té per objectiu repensar set passions de l’ànima a través de l’assaig, un gènere molt lliure on tan important és el que es diu com la manera de dir-ho. I en el seu cas, el begurenc Adrià Pujol ha optat a “La gola” per un text intel·lectualment molt estimulant, escrit amb una prosa d’una gran riquesa idiomàtica.

Qui és Adrià Pujol Cruells?

Adrià Pujol Cruells (Begur, 1974) és antropòleg, escriptor i traductor. Compagina la docència a l’Escola Bloom i a l’Aula d’Escriptura de Girona amb la museografia i la recerca. És un dels impulsors de l’Observatori de la Vida Quotidiana. Com a escriptor ha conreat els gèneres de la novel·la, la biografia, el dietarisme i l’assaig. Gèneres enllà, la seva obra configura una exploració constant sobre la condició humana. És autor d’”Escafarlata d’Empordà” (2011), “Picadura de Barcelona” (2014), “La carpeta és blava” (2017), “Els barcelonins” (2017), “El fill del corrector / Arre, arre, corrector” (2018) i “Míster Folch” (2019), entre altres obres. A més, col·labora en mitjans de comunicació com ara el Diari de Girona i El País. La seva traducció de “L’eclipsi”, de Georges Perec, va rebre el Premi Serra d’Or de Traducció (2018) i el premi Manuel Serrat Crespo de Traducció literària (2018).

Arrenca una nova temporada d’exposicions a les Escoles Velles de Begur

Les Escoles Velles de Begur fan 25 anys

Arrenca una nova temporada d’exposicions a les Escoles Velles. Del 5 de febrer fins al 18 de desembre l’equipament acollirà un total de 18 mostres artístiques.

La mostra “Els jardins indians” donarà el tret de sortida el 5 de febrer al cicle anual d’exposicions a les Escoles Velles d’aquest any 2020. Enguany l’Ajuntament de Begur ha programat a l’equipament un total de 18 projectes artístics des del mes de febrer fins al 18 de desembre dirigits a tota la ciutadania.

Les diferents exposicions es podran visitar els dimecres (de 10 h a 13 h i de 15.30 h a 20 h) i de dijous a dissabte (de 15.30 h a 20 h). Els dies festius, en canvi, les Escoles Velles (c/ Bonaventura Carreras, 11) restaran tancades.

Durant l’hivern, temporada d’inici del cicle d’exposicions, els veïns i veïnes podran gaudir d’un total de dos projectes: l’exposició “Els jardins indians” (del 5 al 29 de febrer), dedicada a la darrera edició de la Fira d’Indians de Begur; i l’exposició amb les fotografies que han pres part del segon Concurs de Fotografia del Club Nàutic Aiguablava (del 4 al 28 de març), que en la seva darrera –i primera- edició va atorgar a Josep Maria Palou el primer premi del certamen per davant de Mercedes Domingo i Isabel Muiños.

Palafrugell és present a actes d’agermanament i d’intercanvi cultural a les poblacions de Mirepoix i Arróniz

privat:-palafrugell-es-present-a-actes-d’agermanament-i-d’intercanvi-cultural-a-les-poblacions-de-mirepoix-i-arroniz
Aquest passat cap de setmana s’han celebrat trobades d’intercanvi cultural i d’agermanament entre la població de Palafrugell i les localitats d’Arróniz (Navarra) i Mirepoix (Occitània).

El dissabte 1 de febrer, la programació dels actes a Arróniz es van iniciar amb concert de caràcter gratuït, del grup Port Bo. Les portes del Trujal Mendia es van obrir per a tothom per gaudir de les cançons d’un dels grups d’havaneres més característics de l’actualitat. El concert va comptar amb la presència de diversos membre del consistori palafrugellenc, entre els quals hi havia l’alcalde, Josep Piferrer, el primer tinent d’alcalde, Joan Vigas i el regidor Lluís Ros.

D’altra banda, també aquest cap de setmana, la localitat occitana de Mirepoix va rebre la visita d’una delegació de Palafrugell, encapçalada pel regidor Isidre Tenas, que va participar en diversos actes amb motiu de la marxa de l’acaldia de Nicole Quillien, la qual a partir d’ara tindrà noves responsabilitat polítiques i deixa enrere molts anys al front de l’ajuntament que es troba situat al districte de Pamiers. Com a reconeixement a la seva tasca, des de Palafrugell, municipi amb el qual està agermanat, se li va fa entrega d’un quadre amb protagonitzat pels traçats característics de l’artista Rodolfo Candelaria.

Supermatí 3 febrer 2020

De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí 3 febrer 2020
Loading
/

Els canvis que vindran en els drets de les persones amb discapacitat

Marc Trayter és advocat
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Els canvis que vindran en els drets de les persones amb discapacitat
Loading
/

El passat 29 de Gener de 2020 vaig assistir a una jornada al Col·legi de Notaris de Catalunya sobre «el nou model de la discapacitat: propostes i principis. La convenció dels drets de les persones amb discapacitat.»

Va ser un plaer escoltar els ponents, per compartir el seu gran coneixement jurídic i per informar de primera ma sobre els canvis legislatius que vindran. Es tracta d’un gir copernicà que com és sabut eliminarà el sistema d’incapacitacions vigent actualment en que en el moment de la presa de decisions que afecten a una persona incapacitada, aquesta veu com una persona designada judicialment la substitueix. En el nou model, la voluntat d’una persona amb discapacitat mai hauria de ser substituïda per la opinió d’una altra persona que valora què és el millor per ell, sinó que aquesta persona enlloc de substituir-la té l’obligació de facilitar ajudes o suports per tal que la pròpia persona prengui les seves decisions.

En la jornada va intervenir la Doctora Mª Paz Rubio, catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Santiago de Compostela que alhora és vocal de la comissió de codificació per l’elaboració de la reforma del Codi Civil espanyol que ja es troba a punt per tramitar-se al Congrés dels diputats. Aquest avant-projecte està pendent de que l’estabilitat política permeti el seu debat i final aprovació.

La intervenció de la Sra. Rubio no va ser només la intervenció d’una gran jurista sinó també la intervenció d’una activista dels drets de les persones amb discapacitat i ferma defensora de la convenció de Nova York. La ponent va emfatitzar que els canvis que vindran no són una opció sinó un retard que portem acumulat de més de 10 anys en la implementació de la convenció i que, a més, és una qüestió de respecte als drets humans. La convenció forma part del nostre ordenament jurídic i per més esforços que realitzi la jurisprudència, xoca amb la legislació actual.
Per la seva banda, també va intervenir el Doctor Jordi Ribot, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Girona, vocal de la comissió de codificació de Catalunya. En aquest cas, els treballs de modificació del codi civil de Catalunya en el marc de les pròpies competències en dret de la persona, es troben en una fase d’interacció amb els agents destinataris de la reforma, l’ampli col·lectiu de persones amb discapacitat i les associacions o entitats que treballen en el sector. El to del Doctor Ribot no és el d’un activista, però certament compren i explica els principis de la convenció amb clarividència, un punt que, malauradament, no ha arribat a tots els estaments jurídics.

Alguns, de bona fe, confonen un sistema de protecció i d’alt grau d’intervenció com la forma de garantir «el millor interès» de les persones amb discapacitat, quan la convenció el que busca és la remoció de barreres, la provisió dels ajuts necessaris sense excedir-se i centrar-se en la voluntat, preferències i opinions de la persona en la presa de decisions.

La sostenibilitat protagonitza els XXVIII Premis Gla d’Or d’AECORK

privat:-la-sostenibilitat-protagonitza-els-xxviii-premis-gla-d’or-d’aecork

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, AECORK, ha celebrat la XXVIII edició dels Premis Gla d’Or, al Mas Marroch (Vilablareix, Girona), reunint algunes de les personalitats més importants de l’entorn surer, vitivinícola, gastronòmic i empresarial del territori català.

Aquests premis es van crear l’any 1990 per guardonar persones i entitats que han contribuït a millorar i donar a conèixer el suro, així com aquells que comparteixen les mateixes inquietuds i valors que el sector surer.

Aquest any, s’ha fet una edició especial, dedicada a la sostenibilitat. No només els premiats ho han estat pel seu compromís mediambiental i la seva defensa del suro, sinó que a més, properament AECORK i Plant for the Planet organitzaran una plantació de 65 alzines sureres – una per cada convidat al Gla d’Or – i que ajudarà a contrarestar les emissions de CO2 que ha generat l’esdeveniment.

Plant for the Planet ha calculat que per a la realització d’aquest esdeveniment es van emetre un total de 1,34 Tm de CO2. Per tal de que l’esdeveniment sigui «Neutre en emissions de Carboni», és a dir que es compensaran totes les emissions de viatges, allotjament i menjar, caldria plantar un total de 7 arbres, per tant, amb els 65 arbres que es plantaran han aconseguit que aquest XXVIII Edició de l’Gla d’Or sigui «Positiu en emissions de CO2».

L’obertura de l’acte ha anat a càrrec del president d’AECORK, Joan J. Puig. En el seu discurs ha fet referència al caràcter intrínsecament sostenible del sector surer.

Tot seguit s’ha fet entrega dels guardons als premiats de la 28ena edició dels Premis Gla d’Or:

– Comité Champagne. Per ser precursors i començar a principis dels 80 a ajudar els cellers i viticultors a millorar les seves pràctiques, per ser cada cop més sostenibles i reduir progressivament la seva petjada de carboni, millorar l’aprofitament de l’aigua i augmentar la biodiversitat. Va recollir el premi el President de Comité Champagne i President del Sindicat dels Viticultors de la Xampanya, Maxime Toubart.

– Plant for the Planet. El segon premiat de la nit és la Iniciativa Plant for the Planet. L’any 2007, un noi alemany de 9 anys anomenat Felix Finkbeiner, mentre feia una presentació a l’escola, va convidar els seus companys a difondre una iniciativa que consistia en que els nens i nenes del món plantessin un milió d’arbres a cada país. Tres anys després van assolir el seu primer milió. Des de llavors han plantat més de 13.000 milions d’arbres a 193 països. Recull el premi el doctor Josep Santacreu, president de Plant for the Planet Espanya.

– Lázaro Rosa Violán. Pintor per formació, viatger per convicció i dissenyador d’interiors per instint, és reconegut com un dels interioristes més influents de l’estat. I aquest passat 2019 va crear la sala VIP per la passada Fira Internacional d’Art Contemporani ARCO Madrid, dissenyada íntegrament amb suro, mostrant la versatilitat d’aquest material.

La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de l’Honorable Sra. Teresa Jordà, Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Jordà ha destacat l’interès institucional perquè tot el sector surer català, tant en l’àmbit forestal com l’industrial, continui treballant amb l’esforç i l’excel·lència que els distingeix com a exemple de bioeconomia circular.

En acabat s’ha celebrat el sopar institucional amb la col·laboració dels escumosos de Celler Llopart i dels vins d’Oliveda, Empordàlia i Celler Cooperatiu d’Espolla, tots ells integrats dins el projecte Taps de Finca de la DO Empordà, és a dir, són vins tapats amb suro provinent de boscos dels municipis de la DO Empordà i fabricats per empreses sureres locals.

L’acte també ha comptat amb la col·laboració de Diputació de Girona, Girona Excel·lent, La Caixa, Casanovas, ERM i Víktor Arteaga.