2011: L’any de la consolidació del Berenar Literari d’El Cucut

Per
Ràdio Capital
-

El 2011, la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí va celebrar la segona edició del Berenar Literari. La trobada donava continuïtat a una proposta que havia començat l’any anterior, quan Sant Jordi va coincidir amb el dissabte de Setmana Santa. El format ja reunia autors i lectors a la llibreria els dies previs a la diada del llibre.

La primera edició s’havia fet el 2010 i va reunir 17 autors. La iniciativa va sorgir de Maria Teresa i Cati Calabús, responsables de la Llibreria El Cucut. Aquell any, el calendari podia alterar l’activitat habitual de Sant Jordi i la llibreria va organitzar una trobada literària pròpia a Torroella.

El 2011, El Cucut va repetir la proposta. Aquella segona edició va començar a fixar el format del Berenar Literari: presència d’escriptors, conversa amb els lectors, recomanació de novetats i venda de llibres abans de Sant Jordi.

La Llibreria El Cucut havia obert el 1987. Maria Teresa i Cati Calabús van convertir un quiosc en una llibreria que va anar ampliant el seu paper dins la vida cultural de Torroella. El Berenar Literari s’inscrivia en aquesta línia de treball, vinculada a la lectura i a la relació directa amb els lectors.

El format era senzill. Els autors visitaven la llibreria, conversaven amb el públic i signaven llibres. El berenar incorporava també brunyols i productes propis de Setmana Santa. Amb aquesta fórmula, El Cucut situava la llibreria com a punt de trobada literari abans de Sant Jordi.

El creixement va ser progressiu. El 2019, el Berenar Literari va superar el centenar de participants. La trobada havia passat de reunir 17 autors en la primera edició a ocupar un lloc propi dins els dies previs a Sant Jordi.

El Berenar Literari també va donar a Torroella una cita literària identificable. No depenia d’un gran equipament ni d’un format institucional. Sortia d’una llibreria independent i d’una relació sostinguda amb lectors, autors i editors.

El 2023, la desena edició es va dedicar a Vicenç Pagès Jordà, escriptor vinculat a Torroella i a la Llibreria El Cucut. Aquella edició arribava després de l’aturada provocada per la pandèmia i mantenia la trobada dins el calendari previ a Sant Jordi.

El 2011 va ser l’any de la consolidació del Berenar Literari d’El Cucut. Després de l’estrena del 2010, la llibreria va repetir la proposta i va començar una continuïtat que ha acabat fent del Berenar una cita pròpia de Torroella abans de Sant Jordi.

Bibliografia i fonts

Emporion, “El Cucut ha fet trenta anys”, 25 de març de 2017.
https://emporion.org/el-cucut-ha-fet-trenta-anys/

ARA, “Dijous Sant és Sant Jordi a El Cucut”, 6 d’abril de 2017.
https://www.ara.cat/comarquesgironines/dijous-sant-jordi-cucut_1_1372639.html

Gerió, “Una trentena d’escriptors berenen a la llibreria El Cucut”, 29 de març de 2013.
https://www.gerio.cat/noticia/153285/una-trentena-descriptors-berenen-a-la-llibreria-el-cucut

ARA, “Tarda de llibres i bunyols a El Cucut”, 18 d’abril de 2019.
https://www.ara.cat/comarquesgironines/tarda-llibres-bunyols-cucut_1_2680693.html

Revista del Baix Empordà, “La llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí acull el 10è Berenar Literari”, 8 d’abril de 2023.
https://revistabaixemporda.cat/la-llibreria-el-cucut-de-torroella-de-montgri-acull-el-10e-berenar-literari/

Revista de Girona, “El Cucut de Torroella, llibres, cultura i bunyols”, número 349, març-abril de 2025.
https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/download/436272/530691/642174

2005: L’any que el Festival de Torroella va arribar als 25 anys

Per
Ràdio Capital
-

El 2005, el Festival de Torroella de Montgrí va celebrar la seva 25a edició amb 27 concerts i una programació que mostrava el creixement del certamen des dels seus inicis. Aquell festival havia nascut el 1981 amb cinc concerts de música de cambra i, un quart de segle després, ja reunia intèrprets i formacions internacionals en una cita estable de l’estiu cultural del municipi.

La trajectòria havia començat amb un format reduït. El primer Festival de Torroella es va celebrar el 1981 i va tenir cinc concerts. La proposta es va anar ampliant durant els anys vuitanta i noranta, amb una presència creixent de la música antiga, la música de cambra, les orquestres i els grans intèrprets. El 2005, el festival arribava als 25 anys amb una estructura molt més ampla i amb una programació que ja formava part del calendari musical català.

L’edició d’aquell any va tenir 27 concerts. La Philharmonia Praga va ser l’orquestra principal convidada i va participar en diversos programes. La cronologia del festival també destaca la presència de Concerto Italiano, Joaquín Achúcarro, Núria Rial, Mireia Farrés, Isabelle Faust i Fazil Say, entre altres noms. El programa combinava intèrprets de trajectòria internacional amb músics i formacions vinculades a l’escena catalana i europea.

Una de les novetats d’aquella edició va ser l’estrena d’una pantalla acústica a la plaça de la Vila. Aquesta incorporació permetia oferir repertoris simfònics en un espai obert i adaptar millor la plaça a les necessitats dels concerts. El detall és important perquè mostra fins a quin punt el festival havia crescut també en exigència tècnica. La programació ja no es podia entendre només com una successió de concerts d’estiu, sinó com un projecte que necessitava espais preparats, condicions acústiques i una organització estable.

La plaça de la Vila tenia un paper central en aquesta relació entre música i municipi. El festival portava els concerts al centre de Torroella i feia que la programació formés part de la vida del poble durant l’estiu. El públic arribava per escoltar música, però també ocupava carrers, places, allotjaments i restaurants. El festival tenia, així, una dimensió cultural i també una presència directa en l’activitat local.

El 25è aniversari permetia mirar enrere. En vint-i-cinc edicions, el Festival de Torroella havia passat d’un primer cicle de cambra a una programació amb orquestres, solistes i conjunts especialitzats. Aquell creixement no va esborrar l’origen del projecte. La música clàssica i la música antiga continuaven tenint un pes central, però el festival havia ampliat formats, repertoris i públics.

El 2005 també situava Torroella dins d’una xarxa de festivals d’estiu amb projecció exterior. El municipi no era només l’escenari on es feien els concerts. Era el punt que donava nom i identitat al certamen. La programació, els espais i la continuïtat anual havien convertit el festival en una peça reconeixible de l’oferta cultural del Baix Empordà.

La presència d’artistes com Joaquín Achúcarro, Isabelle Faust o Fazil Say reforçava aquesta dimensió. Eren noms amb trajectòria internacional i situaven el festival en un circuit musical exigent. Alhora, la participació de veus i músics del país, com Núria Rial o Mireia Farrés, mantenia el vincle amb l’escena catalana.

El 25è Festival també serveix per entendre la importància de la continuïtat. Un festival no arriba a un quart de segle només amb una bona programació puntual. Necessita públic, equip organitzador, suport institucional, espais i una relació sostinguda amb el municipi. El 2005, Torroella disposava ja d’aquesta base. Per això l’aniversari no era només una efemèride, sinó la constatació d’una trajectòria acumulada.

Amb els anys, el Festival de Torroella ha continuat formant part de la programació musical del municipi. Aquella 25a edició queda com un moment de balanç dins d’una història que havia començat el 1981 amb cinc concerts. El 2005, amb 27 concerts i una programació de gran format, el festival mostrava el camí fet i el lloc que havia ocupat dins la vida cultural de Torroella de Montgrí.

Bibliografia i fonts

Festival de Torroella de Montgrí, “Edicions anteriors”.
https://www.festivaldetorroella.cat/ca/edicions-anteriors.html

Festival de Torroella de Montgrí, programa de l’edició 2005.
https://www.festivaldetorroella.cat/pujades/files/2005.pdf

Festival de Torroella de Montgrí, dossier de premsa 2011, cronologia dels 30 anys.
https://www.fundacioernestlluch.org/wp-content/uploads/2022/05/Programa_31_festivaltorroella_ca.pdf

Josep Lloret, “Un resum de 25 anys de Festival de Música”, Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 2006, pàgines 135-151.
https://raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/186725

Festival de Torroella de Montgrí, “History of the Festival”.
https://www.festivaldetorroella.cat/en/history.html

Tres vagues, una mateixa espurna: el crit d’alerta del sector públic

Per
Andreu Paneque
-
andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Tres vagues, una mateixa espurna: el crit d'alerta del sector públic
Loading
/

Enmig dels escorcolls a Ferraz, la presumpta trama al voltant de Zapatero, la petició de diversos grups del Congrés per convocar eleccions anticipades o, fins i tot, el tret de sortida a les eleccions municipals i els seus preparatius… Catalunya —i, per tant, la nostra comarca també— es troba des de fa mesos immersa en un altre tipus de mobilització. Una que afecta directament el cor dels nostres serveis públics.

Els primers van ser els docents, amb les vagues dels mesos de maig i juny. Paral·lelament, hem viscut les mobilitzacions i vagues del sindicat Metges de Catalunya. I, per si fos poc, el passat 26 de maig s’hi va sumar la vaga del personal de les Biblioteques de Barcelona. Però, com acostuma a passar, l’espurna que es va encendre a la capital ja s’ha escampat: des d’aquest 5 de juny, hi ha una convocatòria de vaga a totes les biblioteques públiques de Catalunya cada divendres i dissabte.

Qualsevol podria pensar que són casualitats. Però, com diu la dita: un cas és una anècdota, dos són casualitat i tres ja són una tendència. De fet, si analitzem el rerefons d’aquestes tres vagues, el diagnòstic és calcat: la precarització estructural dels llocs de treball i la manca crònica de finançament per a donar resposta a serveis de primer ordre.

Segurament, si ens poséssim a debatre amb els oients de Ràdio Capital, cadascú tindria els seus matisos sobre les reivindicacions d’uns i altres. Ara bé, si agafem perspectiva, veurem clarament que la criatura —i en aquest cas parlo dels serveis públics del nostre país— té un problema estructural greu que demana remei urgent. Cal finançament, cal apostar pels serveis públics i cal no oblidar ni un segon que aquestes professions, més enllà de ser vocacionals, són feines essencials que necessiten recursos dignes.

No els donem l’esquena! Visca el sector públic!

 

2025: L’any que l’Estartit va inaugurar l’Espai Medes

Per
Ràdio Capital
-

El 5 d’abril de 2025, l’Estartit va inaugurar l’Espai Medes, el centre d’interpretació marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’equipament, situat al port, va néixer per explicar el fons marí, les Illes Medes i la relació entre el parc natural, la recerca, la cultura marinera i la vida local.

La inauguració va reunir representants de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Parc Natural, l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, el Club Nàutic l’Estartit i altres institucions implicades en la creació del centre. Aquell mateix cap de setmana es van programar visites comentades gratuïtes per donar a conèixer el nou espai.

L’Espai Medes s’ubica en un punt directament vinculat a la identitat marinera de l’Estartit. El port és la porta d’entrada a les Illes Medes i un dels llocs des d’on s’entén millor la relació del nucli amb el mar. El centre aprofita aquesta ubicació per explicar què hi ha sota l’aigua, com s’ha protegit aquest espai i per què les Medes tenen un paper central dins del parc natural.

La mostra permanent porta per títol Les Illes Medes, una reserva natural per a la Humanitat. El recorregut proposa un viatge al fons del mar a través de plafons, audiovisuals, elements interactius i recursos divulgatius. L’objectiu és fer comprensible la riquesa natural de les Medes i acostar-la tant als visitants com a la població local.

L’exposició s’organitza en cinc grans àmbits. El primer explica la història i la formació geològica de les Illes Medes. El segon se centra en l’efecte reserva i en com la protecció ha influït en la vida marina. El tercer tracta la biodiversitat i la preservació. El quart proposa una experiència vinculada al món submarí. El cinquè posa en relació l’entorn marí amb l’activitat humana.

El centre també disposa d’un espai per a exposicions temporals. La primera mostra de producció pròpia es va dedicar al món pesquer estartidenc. Aquesta mirada permetia connectar la divulgació ambiental amb la memòria local, la feina dels pescadors i la història d’un nucli que ha crescut al costat del mar.

L’Espai Medes també té una funció educativa i científica. El centre vol acostar el coneixement del parc natural a escoles, visitants, entitats i persones interessades en el medi marí. La seva creació amplia els espais de divulgació vinculats al parc i complementa la feina del Museu de la Mediterrània, més centrat en la part terrestre i en la història del Montgrí i del Baix Ter.

El projecte es va desenvolupar dins del Pla de Sostenibilitat Turística de Torroella de Montgrí i l’Estartit. La creació de l’equipament va comptar amb la participació econòmica de l’Ajuntament, l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, el Club Nàutic, el Parc Natural i la Diputació de Girona.

La inauguració de l’Espai Medes va donar a l’Estartit un centre estable per explicar les Illes Medes des del port. El nou equipament reunia divulgació ambiental, memòria pesquera, recerca i educació en un mateix espai, amb el fons marí com a eix principal.

Bibliografia i fonts

Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit. “Inauguració de l’Espai Medes, el nou centre d’interpretació del fons marí del Parc Natural, a l’Estartit”.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/5139-inauguracio-de-lespai-medes-el-nou-centre-din.html

Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit. “Inaugurat l’Espai Medes, el centre d’interpretació del fons marí del Parc Natural a l’Estartit”.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/5142-inaugurat-lespai-medes-el-centre-dinterpretac.html

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. “Espai Medes”.
https://parcnaturaldelmontgri.cat/ca/espai-medes

Visit l’Estartit. “Espai Medes. Un viatge al fons del mar”.
https://visitestartit.com/itinerari/espai-medes-un-viatge-al-fons-del-mar/

Agenda Torroella. “Espai Medes”.
https://www.agendatorroella.com/ca/equipaments/l/2056-espai-medes.html

Diputació de Girona. “Inaugurat l’Espai Medes, el centre d’interpretació del fons marí del Parc Natural a l’Estartit”.
https://www.ddgi.cat/web/noticia/cat-/niv-461/14820/inaugurat-l-espai-medes-el-centre-d-interpretacio-del-fons-mari-del-parc-natural-a-l-estartit

2024: L’any que la UE Torroella va pujar a Primera Catalana

Per
Ràdio Capital
-

El juny de 2024, la Unió Esportiva Torroella va aconseguir l’ascens a Primera Catalana després de superar el Centre d’Esports Farners en la promoció. L’eliminatòria es va decidir als penals i va donar al club l’accés per primera vegada a aquesta categoria.

L’ascens arribava després d’una temporada exigent al grup 1 de Segona Catalana. El Torroella havia acabat tercer, una posició que li permetia disputar el play-off. Per pujar, havia de superar una eliminatòria a doble partit contra un altre equip que també aspirava al salt de categoria.

El sistema de promoció enfrontava segons i tercers classificats dels diferents grups de Segona Catalana. El guanyador de cada eliminatòria obtenia l’ascens a Primera Catalana. En el cas del Torroella, el rival va ser el Farners, un club amb trajectòria dins del futbol gironí.

El partit d’anada es va jugar el 16 de juny al Camp Municipal d’Esports de Torroella de Montgrí. L’eliminatòria va quedar oberta i es va acabar resolent en el partit de tornada, a Santa Coloma de Farners, després de dos enfrontaments molt ajustats.

La promoció es va decidir des del punt de penal. El Torroella va superar el Farners en una tanda que tancava una temporada marcada pel treball del grup, les lesions i les dificultats esportives. L’equip va arribar al tram final amb opcions d’ascens i les va aprofitar.

El salt a Primera Catalana tenia un valor esportiu clar. Situava la Unió Esportiva Torroella en un nivell competitiu superior i confirmava el creixement d’un projecte arrelat al municipi. També donava continuïtat a la feina feta pel club en una temporada en què havia hagut de refer-se de diversos contratemps.

La celebració va arribar el 24 de juny. L’equip va fer una rua pels carrers de Torroella, va ser rebut a la Sala de Plens de l’Ajuntament i els jugadors van saludar des del balcó consistorial.

La temporada següent, la Unió Esportiva Torroella ja va competir a Primera Catalana, al grup 1. El 2024 quedava així com l’any de l’ascens del club a una categoria nova i com un dels moments esportius destacats de la història recent del municipi.

Bibliografia i fonts

Federació Catalana de Futbol. “Els play-offs d’ascens, un èxit al futbol català”.
https://www.fcf.cat/noticia/els-play-offs-d-ascens-un-exit-al-futbol-catala/11/06/2024

Agenda Torroella. “UE Torroella – CE Farners”.
https://www.agendatorroella.com/ca/programacio/c/8309-ue-torroella–ce-farners.html

Agenda Torroella. “Celebració de l’ascens de la UE Torroella a Primera Catalana”.
https://www.agendatorroella.com/ca/programacio/c/8433-celebracio-de-lascens-de-la-ue-torroella-a-pr.html

Emporion. “Torroella és de primera”.
https://emporion.org/torroella-es-de-primera/

Federació Catalana de Futbol. Classificació Primera Catalana, grup 1, temporada 2024-2025.
https://www.fcf.cat/classificacio/2425/futbol-11/primera-catalana/grup-1

2023: L’any que Torroella i l’Estartit van entrar en alerta per sequera

Per
Ràdio Capital
-

El 2023, Torroella de Montgrí i l’Estartit van entrar en fase d’alerta per sequera hidrològica. La mesura afectava la unitat d’explotació de l’aqüífer del Baix Ter, d’on s’abasteix el municipi, i va portar restriccions en el consum d’aigua, el reg, la neteja de carrers, les piscines i altres usos.

L’entrada en fase d’alerta es va fer oficial al setembre, després de la publicació de la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Fins aquell moment, Torroella de Montgrí i l’Estartit s’havien mantingut fora de les restriccions més severes perquè la situació de l’aqüífer del Baix Ter era diferent de la dels pantans i les capçaleres.

La fase d’alerta fixava un consum màxim de 250 litres per habitant i dia, incloent-hi les activitats econòmiques i comercials. També limitava el reg de jardins i zones verdes, la neteja de carrers amb aigua, l’ompliment de piscines, el funcionament de fonts ornamentals i alguns usos agrícoles, ramaders i industrials.

Abans de l’entrada formal en alerta, l’Ajuntament ja havia començat a aplicar mesures preventives. Al març, va deixar de regar amb aspersió jardins i zones verdes, tret del reg mínim imprescindible per mantenir les plantes. També va restringir la neteja de la via pública amb aigua, de manera general.

Durant l’estiu, la sequera també va condicionar la gestió de les platges. L’Ajuntament va limitar l’ús dels rentapeus i els va obrir només entre l’1 i el 31 d’agost, de dos quarts d’onze del matí a les set de la tarda. La mesura coincidia amb el període de més afluència i amb l’horari de vigilància.

El juliol, l’Ajuntament i Montgrí Aigua van posar en marxa la campanya Gota a gota, s’esgota. Estalviem-la. Fem-ho hàbit. L’objectiu era reduir el consum i fer arribar el missatge a veïns, visitants i activitats econòmiques en plena temporada turística.

La campanya es va difondre amb cartelleria, missatges a la ràdio municipal i publicacions a les xarxes socials. També s’emmarcava en altres mesures municipals, com la reducció del reg de zones verdes en un 80% i l’ús d’aigua regenerada per a determinades tasques de neteja.

El 2023 va posar la gestió de l’aigua al centre de les decisions municipals. També va coincidir amb el primer any de funcionament de Montgrí Aigua, després de la municipalització del servei. La sequera va obligar el municipi a combinar restriccions, campanyes d’estalvi i adaptació dels serveis públics a una situació que ja afectava directament l’aqüífer del Baix Ter.

Bibliografia i fonts

Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit. “Torroella de Montgrí i l’Estartit entren en fase d’alerta per sequera”.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/4877-torroella-de-montgri-i-lestartit-entren-en-fa.html

Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit. “L’Ajuntament posa en marxa una campanya per fomentar l’estalvi d’aigua”.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/4843-lajuntament-posa-en-marxa-una-campanya-fer-fo.html

Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit. “L’Ajuntament de Torroella de Montgrí aplica mesures preventives per la sequera”.
https://www.torroella-estartit.cat/ca/noticies/4742-lajuntament-de-torroella-de-montgri-aplica-me.html

1...414243...7.031Pàgina 42 de 7.031