SOS Costa Brava llança una campanya de micromecenatge per defensar el Camí de Ronda

Per
Redacció
-

La federació SOS Costa Brava ha donat inici a la campanya de micromecenatge Camins Lliures amb l’objectiu de defensar el Camí de Ronda de la Costa Brava i evitar la seva privatització. El projecte vol crear una xarxa ciutadana per fer un seguiment i diagnosi de l’estat dels trams de camí que, en molts casos, estan tancats, degradats o ocupats per interessos privats.

Amb aquesta iniciativa, la federació pretén implicar entitats locals, centres educatius i voluntariat per garantir que el Camí de Ronda es conservi com a patrimoni col·lectiu i sigui accessible per a tota la ciutadania. Un cop es recaptin els recursos necessaris, SOS Costa Brava preveu designar una persona coordinadora, elaborar una guia de naturalització dels camins i desenvolupar un sistema d’apadrinament ciutadà per a la seva vigilància i restauració.

El pressupost inicial de la campanya és de 6.600 euros, que permetran posar en marxa el seguiment i restauració d’aquests trams. SOS Costa Brava fa una crida a la ciutadania per convertir-se en persona protectora de l’entitat amb una quota anual a partir de 65 euros. També s’ofereix la possibilitat de fer aportacions puntuals o adquirir un buff de regal per Nadal. A més, les aportacions desgraven fins a un 80% a la declaració de la renda.

Segons SOS Costa Brava, la situació del Camí de Ronda s’ha deteriorat en els últims anys. Cada cop hi ha més trams degradats o esfondrats, i fins i tot privatitzats, fet que amenaça la continuïtat d’aquest sender, un dels elements més emblemàtics de la Costa Brava. La federació considera que és imprescindible recuperar aquests camins ja existents i garantir l’accés públic al litoral.

El president de SOS Costa Brava, Jordi Palaudelmàs, ha destacat que aquesta campanya és una crida a sumar forces per defensar un espai natural que ha de ser de tots. «No necessitem inventar nous camins per atreure turisme, sinó recuperar els que ja tenim i que s’han tancat per interessos privats», ha explicat Palaudelmàs. El repte, segons ell, és preservar el valor històric i ambiental del Camí de Ronda i garantir que segueixi sent un espai de convivència i gaudi per a la ciutadania.

La campanya Camins Lliures estarà activa fins a principis de 2026, amb la voluntat de consolidar un moviment de defensa del litoral i demostrar que la mobilització ciutadana pot garantir l’accés públic a la costa.

La satisfacció dels usuaris del Servei d’Urgències de l’Hospital de Palamós és del 7,18 segons l’enquesta PLAENSA 2025

Per
Redacció
-

El Servei d’Urgències de l’Hospital de Palamós ha obtingut una puntuació de 7,18 en la valoració de la satisfacció dels usuaris segons els resultats de l’enquesta PLAENSA 2025, que avalua l’atenció urgent dins el Servei Català de la Salut. Aquesta xifra és lleugerament inferior a la mitjana catalana, que se situa en 7,31.

Segons l’estudi, un 71,8% dels enquestats afirmava que, si poguessin triar, continuarien acudint al Servei d’Urgències de Palamós. L’enquesta va abordar aspectes com l’accessibilitat, la informació, el tracte, la confiança, la intimitat i l’entorn, amb 3 preguntes puntuades amb més del 90% d’aprovació, 14 preguntes en l’estàndard de satisfacció (entre el 75% i el 90%) i 6 preguntes per sota del 75%.

Els aspectes més ben valorats inclouen el tracte personal d’infermeria (91,7%), que supera la mitjana de Catalunya (90,6%), i el tracte dels zeladors/zeladores (95,3%). Un altre dels punts forts va ser la claredat en l’explicació del perquè de l’ingrés, amb una puntuació del 92,6%.

Com a àrees de millora, es van identificar dos aspectes: l’atenció durant l’espera, amb només un 25,3% de valoracions positives, i la comunicació amb els acompanyants, que va obtenir un 35,1% de valoracions positives.

En comparació amb els resultats de l’any 2024, destaca una millora important en la comoditat de la sala d’espera, que ha obtingut un 74,1% de valoracions positives, un augment de 10,6 punts respecte a l’any passat.

Torroella de Montgrí i l’Estartit acullen l’Oncogravel, una cursa ciclista solidària per la lluita contra el càncer

Per
Redacció
-
privat:-l’oncogravel,-la-cursa-solidaria-de-la-fundacio-oncolliga,-travessara-torroella-de-montgri-i-l’estartit-aquest-dissabte
Privat: L’Oncogravel, la cursa solidària de la Fundació Oncolliga, travessarà Torroella de Montgrí i l’Estartit aquest dissabte

Aquest dissabte, 8 de novembre, Torroella de Montgrí i l’Estartit acolliran el pas de l’Oncogravel, una cursa ciclista solidària organitzada per la Fundació Oncolliga Girona, Gran Fondo Community i l’Ajuntament de Palamós. Aquesta prova esportiva té un doble objectiu: fomentar l’esport i la natura, alhora que es recullen fons per ajudar les persones amb càncer i les seves famílies a millorar la seva qualitat de vida.

Els participants, formats per equips de quatre a sis ciclistes, podran escollir entre dos itineraris: un de 230 km i un altre de 120 km, que recorren els camins i pistes del Baix Empordà, el Gironès i la Selva. El recorregut travessa alguns dels paisatges més emblemàtics de la zona, com la mota del riu Ter, el massís del Montgrí i el nucli de l’Estartit, i finalitza a l’Auditori Teatre Espai Ter, on els participants podran recuperar forces abans de continuar el repte.

Els equips hauran de fer un donatiu mínim de 500 euros, que es destinaran íntegrament a la Fundació Oncolliga Girona per a la lluita contra el càncer.

Des de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, el regidor d’Esports, Genís Pigem, ha destacat la importància d’iniciatives com aquesta per descobrir i gaudir del patrimoni natural del municipi. «És una manera magnífica de posar en valor el nostre territori, alhora que es dona suport a una causa tan important com la lluita contra el càncer», ha declarat.

A més, Pigem ha felicitat els equips locals que participen a la prova: «És un orgull veure equips del nostre municipi implicats en una iniciativa tan solidària. Els desitgem molta sort i els agraïm la seva contribució a donar visibilitat a l’esperit esportiu i compromès de Torroella de Montgrí.»

L’Oncogravel, amb Palamós com a punt de partida i arribada, ofereix una experiència ciclista completa, amb un recorregut que connecta diversos pobles i espais naturals de les comarques gironines, incloent Torroella de Montgrí, l’Estartit i el massís del Montgrí.

Cristina Montañés assumeix la direcció de l’ABS de Palamós

Per
Redacció
-
privat:-cristina-montanes,-nova-directora-de-l’abs-de-palamos
Privat: Cristina Montañés, nova directora de l’ABS de Palamós

Cristina Montanés ha assumit la direcció de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Palamós, substituint en el càrrec a Meritxell Pérez, qui ha estat directora des de març de 2019. Montanés, metgessa familiar i comunitària des de 1997, va començar a treballar a l’ABS de Palamós l’any 2000, després de finalitzar la seva residència a l’Hospital Universitari Miguel Servet. Els últims 7 anys els ha dedicat al Consultori de Sant Antoni de Calonge, i des del 2019 és també tutora de docència a residents.

Per la seva banda, Meritxell Pérez continuarà vinculada a l’ABS de Palamós com a metgessa, combinant aquesta tasca amb la formació i acompanyament de les noves incorporacions.

Cristina Montanés es posa al capdavant d’aquesta àrea amb l’objectiu de mantenir la qualitat assistencial i continuar amb la tasca iniciada per Pérez, treballant per garantir l’atenció de proximitat i de qualitat a la comunitat.

Okupes de pagès

Per
Pere Maruny
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Okupes de pagès
Loading
/

No se’n parla a l’esfera pública, i és probable que cap dels nostres benvolguts oients s’hi hagi fixat, en aquest fenomen, a no ser que n’hagin patit un cas proper. Parlo de les ocupacions de camps de conreus. De terres que persones sense cap contracte legal ocupen i treballen per treure’n un rèdit econòmic sense el consentiment dels propietaris, inclús amb la negativa explícita d’aquests a que es continuï abusant de les seva terra. Jo m’hi he trobat, a casa, i sé del cert que no és un cas aïllat, així que potser compartint l’experiència ajudem a visulaitzar una realitat que pot arribar a ocasionar moltes molèsties i mals de cap a les persones que es troben en aquesta situació.

El primer que hem de fer esment, al menys en els casos que conec, és que els ocupants de terres no són pagesos professionals, és a dir, gent que viu de la molt soferta pagesia. No. Solen ser persones amb una font d’ingressos principal – funcionaris, treballadors, o jubilats- que han fet de la pagesia domèstica el seu hobby. La cosa comença així. Potser algú de vostès té un terreny agrícola, no molt gran, poca cosa per sí sol, molt limitat a nivell d’usos per la normativa vigent. Un dia l’hi ve el seu veí pagès aficionat i li diu que ell li mantindrà el camp net i treballat. D’acord, hi accedeix vostè. Tot va bé, aleshores, fins que un dia, per la raó que sigui, vostè decideix que aquesta relació establerta de paraula amb el seu veí ha arribat al seu final. I és aleshores quan descobreixes que l’okupa de camps, amb experiència acumulada en altres situacions similars, no té cap intenció d’abandonar mai més la seva terra.

L’arma de l’okupa de pagès és fer veure que sempre està treballant el seu camp i que, per tant, no pot abandonar-lo. Potser algú de vostès s’ha fixat aquest estiu passat que hi ha camps en els que s’hi ha fet la collita, posem per cas de blat, però s’hi han deixat una petita llenca per recollir, una fina cresta de cereal al mig del camp, que irremeiablement va assecant-se. S’hi han fixat? Doncs ja tenen la marca de l’okupa. Amb això l’okupa argumenta que aquell terreny encara l’està treballant i que, per tant, no pot abandonar-lo, encara. Fins el dia que el seu terreny apareix de vell nou llaurat pel seu okupa, amb la qual cosa aquest es creu amb dret de seguir ocupant el seu terreny un any més, i així fins el judici final, pensa ell. Però per treballar unes terres s’ha de tenir un contracte per escrit, i malauradament per l’okupa, el judici arriba

La vaga de tècnics superiors sanitaris també ha tingut seguiment al Baix Empordà

Per
Carla Saló Pujol
-

Avui acaben els quatre dies de vaga que han dut a terme els tècnics superiors sanitaris. La reivindicació va començar el passat 30 d’octubre, va continuar el 31 d’octubre, el 3 de novembre i ha finalitzat avui. 

Es tracta d’una vaga d’àmbit estatal convocada pel Sindicat Estatal de Tècnics Superiors Sanitaris (SIETeSS). El sector demana que se’ls reconegui la retribució que els correspondria per estar catalogats al grup B, així com l’homologació de la formació a escala europea.

En declaracions a l’ACN, la secretària del sindicat SIETeSS a Catalunya, Montserrat Martín, va reivindicar en la concentració del passat divendres que «sense nosaltres no hi ha diagnòstic. No hi ha cap facultatiu, per eminència que sigui, que pugui donar un diagnòstic si no hi ha darrere un tècnic fent les proves perquè ho aconsegueixi”

Els tècnics superiors sanitaris inclouen diversos perfils professionals: els d’imatge, que realitzen TAC, ressonàncies, densitometries i mamografies; els de laboratori clínic, responsables de processar analítiques de sang i biòpsies; els de dietètica, que s’encarreguen que cada pacient rebi l’alimentació adequada; així com els higienistes bucodentals i els de documentació sanitària, entre d’altres.

Seguiment a l’Hospital de Palamós

A l’Hospital de Palamós, la vaga ha tingut seguiment. En concret, els dies 30 i 31 d’octubre 14 professionals van secundar la vaga, el 3 de novembre, 11, i avui, ha estat el dia amb menys seguiment amb un total de 8 professionals.

La ministra de Sanitat reconeix que les reivindicacions dels tècnics són «justes»

Monica Garcia, ministra de Sanitat del Govern Espanyol ha assegurat que les reivindicacions dels tècnics superiors sanitaris són «justes» però, a la vegada, ha apuntat que algunes mesures no són només competència del seu ministeri. García ha afirmat que s’han reunit en “diverses ocasions” amb els tècnics sanitaris i que algunes de les reivindicacions del col·lectiu que tenen a veure amb el Ministeri de Sanitat les assumeixen, com les relacionades amb la formació.

La vaga de quatre dies, convocada pel Sindicat Estatal de Tècnics Superiors Sanitaris (SIETeSS) però, no ha rebut el suport de tots els sindicats catalans. Per la seva banda, el sindicat FTC-IAC va emetre un comunicat on explicava que SIETeSS no s’havia posat en contacte amb ells per convocar-la. Tot i no secundar-la, la FTC-IAC ha assegurat que dona suport a les reivindicacions del sector. Per altra banda, UGT assegura que no dona suport a la vaga, però sí a les reivindicacions. Així mateix, des del sindicat expliquen que estan «asseguts a les taules negociant».

1...418419420...7.050Pàgina 419 de 7.050