Tancada sense data de reobertura l’oficina de la Seguretat Social de La Bisbal per la baixa dels tres empleats

Per
Sandrine Buzenet
-

L’oficina de l’Institut Nacional de la Seguretat Social de la Bisbal està tancada des de fa uns dies per falta de personal. Si us hi acosteu, veureu que en la persiana baixada hi ha un paper enganxat amb cinta adhesiva on es pot llegir en català i castellà: “Tancat per malaltia”. No hi trobareu més informacions: ni la data de reobertura, ni l’adreça d’altres sucursals on dirigir-se per realitzar-hi els tràmits habituals com ara la sol·licitud de pensions i viudetat, les prestacions per natalitat i incapacitat temporal, l’emissió de certificats o la notificació d’un canvi de domicili. Segons explica el Diari de Girona, les tres persones que treballen en aquesta oficina estan de baixa per malaltia. Sembla una casualitat però el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions recalca que el personal d’aquesta sucursal està «envellit» i que cal reforçar-lo, com també el de les altres de la província de Girona. Això pot ser un procés lent i estan buscant una solució a mig termini però de moment no saben quan es podrà reobrir. Tanmateix, també precisen que la majoria de gestions es poden fer telemàticament i que, en els propers anys, esdevindrà menys necessari acudir físicament a l’oficina.

Ara bé, aquesta opció no és sempre ni la més fàcil, principalment per a la gent gran, ni la més eficaç ja que a vegades la web està sobrecarregada i no funciona i llavors s’ha de trucar per telèfon o desplaçar-se personalment a una oficina. Els usuaris de La Bisbal, però, no podran personar-se a la seva oficina els propers dies o setmanes i hauran de recórrer uns 30 km fins a la sucursal de Girona o de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta distància pot allargar-se més en casos dels veïns de localitats més llunyanes del Baix Empordà.

A més, les diverses sucursals no ofereixen els mateixos serveis. Per exemple l’Institut Social de la Marina, a Palamós i a Roses, administra i gestiona els drets dels treballadors marítims i els assumptes de tresoreria general només es poden tractar a Girona i a Figueres. Les demés oficines, Blanes, Olot, Ripoll, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners i Puigcerdà tramiten tots els altres temes.

Ja ha passat altres vegades que sucursals de la Seguretat Social hagin de tancar per falta de personal. A Sant Feliu de Guíxols va ocórrer el novembre de 2018 on tres dels quatre treballadors estaven malalts i un tenia un permís. I a Ripoll, el desembre de 2018, per la jubilació dels tres empleats.

Cage the Elephant actuaran a Barcelona el 8 de juliol

Per
Primera Fila
-
cage-the-elephant-actuaran-a-barcelona-el-8-de-juliol

Després d’una impressionant gira nord-americana al costat de Beck i el llançament del seu últim àlbum, “Social Cues“, aclamat per la crítica, la banda guanyadora d’un premi Grammy, Cage The Elephant, anuncia que la seva gira pel Regne Unit i Europa passarà també per Barcelona el 8 de juliol.

Cage the Elephant trepitja de nou Barcelona prometent de nou un directe ple d’energia i ritme que atraparà a tot el públic amb una posada en escena salvatge.

La banda presentarà en directe el seu darrer treball “Social Cues”. Entre els seus singles, “Ready To Let Go”, es presenta ple de força i puresa en les seves lletres, al costat de melodies intenses i enganxoses, que amb cançons com “What I’m Becoming” o “Tokyo Smoke”, confirmen un disc de el més potent.

Les entrades es posen a la venda aquest dijous a partir de les 10 del matí a LiveNation a un preu de 35 euros. Des d’aquest dimecres ja estan disponibles en prevenda.

L’entrada Cage the Elephant actuaran a Barcelona el 8 de juliol ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí 19 febrer 2020

Per
Redacció
-
De dilluns a divendres de 08:00 a 09:00
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí 19 febrer 2020
Loading
/

Ressenyes: Uncut Gems i Horse Girl

Per
Ignasi Arbat
-
ressenyes:-uncut-gems-i-horse-girl
Us deixem amb la crítica de dues de les darreres pel·lícules estrenades i disponibles a Netflix
Uncut Gems

Diamantes en bruto (Uncut Gems) ens ofereix l’oportunitat de veure a Adam Sandler en un paper dramàtic, sense un gram de comèdia. La pel·lícula m’ha agradat, però confesso que em va costar una mica entrar-hi perquè al principi tot resulta molt caòtic i la pel·lícula és aclaparadora en excés. Crits, violència i un personatge principal, el de Sandler, que et posa extremadament nerviós per una manera de ser força peculiar. Sandler interpreta a un jueu que té una joieria en un barri de Nova York que es dedica a vendre joies a gent amb molts de diners. Però no pot estar quiet amb els diners, està comprant, venent, apostant, empenyorant i ficant-se en un munt d’embolics que al final només pot resoldre a través de l’atzar. Al final vaig entrar en aquesta història que em va mantenir enganxat. L’inconvenient que li trobo és que dues hores i quart és massa perquè la història tampoc dona per tant. També he de dir que em sobren algunes pinzellades artístiques que li donen els directors, els germans Salfdie, que li volen donar a la pel·lícula una pàtina de qualitat, que al final només és una pàtina de pretensiositat. En canvi, en l’aspecte formal, m’ha agradat molt la fotografia, amb un gra que li va perfecte a la història. Aquest embrutiment de la imatge és perfecte per aquesta història negra i també ens serveix de metàfora pel que hi veiem. El millor de la pel·lícula Adam Sandler, que ser còmic li dona el fons que el seu personatge necessita. Sandler està perfecte. Però a part de Sandler m’agradaria destacar també la interpretació de Julia Fox, antiga dominatrix i model de Playboy, que debuta en la interpretació en aquesta pel·lícula en el paper de l’amant de Sandler. Uncut Gems funciona com un thriller d’acció trepidant, però sense escenes d’acció, amb el protagonista cridant, voltant d’un lloc a l’altre i ficant-se en tots els embolics possibles.

Horse Girl
Pel·lícula que respon als cànons del cinema indie nord-americà i que ens parla de la bogeria i els condicionants que poden portar-hi, siguin la solitud o una predisposició genètica. Estrenada a Sundance i disponible a Netflix, Horse Girl està protagonitzada i escrita per Alison Brie. La protagonista és una jove soltera que treballa en una gran merceria i comparteix pis amb una altra companya. El que comença com una comèdia romàntica independent, evoluciona cap a un tractament sobre la bogeria en la part central i al final, passeja pel cinema fantàstic damunt una corda fluixa. Ja quan entra en escena el tema del somnambulisme, ja veiem que la pel·lícula no és que sembla. Horse Girl no és una pel·lícula per a tots els públics, ja que a part de la seva narrativa independent, pot arribar a frustrar a l’espectador en el darrer terç per jugar, premeditadament, amb l’ambigüitat en la seva resolució, sense oferir respostes clares a l’espectador. El millor de la pel·lícula és Alison Brie, en un dels papers més arriscats i difícils de la seva carrera. L’actriu, també coguionista, explica haver-se inspirat amb les històries que la seva mare li explicava sobre la seva àvia, que va patir una malaltia mental com la de la protagonista. D’aquí l’interès que té el personatge principal en gratar en els seus orígens, sigui a través de mostres biològiques o els records de la seva àvia. La pel·lícula aconsegueix que l’espectador es posi en la pell de la protagonista i percebi la facilitat del trencament mental i la fràgil línia que separa la salut mental de la bogeria fruit del distanciament progressiu de la realitat.

Més flors

Per
Martí Sabrià
-
martí sabrià
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Més flors
Loading
/

La setmana passada la Carme Fenoll reivindicava més Roses a la nostra societat. Més Roses Regàs concretament. Segueixo el fil per reivindicar més dones que ens ajuden a fer una societat més justa i més solidària, amb o sense, nom de flor.

El passat dissabte amb la gent del consell de redacció de la Torre Ferrera, una modesta revista local del poble de Mont-ras, vàrem tenir el goig de compartir un dinar de ‘La Garoinada’ al Far de Sant Sebastià amb dues dones excepcionals.

Una de molt coneguda, la Pilarín Bayés, una vigatana de 78 anys que ha il·lustrat prop d’un miler de llibres i publicacions, moltes de les quals tots hem tingut a les mans.

Activista de la llengua i la cultura catalana, compromesa social i políticament, es belluga en qualsevol ambient encomanant entusiasme i alegria. No hi ha entitat cultural o social d’aquest país que no li hagi demanat una postal, un calendari o un dibuix. I la Pilarín els fa sempre que es tracta d’ajudar. Cal dir que els fa com xurros. En un quadern de pintar o en un tovalló de paper.

L’altra és la Cristina Cabañas, una dona jove i discreta, a qui la vida va jugar una molt mala passada i que, lluny d’arrugar-se, s’ha posat al capdavant d’una gran empresa turística, cuida i educa tres fills menuts i treu temps de sota les pedres per estar al costat -i al capdavant quan cal- de la lluita contra el càncer, de la recollida d’aliments, de la integració laboral de menors estrangers no acompanyats o de qualsevol causa o persona que la pugui necessitar.

Són aquesta mena de persones que quan les tens al costat et sents petit, que les escoltes embadalit i que quan marxen, saps que el compromís per a fer un món millor és irrenunciable.

El Parlament aprova que es potenciï el tap de suro com a element de qualitat i innovació

Per
Redacció
-
privat:-el-tap-de-suro,-recomanat-per-primera-vegada-en-una-llei

El passat dimarts 11 de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei Vitivinícola Catalana que, entre altres aspectes, recull que «l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), d’acord amb les denominacions d’origen, ha de potenciar el tap de suro per a l’envasament del vi com a element de qualitat i innovació».

Aquesta inclusió ha estat fruit de la feina de la Fundació Institut Català del Suro (ICSuro), que ha participat en diverses taules de negociació i va comparèixer davant del Parlament el passat mes de juliol per explicar a tots els diputats la importància del sector surer com a exemple de bioeconomia circular, que contribueix al manteniment dels boscos catalans i és un element 100% sostenible i biodegradable que, en conseqüència, s’hauria de potenciar com a tapament de preferència per als vins catalans per davant d’alternatives menys sostenibles i de menys valor afegit per al vi i per al territori.

Per a Albert Hereu, director de l’Institut Català del Suro, «la inclusió del tap de suro a la nova Llei Vitivinícola, de la forma que el contempla, és un reconeixement explícit al treball que ha vingut fent el sector surer català en matèria d’innovació i a la valoració del tap de suro com a eina enològica».

Des de l’INCAVI, el seu director general, Salvador Puig, explica que aquesta llei s’ha formulat perquè sigui “un eix transversal de tots els sectors implicats en el vi, entre ells, el suro”. Per a Puig, també és important destacar que els conceptes “sostenibilitat i proximitat, valors que representa el suro”, estan àmpliament representats en els diferents punts de la llei. Per últim però no menys important, Puig ha volgut destacar “el posicionament del vi català com a vi de qualitat, de prestigi i de valor afegit, i el tap de suro és el complement ideal per a un vi d’aquesta categoria”.

És la primera vegada que una llei autonòmica o estatal inclou el tap de suro entre les recomanacions. Ni l’anterior llei del vi catalana (llei 15/2002) ni la llei estatal en vigor (Llei 24/2003) fa esmena al tapament del vi.

Des de l’ICSuro es vol continuar treballant perquè cada vegada més lleis incloguin el tap de suro com a tapament de referència per als vins.

 

1...4.1774.1784.179...7.050Pàgina 4.178 de 7.050