Car Seat Headrest anuncien la publicació de “Making A Door Less Open” un nou disc que editarà Matador i arribarà el dia 1 de maig.
Per anar obrint boca acaben d’avançar el tema ‘Can’t cool me down‘.
El disc donarà el relleu a “Twin Fantasy (Face to Face)” editat fa 2 anys.
L’entrada Car Seat Headrest anuncia nou disc i estrenen ‘Can’t Cool Me Down’ ha aparegut primer a Primera Fila.
Aquest dimecres es reuneix a Palamós la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà. Amb un desplegament institucional de màxims. Atenció perquè la presidiran dos consellers de la Generalitat: el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà.
En aquesta Taula es presentarà el Pla d’acció 2020, on es definirà els usos i activitats que es poden fer en aquest espai protegit. Una de les associacions que formen part d’aquesta taula és la dels Amics de les Illes Formigues. I al Supermatí de Ràdio Capital hem entrevistat el seu President, Jordi Sistach.
Abandono la meva tendència habitual a parlar-vos de llibres, literatura i biblioteques per parlar d’un fenomen poc conegut i força revolucionari: el Palarobòtica. Des de fa 4 anys, un parell d’entusiastes, en David Llamas (profe de Tecnologia a l’IES Baix Empordà) i en Domènec Rusca (director actual de l’escola Carrilet de Palafrugell) van unir esforços. No només van aplicar la robòtica educativa de P3 a 6è de primària de l’escola Carrilet, sinó que van extendre la seva fe a tots els centres educatius de Palafrugell.
D’això ja fa tres cursos i en diuen Palarobòtica. Tots els centres, públics i privats, de primària i secundària, s’uneixen per formar-se conjuntament en robòtica i per planificar una gran trobada anual on solucionen reptes entre escoles i exhibeixen les seves fites. Palarobòtica compta amb el suport de l’Ajuntament de Palafrugell que subministra material bàsic i recolza la proposta. Però si el faig entrar en aquestes ones radiofòniques és perquè em sembla un molt bon model de cap a on cal que evolucioni l’educació. Necessitem nous pactes, un treball més col·laboratiu i local, menys barreres entre públiques i concertades i més innovació. L’excusa és fantàstica: Catalunya necessita i demandarà molts tecnòlegs. La tecnologia ja és un camp transversal a les nostres vides. Ensenyar a programar als nens és obrir les portes lògiques i entrar en un nou idioma. Aquests alumnes tenen la gran sort de formar-se en una de les viles pioneres en assumir un projecte sòlid de tecnologia des de tots els centres. Per a masses infants de Catalunya, la robòtica depèn de les capacitats econòmiques dels pares o de l’interès espuri d’algun professor enrotllat. Així que a vegades cal treure pit de les coses que funcionen. Sobretot si tenen a veure amb el futur i l’educació.
Des de l’aparició del brot del coronavirus s’ha parlat molt de la situació a tot el món, principalment a la Xina d’on el COVID-19 n’és originari. Un origen però que per alguns ha servit d’excusa per boicotejar o inclús menysprear la comunitat xinesa.
Però ara aquest virus ja no només està al continent asiàtic, de fet ja fa dies que a Europa s’han detectat alguns casos però fins ahir a Catalunya, no n’hi havia cap de positiu. Aquests últims dies, anar a qualsevol restaurant, botiga o establiment asiàtic és relativament fàcil. No hi ha cues, els restauradors, per exemple, t’acullen amb els braços ben oberts.
Ells viuen el racisme perquè molta gent té por d’infectar-se d’una malaltia que és menys mortífera que la grip, segons els experts. Al Baix Empordà, l’any 2018, hi havia 331 empadronats d’origen xinès, segons dades de l’IDESCAT publicades l’abril del 2019 i recollides pel Consell Comarcal del Baix Empordà.
Però a Catalunya, el COVID-19 ha arribat des d’Itàlia, on la situació és força delicada. Això vol dir que, a partir d’avui els restaurants italians també estaran buits? Els 635 italians empadronats al Baix Empordà són també els culpables d’un brot que està afectant els seus ciutadans?
En un món sense fronteres virtuals, on tot el que succeeix en un indret es comparteix a les xarxes socials milers de quilòmetres més enllà, cal ser racistes? Cal boicotejar dues cultures mil·lenàries per un virus? Si és així, potser sí que seria millor que el coronavirus arribés ben de pressa.
