/
RSS Feed
Begur se suma al Dia Mundial de la Terra amb un programa d’activitats als horts comunitaris d’Es Sot
El proper 26 d’abril es commemorarà el Dia de la Terra, una jornada d’abast mundial que té com a objectiu informar, educar i sensibilitzar la població sobre les problemàtiques ambientals com ara la contaminació de l’aire i el sòl, la destrucció dels ecosistemes o l’esgotament dels recursos no renovables.
Begur s’hi suma amb activitats als nous horts comunitaris i ecològics d’Es Sot, que es van posar en marxa l’agost de 2019 i que actualment presenten una ocupació del 100%.
Pere Feliu, regidor de Medi Ambient, convida els veïns i veïnes a sumar-se a la celebració i explica que “enguany apostem per donar a la celebració del Dia de la Terra un nou enfocament, vinculant-lo als horts comunitaris i obrint-lo a tota la població”. En aquesta línia, Pere Feliu afegeix que “celebrar aquesta diada als horts comunitaris ens permetrà no només potenciar i promocionar la tasca ecològica que es duu a terme a l’espai, sinó donar a conèixer i implicar els veïns i veïnes i els infants dels nostres centres educatius en aquest projecte”.
Diumenge 26 d’abril el consistori, amb la col·laboració de les escoles Olivar Vell d’Esclanyà i Doctor Arruga de Begur i de la Llar d’Infants Ses Falugues, organitzarà als horts comunitaris i ecològics d’Es Sot (carretera de la circumval·lació per sota de l’aparcament d’en Sot d’en Ferrer) diferents activitats gratuïtes amb la participació directa dels alumnes i les famílies de tots tres centres educatius.
Així, aquell dia es presentaran públicament els treballs fets pels infants a les aules (els alumnes més petits treballen el tema de les plantes medicinals i aromàtiques a l’hort, mentre que els més gran se centren en la fauna útil favorable per aconseguir una major biodiversitat als horts); se celebrarà una gimcana per a construir un hotel d’insectes; es plantaran plantes aromàtiques i medicinals; i es durà a terme un esmorzar popular saludable i de proximitat.
La jornada és oberta a tota la població i per a participar-hi cal inscriure’s prèviament abans del 17 d’abril.
Sis cares del menjar del menjar KM-0 ‘slow food’ a Catalunya
/
RSS Feed
Sant Feliu de Guíxols ha acollit aquest dilluns el lliurament de plaques “Slow Food Km 0”, en una trobada anual que ha reunit 300 persones, una seixantena de restaurants d’arreu dels Països Catalans i deu menjadors escolars, amb una seixantena de productors i elaboradors agroalimentaris de Catalunya.
L’associació de cuineres i cuiners Slow Food de Catalunya integra 57 restaurants (junt amb 10 menjadors escolars).
A Ràdio Capital hem parlat amb 6 d’aquests professionals, que tenen l’alimentació de proximitat com a bandera. Són testimonis ben diferents, amb un punt de vista propi del que suposa l’slow food.
Martí Rosàs (Ca la Maria, Llagostera). Impulsor de l’entrega de plaques a l’Empordà
«El concepte de proximitat s’ha prostitut bastant»
Òscar Bigas, xef del Restaurant Integral de Figueres
«El petit productor sempre ha exisitit»
Marcel Cardona, de l’hostal Cal Fuster (Serrateix)
«Intentem que el paisatge que veus al costat de casa el vegis també a la taula»
Joan Carles Torres, del celler la Gutina
«Quan no t’has format a nivell enològic, elabores vi com s’havia fet tota la vida a casa»
Elisenda Casadellà, de la Calma de Tagamanent
«No ens arriba ni aigua, ni llum ni gas. Som una casa totalment sostenible»
Joan Maria Ribas, de l’empresa Ecomenja (menjadors ecològics)
«Tenim els mateixos usuaris durant tot un any»
[17:51, 2/3/2020] Pere Carreras Carreras: Pel que fa a resturants, onze són noves incorporacions que s’han fet públiques a Sant Feliu de Guíxols, així com tres noves incorporacions en menjadors escolars:
Enguany s’han incorporat a l’associació els següents cuiners:
El Pla restaurant. Parets del Vallès (Vallès Oriental). Frank Scheidegger
La Vall del Montseny. Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental). David Rodríguez
Entre dos mons. Palamós (Baix Empordà). Mila Acosta i Roger Cama
Rebost de Can Moragues. Riudarenes (Selva). Fundació Emys, Fundació Astres i Sergi de Meià
Arç-Cerdanya Ecoresort. Prullans (Cerdanya). Jordi Tomàs
Ferreruela. Lleida (Segrià). Gonzalo Ferreruela
Fonda Farré. Baro (Pallars Sobirà). Jaume Mora
Lola Bistro. Tarragona (Tarragonès). David Amorós
Ca n’Ignasi. Inca (Mallorca). Ignasi Coli
El Sílex. Tautavel (Catalunya Nord). Thierry Tarrius
Cor de Carxofa. Benicarló (Baix Maestrat). Anay Bueno
I les tres escoles que entren noves:
Dues escoles gestionades per Ecoarrels (ecoarrels.cat) :
• Barrufet. Barcelona
• Diputació. Barcelona
Una escola gestionada per Ecomenja (ecomenja.com)
- Pérez Sala. Vilassar de Mar
Aquest any s’ha fet lliurament del “Cargol + Net” el qual reconeix els restaurants que han adquirit un compromís addicional en matèria de sostenibilitat. Ha lliurat aquest guardó l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, i ha recaigut en:
Ca l’Ignasi. Cantonigròs (Osona). Ignasi Camps
Capicua. Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Isaac Gómez
El Bellver-la Calma. Tagamanent (Vallès Oriental). Ignasi Martínez
Esbiosfera. Cardedeu (Vallès Oriental). Jordi Bonet
L’Artesanal. Granollers (Vallès Oriental). Stéphanie Calderon
Lasal del Varador. Mataró (Maresme). Albert Noguera
Ca la Maria. Llagostera (Gironès). Maria Hernández i Martí Rosàs
El Dien. Vallfogona de Balaguer (Noguera). Enric Millà
Maspubills Ecorestaurant. Vinyols i els arcs (Baix Camp). Montse Queralt
Petit Cafè. Amposta (Montsià). Isabel Alejos
Quintaforca. Casafort (Alt Camp). Xavier Fabra
Per últim, la consellera Teresa Jordà, ha fet lliurament de les plaques Slow Food als productors compromesos, En aquesta ocasió s’ha decidit premiar els pioners del vi natural a Catalunya, que porten temps duent a terme un treball a la vinya respectuós amb el medi, sense adobs químics, herbicides, plaguicides, fungicides sintètics ni organismes modificats genèticament. Per a obtenir un vi natural només s’utilitzen llevats propis del raïm i de la vinya; no s’hi afegeixen sulfits ni cap tipus de conservant; no es filtra ni es clarifica, respectant així el cicle natural. Els vins naturals són vins vius, per això hem decidit premiar a 6 productors de vi pioners a casa nostra.
Els premiats són:
Vinyas d’Empremta (Bages). Gerard Vinyas
Oriol Artigas Viticultors (Maresme). Oriol Artigas
Celler Gutina (Alt Empordà). Bàrbara i Joan Carles
Carriel dels Vilars (Alt Empordà). Carles Alonso
Celler Escoda Sanaüja (Conca de Barberà). Joan Ramon Escoda
Laureano Serres Montagut (Tera Alta). Laureano
L’inexistent debat
/
RSS Feed
Fa unes dies em va arribar la noticia que al darrer ple de l’Ajuntament de Palafrugell algú havia proposat que es prohibís fumar a les platges. Després he sabut que es una proposta del govern que finalment sembla que tira endavant amb l’abstenció dels socialistes i dels comuns i es demanarà a la opinió pública que es defineixi.
Jo no entenc que s’hagi de donar tantes voltes a una cosa que semblaria que tothom veu tant clara. Es perillós per la gent? Doncs que es prohibeixi del tot, no només fumar sinó sobre tot fabricar tabac siguin qui siguin els propietaris de fabriques i negocis, o bé que es fes com a molts països d’Europa que es assequible només a uns preus astronòmics.
Una altra cosa es l’assumpte de deixar les burilles a la platja, que hauria d’estar prohibit i amb multes ben exagerades a qui ho fes clarament o d’amagat. Tot i així, ¿deixarien de llençar-les al carrer si els hi prohibeixen a les platges? Ho dubto.
Potser ho veig malament però em penso que en l’assumpte del fumar, de la fabricació de cigarrets igual que de la immundícia de les burilles que són milions les que es llencen a la sorra o al carrer cada any en tot el món i que trigaran lo que ni se sap a desfer-se i desaparèixer. Cometem entre tots un error, renunciar a que les solucions no es fonamentin mai o quasi mai en un debat públic perque la gent estigui informada i, a mé del que el convé, sàpiga i entengui el que convé a la comunitat i al mon sencer.
No hi ha debat, debat de debò, ni sobre fumar a la platja, la importància de l’educació o la salut públiques, o la independència, i ens passa el de sempre, parlem i parlem i defensem o critiquem però en general sabem molt poc mes enllà del que ens demana el cor, li interessa al nostre cos i benefia, o creiem que beneficia, a la nostra butxaca.
El debat ens aportaria coneixement i entre moltes altres coses podríem defensar amb més intensitat i raó polítiques socials tant arraconades. No valdria la pena, sabem com sabem i al menys això si que ho sabem, que un tant per cent creixent de la nostra població està en perill d’exclusió social i alguna quantitat, també creixent es mou ben a la vora del nivell de la pobresa? No dic que no sigui important lluitar per tenir les platges netes que s’arreglaria amb multes salvatges, ni estic en contra de les virgueries en qüestió de mobilitat sense les quals sembla que no puguem viure quan són poca cosa mes que la xocolata del lloro, però crec honestament que no haurien de passar al davant dels temes que són fonamentals per la justícia social.
Begur organiza la tercera edició del taller “Escriure sense por”
L’escriptor local i llicenciat en filosofia Miquel Martín Serra impartirà a Begur una tercera edició –la primera d’aquest any 2020- d’“Escriure sense por”, el taller pràctic dirigit a majors de 16 anys que té com a objectiu oferir als seus participants eines i claus per a elaborar i millorar un text i evitar les errades més comunes.
La formació, que constarà d’un total de sis sessions de dues hores cadascuna, es durà a terme cada dimecres de 17 h a 19 h a l’Escola Doctor Arruga. El seu inici és previst per al 29 d’abril, i per a poder participar-hi cal inscriure’s prèviament, abans del 24 d’abril, a l’Ajuntament de Begur. El taller té un preu de 48€ per alumne i el nombre mínim d’usuaris per poder realitzar el curs és d’un total de vuit.
Qui és Miquel Martín Serra?
Miquel Martín ha exercit com a professor de català i anglès. Es va iniciar en el món de la literatura al 1994 en guanyar el Premi Joan Fuster per a joves autors, al qual van seguir, entre d’altres, els premis Solstici, Manuel de Pedrolo, Romà Comamala o el Recvll. Entre les seves obres trobem el recull de contes “Hi ha amors que maten” i les novel·les “L’estratègia de la gallina”, “Cabells de medusa”, “Dictadors de butxaca”, “El riu encès” o Llegendes de nit”.
És un gran divulgador de l’obra del poeta Joan Vinyoli, que va passar molts estius a Begur. A més, s’ha convertit en l’escriptor de capçalera de la Biblioteca de Palafrugell, on també ha impartit tallers d’escriptura creativa i dinamitzat el Club de Lectura.
Els cellers DO Empordà, els primers a Espanya en utilitzar la carinyena blanca
La carinyena blanca, una nova varietat de raïm, serà utilitzada per primera vegada a Espanya als cellers de la DO Empordà. Així doncs, es podran comercialitzar a partir de la següent verema.
Així ho ha publicat la resolució del Boletín Oficial del Estado que portava anys de reivinicacions i gestions, ja que d’entrada no va ser incorporada quan es va crear la denominació (l’any 1975). El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà ha posat en marxa un pla per potenciar-ne el seu ús, ja que fins ara només l’havien fet servir alguns cellers de manera experimental, i crear un distintiu per identificar els vins que s’han elaborat amb la carinyena blanca. També, els tècnics de la denominació han fet un estudi sobre la concentració d’aquesta varietat, deduïnt que n’hi ha 19 hectàrees i que principalment són al Coll de Banyls, a la Serra de l’Albera (Alt Empordà). Es tracta de vinyes centenàries i per tant, molts viticultors empordanesos tenen experiència en el seu maneig. A més, segons l’estudi que s’ha fet, una desena de cellers ja compten amb aquesta varietat al seu vinyar.
Es trobarien principalment a Espolla, Garriguella, Agullana, Sant Climent Sescebes i Masarac, i en canvi, pràcticament inexistent a la resta de territori català o espanyol. En aquest sentit, l’Empordà té varietats històriques, ja que també compta amb la garnatxa (lledoner): en destaca la negra, la blanca i la roja, però també hi ha la peluda. Amb la carinyena, l’Empordà té molta riquesa varietal ja que en un territori hi ha molt concentrada la producció de les varietats de lledoners i carinyenes. Arran d’això, les noves generacions de viticultors i enòlegs han fet propostes que busquen reflexar la zona amb els nous vins, potenciant les varietats tradicionals, com el lledoner, la carinyena, el macabeu o el moscatell.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.