Privat: La Generalitat treu a subhasta l’últim hotel dels Anlló a Sant Feliu de Guíxols i dos locals de l’herència intestada
Junts per Catalunya ha registrat al Parlament una proposta per instar la Generalitat a destinar íntegrament a Sant Feliu de Guíxols els prop de 3 milions d’euros obtinguts amb la subhasta dels immobles provinents de l’herència intestada dels germans Anlló, antics propietaris d’un gran patrimoni hoteler i comercial a la ciutat.
El grup denuncia que la degradació dels edificis dels Anlló durant anys ha perjudicat el desenvolupament econòmic, turístic i urbanístic de Sant Feliu, i considera que els recursos obtinguts haurien de compensar aquest impacte negatiu.
Segons Junts, aquesta demanda és coherent amb les pròpies declaracions del Govern de la Generalitat, que en una nota de premsa de desembre de 2024 va indicar que els diners procedents d’herències sense hereu s’haurien de destinar a finalitats socials, culturals i assistencials, preferentment en el municipi d’origen. Tot i això, la Generalitat no ha fet cap compromís escrit i assenyala la Junta distribuïdora d’herències com a responsable final.
La proposta presentada per Junts planteja que els fons es destinin a projectes culturals, socials i d’habitatge d’ús social de Sant Feliu, com ara la reforma del Casino dels Nois, la rehabilitació de l’Asil Surís o la construcció d’habitatge públic. Segons el regidor Toni Carrión, només cal “voluntat política” per garantir que aquests diners reverteixin a la ciutat.
Junts considera que Sant Feliu de Guíxols no pot deixar escapar una oportunitat com aquesta, i insta el Parlament i l’Ajuntament a defensar que el llegat dels Anlló es quedi al municipi.
Palafrugell ha començat les obres de transformació de l’avinguda García Lorca, un dels principals accessos al nucli urbà. El projecte, amb un pressupost d’1,2 milions d’euros, està finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation, dins del Programa d’ajuts a la rehabilitació a nivell de barri.
Les obres suposaran la reurbanització completa d’un àmbit de més de 5.000 metres quadrats, des de la rotonda de l’avinguda Josep Vergés i Matas fins a l’avinguda Pompeu Fabra. El projecte inclou voreres més amples i accessibles, zones enjardinades, nova rotonda a Sagunt amb Bruguerol, i la renovació de paviments, enllumenat i serveis soterrats.
El nou enllumenat LED amb regulació nocturna reduirà la contaminació lumínica i millorarà el confort visual. A més, es plantaran nous arbres i plantes resistents amb sistema de reg automàtic temporal. Aquesta actuació complementa la rehabilitació energètica dels habitatges dels pisos Sant Martí.
Les obres, amb una durada prevista de sis mesos, comportaran afectacions al trànsit. Es mantindrà el pas en sentit nord, excepte quan les obres ho impedeixin. En sentit sud, el trànsit es desviarà pels carrers Sagunt, Camp d’en Prats i Barris i Buxó. També s’habilitarà un aparcament alternatiu al carrer Camí dels Plans, i es tancarà l’aparcament de l’avinguda, on hi ha un punt de càrrega per a vehicles elèctrics.
L’Ajuntament remarca que aquest projecte representa una millora important per al barri dels pisos Sant Martí i per al conjunt de Palafrugell, i és un exemple de col·laboració entre administracions per impulsar una transformació urbana sostenible, segura i centrada en la qualitat de vida.
Joan Arenyes i Mariola Dinarès a Taronja Matí de Taronja ràdio Girona
“Taronja matí”, el nou ràdioxou de Taronja Ràdio Girona, arriba aquest dilluns amb la voluntat de convertir-se en la veu de les comarques gironines. El programa, conduït per Joan Arenyes i Mariola Dinarès, s’emetrà de dilluns a divendres, de 9 a 11 del matí, i es podrà escoltar a través del 94,4fm i del web taronjaradio.cat.
El nou espai combina informació de proximitat, converses relaxades i música, amb un ritme distès i natural, i pensat per acompanyar el matí dels oients. “Taronja matí” vol informar i entretenir sense presses ni alarmismes, oferint contingut útil, actual i proper. L’actualitat de les comarques de Girona es combinarà amb col·laboradors
El programa aposta per una ràdio amb veu pròpia, amb espais per a la participació del públic. Joan Arenyes aporta el seu sentit de l’humor, la seva ironia i una manera d’explicar les coses que converteix cada conversa en un moment compartit. Mariola Dinarès hi suma la seva visió tecnològica i l’experiència en comunicació digital, donant al programa una dimensió multiplataforma i participativa.
A més, la música juga un paper destacat: cada secció es combina amb una selecció musical acurada que acompanya el to del programa i reforça la seva essència propera i positiva. Amb aquest nou espai, Taronja Ràdio Girona vol oferir una proposta de matins fresca, informada i amb accent gironí.
Sobre Taronja Ràdio Girona
Taronja Ràdio Girona és una emissora nascuda el 2024 amb la voluntat de ser un mitjà de proximitat per a les comarques gironines. Amb seu a Girona i emetent pel 94.4 FM i per taronjaradio.cat, aposta per una ràdio moderna, oberta i arrelada al territori, amb un model que combina la immediatesa de la ràdio tradicional amb la força dels formats digitals.
L’emissora vol ser un punt de trobada per al talent, la cultura i les històries de la regió, amb una programació que connecta el públic local i els nous creadors. Com explicava el seu director, el projecte neix amb la voluntat “d’ampliar l’espai de comunicació local amb una mirada contemporània i optimista”.
Joan Arenyes
Joan Arenyes és comunicador i programador musical amb una trajectòria de més de trenta anys a la ràdio. És el creador de “El matí i la mare que el va parir” de Ràdio Flaixbac. Ha col·laborat a Rac 1 i Catalunya Ràdio i des de fa 20 anys presenta i dirigeix el programa de música en català de Ràdio 4 “Catalunya Exprés”. És conegut pel seu to desenfadat, el seu sentit de l’humor i la seva capacitat per fer que la ràdio soni propera, viva i natural. A “Taronja matí” hi aporta el seu esperit obert i la seva manera de fer complicitats amb l’audiència, demostrant que la informació pot anar de bracet amb el somriure.
Mariola Dinarès i Quera
Mariola Dinarès és periodista i productora de continguts especialitzada en tecnologia. Durant més d’una dècada ha dirigit i presentat el programa Popap a Catalunya Ràdio que ara és un pòdcast, consolidant-se com una de les veus més innovadores del panorama radiofònic català. Aquest any 2025 ha rebut el Premi divulgació i comunicació a la Nit de les Telecomunicacions.
A “Taronja matí”, Dinarès trasllada aquesta experiència per ajudar els oients a comprendre i aprofitar la tecnologia en el seu dia a dia. Defensora d’una ràdio participativa i oberta, combina rigor i espontaneïtat, contribuint a fer del nou programa un espai modern i connectat amb la realitat de Girona i el seu entorn.
En una entrevista al programa De cap a cap, la coach i formadora Neus Collado ha compartit la seva visió del coaching empresarial com una eina útil, pràctica i transformadora per a professionals, líders i emprenedors.
Fa uns anys, parlar de coaching podia despertar recels o incomprensió. Ara, però, segons Collado, “s’ha generat més consciència sobre la seva utilitat, perquè funciona”. I ho diu des de l’experiència: ella mateixa va descobrir el coaching com a emprenedora, i en veure’n el potencial, va decidir compartir-lo amb altres persones.
Collado defensa una mirada humana del món professional. “Les empreses estan formades per persones”, recorda. Per això, la clau és connectar amb les fortaleses, valors i propòsit personal per projectar-ho a la feina o als projectes propis.
Una de les primeres barreres que treballa amb els seus clients és la por al fracàs. Planteja el concepte de “fracàs premeditat”: fer a propòsit alguna acció que pot no sortir bé, per entrenar la tolerància al rebuig i reduir el bloqueig. “Cal resignificar què vol dir fracassar: no és fallar, és aprendre.”
Entre les estratègies que utilitza hi ha:
Micropassos: planificar no a cinc anys vista, sinó els pròxims cinc dies. L’objectiu és clar: “És l’acció la que genera claredat, no la planificació.”
Mapes mentals: una tècnica senzilla per ordenar idees, prioritzar i crear un pla d’acció concret.
Connexió amb el propòsit: preguntar-se si, encara que no arribés mai el reconeixement extern, es continuaria fent aquell projecte.
Collado convida a reflexionar no només sobre el cost de començar un projecte, sinó sobre el cost de no fer-ho. “Quant val la teva experiència vital dedicada a una cosa que no t’apassiona?”, es pregunta.
Rebutja la idea que emprendre signifiqui deixar-ho tot de cop. Defensa una transició suau, planificada i conscient, especialment per a qui ja treballa en una empresa i vol fer un canvi progressiu.
A la pregunta del dia, Collado respon que li provoca vergonya aliena veure persones amb molt poder de transformació que no el posen al servei del seu entusiasme. “Fa pena pensar en tot el que es deixa de fer per desconnexió o desencaix.”
La seva visió pràctica, empàtica i arrelada en l’experiència pròpia fa que sigui una veu a tenir molt present en el món de l’acompanyament empresarial i personal.
Benvolguts oients de Ràdio Capital es parla molt de gestionar el bosc, però sobretot i, moltes vegades o quasi sempre, només se’n parla. No es va gaire més enllà. Com en tantes altres coses.
Sembla que aquest any tampoc no serà un gran any de bolets, però, si ho acaba essent o, si pel que sigui, van a les Gavarres o onsevulla que vagin a caçar-ne o a passejar pel bosc, fixin-se, si us plau, en quants boscos veuen que estan treballant o que són nets. I recordin que abans anar al bosc volia dir generalment anar al bosc, no només passar per un camí envoltat de bosc als dos costats, i , per tant, amb alzines, roures, pins, argelagues, bruc, estepes i totes les altres plantes que se’ls acudeixi.
Avui, molta gent parla de la necessitat de gestionar el bosc, perquè avui les coses ja no es fan ni es resolen ni s’aborden ni s’expliquen ni es netegen ni es treballen: en fem prou dient de tot que es gestionen. O que s’hauria de gestionar. Així, en impersonal, perquè nosaltres, per descomptat, no hi tenim mai res a veure.
Doncs bé. Ja em diran quants boscos troben nets o una mica treballats allà on sigui que vagin.
Explico això perquè ara fa quinze dies, una vintena llarga de persones vam anar un dematí a can Maruny de Sant Pol per saber i poder veure tot el que havien estat fent durant un parell d’anys llargs al Clos Maruny, un bosc situat entre Sant Pol i Santa Llúcia de l’Arboç, un dels llocs potser més mal coneguts de les Gavarres. Entre altres, havien organitzat l’acteel col·lectiu Eixarcolant,Sambucus i la Universitat de Barcelona, però la feina l’havia fet sobretot la Fundació Emys de Riudarenes, que depèn de la Xarxa de Conservació de la Natura de Catalunya. I tot això gràcies a la família Ullastres, propietaris del Clos Maruny i una de les poques famílies, juntament amb els propietaris actuals de can Pugnau de Santa Llúcia, que s’han esforçat perquè es treballi el bosc d’aquesta banda de les Gavarres.
El cas és que, durant un parell d’anys, a can Maruny de Sant Pol s’han esforçat a mantenir un bon hàbitat a la catorzena llarga d’hectàrees de l’alzinar del Clos Maruny. S’hi ha explorat l’aprofitament de l’arboç com a fruit forestal d’interès culinari. A 13 parcel·les d’altres punts de Catalunya s’han explorat les possibilitats d’aprofitar l’aranyó, la pinya verda, l’aglà o la gavarrera. Al Clos Maruny, l’arboç. I, si bé també és cert que les pluges d’aquest any hi han ajudat, el canvi entre aquesta tardor i la tardor passada ha estat espectacular. Als arboços hi havia moltes i moltes cireres.
Però encara va ser més espectacular poder caminar tranquil·lament, com aquell que fa un passeig, per entre els roures, alzines, pins, brucs i naturalment arboços. No. No veuran gaires boscos així a les Gavarres. Perquè, si no aconseguim que sigui unamica rendibles treballar-hi, els boscos continuaran estant massa bruts i, amb mala sort,acabaran essent una ruïna de fusta cremada. Tal com han fet al Clos Maruny, doncs, hauríem de començar a posar el fil a l’agulla.O, si hovolen, anar més enllà de dir que convé que els boscos es gestionin.
Privat: Begur exigeix a Endesa “solucions urgents” per constants talls de llum
L’Ajuntament de Begur continua avançant en el procés de redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i ha organitzat una caminada participativa pels espais del litoral. L’activitat tindrà lloc el dissabte 29 de novembre de 2025, a partir de les 10 del matí, amb punt de trobada al pàrquing d’Aiguablava.
Durant el recorregut, que durarà aproximadament tres hores, els participants podran debatre sobre la realitat urbanística i paisatgística del litoral, reflexionar sobre la sostenibilitat del turisme de platja i proposar formes de millorar la integració dels espais costaners en el patrimoni natural i cultural de Begur.
Les aportacions recollides serviran de base per definir els criteris del nou planejament urbanístic, amb l’objectiu de promoure un creixement més equilibrat i respectuós amb l’entorn. L’alcaldessa, Maite Selva, ha remarcat que el nou POUM ha de ser una eina útil per al futur del municipi, construïda amb la participació activa de la ciutadania.
Per poder participar-hi cal inscriure’s prèviament a través del formulari. L’Ajuntament recomana portar calçat còmode i tenir ganes de col·laborar.
