El disc de La Marató de 3Cat 2025 reunirà Els Catarres, Blaumut, La Ludwig Band o Alfred Garcia

Per
Primera Fila
-
el-disc-de-la-marato-de-3cat-2025-reunira-els-catarres,-blaumut,-la-ludwig-band-o-alfred-garcia
El disc de La Marató de 3Cat 2025 reunirà Els Catarres, Blaumut, La Ludwig Band o Alfred Garcia

El disc solidari de La Marató de 3Cat torna aquest 2025 amb una nova edició que posa el focus en la lluita contra el càncer, una malaltia que afecta una de cada dues persones al llarg de la vida. Amb el lema “La música, la veu dels silencis”, el projecte uneix grans noms de l’escena musical catalana i estatal amb l’objectiu d’acompanyar, emocionar i donar esperança.

La Marató tindrà lloc el 14 de desembre, mentre que el disc es podrà adquirir el proper 30 de novembre.

Una banda sonora d’esperança

Com ja és tradició, el disc, dirigit per Àngel Lacalle, combina versions en català de clàssics internacionals amb cançons pròpies reinterpretades per artistes d’estils molt diversos. Aquest any hi participen veus tan reconegudes com Antonio Orozco, Mala Rodríguez, Manolo García, Pablo Alborán, Ana Torroja, Gigi Ros o Dyango, al costat de representants de la nova escena catalana com Samuraï, Blaumut, En Tol Sarmiento, Al·lèrgiques al Pol·len, David Ros o Els Catarres.

El disc vol ser, segons les paraules del director de la Fundació La Marató, Lluís Bernabé, “una abraçada col·lectiva a totes les persones que conviuen amb la malaltia, i un recordatori que la solidaritat pot transformar-se en esperança”.

Tracklist complet del disc de La Marató 2025

  1. ‘Et juro que no hi ha un segon en què no pensi en tu’ – Antonio Orozco i La Cobla de Cobles de Catalunya
    Adaptació del tema original ‘Te juro que no hay un segundo que no piense en ti’ d’Antonio Orozco.

  2. ‘Ets amb mi’ – Monica Green, Kelly Isaiah i Vocal Groove
    Versió del clàssic ‘Stand by me’ de Ben E. King.

  3. ‘Qui mana?’ – Mala Rodríguez
    Adaptació al català del seu tema ‘Quien manda’.

  4. ‘La teva fredor’ – Manolo García
    Versió del mític ‘Tu frialdad’ del grup sevillà Triana.

  5. ‘Resistiré’ – Gigi Ros
    Revisió del clàssic de Dúo Dinámico, convertit en himne de superació.

  6. ‘Actitud’ – En Tol Sarmiento
    Adaptació de l’èxit de Buhos publicat el 2024.

  7. ‘Els meus 36’ – Pablo Alborán
    Versió catalana del seu tema ‘Mis 36’.

  8. ‘Sort de tu’ – Samuraï
    Relectura de la cançó d’Oques Grasses inclosa a l’àlbum “Fruit del deliri” (2024).

  9. ‘No seràs el meu heroi’ – Blaumut
    Adaptació de ‘Hero’ de Family of the Year, popularitzada a la pel·lícula Boyhood.

  10. ‘Visc per lluitar’ – Begoña Alberdi
    Adaptació de l’‘Adagio d’Albinoni’, amb un sentit homenatge a la superació.

  11. ‘El sol a la cara’ – La Ludwig Band i Mercè Martínez
    Versió en català de ‘Walking on sunshine’ de Katrina & The Waves.

  12. ‘Si escoltes el cor’ – Mia Lardner i Henry Semler
    Adaptació de ‘Listen to your heart’ del duo suec Roxette.

  13. ‘Sweet Caroline’ – Els Catarres
    Revisió de l’emblemàtic èxit de Neil Diamond.

  14. ‘Els teus ulls’ – Ana Torroja
    Versió del tema original d’Alfred García, ‘Els teus ulls’.

  15. ‘Per tu respiro’ – Al·lèrgiques al Pol·len
    Adaptació de ‘Breathless’ del grup irlandès The Corrs.

  16. ‘El primer sol’ – Alfred García i el Cor del Gran Teatre del Liceu
    Interpretació de l’ària ‘Nessun dorma’ de Giacomo Puccini.

  17. ‘Sentir l’eternitat’ – Gisela
    Versió del tema ‘One moment in time’ de Whitney Houston.

  18. ‘El karma d’una vida’ – Timø
    Adaptació en català del seu propi èxit ‘Karma’.

  19. ‘La mare’ – Dyango i El Pot Petit
    Nova versió del clàssic del mateix Dyango, ara compartit amb el grup infantil.

  20. ‘Tu vas lluitar’ – David Ros
    Adaptació d’‘Impossible’ de James Arthur, tancant el disc amb un missatge de lluita i fe.

L’entrada El disc de La Marató de 3Cat 2025 reunirà Els Catarres, Blaumut, La Ludwig Band o Alfred Garcia ha aparegut primer a Primera Fila.

Palafrugell activa una inversió de més de 12 milions d’euros per transformar el municipi

Per
Redacció
-

L’Ajuntament de Palafrugell està executant una de les inversions urbanes més grans de la seva història, amb més de 12 milions i mig d’euros destinats a millorar carrers, serveis i equipaments. En total, hi ha una quinzena d’obres en marxa, una desena acabades recentment i una altra desena en fase de redacció o licitació.

L’alcaldessa Laura Millán ha destacat que aquesta inversió respon a una “planificació rigorosa” i a l’objectiu de fer de Palafrugell “un municipi més amable, segur i amb millor qualitat urbana”.

Entre les actuacions destacades hi ha la construcció de la nova nau de residus al carrer Metal·lúrgia, amb 1.300 metres quadrats i serveis moderns per al personal de neteja. Està valorada en 1,5 milions d’euros i s’espera tenir-la acabada abans de l’estiu.

També avança la reforma del camp del Gregal, amb nous vestidors i millores a les instal·lacions, per un milió d’euros, prevista per a principis del 2026. S’hi suma la fase 3 de l’Avinguda d’Espanya, i un nou aparcament a la plaça Floreal, amb un pressupost d’uns 500.000 euros.

Els fons europeus Next Generation han fet possible la millora de l’Avinguda Garcia Lorca i els pisos Sant Martí, amb una subvenció de més de 5 milions d’euros per rehabilitar habitatges i transformar l’espai urbà.

Una altra actuació clau és la renovació de la canonada principal d’aigua, amb gairebé un milió d’euros invertits. Aquesta nova xarxa de fosa dúctil evitarà fuites i millorarà el subministrament, amb un estalvi previst de 26.000 metres cúbics anuals.

També són destacables projectes com la restauració del camí de ronda entre Tamariu i Cala Pedrosa, la millora del passeig Francesc de Blanes a Llafranc, i l’ampliació dels horts comunitaris de les Arenes.

Entre les obres ja finalitzades hi ha la reforma de la Biblioteca Municipal, la millora de les Torretes, la substitució de la tanca del pavelló d’hoquei, la coberta del Mercat de la Carn i la renovació de l’enllumenat del centre comercial.

Amb aquest desplegament d’actuacions, Palafrugell consolida una transformació urbana sense precedents que aposta per la modernització, la sostenibilitat i la qualitat de vida als barris.

Agricultura rep l’autorització de la Comissió Europea per vacunar de la dermatosi nodular a 22 comarques de Catalunya

Per
ACN
-
privat:-comenca-la-vacunacio-contra-la-dermatosi-nodular-contagiosa-a-les-granges-de-l’alt-emporda
Privat: Comença la vacunació contra la Dermatosi Nodular Contagiosa a les granges de l’Alt Empordà

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha rebut el vistiplau de la Comissió Europea per vacunar de la dermatosi nodular contagiosa (DNC) a 22 comarques de Catalunya. Així ho ha dit la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Altisent, després de la reunió de treball del comitè científic, celebrada aquest dimarts. Això vol dir, segons ha explicat Altisent, que s’immunitzen els animals “tot i que no hi hagi focus” i això comporta que les “zones delimitades” passin a ser tres. La directora general ha afirmat que se seguiran aplicant buidatges sanitaris sempre que hi hagi “una circulació elevada” del virus. En aquest sentit, ha qualificat de “bona notícia” que des del 24 d’octubre no s’hagi detectat cap nou cas.

Altisent ha explicat que aquesta nova àrea de vacunació és la zona 1 i concentra comarques de la Catalunya Central, els Pirineus, l’Aran i parts de les de Barcelona, Penedès i Lleida. En total es calcula que s’actuarà sobre un cens d’uns 370.000 animals. Concretament, les 22 comarques on punxaran el bestiar són la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, el Solsonès,el Pla d’Urgell, la Segarra, el Bages, el Moianès, l’Anoia, el Vallès Occidental, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf.

La responsable del departament ha recalcat que el nou pla s’ha basat en “els criteris que han determinat el grup d’experts”. En aquest sentit, ha apuntat, entre altres mesures, a cinc quilòmetres al voltant de la planta de destrucció de cadàvers de SECANIM, a Térmens (Noguera), i al voltant dels escorxadors de boví.

La directora general d’Agricultura i Ramaderia ha assenyalat que amb l’aprovació de la Comissió Europea, Catalunya passa a tenir “tres zones delimitades” de la malaltia. La primera és la de “restricció, que afecta a 13 municipis”, on es van detectar brots, ja siguin tant de localitats catalanes com franceses. La segona és aquesta zona 1 de vacunació que s’estén a 22 comarques, on des de divendres s’està immunitzant. I la tercera és la “de perivacunació”, és a dir, es fa “vigilància activa per veure si avança o no el virus”.

Situació actual

Alisent ha dit que actualment “no hi ha cap focus positiu” i que des del 24 d’octubre no n’han aparegut, cosa que suposa una “bona notícia”. Ha concretat que els dos nuclis catalans, Castelló d’Empúries (Alt Empordà) i Cassà de la Selva, “s’avança” perquè del 79% de vaccí administrat s’arribi al 100%. Per una altra part, ha recordat que es va haver de restringir una part de la Cerdanya i l’Alt Urgell per dos focus a França.

La setmana passada van arribar 100.000 dosis i s’espera que al llarg d’aquesta n’arribin unes 200.000 per seguir immunitzat els animals.

Indemnitzacions als ramaders

La directora general d’Agricultura i Ramadera també ha informat que entre avui i demà s’enviarà al Ministeri Agricultura, Pesca i Alimentació “els barems justos” d’indemnitzacions per als ramaders que han hagut de sacrificar vaques. Altisent ha recordat que “mentre no arriben” aquests diners des del departament s’impulsaran uns crèdits, a interès zero, amb l’Institut Català de Finances (ICF), perquè disposin de liquiditat en aquesta espera. Una iniciativa que confia estigui a disposició entre finals d’aquesta setmana o la vinent. Per una altra part, la responsable ha garantit que les indemnitzacions “han d’haver-es cobrat” en un termini de tres mesos.

Èlia Bantí: «Volem que la Festa Major sigui un punt de trobada per a tot el poble»

Per
Joan Coll Bagur
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Èlia Bantí: "Volem que la Festa Major sigui un punt de trobada per a tot el poble"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa Supermatí, l’alcaldessa de Jafre, Èlia Bantí, ha detallat el programa d’actes de la Festa Major, que tindrà lloc aquest cap de setmana en honor a Sant Martí. El municipi, malgrat la seva mida petita, ha preparat una agenda plena d’activitats per a totes les edats.

Una de les principals novetats és la creació del Premi al Jafrenc de l’Any, que s’entregarà divendres durant un sopar popular solidari. Aquest sopar, organitzat per l’entitat Nova Jafrenca, recollirà fons per a la lluita contra el càncer. La persona premiada —encara no revelada— farà també el pregó d’inici de festa. “És una proposta que no s’havia fet mai i ens fa molta il·lusió poder-la celebrar”, ha afirmat Bantí.

El dissabte començarà amb un vermut cultural i la presentació del llibre 100 motius per estimar la sardana, que donarà pas a una tarda amb partit de futbol, inflables i una nit jove organitzada pels mateixos joves del poble. “Nosaltres recolzem totes aquestes iniciatives”, ha destacat l’alcaldessa.

Diumenge serà el dia més tradicional, amb l’ofici solemne acompanyat per la Cobla Ciutat de Girona, un concert posterior i una audició de sardanes per cloure la festa. “Sorprenentment, l’acte de sardanes sol omplir el local social de gom a gom”, ha explicat.

La majoria d’actes es faran al local social, la pista poliesportiva i el camp de futbol, espais que concentren l’activitat del municipi. Malgrat que dies enrere es preveia pluja, des de l’Ajuntament esperen “un estiuet de Sant Martí” per poder celebrar sense entrebancs.

La comissió de festes ha estat clau en l’organització, i l’Ajuntament ha donat suport logístic i institucional. “Volem que la Festa Major sigui un punt de trobada per a tot el poble”, ha conclòs l’alcaldessa.

Els actes estan disponibles al web de l’Ajuntament i també a les xarxes socials, especialment Instagram, on la comissió de festes comparteix totes les novetats.

Palamós edita una nova versió dels estudis sobre l’agregació amb Sant Joan coincidint amb la consulta sobre el topònim

Per
Redacció
-
privat:-l’ajuntament-posa-a-disposicio-de-la-ciutadania-una-nova-edicio-dels-estudis-sobre-els-origens-de-palamos-i-sant-joan
Privat: L’Ajuntament posa a disposició de la ciutadania una nova edició dels estudis sobre els orígens de Palamós i Sant Joan

L’Ajuntament de Palamós ha posat a disposició de la ciutadania una nova edició dels estudis que expliquen el procés històric d’agregació entre Palamós i Sant Joan. Aquesta publicació coincideix amb la consulta popular del 23 de novembre, en què es preguntarà si el nom oficial del municipi ha d’incloure també el de Sant Joan.

Els estudis van ser presentats l’any passat i analitzen els orígens dels dos nuclis i la seva annexió l’any 1942, després de més d’un segle com a municipis separats. Els autors són el doctor en història Elvis Mallorquí i el doctor en medi ambient David Pavón, amb introducció i coordinació del Dr. Joaquim Nadal i Farreras.

Els llibres es poden comprar per 20 euros al Museu de la Pesca o consultar en línia de manera gratuïta al web de l’Ajuntament. La iniciativa va sorgir d’una petició de l’Associació de Veïns de Sant Joan i ha estat coordinada per l’Àrea de Patrimoni.

Paral·lelament, l’Àrea de Participació Ciutadana ha distribuït 11.000 fulletons informatius sobre la consulta, disponibles també al Mercat Municipal i a les escoles del municipi.

La consulta popular es farà el 23 de novembre, de 9 del matí a 8 del vespre, amb dues seus habilitades: la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou i l’Aula d’Aprenentatge del carrer de la Riera. També es podrà votar de manera anticipada del 17 al 21 de novembre a la biblioteca.

La pregunta serà: “Vols que el topònim del municipi de Palamós incorpori el nom de Sant Joan passant a denominar-se ‘Palamós i Sant Joan’?”

L’objectiu és recollir l’opinió de la ciutadania sobre una possible modificació del nom oficial del municipi i conèixer millor la història compartida dels dos nuclis que el formen.

L’atur creix un 2,29% a l’octubre a les comarques gironines i es perden gairebé 8.000 llocs de treball

Per
ACN
-
privat:-ordenanca-d’ocupacio-de-la-via-publica-pels-establiments-comercials-i-de-serveis
Privat: Ordenança d’Ocupació de la via pública pels establiments comercials i de serveis

Allò que ja s’anticipava tant a l’agost com al setembre, durant l’octubre s’ha fet evident. Com una roda que cíclicament es va repetint, la fi de la temporada alta impacta de ple damunt l’economia gironina. Perquè no tan sols augmenta l’atur, sinó que també es destrueix ocupació (sobretot, al sector serveis).

Segons les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, aquest octubre l’atur ha crescut un 2,29% a les comarques gironines. Percentualment, és l’increment més alt que s’ha registrat a tota Catalunya (on de mitjana, la desocupació ha pujat un 0,75%). A Barcelona, el mes es tanca amb un 0,39% més de desocupats; a Lleida, amb un 1,81%, i a Tarragona, amb un 1,50%.

Si el percentatge es trasllada en xifres, les comarques gironines han sumat 641 desocupats més a l’octubre. La gran majoria, al sector terciari (símptoma de la dependència que l’economia gironina té del turisme). Perquè nou de cada deu persones que s’han apuntat a llistes -en concret, 612- provenen de l’hostaleria, el comerç o bé han fet temporada en hotels i càmpings.

Si es passa la lupa per la resta de sectors, i ja a molta més distància, als serveis el segueixen l’agricultura (que aquest octubre suma 32 aturats més) i la indústria (que tanca el mes amb 8 desocupats més). Per contra, la construcció redueix aturats (en concret 49) i, per últim, hi ha 38 persones sense cap ocupació anterior que s’han apuntat a llistes.

Més de 28.500 aturats

En global, a les comarques gironines, aquest octubre s’han tornat a superar els 28.000 desocupats. En concret, a la demarcació ara hi ha 28.593 persones que busquen feina. Són, això sí, 1.681 menys que l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 5,55%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.016). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.170 desocupats), la construcció (2.369) i l’agricultura (610). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.428 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Més de la meitat dels aturats -en concret, el 57,04%- són dones (16.311). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 2.662 desocupats que tenen menys de 25 anys.

Més destrucció d’ocupació

En paral·lel a l’augment de l’atur, l’entrada en temporada baixa també porta aparellada la pèrdua de llocs de treball. I en aquest cas, les dades que ho reflecteixen són les d’afiliació a la Seguretat Social. Perquè com recull l’estadística del Ministeri d’Inclusió, durant aquest octubre a les comarques gironines s’han destruït 7.937 llocs de treball (que s’afegeixen als més de 14.300 que ja es van perdre al setembre).

En concret, a la demarcació, el mes d’octubre s’ha tancat amb 368.487 afiliats a la Seguretat Social). Són un 2,10% menys dels que hi havia a finals de setembre (quan la xifra va situar-se en 376.424)

En comparació amb l’octubre del 2024, però, encara s’està per sobre de les xifres que hi havia aleshores. Perquè llavors, a les comarques gironines, el mes es va tancar amb 360.867 afiliats a la Seguretat Social.

I en paral·lel a l’augment de l’atur i a la destrucció d’ocupació, aquest octubre també es tanca amb menys contractes signats. Al llarg del mes, a la demarcació se n’han rubricat 24.244 (dels quals 10.851 han estat indefinits). Això suposa un descens del 2,31% en comparació amb els que es van signar al setembre. En concret, aquest octubre se n’han signat 574 menys.

1...402403404...7.032Pàgina 403 de 7.032