Jordi Puig: «Oferim concerts en streaming amb l’artista actuant al poble»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Jordi Puig: "Oferim concerts en streaming amb l'artista actuant al poble"
Loading
/

Jordi Puig és el director de la discogràfica U98 Music, que acaben d’engegar una interessant iniciativa de retornar la música en directe als carrers i places del país.

Aquest divendres 1 el cantant de la Bisbal d’Empordà, Miquel Abras, serà el primer d’estrenar aquest nou format des de Celrà i el concert es podrà seguir en directe des de les xarxes socials de l’ajuntament de forma totalment gratuïta.

Puig destaca que és una manera per oferir música als municipis i perquè els ajuntaments segueixin oferint propostes culturals als seus veïns.

Ens ha parlat de l’equipament tècnic, de la feina que es donarà a molts professionals que s’havien quedat sense feina i una iniciativa que esperen poder continuar mantenint amb la resta d’artistes de la seva discogràfica.

Barcelona impulsa un concert des dels terrats de la ciutat amb una vintena d’actuacions

barcelona-impulsa-un-concert-des-dels-terrats-de-la-ciutat-amb-una-vintena-d’actuacions

Barcelona impulsa un concert homenatge als barcelonins i barcelonines que comptarà amb més d’una vintena d’actuacions i que es podrà seguir el proper dissabte 9 de maig a les 18.00h. a través de betevé i ensensortirem.barcelona.

La capacitat de Barcelona per encarar el futur amb optimisme és l’esperit que marcarà el concert ‘Barcelona, ens en sortirem’, un acte d’agraïment als barcelonins i barcelonines que s’han confinat durant les darreres setmanes i un missatge al món d’esperança i confiança en un moment complicat per molta gent.

Balcons i terrasses de la ciutat seran els escenaris d’un concert que comptarà amb més d’una vintena d’actuacions i que estarà presentat per Andreu Buenafuente i Clara Segura. El cartell està encapçalat per Joan Manel Serrat, Sílvia Pérez Cruz, Manolo Garcia, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Antonio Orozco, Amaia, Txarango, Els Catarres, Stay Homas, Sopa de cabra, Sidonie, El niño de la hipoteca, Dorian, Joan Dausà, Clara Peya, Lildami, Koers, Suu i Roba Estesa. A més, Coque Malla i Leiva, s’uniran al concert des de Madrid. ‘Barcelona: ens en sortirem’ es podrà veure el proper dia 9 de maig a les 18 h. a través de betevé i ensensortirem.barcelona i està produït per El Terrat (The Mediapro Studio) sota la direcció creativa de David Lillo i Enric Cambray i la realització d’Oriol Bosch.

Cada artista interpretarà un tema i el concert finalitzarà amb una actuació especial. El repertori dels artistes girarà al voltant de la superació, la cooperació i la força col·lectiva, en una mostra d’estima dels artistes cap a la ciutat.

‘Barcelona, ens en sortirem’ recorrerà la ciutat de Barcelona durant dues hores aproximadament. Un recorregut per la ciutat que es gravarà amb plans aeris a través dels quals veurem les places, els carrers buits, les avingudes desertes i el front marítim esperant als passejants. A través d’aquestes imatges aèries s’aniran enllaçant totes les actuacions.

En declaracions a Primera Fila, Andreu Buenafuente preguntat sobre la possibilitat de publicar alguna cançó col·lectiva entre tots els artistes ha explicat que sí que li agradaria que hi pogués haver alguna cosa així.

Per acabar també li hem preguntat a l’alcaldessa de Barcelona i el to simpàtic si la podríem escoltar cantant en alguna de les actuacions.

L’entrada Barcelona impulsa un concert des dels terrats de la ciutat amb una vintena d’actuacions ha aparegut primer a Primera Fila.

Tornar a la realitat

Rosa Regàs és escriptora. Va ser directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Des de que ha començat el confinament de gairebé tota la població, menys dels desobedients tan estúpidament orgullosos de ser-ho, he vist com el temps s’anava  ampliant , mentre llegia o em dutxava o treballava o m’entretenia mirant com dia a dia augmentaven aquells petits bonys de les branques de las figueres, s’obrien i molt molt a poc a poc a poc,  es convertien en minúscules fulles que amb lentitud desconeguda anaven creixent i omplint  l’arbre sencer fins a convertir-lo en una poderosa ombra.

Quan era molt jove i sempre fins ara, he desitjat que els dies tinguessin 48 hores  perque mai  aconseguia anar-me’n a dormir sense deixar fet tot el que volia i al final del dia ja estava sense energia. “Faria una siesta, pensava i tornaria a començar”. I ara  que em prenc tot el que faig amb molta mes calma i mes plaer, d’alguna manera es com si ho hagués aconseguit perque tinc la impressió  que me’n vaig a dormir amb moltes mes coses acabades. O també pot ser que ara ja no m’importi tant com abans, i no tinc pressa i neguit per fer deixar-ho tot acabat, i m’adono com a dintre meu i a fora també el temps s’allarga sense cap esforç. Però ell, el  temps, acostumat a manar i decidir  sempre pel seu compte aprofita per recordar-nos que la velocitat del seu pas per la terra es ell qui la dirigeix i encara que com un regal ens manté la calma de la plujosa primavera d’aquest any de confinament, només que girem el cap enrere per mirar el passat, no pas el  de l’Historia de Grècia o de la Revolució francesa sinó tot just aquest mes recent de les 7 setmanes de confinament que acabem de viure,  en un rampell imprevisible i contradictori  ens mostra lo molt més ràpid que les ha fet passar, talment  com si totes elles només fossin una de les 48 hores que amb la seva calma ens havia concedit.

Ara m’adono que volia compartir amb vosaltres totes les demés coses que la insòlita experiència del confinament del Coronavirus ens ha fet adonar-nos-‘en amb mes claretat, sobre nosaltres mateixos i sobre la realitat en que vivim. I perque no, també sobre la mandra, la por o la curiositat que ens fa tornar a una realitat que ara ja sabem segur que es fonamenta en una brutal injustícia per la Humanitat sencera, sobre tot pels mes febles.
Però com que ja m’he gastat l’espai, ara només em queda recomanar-vos de tot cor que busqueu i llegiu sobre aquest tema, La ventana, el magnífic article de l’escritora polaca guanyadora del Nobel 2019, Olga Tokarzuczuk.
(No he trobat la traducció catalana)

Sant Feliu posa en marxa el Guíxols Music at Home, una interpretació col·lectiva de Quan tot s’enlaira de Txarango

L’Escola de Música de Sant Feliu, en col·laboració amb l’Ajuntament posen en marxa el Guíxols Music at Home amb tots els músics del municipi que hi vulguin participar. Es tracta que facin una interpretació col·lectiva de Quan tot s’enlaira de Txarango per realitzar-ne després un “vídeo-collage”.

Luís Gonzàlez, el director de l’Escola de Música, ha estat organitzant l’estructura conjunta per donar-li coherència i cohesió. Per exemple, és cabdal que els intèrprets seguin la pista guia, o la cançó original, amb auriculars perquè els tempos de totes les filmacions quadrin amb els altres. A més, no s’ha d’afegir cap pistes de piano, baix o bateria perquè això podria saturar el so. En canvi, sí que es pot incorporar els instruments següents al projecte : veu, flauta, clarinet, saxòfon, trombó, violí, violoncel, viola, Ukelele, guitarra, percussió.

El termini per enviar les interpretacions és fins el 6 de maig; els vídeos s’han de gravar horitzontalment i tenir la durada de tota la peça. El resultat final es publicarà el cap de setmana del 8 de maig, coincidint amb la data dels últims dies de Guíxols Flors at Home.

Podeu enviar les vostres gravacions al WhatsApp 609 76 39 15 o al correu electrònic guixolscomunicació@gmail.com. Es recomana fer-ho amb aquest darrer mitjà que manté una millor qualitat.

Trobareu a continuació tot el material que es requereix per apuntar-se a la iniciativa:

Pista guia: És la peça interpretada amb piano. Es pot sentir de fons un metrònom que marca el ritme

Lletra: És important seguir-la escrupolosament

Melodia: partitura

Partitures per a instruments: No n’hi a per flauta, clarinet, saxòfon, trombó, violí.

Partitura del conjunt de la composició

La Generalitat avança en el pla de carreteres del Baix Ter

Turisme Sostenible

La Generalitat ha explicat aquest dimecres als alcaldes del Baix Ter la situació dels tràmits en el pla per renovar les carreteres del Baix Ter. En una reunió telemàtica s’ha informat que preveu per a aquesta primavera la licitació de la rehabilitació i millora del pont de Verges sobre el Ter (C-252), amb una inversió prevista de més de 4 MEUR.

A més, s’està fent l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental del nou pont que connecti els dos marges del Ter.

A més, la Generalitat també té en marxa la redacció dels projectes de condicionament de la GI-633 i la GI-634 entre Colomers i Verges, amb una inversió prevista de 8 milions d’euros, i de la GI-643 entre Gualta i Serra de Daró, amb un pressupost estimat de 8,5 milions.

També s’està redactant l’estudi informatiu específic per al tram situat entre les rotondes de Gualta i de Torroella de Montgrí. També està en redacció el projecte de millora de la GI-643 entre Serra de Daró i Parlavà, i «pròximament», segons el govern, s’impulsarà la redacció del projecte de condicionament de la GI-642 entre la Pera i Parlavà.

Per acabar, «estan en estudi les millores de seguretat que cal implantar a les travesseres de Colomers, Jafre, Verges, Ullà, Torroella de Montgrí, Rupià, Parlavà i Serra de Daró», afirma la Generalitat.

Santa Cristina declara 14 jaciments com a BCIL

privat:-protegits-14-jaciments-com-a-bcil

L’església paleocristiana o església Vella de Santa Cristina d’Aro, el poblat iber Plana Basarda i 12 jaciments megalítics han estat declarats com a béns cultural d’interès local (BCIL) del municipi. Així ho ha acordat el ple de l’Ajuntament cristinenc reunit dimarts a la tarda amb l’objectiu de garantir-ne la seva protecció i preservació en el futur. Però, al mateix temps, vol que el patrimoni arqueològic i arquitectònic serveixi per al desenvolupament turístic i econòmic i de dinamització del municipi. “Amb aquest grau de protecció, tindrem un més fàcil accés a finançament  pel que fa a les intervencions i adequacions dels jaciments”, ha recordat la regidora de Cultura, Tina Gorina. Fins ara, Santa Cristina comptava només amb 2 elements protegits a nivell català i amb la classificació màxima de béns culturals d’interès nacional (BCIN): la Cova d’en Daina i el castell de Solius.

L’acord municipal serà comunicat al departament de Cultura de la Generalitat perquè faci la inscripció dels 14 elements del patrimoni cristinenc al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Com també als propietaris dels terrenys, ja que a excepció de l’Església Vella, la resta d’elements es troben en finques privades. I, al mateix temps, a l’equip redactor del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) perquè els inscrigui en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Elements d’Interès Històric i Artístic. L’actual catàleg, que forma part del POUM aprovat el 2007, recull i protegeix 48 espais d’expectatives arqueològiques i 64 edificis o conjunts arquitectònics singulars.

cistacalongeL’aprovació  de la figura de protecció dels 14 elements ho ha aprovat el ple, com marca la legislació vigent. A més, ho ha fet acompanyat d’un informe tècnic, que ha estat encarregat a l’arqueòleg Xavier Niell. L’informe destaca l’església Vella, d’origen romà, que es va abandonar al segle XI per una de nova a 300 metres, que és l’actual. “Potser sense la seva existència, el poble de Santa Cristina no hagués existit mai”, recorda el redactor de l’informe. Plana Basarda és un poblat ibèric que va existir entre els anys 350 i 50 abans de Crist. Té una extensió de dues hectàrees i ocupa un dels primers contraforts de l’Ardenya, amb excel·lents vistes sobre la vall del Ridaura. El poblat tenia un costat feble, la qual cosa va comportar la construcció d’una muralla. Disposava d’un carrer central, una cisterna d’aigua i una trentena de sitges subterrànies per guardar gra. Amb la romanització, els ibers van deixar el poblat i es van ubicar a la plana.

Respecte als elements megalítics, ja siguin cistes, dolmens o menhirs, la majoria es troben a la zona de Romanyà de la Selva, convertint-se en un dels agrupaments megalítics més importants del massís de les Gavarres-Ardenya. En concret, els elements protegits són la cista de la Carretera de Calonge, la cista del Suro del Rei, la cista de la Finca d’en Güitó, la cista del Bosc d’en Roquet, la cista de can Jan, el dolmen del Mas Bousarenys, el dolmen de can Reparat, el dolmen de les Pedres Dretes d’en Lloveres, el menhir de la Murtra, el menhir de la Pedra Ramera, el menhir de can Llaurador i el menhir del Terme Gros.