Palafrugell encendrà els llums de Nadal el 28 de novembre amb un gran espectacle a plaça Nova

privat:-palafrugell-encendra-els-llums-de-nadal-el-28-de-novembre-amb-un-gran-espectacle-a-placa-nova
Privat: Palafrugell encendrà els llums de Nadal el 28 de novembre amb un gran espectacle a plaça Nova

Palafrugell donarà el tret de sortida a les festes de Nadal el pròxim divendres 28 de novembre amb una gran festa d’encesa de llums a plaça Nova. Aquest acte tan esperat comptarà amb un espectacle per a tota la família, que inclou la desfilada de la Comitiva de la Llum, música, animació de carrer, i l’encesa oficial dels llums des del balcó del Centre Fraternal. El moment culminant serà a les 19.00 h, amb la il·luminació de la plaça, i l’acte comptarà amb interpretació en llengua de signes, gràcies a la col·laboració de l’Associació Centre de Persones Sordes del Baix Empordà.

La festa no s’acabarà aquí, ja que, un cop encesos els llums, plaça Nova es convertirà en un espai de trobada per a tota la comunitat, amb una escudella popular preparada per l’alumnat i professorat de l’Institut Baix Empordà. Enguany, a més de l’escudella tradicional, els assistents també podran gaudir d’una sopa vegana oferida gràcies a la col·laboració de Pastes Gallo, que cedeix els brics de sopa de verdures per a l’esdeveniment. La ciutadania està convidada a portar el seu propi bol i cullera, tot i que també es posarà a disposició un servei de lloguer de vaixella al Teatre Municipal per un preu de 5 euros.

Aquesta activitat serà només el primer acte de la campanya de Nadal de Palafrugell, que enguany aglutinarà totes les activitats nadalenques del municipi en una única programació. L’agenda inclou esdeveniments com el Pinxo Aventura, els concerts de Nadal, la tradicional quina de Nadal organitzada pel Centre Fraternal, i la Cavalcada de Reis, que serà una de les més participatives de l’entorn. A més, la programació incorporarà activitats per a les escoles i llars d’infants, que es donaran a conèixer aviat.

Aquesta gran festa d’encesa de llums també compta amb la col·laboració de diverses entitats locals com la Comissió de Reis, la Colla Garnatxa, el Club Rítmica Palafrugell – Costa Brava, i el Centre Fraternal, que contribueixen a fer d’aquest esdeveniment un moment inoblidable per a tota la comunitat.

De “Carall Bernat” a “Cavall Bernat”: la història de la roca més icònica de Platja d’Aro

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
De “Carall Bernat” a “Cavall Bernat”: la història de la roca més icònica de Platja d’Aro
Loading
/

A Platja d’Aro, parlar del Cavall Bernat no és parlar d’una simple roca que neix entre la sorra de la Punta d’en Ramis. El Cavall Bernat és un tret distintiu del municipi, és una figura que s’utilitza com a símbol turístic del poble des de fa més de seixanta anys. Fins i tot es podria definir com una rara avis, ja que no hi ha cap llegenda o història popular que la tingui com a protagonista. 

Així doncs, per què una roca que no té cap mena de significat històric ni tradicional s’ha convertit en un element tan identificatiu de Platja d’Aro? A més, hi ha diversos Cavalls Bernats arreu dels països catalans, no és un fet exclusiu del poble baixempordanès: en podem trobar a Montserrat, a les Illes Medes, a Matadepera o fins i tot a Pollença. 

Originalment, i degut a la forma fàl·lica de la roca, de forma popular es coneixia com a “Carall Bernat”. Per tal d’evitar la connotació sexual d’un element cada cop més present a les imatges representatives de Platja d’Aro, es va canviar el nom a “Cavall Bernat”. L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, ho explica. 

A començaments de segle, durant la dècada dels anys 20, alguns fotògrafs catalans ja van mostrar el seu interès en el Cavall Bernat. Cada cop apareixia més la roca com a figura icònica de Platja d’Aro a àlbums i postals de l’època, però no va ser fins als anys 60 quan es va donar a conèixer internacionalment. 

El boom turístic d’aquella dècada va comportar campanyes publicitàries de zones costaneres, com és Platja d’Aro. De fet, les primeres promocions publicitàries incloïen la platja i, com a element central de la mateixa, el Cavall Bernat. La roca, que ja s’havia convertit en un símbol per als ciutadans de Platja d’Aro des de feia dècades, va esdevenir un element distintiu del municipi també per als forans. Són declaracions de Maurici Jiménez. 

Avui, en ple 2025, el Cavall Bernat continua com un dels elements més característics de Platja d’Aro i que forma part de l’ideari col·lectiu i de la simbologia del municipi. Per als ciutadans de Platja d’Aro, ja fa molts anys que el Cavall Bernat va deixar de ser una simple roca que neix del bell mig de la sorra. 

La Cia. Vero Cendoya fa residència a l’Espai Ter per preparar el seu nou espectacle inclusiu, que s’estrenarà al TNC

Aquesta setmana, l’Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí ha acollit la residència de la companyia Vero Cendoya, que prepara el seu nou espectacle titulat «Una brillant imperfecció (o mort d’un pianista)». El muntatge, que s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el gener de 2026, compta amb la particularitat de ser protagonitzat per actors i actrius amb diferents capacitats, fent visible la diversitat i abordant temes com la malaltia, la discapacitat i el dret a escollir la vida que volem viure.

L’espectacle, que combina teatre i dansa, està basat en el llibre Brilliant Imperfection de l’activista discapacitat i queer Eli Clare. La dramatúrgia de Vero Cendoya i Israel Solà explora la relació entre el cos, la identitat i la discapacitat, oferint una visió diferent sobre les qüestions de salut i vida que sovint queden invisibilitzades.

La residència de la companyia es va tancar amb un assaig obert al públic, on van assistir alumnes de primer i segon de batxillerat de l’Institut Montgrí i beneficiaris del programa Apropa Cultura. Aquest assaig va permetre a la comunitat local apropar-se al procés creatiu de l’espectacle i experimentar de primera mà la proposta artística de la companyia.

La Cia. Vero Cendoya, fundada el 2008, es caracteritza per la seva aposta per la inclusió de persones amb diverses capacitats en el món de l’art. Des de fa més de quinze anys, la coreògrafa Vero Cendoya i el seu equip treballen per visibilitzar la diversitat funcional als escenaris, utilitzant el teatre com a eina per transformar la mirada del públic i promoure una societat més inclusiva i respectuosa amb les persones amb (dis)capacitat.

Aquesta residència es suma als objectius de l’Espai Ter, que busca posicionar-se com un espai de suport a la creació artística, especialment per a creadors del territori. Una de les línies de treball de l’Auditori Espai Ter, inclosa en el Pla Director 2020-2025, és la de donar suport als projectes artístics locals amb potencial internacional. La residència també s’inscriu en les polítiques d’inclusió impulsades per l’equipament cultural, que continua fomentant la diversitat i la integració en el món de la cultura.

Oques Grasses exhaureixen el segon concert de l’Estadi Olímpic en pocs minuts

oques-grasses-exhaureixen-el-segon-concert-de-l’estadi-olimpic-en-pocs-minuts
Oques Grasses exhaureixen el segon concert de l’Estadi Olímpic en pocs minuts

Oques Grasses ho han tornat a fer i de nou han omplert un altre Estadi Olímpic en molt poc temps. Quan passaven 15 minuts de les 12 ja no quedaven pràcticament entrades pel concert del 9 d’octubre, mentre la cua virtual arribava a més de 170.000 persones connectades en aquell moment. Aquest cop en dinou minuts s’han exhaurit totes les entrades.

El final d’etapa d’Oques Grasses ha mobilitzat a moltes persones, recordant-nos moments viscuts en gires internacionals amb grups com Coldplay, Bruce Springsteen i recentment Bad Bunny.

Els que s’han quedat sense entrada només poden creuar els dits per veure si s’anuncia un tercer concert.

El grup explica que pensaran la manera de poder-se acomiadar de tothom i que “ens diran coses aviat”.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by OQUES GRASSES (@oquesgrasses)

L’entrada Oques Grasses exhaureixen el segon concert de l’Estadi Olímpic en pocs minuts ha aparegut primer a Primera Fila.

La Policia Local de Palamós engega una campanya solidària de Nadal per recollir aliments per a famílies desfavorides

privat:-la-policia-local-de-palamos-incorpora-dos-nous-cotxes-patrulla-al-seu-parc-mobil
Privat: La Policia Local de Palamós incorpora dos nous cotxes patrulla al seu parc mòbil

A partir de demà, 15 de novembre, la Policia Local de Palamós posa en marxa una campanya solidària de Nadal, amb l’objectiu de recollir aliments de primera necessitat per a les famílies més desafavorides del municipi. Aquesta iniciativa, sorgida directament dels mateixos agents del cos de policia, es durà a terme fins al 15 de desembre i s’alinea amb la recent campanya del “Gran Recapte”, tot i que a Palamós no es van assolir les xifres d’altres anys.

Durant aquest període, els ciutadans que vulguin col·laborar podran portar aliments bàsics com arròs, pasta, llegums, aliments en conserva (tonyina, sardines), oli, sucs, galetes i aliments infantils com potets o llet en pols. Les donacions es poden fer directament a la comissaria de la Policia Local de Palamós, situada al carrer Josep Joan, 37, a qualsevol hora del dia.

Tots els productes recollits seran classificats en caixes i es destinaran a l’Espai de Distribució d’Aliments d’Albert Castejón (EDAP), gestionat per Càritas Palamós, que els repartirà entre les famílies vulnerables del municipi. Els beneficiaris seran seleccionats segons criteris establerts prèviament pels tècnics de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Palamós.

Aquesta campanya de recollida d’aliments pretén cobrir les necessitats bàsiques de les famílies durant el període nadalenc, un temps en què moltes persones passen dificultats econòmiques. Les institucions públiques i les ONGs locals treballen conjuntament per oferir una atenció integral a les persones en situació de pobresa i exclusió social, consolidant serveis que no només proporcionen aliments, sinó també suport social i educatiu.

Per ajudar a difondre aquesta iniciativa, s’han creat cartells informatius i un vídeo que es difon a través de les xarxes socials municipals, on els mateixos agents de la Policia Local demanen la col·laboració ciutadana per ajudar les famílies més necessitades.

La pesca de la sípia manté la veda per segon any consecutiu per garantir la conservació de l’espècie

El Comitè de Cogestió del Pla de Gestió de la Sípia de les Badies de Pals i de Roses ha decidit mantenir, per segon any consecutiu, els períodes de veda biològica de la sípia a les badies de Pals i de Roses per garantir la conservació de l’espècie. La mesura, que afecta tant les arts menors com la pesca recreativa, estarà vigent durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2025, així com durant el mes de febrer de 2026.

La veda té com a objectiu reduir la pressió pesquera sobre els caladors més sensibles, on la sípia es reprodueix i creix. Durant la tardor, es protegeixen els exemplars juvenils, mentre que al febrer es conserva el moment de la posta de femelles ovades, segons els estudis científics. D’aquesta manera, es busca garantir la regeneració de l’espècie i la seva sostenibilitat a llarg termini.

Aquesta decisió es fonamenta en la ciència i en el seguiment realitzat per ICATMAR, que permet obtenir dades anuals per avaluar l’efectivitat de les mesures. Aquestes dades ajudaran a determinar si la veda millora la biomassa, la mida dels exemplars i la seva capacitat reproductiva, aspectes clau per garantir la conservació de la sípia.

A més de la veda, s’han implementat diverses accions informatives per sensibilitzar la població sobre la importància de preservar la sípia. Es distribuiran pòsters i fulletons divulgatius per difondre els detalls de la mesura i fomentar una pesca responsable i sostenible.

El model de cogestió que lidera aquest pla inclou diversos sectors, com el pesquer professional, el pesquer recreatiu, el sector científic, les entitats socials i l’Administració. Aquesta col·laboració continua sent essencial per garantir una explotació responsable dels recursos marins i la conservació dels ecosistemes marins de la Costa Brava.

La veda forma part d’un pla més ampli que va començar a aplicar-se el febrer de 2020 amb l’aprovació d’un Pla de Gestió de la Sípia per part del Comitè de Cogestió, creat arran de la demanda del sector pesquer per regular i protegir la pesca de la sípia a les aigües entre el cap de Begur i l’illa de la Maça d’Or.