La proposta de la Comissió Europea és que, el 2026, els pescadors puguin sortir a feinejar un total de nou dies. Per augmentar el topall, hauran d’adoptar més mesures per reduir l’impacte que la seva activitat deixa als ecosistemes marins. Fa un any, Brussel·les va marcar que podrien treballar 27 dies el 2025, però amb mesures de compensació s’ampliaria fins als 130 dies. Finalment, després de les reclamacions del sector, s’ha arribat a 143 dies.

Els dies 11 i 12 de desembre se celebrarà el Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea, on s’han de decidir les quotes permeses per a l’any vinent. El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha titllat la proposta de Brussel·les «d’indecent», «disbarat» i de «despropòsit de proporcions bíbliques».

Abad ha lamentat que fa cinc anys que apliquen mesures i que han fet grans inversions per adoptar-les, però creu cada vegada els posen més bastons a les rodes. «No sé quines mesures més es poden inventar, perquè ho hem fet tot: els tancaments, les portes, les malles… i el 2025 ja hem anat justos de dies, però si l’any vinent realment seran nou dies, és per plegar», ha admès.

De fet, Abad ha recalcat que a Catalunya s’han dut a terme diverses iniciatives amb l’assessorament dels científics de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). Per exemple, a Roses, els pescadors van acordar el tancament d’un calador molt productiu quan van començar a detectar que les captures eren minses. «I no hi hem anat més en 14 anys, vam ser un port pioner».

Així mateix, la flota d’arrossegament de Palamós i de Vilanova i la Geltrú van ser els primers a instal·lar portes voladores, que és un tipus d’aparellatge que té un impacte molt reduït en el fons marí. «Haurien d’aprofitar aquestes experiències, perquè Catalunya és capdavantera. En canvi, ens posen a tots al mateix sac», ha criticat.

És per aquest motiu que el pescador ha reclamat que, abans d’imposar-los més restriccions, s’analitzi científicament quins efectes han tingut les mesures que s’han aplicat fins ara. «Haurem de veure quines mesures proposen per ampliar els dies, però també faltarà que el sector les pugui assumir, perquè ja estem al límit, no tenim pulmó per fer més coses».

Sense relleu generacional

Un dels aspectes que més fa patir al pescador és que el sector està «desencisat» per la «desídia» de les administracions. «Comencem a estar cansats perquè fem moltes coses i no veiem retorn», ha assenyalat. A més, cada vegada hi ha menys professionals que es puguin guanyar la vida sortint a la mar.

«En ports com el de Roses, als anys 90, hi havia 42 embarcacions, però ara només en queden 18. Hi ha hagut una reducció de més del 50%, i pots extrapolar aquesta xifra a tota la costa mediterrània. Tots hem perdut la meitat de la flota», ha remarcat. En aquest sentit, el president de la Federació ha indicat que els científics i la Unió Europea al·leguen que s’han d’aplicar restriccions perquè hi ha menys peix, però Abad ho atribueix al descens en el nombre de pescadors.

De fet, el sector també pateix perquè, si es continua amb aquesta legislació, ningú s’hi voldrà dedicar. «Les administracions, la primera l’europea, s’omplen la boca del relleu generacional, però quin jove voleu que vingui al nostre sector? És que només reclamem el dret a anar a treballar, és tan senzill com això», ha exclamat.

Malgrat tot, Abad vol ser «prudent» i espera que el Ministeri d’Agricultura pugui fer canviar d’opinió la Comissió Europea. I és que per a que la seva activitat sigui viable, necessiten que els deixin feinejar 180 dies a l’any. «Tenim unes despeses fixes, són 12 mesos de seguretat social, de les assegurances, dels crèdits, les embarcacions… No podem continuar amb aquesta inseguretat», ha subratllat.

«És un disbarat»

Per la seva banda, el secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, ha considerat «un disbarat» la proposta europea per al 2026 i ha assegurat que el sector «no entendrà de cap manera» que només els permetin sortir a pescar nou dies a l’any. Domènech ha reiterat que demanen anar a la mar 180 dies a l’any i confia que aquesta primera proposta sigui part de l’estira-i-arronsa amb Brussel·les. «Ara, entrem en el joc de negociar», ha comentat.

El secretari de la Federació Territorial ha lamentat la manca d’informació pel que fa a les mesures de sostenibilitat proposades i ha asseverat que els pescadors ja no poden assumir més restriccions. «Enguany, hi va haver un increment importantíssim de la malla, es van pujar de 40 a 45, això és més d’un 12%, mentre que els de la gamba va ser del 40 al 50, un 25% d’increment, això és molt», ha recordat Domènech. Després d’aplicar aquestes mesures, espera que no s’ampliïn de cara el 2026. «No ens agradaven, però ja les tenim fetes, el que em fa por és que demanin mesures accessòries», ha dit.

D’altra banda, Domènech ha demanat que hi hagi una millor planificació per començar l’any sabent quants dies podran sortir a feinejar, ja que d’aquesta manera, el sector no patirà tanta incertesa. «Volem unes regles del joc que siguin entenedores i fàcils d’aplicar», ha reclamat. Tot i que cada embarcació té la seva situació, el secretari de la Federació Territorial ha assenyalat que n’hi haurà que hauran de plegar, si els retallen les jornades.»Amb tot el que hem fet, s’ha reduït l’esforç pesquer un 40 o 50%, a part de totes les zones de tancament, de les portes voladores, de l’increment de malles, què més s’ha de demanar al sector? Ho hem fet tot, tot el que ens han demanat i més», ha etzibat.

En aquest sentit, ha lamentat que les restriccions s’apliquin per a igual a tota la costa mediterrània. «El sector de pesca català ha fet un esforç molt més gran durant el temps respecte a altres zones i ens posen a tots dins el mateix sac», s’ha queixat. De fet, sosté que els ha perjudicat fer vedes durant les darreres dècades. «En lloc de ser valorat com un tema positiu, perquè hem reduït esforç, ha servit perquè ens assignin menys dies. No és just», ha tancat.