L’Audiència Nacional dona la raó a l’Ajuntament de Platja d’Aro sobre els habitatges afectats per la Llei de Costes

Per
Maria Alsina
-
Vista general Platja d'Aro estiu calor refugis climàtics baix empordà

L’Audiència Nacional ha resolt de manera favorable el recurs interposat per l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró per iniciar el procés de desafectació dels habitatges de la zona de domini públic maritimoterrestre. Ho ha anunciat l’alcaldessa accidental, Imma Gelabert, en una roda de premsa on ha detallat que aquest és un primer pas per començar a tramitar aquest desllindament de la línia de costa que afecta uns 850 habitatges del municipi que es troben al Passeig Marítim.

Reconeix, però, que encara hi ha 30 dies hàbils per a poder interposar un recurs i des del consistori «som prudents». Imma Gelabert admet que és una bona notícia tant pel consistori com pels propietaris afectats per aquesta problemàtica.

L’Ajuntament ha esgotat la via judicial i és l’Estat qui ha de moure fitxa. Serà llavors quan s’hagin de desafectar aquestes finques i el següent pas serà que cada particular afectat s’haurà de posar d’acord amb l’Estat per poder adquirir i posar el seu nom a la propietat.

Més de 6 anys d’afectacions

L’afectació d’aquests habitatges per la Llei de Costes va començar el 2019, quan més de 850 propietaris no van poder aplicar canvis o modificacions al registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols, que a partir de llavors va decidir aplicar de manera estricta la llei. Les finques es van declarar de propietat maritimoterrestre i aquesta acció no va permetre registrar noves operacions de compravenda.

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró no és l’únic municipi afectat per aquesta limitació, ja que la Llei de Costes (modificada l’any 2013) va posar en la mateixa situació a 12 nuclis de 10 municipis de l’estat. La nova llei especificava que els edificis afectats estaven sobre terrenys que pertanyien a l’estat i, per tant, no es podien inscriure accions de compravenda i altres actuacions sobre les finques.

L’any 2021 el consistori demana a la Direcció General de Costes Provincial que actuïn davant aquesta problemàtica i, davant la inacció del Govern, l’Ajuntament decideix interposar un recurs contenciós l’any 2023. Aquest recurs és el que s’ha resolt, tot i que no és una sentència ferma. Imma Gelabert explica també que això podria ser «un precedent» per la resta de municipis que es troben en la mateixa situació de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.

L’home de 29 anys desaparegut a Palamós des de dissabte és localitzat amb signes de deshidratació

Per
Redacció
-
privat:-localitzat-l’home-de-29-anys-desaparegut-a-palamos-en-una-cala-del-municipi
Privat: Localitzat l’home de 29 anys desaparegut a Palamós en una cala del municipi

L’home de 29 anys que els Mossos d’Esquadra buscaven des de dissabte passat ha estat localitzat aquest dimecres a la tarda a la zona de la cala Port Marina de Palamós. El jove, que havia sortit de casa seva el dijous 4 de desembre, va ser trobat per la Policia Local de Palamós en un dispositiu conjunt amb els Bombers i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

L’home presentava signes de deshidratació i algunes lesions lleus, per la qual cosa va ser traslladat immediatament a l’hospital comarcal de Palamós per rebre atenció mèdica. Tot i l’estat de salut, la seva vida no corre perill i es troba fora de perill.

La desaparició va ser denunciada oficialment el dissabte 6 de desembre al vespre, quan es va informar que l’home havia sortit de casa en una conducta poc habitual. La família no en tenia notícies des del dijous a la tarda. Des de llavors, familiar i amics van difondre crides a les xarxes socials per demanar col·laboració ciutadana en la seva localització, aconseguint una resposta solidària de la comunitat.

Finalment, el dispositiu de recerca va culminar amb èxit aquest dimecres a la tarda, quan la Policia Local, juntament amb els Bombers i SEM, van aconseguir trobar l’home a la cala Port Marina, a uns quilòmetres de la seva residència.

Sergio Carretero: «No podem esperar fins al 2030, la infraestructura no ho permet»

Per
Joan Coll Bagur
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Sergio Carretero: "No podem esperar fins al 2030, la infraestructura no ho permet"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el representant sindical del Parc de Bombers de la Vall d’Aro, Sergio Carretero, ha posat de manifest la greu situació que viu el parc des de la seva inauguració l’any 1982. Tot i les reiterades demandes i la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament de Platja d’Aro, la construcció d’un nou parc continua sense data.

“La infraestructura actual no permet aguantar cinc anys més”, explica Carretero. El parc opera amb una dotació mínima de vehicles i espais, la qual cosa fa que el risc de tancament sigui cada vegada més imminent. El problema, afegeix, no són només les condicions de les instal·lacions, sinó també els problemes laborals i de seguretat derivats de la manca de manteniment i adequació.

Carretero insisteix que la construcció del nou parc és una necessitat urgent per garantir un servei de qualitat a la Costa Brava. El projecte ja compta amb la cessió de terrenys des de l’estiu, però les administracions no han aconseguit resoldre la situació. “Cada dia hi ha alguna incidència dins del parc, no és una qüestió de voluntat, és una qüestió de seguretat”, afegeix. A més, adverteix sobre el perill real d’haver de tancar el parc.

El representant sindical fa una crida per evitar que el parc es quedi sense recursos: “El pla estratègic 2025 ja preveia el nou parc, però el pla es posposa fins al 2030”. Una data que Carretero considera inacceptable, ja que “la infraestructura no ho permet”. La construcció d’un nou parc és clau per garantir la seguretat dels bombers i de la població.

Supermatí – 11 desembre 2025

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 11 desembre 2025
Loading
/

Palafrugell Gent Gran i la Fundació “la Caixa” impulsen la millora de la unitat de psicogeriatria amb un projecte de 6.000 euros

Per
Redacció
-
privat:-palafrugell-gent-gran-i-la-fundacio-“la-caixa”-collaboren-per-impulsar-la-millora-de-la-unitat-de-psicogeriatria
Privat: Palafrugell Gent Gran i la Fundació “la Caixa” col·laboren per impulsar la millora de la unitat de psicogeriatria

Palafrugell Gent Gran ha llançat un projecte de millora integral de la unitat de psicogeriatria, amb l’objectiu de garantir una atenció més digna, segura i respectuosa a les persones amb dependència elevada o deteriorament cognitiu sever. Aquesta iniciativa s’alinea amb la tendència lliure de contencions i consolida el model d’Atenció Centrada en la Persona, que prioritza les necessitats i el benestar dels residents.

El projecte compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”, que ha aportat un donatiu de 6.000 euros, els quals es destinaran a l’adquisició d’equipament específic per millorar la qualitat de l’atenció. Aquests fons s’utilitzaran per adquirir tres llits de cota zero, tatamis protectors i sensors de llit anti-caigudes, amb l’objectiu de reduir els riscos de caigudes i lesions.

Una altra de les actuacions destacades és la instal·lació de butaques basculants reclinables, que permetran que els residents passin més temps fora del llit de manera segura, millorant el confort i prevenint complicacions com les úlceres per pressió. Això fomenta la mobilitat i el benestar dels pacients, aspectes fonamentals per a la seva qualitat de vida.

El projecte també preveu un impacte terapèutic positiu gràcies al trasllat de la unitat de psicogeriatria a un espai més ampli situat a la planta 1, que disposa d’accés directe al jardí terapèutic. Aquest canvi, previst per al primer semestre del 2026, facilitarà l’estimulació sensorial i cognitiva dels residents, reduirà l’aïllament i ajudarà a gestionar millor les alteracions conductuals, millorant l’entorn i les condicions de vida de les persones que hi resideixen.

Amb aquest projecte, Palafrugell Gent Gran reforça el seu compromís amb l’Atenció Centrada en la Persona i amb la millora constant de la qualitat de vida dels seus residents, així com la confiança de les seves famílies. A més, gràcies a la col·laboració de la Fundació “la Caixa”, es posa en valor la responsabilitat social i el suport de les institucions privades en l’àmbit de la salut.

La Fundació “la Caixa” ha estat un aliat fonamental en la millora de serveis socials, donant suport a més de 5.625 projectes de prop de 5.300 entitats socials el 2024. Aquesta col·laboració reafirma la importància de l’atenció integral i personalitzada a les persones grans, contribuint a la seva dignitat i qualitat de vida.

Els pescadors catalans no descarten la insubmissió en cas que la proposta de quotes de Brussel·les «no sigui coherent»

Per
ACN
-
pescadors roses

Els pescadors catalans no descarten la insubmissió en cas que la proposta de quotes que surti de la reunió que es farà a Brussel·les aquests dijous i divendres «no sigui coherent». El president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, Antoni Abad, deixa clar que no acceptaran res que no sigui tenir més dels 130 dies que van aconseguir l’any passat per anar a pescar. Abad considera que fer una manifestació suposa perdre un dia de pesca i assenyala que si no hi ha una proposta que garanteixi la viabilitat de les empreses «tocarà sortir a pescar i ja vindrà algú a dir-los que no». El sector, però, es mostra «esperançat» i recorda que hi ha la possibilitat de bloquejar la resolució, amb el suport d’Itàlia i França.

«Nosaltres tenim famílies i lloguers i el que hem de fer és treballar». Són paraules del president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya (FCPC), Antoni Abad, que deixa clar que no els «tremolarà la mà» a l’hora de prendre accions de protesta si la proposta de quotes per sortir a pescar no els convenç. «Ja no dic que ens agradi, només esperem que sigui coherent», assenyala.

El punt de partida són nou dies i mig, una quota que Abat considera que és «una bestiesa de proporcions bíbliques» i que és a partir d’on s’ha de començar a negociar. En aquest sentit, Abad es mostra «esperançat» perquè el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planas, porta un plec de mesures que està avalat per la comunitat científica on es demostra que els caladors s’estan refent.

«Entenem que si realment volen que al mar s’hi puguin fer coses, tant mediambientalment com econòmicament, entenem que ens donaran algun dia més que l’any passat, tenint en compte aquests estudis», remarca el president de la federació.

Ara bé, si la proposta que surti divendres de Brussel·les és igual o inferior als 130 dies que es van aconseguir l’any passat, Abad deixa clar que no l’acceptaran i no descarta la insubmissió com a mesura de pressió. «Alguna cosa haurem de fer. Jo no ho he vist mai, però potser anem a pescar si no és una proposta coherent», ha reblat.

A més, des del sector reclamen que s’elimini «la doble limitació que té la gamba», que està regulada, no només pels dies de pesca, sinó també per la quantitat de quilos. «Això és un disbarat i ho diuen els científics», assenyala Abat, que recorda que moltes embarcacions que no han pogut anar a la gamba, han anat a buscar especies «tocades» com roger o lluç. «Ens diuen que no anem a buscar gamba que està bé i podem anar a buscar peix. No té cap sentit», lamenta.

Pressió d’un bloqueig

Tot i la incertesa de la decisió, Abad es mostra esperançat amb el que en pugui sortir, no només pels informes científics que avalen poder incrementar els dies de pesca, sinó també per la possibilitat de dur a terme una minoria de bloqueig, conjuntament amb França i Itàlia.

Aquesta possibilitat existeix quan, almenys tres països de la Unió Europea, rebutgen la proposta que en surt de la comissió. Quan això passa, la proposta no s’aprova i «s’ha de refer tot de nou».

Un sector «tocat»

Abad també ha lamentat que el sector pesquer està «molt tocat» per la quantitat d’embarcacions que s’han quedat a port, els mariners han hagut d’anar a l’atur i els armadors no han tingut cap compensació econòmica. «El mar és de tots, si vostè vol que jo pari, no pot ser que només jo faci l’esforç. Només demanem tenir el nostre dret a anar a treballar», ha conclòs.

1...352353354...7.050Pàgina 353 de 7.050