Antoni Bachiller: «Cal gestionar l’èxit i créixer en qualitat més que en quantitat»

privat:-el-port-de-palamos-inicia-la-temporada-de-creuers-2025,-amb-la-previsio-de-67-escales-i-65.000-creueristes
Privat: El port de Palamós inicia la temporada de creuers 2025, amb la previsió de 67 escales i 65.000 creueristes
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Antoni Bachiller: "Cal gestionar l’èxit i créixer en qualitat més que en quantitat"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, el regidor de Promoció Econòmica, Turisme, Comerç i Mercats de Palamós, Antoni Bachiller, ha valorat el balanç del 2025 com un any rècord pel que fa a l’activitat de creuers al municipi. El port ha registrat 65 escales i 65.000 passatgers, amb un increment del 30% en escales i del 27% en nombre de viatgers respecte al 2024.

Segons Bachiller, aquest creixement és fruit d’una estratègia conjunta entre el consistori, Ports de la Generalitat i la Diputació de Girona per captar més companyies de creuer. “És un èxit, però hem de ser moderats. Cal gestionar l’èxit i créixer en qualitat més que en quantitat”, ha afirmat. També ha indicat que l’objectiu per al 2026 és mantenir les xifres actuals, però apostant per creuers més petits i amb major poder adquisitiu.

El regidor ha destacat la desestacionalització com un dels efectes més positius d’aquesta activitat: les escales s’han concentrat especialment entre març i desembre, cosa que ha beneficiat el comerç local. “El comerç ha entès què busca aquest tipus de client i ha anat adaptant-se”, ha explicat. Segons dades de CLIA, cada passatger gasta de mitjana uns 90 euros, una xifra que, segons Bachiller, ha anat creixent amb els anys.

Pel que fa a l’impacte econòmic, Bachiller ha insistit que el port és un actiu estratègic per a tota la comarca, no només per Palamós. “Té activitat pesquera, comercial, turística i esportiva. És un dinamitzador econòmic que cal cuidar”, ha dit.

Un altre dels temes tractats ha estat la taxa turística. Bachiller ha demanat al Parlament que tingui en compte l’estacionalitat i l’impacte desigual dels diferents tipus d’establiments. “La taxa ha de permetre compensar el sobreesforç de serveis que assumeix la ciutadania en moments de màxima afluència”, ha assenyalat. També ha remarcat la necessitat d’adaptar la regulació al model turístic de cada municipi.

Finalment, el regidor ha apuntat que la sostenibilitat és una prioritat per a la indústria creuerística i per a l’Ajuntament. “Els creuers són un sector molt capdavanter en aquest àmbit”, ha conclòs.

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí treu a subhasta la Casa Salieti de Rafael Masó però ningú presenta cap oferta

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí – l’Estartit ha tret a subhasta la Casa Salieti de Rafael Masó però ningú ha presentat cap oferta. El regidor d’Hisenda, Josep Martinoy, ha exposat que s’ha optat per aquesta via després que el propietari acumulés un deute de 157.903 euros amb el consistori, i no els hagi abonat malgrat els requeriments. «Estem fent un procés de sanejament de les finances municipals i necessitem recuperar aquests diners», ha indicat. L’arquitecte va dissenyar l’immoble el 1918 i està situat al passeig Marítim de l’Estartit. L’edifici està dividit en dues parts, i només s’ha tret a subhasta la meitat oest, que és la que està embargada. Per adquirir-lo, calia pagar un mínim de 728.145 euros.

Segons l’edicte de subhasta signat per la tresorera de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, l’empresa Ferovor SL va acumular un deute de 157.903,42 euros amb el consistori per impagaments, costes i interessos de demora. Per exemple, no es va abonar l’impost de béns immobles (IBI) entre els anys 2009 i 2024; ni els guals dels anys 2015, 2016, 2017 i 2024.

El regidor d’Hisenda, Josep Martinoy, ha assenyalat que fa temps que el consistori està «accelerant el procés de cobrament» per disminuir els nivells de morositat que es registren. «El que toca és que la gent que deu diners, els pagui», ha deixat clar. «Se’ls fan requeriments, se’ls facilita fórmules de pagament i, si no funcionen, l’última opció és posar a subhasta un immoble, com ha passat amb la Casa Salieti», ha detallat.

L’arquitecte noucentista Rafael Masó va projectar la casa el 1918. Va ser un encàrrec de l’empresari Joan Salieti, que volia l’immoble per als seus dos fills. És per aquest motiu que es va concebre com un sol edifici dividit per la meitat, de nord a sud, amb dos habitatges unifamiliars units sota la mateixa teulada.

Amb el pas del temps, la meitat oest es va reconvertir en el restaurant Robert, que va funcionar durant molts anys. El passat 25 de novembre l’Ajuntament el va treure a subhasta i el termini ha finalitzat aquest dilluns, a les sis de la tarda. Ningú ha presentat cap oferta i, per tant, ha quedat deserta.

El preu mínim que s’havia de pagar eren 728.145 euros; dels quals, 503.145 corresponen a les càrregues i 225.000 a l’oferta mínima. L’immoble embargat està situat al passeig Marítim 59 i té un valor de 969.841 euros, segons la taxació. Està format per una planta baixa amb restaurant i un primer pis amb habitatge; i permet tota mena d’usos: des de residencial, fins a hoteler, comercial, de restauració o recreatiu.

Martinoy ha admès que no es van plantejar adquirir la propietat per motius pressupostaris. A més, van parlar amb l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit i tampoc estava interessada en l’edifici. «No reuneix les condicions per les oficines que necessita l’EMD. I si s’hi ha de fer obres, vol dir que després s’ha d’utilitzar», ha apuntat.

En aquest sentit, el regidor ha remarcat que hi ha una altra obra de l’arquitecte noucentista, la Casa Masó, que és de l’Ajuntament i que estan rehabilitant. En aquest cas es va construir el 1931 i es va ampliar el 1978. L’edifici va acollir l’antiga presó i va ser seu de la policia local.

Un cop s’ha tancat la subhasta de la casa Salieti sense cap puja, ara l’Ajuntament estudiarà què farà amb la propietat. Una opció seria rebaixar-ne el preu o bé tornar-la a subhastar passat un temps.

Supermatí – 16 desembre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 16 desembre 2025
Loading
/

El Govern assigna dins el PLATER una producció de 784 MW d’energia solar i 568,7 d’eòlica al Baix Empordà

CCBE Reunió treball PLATER 01

El Govern de Catalunya ha assignat al Baix Empordà una producció de prop de 800 megawatts d’energia solar i gairebé 600 més d’eòlica per assolir els objectius fixats abans del 2050. Aquesta previsió s’inclou dins el Pla Territorial Sectorial per a la Implementació de les Energies Renovables, elaborat per l’Institut Català d’Energia.

Actualment, la comarca ja compta amb 12 megawatts d’energia solar entre projectes en funcionament i en execució. Aquesta quantitat es restarà del total assignat pel nou pla. Segons les dades, la major part de la producció solar prevista es generarà en espais no artificialitzats, amb una ocupació estimada de 620 hectàrees, que representen només un 0,9% del territori comarcal.

Dels gairebé 800 megawatts solars previstos, prop de 370 s’hauran d’instal·lar en edificis, i gairebé 40 més en espais degradats com pedreres o abocadors. Els prop de 400 megawatts restants es produiran en zones sense urbanitzar.

La directora de l’Institut Català d’Energia ha presentat aquesta setmana els resultats preliminars als 36 municipis del Baix Empordà, desgranant com es desplegaran les renovables a cada terme municipal. Un cop el pla s’aprovi de manera definitiva, els ajuntaments hauran d’adaptar-lo als seus planejaments urbanístics per ordenar els espais disponibles.

El pla territorial s’emmarca dins de la estratègia de descarbonització del sistema energètic català, recollida al document de planificació anomenat full de ruta per a la transició energètica de Catalunya fins al 2050. Aquest pla preveu la instal·lació de 62.000 megawatts d’energia renovable a tot el país abans d’acabar la dècada del 2040. D’aquests, 14.000 megawatts s’hauran de situar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’ubicarà en espais no urbanitzats, amb una ocupació mitjana d’un 1,2% del territori català.

La previsió és que el nou pla territorial entri en fase d’informació pública a principis del 2026. Els municipis disposaran d’eines i canals per fer-hi aportacions, com ara un mapa cartogràfic detallat que mostrarà la distribució de la producció renovable prevista per cada municipi.

Supermatí – 15 desembre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 15 desembre 2025
Loading
/

El Festiuet 2026 revela pràcticament tot el seu cartell amb una aposta potent per l’escena catalana

el-festiuet-2026-revela-practicament-tot-el-seu-cartell-amb-una-aposta-potent-per-l’escena-catalana
El Festiuet 2026 revela pràcticament tot el seu cartell amb una aposta potent per l’escena catalana

El Festiuet 2026 ja escalfa motors. El festival, que se celebrarà els dies 17 i 18 de juliol de 2026 a Salou, ha fet públic el seu cartell gairebé definitiu, confirmant una àmplia majoria dels artistes que formaran part de la propera edició.

Entre els noms destacats del cartell hi trobem La Fúmiga, Juan Magan, La Pegatina, Els Pets, Figa Flawas, Buhos, Doctor Prats, Ginestà, Nena Daconte, Lax’n’Busto, Teràpia de Shock, En Tol Sarmiento, Maria Jaume, Abril, The Tyets i Malifeta. Una combinació que torna a evidenciar l’aposta del Festiuet per una programació diversa, festiva i transversal, capaç de connectar generacions i estils molt diferents.

El cartell també deixa entreveure que encara queden algunes confirmacions pendents, amb espais reservats per artistes que s’anunciaran pròximament, fet que manté viva l’expectació de cara als mesos vinents.

Amb aquest primer gran avançament, el Festiuet es consolida un any més com una de les cites imprescindibles de l’estiu musical, reunint grans noms del pop, el rock, l’urban i la música festiva en un entorn privilegiat a la Costa Daurada. Les entrades ja són a la venda i tot apunta que l’edició 2026 tornarà a ser una de les més multitudinàries de la seva història.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Festiuet (@festiuet)

L’entrada El Festiuet 2026 revela pràcticament tot el seu cartell amb una aposta potent per l’escena catalana ha aparegut primer a Primera Fila.