Després de l’enrenou i les fredorades d’aquestes últimes setmanes, des d’aquest passat diumenge el temps s’ha tranquil·litzat i hem guanyat alguns graus de temperatura de dia, de nit encara continua fent fred.
Aquest gener, per ara no tenim pas les típiques minves de gener, aquells períodes prolongats d’anticicló i tranquil·litat. Sí que tindrem petits períodes d’estabilitat, com aquesta setmana, però en general l’atmosfera sembla que vol continuar dinàmica.
Ara per ara, el sol i els núvols prims dominaran, però el més destacable serà el vent de garbí, que bufarà amb més o menys intensitat durant gran part dels diesd’aquesta setmana, sobretot es notarà a la costa sud, per sota del cap de Begur, més intermitent més al nord d’aquest cap.
Més enllà, coincidint amb el pròxim cap de setmana podríem iniciar un nou canvi de temps que vindrà des de l’atlàntic, amb una nova baixada de la temperatura i l’arribada novament de la pluja. Ho seguirem.
Hi ha poques coses tan democràtiques com el dolor compartit, encara que no solem pensar-hi gaire fins que ens hi trobem de ple.
Fa dos mesos, per una successió de fets imprevistos que no cal detallar, la meva mare va haver d’ingressar en una residència. Tot va començar amb un accident domèstic aparentment banal. D’aquells que, vistos amb perspectiva, resulten qualsevol cosa menys banals. En poc temps, la casa on havia viscut tota la vida va deixar de ser casa seva. Això passa més sovint del que sembla, però quan et toca de prop, la teoria deixa pas a una realitat més aspra.
Per a ella, és clar, però també per a nosaltres, la situació ha estat un trasbals considerable. No tant per l’ingrés en si mateix, sinó per la rapidesa amb què la vida canvia de forma i de ritme. Fa quatre dies dinàvem tots junts. Avui aquella normalitat ja és un record.
Aquest dissabte al matí era amb ella quan, de manera inesperada, em vaig trobar amb un amic. Ell també hi té el pare. Hi havia ingressat en circumstàncies molt semblants: un episodi sobtat, una complicació posterior i, finalment, una decisió que ningú no havia previst prendre tan aviat.
Coneixia la seva situació, però no m’esperava trobar-lo allà. I aquell encontre em va fer pensar. Aquest amic és una persona a qui admiro des de fa molts anys. Sempre l’he tingut en gran consideració. Però veure’l en aquell context em va recordar una evidència elemental: el dolor no respecta jerarquies. Dins d’una residència, l’admiració, les trajectòries i les diferències personals queden, si més no, relativitzades.
Les converses, en aquests casos, tendeixen a simplificar-se. Acaben girant sempre sobre els mateixos temes. Que si abans caminava i ara no camina. Que si el cap ja no és el mateix. Que si fa dos mesos dinàvem a casa i ara no et reconeix. O, al contrari, que el cos falla però el cap encara aguanta. No són converses especialment brillants, però són exactes. I sobretot són inevitables.
Aquest tipus de diàleg acaba esdevenint un monotema. No perquè manqui imaginació, sinó perquè el dolor ho ocupa tot. No deixa gaire espai per a altres consideracions. I potser és millor que sigui així.
En sortir de la residència vaig pensar que el dolor compartit té una virtut discreta però poderosa: ens iguala. No ens consola, ni ens fa més savis, ni resol res. Però ens situa en un mateix pla de vulnerabilitat, que és, probablement, l’únic terreny on tots som estrictament equivalents.
Un home cuinant brasa, aquest matí a l'autopista AP-7 a Pontós
Data de publicació: diumenge 11 de gener del 2026, 13:17
Localització: Pontós
Autor: Berta Artigas Fontàs
Els pagesos gironins mantenen bloquejada l’autopista a Pontós, a l’Alt Empordà, i reclamen fets tangibles a la conselleria d’Agricultura per posar fi a la protesta. Aquest diumenge, el tall ja suma quatre dies i els representants dels agricultors insisteixen que no abandonaran la mobilització si no obtenen res concret.
Jordi Ginabreda, portaveu de Revolta Pagesa a les comarques gironines, ha recordat que l’any passat van marxar d’un tall similar amb un acord que encara té punts pendents. Assegura que aquest cop no volen marxar amb el cap cot, sinó amb la sensació d’haver aconseguit millores reals. “Marxarem amb el cap alt perquè hem aconseguit alguna cosa, o perquè venen i ens atonyinen”, ha afirmat.
Els pagesos rebutgen sortir de les protestes amb compromisos vagues o promeses de futures reunions. Consideren que aquestes propostes no resolen els problemes del sector. “Necessitem mesures concretes que tinguin un impacte real en el dia a dia”, ha subratllat Ginabreda.
El portaveu de Revolta Pagesa ha denunciat que les negociacions amb el Ministeri estan enrocades, perquè l’administració no reconeix la seva organització com un interlocutor vàlid. Tot i això, ha defensat el pes del sector, recordant que els agricultors catalans tenen el tercer port de l’Estat i la principal connexió amb França bloquejats.
De moment, la mobilització continua i no descarten noves afectacions en altres punts del territori si les converses no avancen. Mentre això passa, els Mossos d’Esquadra i els pagesos han acordat obrir temporalment l’N-II per facilitar l’accés a la concentració, com a mínim fins a primera hora de la tarda.
Privat: Begur inicia les tasques de neteja i retirada de residus a les platges després del temporal
L’Ajuntament de Begur ha començat aquesta setmana la neteja de les platges del municipi després del darrer episodi de temporal marítim. L’actuació inclou la retirada de troncs, canyes i residus acumulats a la línia de costa per garantir un espai litoral segur, net i respectuós amb el medi ambient.
Les platges més afectades són Aiguafreda, sa Tuna i Aiguablava, on s’han detectat volums importants de materials arrossegats pel mar. Les tasques s’han documentat per mostrar l’impacte del temporal sobre el litoral begurenc.
Els treballs han començat a les platges del Racó i sa Riera, on les brigades municipals acumulen els residus per facilitar-ne la retirada. A partir de la setmana vinent, l’actuació continuarà de nord a sud, passant per totes les cales del municipi, fins a completar la neteja de Fornells i Aiguablava.
Aquestes intervencions són habituals després dels temporals, quan els rius i torrents arrosseguen materials naturals fins al mar. Els regidors responsables, Jordi González i Jordi Carreras, destaquen la importància de preservar l’equilibri ambiental i fer una gestió eficient i esglaonada del litoral, amb prioritat per a les zones més afectades.
Un cop finalitzin els treballs, l’Ajuntament farà un balanç dels residus retirats i de l’estat final de les platges.
Els cuiners servint la fideuà
Data de publicació: dissabte 10 de gener del 2026, 15:12
Localització: Pontós
Autor: Berta Artigas Fontàs
Desenes de veïns de l’Alt Empordà s’han desplaçat aquest dissabte fins al tall de l’AP-7 a Pontós per donar suport a la mobilització de la pagesia. La protesta denuncia l’acord comercial amb els països del Mercosur i reclama la defensa del producte de proximitat i el sector primari.
El tall ha coincidit amb el cap de setmana, fet que ha afavorit l’assistència de ciutadans d’arreu de la comarca. És el cas de l’Anna, veïna de Navata, que ha participat amb un grup d’amigues per reclamar que “els productes siguin de qualitat i provinents d’aquí”. També en Raül, mestre d’Educació Física, hi ha acudit per solidaritat amb els pagesos i per empatia entre col·lectius “precaritzats”.
Durant la protesta s’ha cuinat una fideuà per a 300 persones en un dinar popular que ha reforçat el to col·lectiu i festiu de la convocatòria. Al dinar hi han assistit tant agricultors com famílies i veïns que han volgut sumar-se a la causa.
Diversos participants han coincidit a destacar el paper de la pagesia com a gestora del territori i han alertat del perill que suposa l’entrada de productes forans sense els mateixos controls. La Lourdes, també de Navata, ha recordat que “la pagesia ja està prou castigada” i ha defensat el consum quilòmetre zero.
Altres assistents, com l’Albert, han advertit que els efectes de l’acord poden afectar altres sectors: “Avui són els pagesos, demà poden ser els autònoms”. En Jordi, que hi ha arribat en bicicleta des d’Orriols, ha volgut fer costat als seus veïns i ha resumit l’esperit del dia: “Són els meus amics, el mínim és venir a donar-los suport”.
