El temporal de llevant ha deixat onades de fins a nou metres d’altura aquest Sant Esteve a la Costa Brava. Segons les dades en temps real de la boia situada al Cap de Begur, les onades han assolit una mitjana de cinc metres, amb pics que han superat clarament aquesta xifra, arribant a valors entre set i nou metres.
A causa de les condicions adverses, el telèfon d’emergències 112 ha rebut una cinquantena de trucades, la majoria provinents de l’Alt Empordà i el Gironès. Els avisos s’han relacionat principalment amb incidències per acumulació d’aigua, obstacles a la via pública i problemes de mobilitat.
Les pluges intenses també han deixat registres destacats a l’Alt Empordà, on s’han acumulat més de 50 litres per metre quadrat en diversos punts. Al pantà de Darnius-Boadella s’han recollit uns 70 litres, i a Espolla han superat els 50 litres.
Les dades han estat facilitades per les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya i de la xarxa Meteoclimatic, així com per la boia oceanogràfica de Ports de l’Estat.
A la Garrotxa i el nord d’Osona, les pluges han deixat registres encara més elevats. A Cantonigròs s’han recollit prop de 90 litres, mentre que a Mieres s’hi han acumulat gairebé 80 litres.
Protecció Civil ha enviat una alerta als telèfons mòbils dels municipis costaners de l’Alt i Baix Empordà per la previsió de fort onatge entre dijous i divendres. Segons les autoritats, les onades podrien arribar als 10 metres d’alçada, tot i que la mitjana prevista és d’uns quatre metres.
El temporal afectarà la costa des del Garraf cap al nord, però es preveu especialment intens a l’Empordà. Per aquest motiu, els serveis d’emergència demanen extremar les precaucions, evitar zones com esculleres i espigons i respectar els tancaments d’accés als punts més exposats del litoral.
A banda del fort onatge, s’esperen plujes abundants al nord-est del país, amb acumulacions de fins a 250 litres per metre quadrat. En alguns moments puntuals, la intensitat podria ser de 20 litres en mitja hora, un volum que pot generar afectacions importants als rius.
Els cursos més afectats podrien ser el Ter, la Muga, el Fluvià, la Tordera, el Foix i el Llobregat. Davant d’aquesta situació, Protecció Civil recomana circular només per carreteres principals i evitar travessar rieres o zones inundables.
Com a mesura preventiva, l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha tancat el passeig marítim, així com els accessos a totes les cales i camins de ronda. També s’ha prohibit l’entrada a l’espigó del Club Nàutic Port d’Aro i s’han fet treballs per obrir la desembocadura del riu Ridaura, que estava col·lapsada per sorra acumulada.
Santa Cristina d’Aro ha viscut un 2025 marcat pels problemes de trànsit a la C-65, la defensa del nucli urbà i la lluita per un model de creixement equilibrat. El municipi ha avançat en la recerca arqueològica, ha pres mesures ambientals i ha impulsat iniciatives per reforçar la identitat local, com el mercat Romanyam a Romanyà.
Trànsit, cues i el debat sobre el model de mobilitat
El trànsit ha estat el gran tema de l’any a Santa Cristina d’Aro. Les llargues cues a la carretera C-65 i la variant han provocat situacions de col·lapse gairebé cada cap de setmana, especialment durant els mesos d’estiu. Davant l’augment de vehicles que travessen el centre per evitar els embussos, l’Ajuntament va decidir restringir l’accés a diversos carrers, deixant-lo només per a residents i serveis justificats.
La mesura, posada en marxa al maig, no va ser suficient. Tot i la senyalització clara i la col·locació de tanques, molts conductors van continuar utilitzant el poble com a drecera. L’alcalde, Josep Xifre, va explicar en una entrevista a Ràdio Capital que fer complir la prohibició hauria requerit controls policials constants i molt de personal.
Al juny, l’Ajuntament va activar un dispositiu especial de trànsit amb el Servei Català de Trànsit, que va incloure desviaments cap a la variant i panells informatius per dissuadir el pas pel centre. Aquesta mesura va reduir parcialment la pressió, però no va resoldre el problema estructural: la saturació de l’eix entre Llagostera i la Costa Brava.
El municipi reclama ara una solució a llarg termini. L’alcalde aposta per modificar les rutes que indiquen els sistemes de navegació per GPS i consolidar el dispositiu de desviament cada cap de setmana. El missatge és clar: Santa Cristina d’Aro no vol ser el carril d’emergència de la Costa Brava.
L’església vella i un any de descobertes arqueològiques
Mentre el trànsit col·lapsava els carrers, sota terra Santa Cristina redescobria el seu passat. Les excavacions a l’església vella han estat una de les grans notícies del 2025. Al gener es van fer públiques les troballes de 35 tombes medievals, que mostren diferents moments d’ús, reutilitzacions i canvis en els rituals funeraris.
L’espai va ser durant segles el centre espiritual i social del poble. L’Ajuntament vol ara museïtzar-lo i fer-lo visitable, amb plafons i itineraris que expliquin l’evolució històrica des del primer temple cristià fins a l’església romànica actual.
La sorpresa va arribar pocs dies després, quan les excavacions van treure a la llum un forn de ceràmica d’època romana tardana, situat dins la mateixa necròpolis. El forn conserva la cambra de foc i una graella amb 21 orificis per a la circulació de l’aire. Les restes de pigments mostren que s’hi produïen peces de diferents colors i qualitats.
El jaciment combina funcions industrials, funeràries i religioses al llarg dels segles. Aquest valor afegit situa Santa Cristina d’Aro dins del mapa arqueològic de referència del Baix Empordà i obre la porta a un nou espai de recerca i divulgació del passat.
Medi ambient, litoral i pressió urbanística
La defensa del territori també ha estat protagonista. Al juny, el consistori va tancar l’accés a la cala del Senyor Ramon per risc de despreniments. La prohibició incloïa l’entrada per terra i també l’accés per mar amb embarcacions. L’objectiu era garantir la seguretat en un punt molt estimat però molt fràgil.
Un mes després, el focus es va traslladar a Rosamar, arran d’una denúncia de les entitats SOS Costa Brava i SOS Rosamar-Canyet, que alertaven d’un canvi d’usos urbanístics en una zona de serveis. Els col·lectius temien la pèrdua d’espais comunitaris en benefici de nous habitatges, en un barri especialment tensionat durant l’estiu.
L’Ajuntament va defensar el projecte, assegurant que es mantenien els aparcaments i els usos comercials, i que el canvi permetia evitar la implantació d’una gran superfície. El debat ha evidenciat la necessitat de repensar el model de creixement i el pes de la pressió turística sobre zones residencials del litoral.
A més, a l’octubre es va identificar un abocament il·legal amb residus tòxics entre Santa Cristina i Sant Feliu de Guíxols. La resposta institucional va ser contundent, amb un missatge clar de tolerància zero davant les agressions ambientals.
Paral·lelament, la Diputació de Girona va iniciar els Plans d’Infraestructura Verda a la conca del Ridaura. Santa Cristina hi participa activament amb sessions obertes a veïns i entitats per connectar espais naturals, camins, cursos d’aigua i zones agrícoles. La idea central és clara: la natura també és una infraestructura essencial.
Vida comunitària, salut i seguretat
El 2025 també ha deixat notícies destacades en l’àmbit comunitari. Al febrer, una operació conjunta dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil va desmantellar una plantació de marihuana en una casa del municipi, que formava part d’una associació cannàbica i estava connectada de manera fraudulenta a la xarxa elèctrica.
En positiu, la comarca ha reforçat les eines de prescripció social, també per als veïns de Santa Cristina. El Centre d’Atenció Primària de Sant Feliu ha creat mapes d’activitats i recursos que els professionals sanitaris poden recomanar per millorar el benestar físic i emocional, especialment en casos de solitud o vulnerabilitat.
Els actes populars han tornat a omplir el calendari. La cavalcada de Reis, els actes del 8 de març i la revetlla de Sant Joan han estat moments de trobada i celebració per a la comunitat.
Romanyà de la Selva: paisatge, cultura i sorpreses
Romanyà s’ha consolidat com a espai d’identitat local. A l’octubre es va celebrar la primera edició del Romanyam, un mercat gastronòmic i artesanal a les Gavarres. Hi van participar productors, restauradors i entitats del territori amb parades, tastos i activitats culturals.
Pocs dies després, el petit nucli va rebre una visita inesperada: el ral·li Gumball 3000. Més de cent cotxes de luxe van fer parada a Romanyà, amb dinar al restaurant Can Roquet i l’atenció de centenars de curiosos. Una imatge insòlita que va posar el nucli al mapa i va evidenciar la capacitat del municipi d’acollir esdeveniments molt diversos.
Un municipi amb idees clares
Si mirem enrere, el 2025 a Santa Cristina d’Aro ens deixa diverses idees clares:
Un municipi que s’ha plantat davant els col·lapses i ha posat el debat del trànsit i dels GPS al centre de l’agenda.
Un poble que descobreix i vol explicar el seu passat, amb les tombes medievals i el forn tardoromà de l’església vella com a nou relat d’identitat.
Un litoral i uns barris, com Rosamar, on conviuen la pressió urbanística, la defensa del paisatge i la necessitat de serveis per als veïns.
Un terme municipal que entén el medi natural com una infraestructura bàsica, amb plans per al Ridaura, la infraestructura verda i la lluita contra abocaments il·legals.
I una comunitat que es troba en mercats, festes, fires i esdeveniments, des del Romanyam fins a la revetlla de Sant Joan, passant per la cavalcada de Reis o els actes del 8 de març.
Ha estat un any intens, ple de cues, debats, troballes arqueològiques i noves mirades sobre el paisatge.
El 2025 ha estat un any clau per a Torroella i l’Estartit. L’emergència climàtica, la cultura, els serveis públics, la memòria històrica i l’economia local han centrat l’actualitat. El municipi ha reforçat el seu compromís amb el territori i la biodiversitat, ha enfortit la seva identitat cultural i ha posat la memòria i la gestió al centre del debat.
Defensa del territori i emergència climàtica
Torroella de Montgrí i l’Estartit han posat al centre del 2025 la protecció del territori i dels ecosistemes del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’any va començar amb l’oposició frontal al parc eòlic marí Mediterráneo-1, projectat davant la Costa Brava. El municipi es va sumar a altres ajuntaments i entitats ecologistes que exigeixen una transició energètica planificada, sense posar en risc la biodiversitat marina.
Al maig, es va registrar una temperatura rècord al mar, amb 21 graus a l’Estartit, tres per sobre del normal. Aquest fet confirma l’escalfament accelerat del Mediterrani i els seus efectes sobre la fauna, la pesca i el turisme.
Malgrat això, el parc natural ha viscut fites esperançadores. El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, s’ha establert a les Illes Medes de manera permanent, un cas pràcticament únic al continent. També s’ha detectat una posta de tortuga careta a la platja dels Griells, el quart niu de l’estiu a la Costa Brava. A més, projectes com “Cavallets de l’Estartit” han combinat ciència, pesca i turisme responsable per protegir espècies marines com els cavallets de mar.
El municipi ha reforçat la prevenció d’incendis al Montgrí, amb restriccions d’accés, més senyalització i una gestió reconeguda com a model. Paral·lelament, entitats ecologistes han reclamat que Punta Milà, un antic recinte militar en venda, torni a ser de titularitat pública.
També destaca el reconeixement ambiental amb la revalidació de la Bandera Verda d’Ecovidrio, situant el municipi com el millor valorat de Catalunya en reciclatge d’envasos de vidre.
Cultura i festivals: un any d’alta intensitat
El 2025 ha consolidat Torroella i l’Estartit com un referent cultural a la Costa Brava. El Festival Internacional de Màgia FIMAG va omplir carrers i teatres, mentre que l’ÍTACA Sant Joan va reunir gairebé 12.000 persones a la platja Gran de l’Estartit amb concerts, drons i focs artificials.
El Festival de Torroella de Montgrí ha arribat a la 45a edició amb 13.000 espectadors i una ocupació mitjana del 95 per cent. El Fringe Torroella, els Beatles Weekend, la Travessia Illes Medes – l’Estartit i la Fira de Pirates i Corsaris han completat una agenda que combina propostes de gran format amb activitats populars.
També ha nascut el festival Brots, impulsat per Joventuts Musicals. Connecta art, territori i pagesia, i reivindica l’Empordà com un espai de creació contemporània.
L’Espai Ter ha tancat l’any amb una nova programació cultural i un concert commemoratiu pels 50 anys de Torroella com a Ciutat Pubilla de la Sardana.
Serveis públics i gestió municipal
El municipi ha implementat millores en serveis i infraestructures. A l’Estartit, l’Entitat Municipal Descentralitzada va tancar l’exercici del 2024 amb superàvit i ha recuperat la gestió directa del cementiri, a més de planificar una nova taxa per ordenar serveis i preus.
A Torroella, s’han renovat més de 1.000 punts de llum amb tecnologia LED, s’han reformat carrers com la Caminassa i l’avinguda de les Illes Medes, i s’ha iniciat la recuperació del rec del Molí.
En seguretat, el municipi ha estrenat nou cap de la Policia Local i ha reforçat el model de proximitat, amb gossos detectius, nous dispositius i simulacres d’emergència com el del port de l’Estartit.
S’han produït també emergències reals, com l’incendi a Montgó o les inundacions al càmping El Delfín Verde, que han requerit coordinació entre serveis municipals, bombers i sanitaris.
Memòria històrica i identitat local
El 2025 també ha estat un any per revisar la història col·lectiva. L’Arxiu Municipal ha rebut documents dels judicis sumaríssims del franquisme, gràcies a la recerca de Maria Dolors Lofra Vilà. Els arxius recullen els casos de 157 persones, 71 de les quals eren veïnes del municipi.
A l’Estartit, s’ha inaugurat un espai de memòria per les víctimes del vol Germanwings, impulsat per la família de Robert Oliver Calvo, amb vistes a les Illes Medes. També s’ha recordat la figura de Ramon Mascort Amigó, defensor del patrimoni i creador de la Fundació Mascort.
La cultura de proximitat també ha viscut cites destacades com el Berenar Literari, la fira Empordà Cuina i Salut i l’emissió de “El viatge de les paraules” des de la llibreria El Cucut.
Economia local i escenari polític
L’activitat econòmica ha combinat noves obertures amb tancaments significatius. L’arribada del primer supermercat ALDI a Torroella ha creat 23 llocs de feina i ha ampliat l’oferta comercial. Alhora, la cancel·lació del festival Sea Jazz per manca de suport econòmic ha generat debat cultural.
L’empresa local Caganer.com ha obert una nova botiga al centre de Girona, sumant-ne onze en total, i continua produint artesanalment des de Torroella.
En política, el pacte entre Compromís i el Partit dels Socialistes de Catalunya de cara a les municipals del 2027 ha marcat el debat local. I Francesc Puig i Bagué, després de vint anys al consistori, ha anunciat que no es tornarà a presentar com a candidat.
El 2025 ha estat un any de forta tensió política a Sant Feliu de Guíxols, amb la seguretat com a gran debat i amb projectes transformadors en marxa. El municipi ha apostat per la cultura, el litoral, la transició energètica i una nova mirada urbanística, en un escenari que comença a dibuixar com pot ser la ciutat del futur.
Debat polític i seguretat: el gran tema de l’any
El 2025 ha començat amb el focus posat en la seguretat i la gestió policial. Al gener, la Policia Local ha deixat de fer hores extres i ha denunciat una situació «insostenible», fet que ha generat un conflicte obert entre govern i oposició.
El debat s’ha intensificat a l’estiu, amb un cara a cara a Ràdio Capital entre l’alcalde Carles Motas i el portaveu de Junts per Sant Feliu, Toni Carrión. L’oposició ha acusat el govern de manca d’inversió i planificació, mentre Motas ha defensat el projecte de nova comissaria i l’augment dels recursos policials. Tant Motas com Carrión han anunciat que volen tornar a ser candidats a les eleccions del 2027.
Cultura: el Porta Ferrada inicia una nova etapa
L’àmbit cultural ha viscut un punt d’inflexió amb el Festival de la Porta Ferrada. El govern espanyol l’ha declarat “esdeveniment d’interès públic”, fet que obre la porta a avantatges fiscals per a patrocinadors i empreses col·laboradores.
El gran canvi ha arribat al novembre, amb l’adjudicació de la gestió del festival a la promotora Barcelona Events Musicals, que organitzarà les edicions entre el 2026 i el 2028. El nou contracte triplica la inversió artística i preveu millores als escenaris, especialment al Guíxols Arena. El festival tanca l’estiu amb prop de 31.000 espectadors i un 91% d’ocupació, confirmant el bon moment del projecte.
En paral·lel, l’Espai Thyssen ha consolidat el seu relat amb exposicions que combinen pintura, patrimoni i música, i que preparen el terreny per a l’obertura del futur museu.
Grans projectes urbans i litoral en transformació
El govern ha fet un pas endavant amb projectes que canviaran l’estructura urbana del municipi. A Vilartagues, s’ha adquirit un solar per construir un nou espai polivalent, amb capacitat per a concerts i esdeveniments populars.
Al litoral, s’han iniciat els tràmits per recuperar l’antic Palm Beach i rehabilitar Can Rius, dues peces clau per dignificar la façana marítima. El consistori vol que aquests espais es converteixin en punts d’activitat ciutadana i turística.
El 2025 també ha servit per tancar el llegat dels germans Anlló, amb la venda de tots els immobles. Així i tot, el debat sobre el seu impacte urbanístic i el futur ús d’aquest llegat continua obert.
Pressupost 2026: més mobilitat, més seguretat i progrés social
El pressupost del 2026, aprovat a final d’any, arriba als prop de 45 milions d’euros. Les prioritats són clares: seguretat, mobilitat i equipaments esportius, però també hi ha partides destacades per a habitatge, cultura i serveis socials.
Una de les mesures més visibles és la gratuïtat del transport públic per a la gent gran, tant dins del municipi com amb connexions cap a localitats veïnes. En matèria de seguretat, el consistori destina recursos a més agents, noves unitats i la nova seu policial.
També s’incrementa el suport a la Fundació Surís i s’aposta per vincular el pressupost a un model de ciutat amb més cohesió social i accés a la cultura.
Transició energètica i sostenibilitat: Sant Feliu com a referent comarcal
Sant Feliu ha acollit la primera Fira de la Transició Energètica del Baix Empordà, amb tallers, ponències i espais de demostració. El municipi vol liderar el canvi cap a un model energètic més sostenible, apostant per l’autoconsum i l’eficiència.
En el camp ambiental, destaca un fet insòlit: una tortuga careta ha fet niu a la platja amb més de 100 ous. A més, s’han pres mesures com el tancament parcial de la via ferrata per protegir el corb marí emplomallat, i s’ha ajornat la zona de baixes emissions gràcies a la millora en la qualitat de l’aire.
Política local i vida comunitària
El panorama polític també ha canviat. Sílvia Romero ha anunciat que no repetirà com a candidata d’Esquerra Republicana de Catalunya a les municipals del 2027, obrint un procés de relleu intern.
El 2025 també ha estat marcat per notícies dures, com judicis per delictes sexuals i detencions relacionades amb pornografia infantil, que han obert un debat sobre la protecció de les víctimes i el paper de la justícia.
Malgrat tot, la ciutat ha viscut moments de cohesió i vitalitat social. El Centre d’Atenció Primària ha estat reconegut per la seva innovació. La fira d’ocupació ha aplegat més de 280 persones i 80 ofertes laborals. I la participació ciutadana ha estat molt elevada en actes com la rua de Carnaval, la Fira de Nadal i el primer bany de l’any, amb gairebé 500 persones a la platja.
Mirada al futur: dos anys per definir un nou model de ciutat
El 2025 ha estat un any intens per Sant Feliu de Guíxols. Amb debats polítics actius, projectes urbanístics en marxa, un salt cultural important i una clara aposta per la sostenibilitat, el municipi té dos anys de mandat al davant per decidir quin model de ciutat vol ser.
El 2025 ha estat un any intens a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. El municipi ha hagut de gestionar una pressió turística enorme sobre la brigada i la policia, ha fet una aposta clara per la sostenibilitat amb el Segell Aro Verd i ha consolidat el turisme esportiu i familiar com a senyes d’identitat.
A continuació repassem els grans blocs que han marcat l’any, amb enllaços a les notícies originals de Ràdio Capital perquè pugueu ampliar cada tema.
Un municipi tensat per la temporada: brigada i policia
Una de les imatges de fons de l’any ha estat la càrrega de feina que assumeix la brigada municipal quan el municipi passa de poc més de 12.000 habitants censats a desenes de milers de visitants en temporada alta.
La pressió també es nota a la Policia Local. Segons el cos, aquest 2025 s’han incrementat les actuacions, però s’han reduït els delictes respecte a l’estiu anterior, amb menys furts i robatoris gràcies a més presència al carrer i més controls de trànsit i d’ordre públic.
Segell Aro Verd: sostenibilitat com a marca de municipi
Una de les grans apostes del 2025 ha estat el Segell Aro Verd – Compromís amb la sostenibilitat. L’objectiu és reconèixer i impulsar les bones pràctiques ambientals, socials i d’accessibilitat d’empreses i entitats del municipi, especialment les vinculades al turisme.
El 2025 ha consolidat el turisme esportiu com una de les grans vies per donar a conèixer el municipi, desestacionalitzar la temporada i omplir hotels i restaurants més enllà del juliol i l’agost.
Tot això es completa amb propostes com el nou Torneig Platja d’Aro de bàsquet, que porta equips d’elit com l’Spar Girona i el Barça femení i reforça la imatge de la vila com a destinació esportiva de referència.
Cultura, turisme familiar i festivals a l’aire lliure
La vida cultural i familiar ha tingut també molt de pes el 2025. El municipi ha continuat apostant pel turisme familiar, amb el segell “Catalunya, destinació de turisme familiar”, i ho ha fet a través d’una programació d’activitats al carrer pensada per a totes les edats.
Un dels moments forts ha estat l’onzena edició del Festival Xalaro, amb 16 espectacles gratuïts de música, circ, teatre de carrer i propostes interactives al Passeig Marítim, la Plaça Major i la Plaça del Mil·lenari. El festival reforça el posicionament de Platja d’Aro com a destinació familiar pionera a la Costa Brava.
A banda d’Xalaro, el municipi ha mantingut una agenda carregada: activitats infantils, gimcanes com la de la Xalarina i en Xalarí, proposta de Mini Club a la platja, festivals culturals, mercats temàtics i esdeveniments compartits amb altres municipis, com la trobada “Mar i muntanya” amb Camprodon, recollida al llistat de reportatges de Ràdio Capital.
Què ens deixa el 2025?
Mirant-ho amb perspectiva, el 2025 a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró deixa cinc grans idees:
Un municipi que ha hagut de reforçar brigada i policia per gestionar una temporada molt intensa, amb milers de visitants i molts esdeveniments.
Una aposta clara per la sostenibilitat, amb el Segell Aro Verd com a eina per ordenar i reconèixer les bones pràctiques d’empreses i entitats.
Un turisme esportiu en creixement, amb més de 10.000 persones que arriben amb dorsal, campionats d’Espanya d’skate i proves en aigües obertes que donen visibilitat al municipi tot l’any.
Una agenda cultural i familiar que omple carrers i places i reforça la marca de destinació per a famílies.
I un relat de fons: la voluntat de ser una destinació turística forta, però alhora sostenible, segura i habitable per als veïns que hi viuen els 365 dies de l’any.
Aquest resum vol ser una porta d’entrada; si vols aprofundir, cada titular té darrere una notícia, un reportatge i, sovint, una entrevista que ajuden a entendre millor com ha canviat el municipi al llarg del 2025.
