L’Institut Montgrí de Torroella de Montgrí ha estat un dels centres educatius distingits en la tretzena edició del concurs de dibuix i relats “Això pinta bé!”, organitzat per la Diputació de Girona.
L’acte de lliurament dels premis s’ha celebrat aquest dilluns amb la participació de representants institucionals i alumnat dels centres participants. El concurs forma part dels programes educatius “Indika” i “Del mar als cims”, que apropen els estudiants al patrimoni natural, cultural i històric del territori.
Enguany, el certamen ha rebut prop d’una cinquantena de treballs entre dibuixos i relats elaborats per alumnes d’educació infantil, primària, educació secundària i batxillerat. Les propostes s’han inspirat en els continguts treballats durant les activitats dels programes pedagògics.
A més de l’Institut Montgrí, també han estat premiats centres de Girona, Banyoles i Fontcoberta. Els guardons inclouen una aportació econòmica destinada a finalitats educatives, a millores d’eficiència energètica o a projectes d’accessibilitat als centres.
Durant l’acte, els representants de la Diputació han destacat la importància d’aquestes iniciatives per fomentar el coneixement de l’entorn i reforçar el vincle dels joves amb el patrimoni natural i cultural. També han posat en valor la creativitat, la capacitat de treball en equip i la implicació de l’alumnat participant.
El concurs “Això pinta bé!” arriba així a la tretzena edició consolidat com una eina educativa per promoure l’aprenentatge fora de l’aula i la descoberta del territori entre els estudiants de les comarques gironines.
Privat: El Festival Amb So de Cobla celebra la seva 10a edició
Palamós tornarà a ser l’epicentre de la música de cobla aquest estiu. El municipi acollirà del 4 al 8 d’agost la desena edició del Festival Amb So de Cobla, una cita consolidada que combina tradició i noves propostes musicals per acostar aquest patrimoni cultural a nous públics.
La programació començarà el 4 d’agost amb un dels espectacles més destacats del festival. La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, dirigida per Francesc Cassú, actuarà a la plaça Josep Sarquella amb prop de 130 músics i cantaires. El concert també comptarà amb les veus de Beth, Joan Garrido, Mariona Escoda, Samantha i el grup Arjau. La proposta incorporarà projeccions i efectes d’il·luminació.
L’endemà, l’Arbreda Municipal serà l’escenari del Concert de la Costa Brava Memorial Ricard Viladesau. La Principal de La Bisbal i Els Montgrins oferiran una actuació amb repertori sardanista i altres composicions creades per a cobla.
El 6 d’agost, el festival dedicarà una part de la programació a la creació femenina. La proposta Cobla Amb So de Dona repassarà obres de diverses compositores que han contribuït al repertori per a cobla. L’objectiu és posar en valor la seva aportació a la música catalana.
Aquella mateixa nit actuarà el baríton palamosí Guillem Batllori amb la Principal de Llobregat. El cantant presentarà un repertori de cançó catalana amb l’acompanyament de la formació. La proposta unirà la veu lírica amb la sonoritat tradicional de la cobla.
El festival també reservarà un espai per al públic familiar. El 7 d’agost, el grup Filomena presentarà un espectacle que combinarà animació i música tradicional. La proposta inclourà la participació del tenorista Quirze Egea i arranjaments del músic Arnau Tordera.
La mateixa jornada arribarà un dels concerts més esperats. Obeses actuarà amb la Cobla Berga Jove per presentar el nou treball discogràfic Ai al cor – Diàstole. El projecte reforça l’aposta del festival per la fusió entre llenguatges musicals i la renovació de la cobla.
La cloenda arribarà el 8 d’agost amb l’actuació de la Transmediterrania Orchestra al passeig del Mar. La formació reunirà músics de trajectòries diverses en una proposta que combinarà ritmes mediterranis, música popular, jazz i sonoritats de cobla.
Després de deu anys de recorregut, el Festival Amb So de Cobla s’ha consolidat com una de les cites culturals més singulars de Catalunya. El certamen manté l’objectiu de preservar el so de la cobla i, al mateix temps, explorar nous formats per garantir-ne la projecció de futur.
Un quart de segle de canvis socials, urbanístics, culturals i econòmics explicats a través de les notícies. Aquesta és la proposta de les exposicions «Ràdio Capital. 25 anys de notícies», un projecte impulsat per Ràdio Capital per commemorar els seus 25 anys de trajectòria i, al mateix temps, recuperar la memòria recent dels municipis del Baix Empordà.
Ràdio Capital celebrarà els seus 25 anys amb una sèrie d’exposicions que mostraran l’evolució dels municipis del Baix Empordà durant l’últim quart de segle. Lluny de plantejar una única mostra itinerant, el projecte s’ha concebut com un conjunt d’exposicions independents, creades específicament per a cada població a partir de les notícies, les fotografies i els esdeveniments que han marcat la seva història recent.
Les exposicions començaran a Torroella de Montgrí, amb inauguració el 12 de juny al Museu de la Mediterrània i una segona etapa prevista el 19 de juliol. Palafrugell inaugurarà la seva mostra el 19 de juny, amb continuïtat també el 19 de juliol. A l’Estartit, l’exposició es podrà visitar a partir del 18 de setembre i fins al 30 d’octubre, mentre que Palamós l’acollirà del 16 d’octubre al 28 de novembre. Les exposicions de Calonge i Sant Antoni, Pals, la Bisbal d’Empordà, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i Sant Feliu de Guíxols s’anunciaran properament. També està previst que el projecte tingui continuïtat durant l’any 2027 amb noves incorporacions.
En els pròxims mesos el projecte arribarà també a Calonge i Sant Antoni, la Bisbal d’Empordà, Pals, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, i Palamós.
El projecte ha estat comissariat per Martí Sabrià, comissari dels actes del 25è aniversari de Ràdio Capital. La proposta parteix de la voluntat de convertir l’arxiu periodístic de l’emissora en una eina de memòria col·lectiva capaç d’explicar l’evolució dels municipis a través de les notícies que n’han documentat els principals canvis i esdeveniments durant els darrers vint-i-cinc anys.
«L’objectiu no és explicar la història de Ràdio Capital, sinó utilitzar vint-i-cinc anys de periodisme local per explicar la història dels nostres pobles i de la gent que els ha fet créixer», explica Martí Sabrià, comissari dels actes del 25è aniversari de Ràdio Capital.
Cada exposició reuneix 25 imatges representatives del municipi, una per cada any de trajectòria de Ràdio Capital, que expliquen moments clau de la vida local. Les fotografies es complementen amb textos periodístics i codis QR que permeten accedir a la notícia completa i escoltar-ne la versió sonora.
La iniciativa vol reivindicar el valor de la informació local com a eina de memòria col·lectiva i posar de manifest com han canviat els pobles de la comarca durant els darrers vint-i-cinc anys. Al mateix temps, reconeix la contribució de les persones, entitats, empreses i institucions que han participat en aquesta transformació.
Les exposicions han estat possibles gràcies a la col·laboració d’arxius municipals, fotògrafs, entitats culturals i nombroses persones dels diferents municipis, que han aportat documentació, imatges i coneixement local per construir un relat compartit de la història recent del territori.
Nascuda l’any 2001, Ràdio Capital s’ha consolidat com un dels principals mitjans de proximitat de l’Empordà. Al llarg d’aquests 25 anys ha explicat l’actualitat de la comarca des de la ràdio, el web i els nous formats digitals, convertint-se en testimoni directe dels canvis que han transformat el territori.
La celebració dels 25 anys de Ràdio Capital compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà, Aigües Ter-Llobregat i l’Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes.
Els docents catalans mantenen les mobilitzacions després que el 65% del professorat rebutgés el preacord negociat entre el Departament d’Educació i els sindicats. La decisió obliga a replantejar les negociacions i manté viu el conflicte laboral que el sector arrossega des de fa mesos.
En una entrevista al programa Supermatí, la portaveu d’USTEC-STEs a les comarques gironines, Glòria Polls, ha explicat que el resultat de la consulta evidencia que el col·lectiu considera insuficients les millores plantejades. Segons Polls, les mobilitzacions han servit per forçar la reobertura de les negociacions, però el professorat reclama anar més enllà de les propostes actuals.
Des del sindicat consideren que cal començar una nova negociació des de zero i asseure el Departament amb el comitè de vaga, format pels sindicats que no han signat l’acord. L’objectiu és elaborar un nou document que reculli les demandes que els docents consideren prioritàries.
Entre aquestes reivindicacions hi ha l’increment de personal per atendre la diversitat creixent a les aules, la reducció de ràtios i la incorporació de més recursos d’atenció educativa. Polls defensa que la situació actual dificulta oferir una atenció adequada a l’alumnat i repercuteix directament en la qualitat educativa.
La portaveu també ha volgut remarcar que les reivindicacions no se centren exclusivament en les condicions salarials. Tot i reconèixer que el professorat ha perdut poder adquisitiu durant els darrers anys, assegura que la principal preocupació és disposar de les eines necessàries per desenvolupar correctament la tasca educativa.
Les protestes continuaran durant les properes setmanes. Aquest dimarts hi ha convocada una vaga i una concentració a Barcelona, mentre que diumenge es farà una manifestació oberta a tota la comunitat educativa. A les comarques gironines, de moment, no hi ha noves mobilitzacions anunciades abans de final de curs, tot i que el sindicat no descarta noves accions.
Polls també ha advertit que les reivindicacions es mantindran el curs vinent si no hi ha avenços significatius en les negociacions. Segons ha explicat, diversos centres educatius ja han adoptat mesures de protesta que tindran continuïtat més enllà de l’estiu.
Durant l’entrevista, la representant sindical també ha posat el focus en la climatització dels centres educatius. Considera que l’augment de les temperatures derivat del canvi climàtic està afectant les condicions d’aprenentatge i reclama actuacions urgents per garantir espais adequats tant per a l’alumnat com per als professionals de l’educació.
Segons Polls, la millora de les infraestructures escolars haurà de formar part de futures negociacions amb el Departament, ja que aquesta qüestió no forma part dels acords actuals.
Hola, bon dia, benvolguts oients de Ràdio Capital. Avui el meu comentari és pels mestres, pels docents de Catalunya. Eee, a veure, és un comentari a favor dels docents, eee, esgrimint, tot esgrimint un parell de raons. Jo sé que molts de vosaltres teniu mainada, jo el primer, i que portem molts dies de desgavell, no? Perquè cada dos per tres, eh, hi ha jornada de vaga, tenim la, la canalla a casa, eh, és final de curs, no? Segons el nano, doncs això, mira, eh, potser no li va del tot bé, eh, però aquest cop els docents, eh, han demostrat i demostren que tot plegat no era un caprici i que ni de lluny, tot sembla indicar, era una qüestió només de, de diners. És veritat que els professors i professores havien perdut molt de poder adquisitiu tots aquests anys, però bueno, totes aquestes mobilitzacions que encara no s’han acabat, eh, demostren que els docents el que estan demanant és, eh, portar el sistema educatiu de Catalunya al segle XXI, eh, i deixar-lo tal i com es mereix. El país ha canviat, ha augmentat la complexitat, ehm, hi ha el canvi climàtic, eh, les ràtios són ingovernables, falta gent, falten recursos, eh, falten climatitzacions, eh, equipaments i professionals per atendre tot el que tenim al damunt. Per tant, estimats oients de Ràdio Capital, avui, eh, el meu comentari és un, un reconeixement, mmm, a la resistència i a la resiliència dels docents de Catalunya. Eh, estem amb ells, jo estic amb ells, eh, sé que en som uns quants i des d’aquí volia fer-ho palès. Eh, insisteixo, tot i els inconvenients que les seves protestes ens poden causar, que hi són i és veritat, eh, jo crec que els hem, els hem de recolzar, hem d’estar amb ells, eh, perquè el que demanen finalment revertirà en benefici de tots nosaltres i dels futurs catalans i catalanes d’aquest país. Que vagi bé, gràcies.
La Generalitat ha engegat un pla pioner per restaurar els ecosistemes marins de tot el litoral català amb l’horitzó 2030. Aquesta és la data que fixa Europa perquè s’hagi actuat damunt el 30% dels hàbitats degradats. A Catalunya, aquest pla estratègic -batejat com a PEREMCAT- se centra en quatre ecosistemes clau per a la biodiversitat, la pesca i les activitats subaquàtiques (com les praderies de fanerògames, les algues o els fons de coral·ligen). El PEREMCAT suposarà una inversió de més de 3 milions i, d’entrada, ja hi ha equips que fan diagnosi a la Costa Brava. «Volem saber l’estat d’aquests hàbitats i a partir d’aquí definir l’estratègia per preservar-los», explica el cap del Servei de Protecció i Conservació de Medi Marí, Sergi Rasero.
Dos submarinistes amb neoprè es barregen entre els qui es banyen a la Cala Bona de Tossa de Mar (Selva). Inspeccionen a consciència les algues que viuen al fons sorrenc o damunt les roques, estenent transsectes de 25 metres i avançant de 20 centímetres en 20 centímetres. Formen part de l’equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) que en els pròxims mesos recorrerà diferents punts del litoral català -fins a una quarantena- per analitzar l’estat dels seus ecosistemes i hàbitats marins.
A més de Tossa, l’equip també s’ha desplaçat ja a Calella i al litoral del Montgrí. En el cas de Cala Bona, durant la inspecció, els tècnics del CEAB han detectat com una alga en perill d’extinció, l’Ericaria crinita, pràcticament ha desaparegut de l’indret. «Avui tan sols hem pogut trobar-ne dos individus, quan abans la població n’era abundant; per tant, la recessió d’aquesta alga és clara i haurem d’esbrinar quins factors han portat a aquesta mortalitat tan elevada», explica una de les tècniques, Mar Tur.
La diagnosi que s’ha fet a Cala Bona s’emmarca dins la primera fase del Pla Estratègic per a la Restauració dels Ecosistemes Marins de Catalunya (PEREMCAT). La Generalitat ha engegat aquesta iniciativa, pionera arreu de l’Estat, amb l’objectiu de recuperar i millorar els hàbitats marins de tot el litoral: des de l’Empordà fins a les Terres de l’Ebre.
El pla estratègic, que tindrà una inversió de més de 3 MEUR, es focalitzarà en quatre hàbitats i ecosistemes marins. En concret, les algues, les praderies de fanerògames, els rodòlits (algues vermelles calcàries) i els fons de coral·ligen. Tots ells, subratlla Sergi Rasero, es consideren «clau» i són «essencials» tant per a la biodiversitat com per a la pesca i les activitats subaquàtiques.
La fase de diagnosi del PEREMCAT, que s’allargarà durant més d’un any, no tan sols avaluarà l’estat de conservació d’aquests diferents hàbitats, sinó que també analitzarà quines pressions i impactes reben els ecosistemes. A partir d’aquí, precisa el cap del Servei de Protecció i Conservació del Medi Marí, s’identificaran quines són les zones prioritàries on cal actuar i es faran projectes pilot de restauració ecològica.
Amb l’horitzó 2030
Les diferents fases del PEREMCAT es volen desplegar des d’ara i fins al 2028. També, amb l’objectiu d’avançar-se a allò que ha fixat Europa per al 2030. Aleshores, segons recull el Reglament per a la Restauració de la Natura, s’hauran d’haver restaurat com a mínim el 30% dels hàbitats degradats (tant terrestres com marins). Un percentatge que haurà d’assolir el 100% el 2050.
«A més, el Pacte Europeu pels Oceans també ens interpel·la i obliga a fer actuacions per millorar l’estat dels nostres ecosistemes; sobretot, en allò que fa referència a la pesca i a la sostenibilitat alimentària», precisa Rasero. Per això, el cap del Servei subratlla que un dels eixos del PEREMCAT serà, precisament, identificar quines són les actuacions que cal dur a terme a l’hora de regenerar els diferents hàbitats.
«Des d’aquella restauració coneguda com a passiva, és a dir que elimina o redueix les fonts de pressió i impacte, fins a aquelles altres que demanin intentar fer plantacions de macroalgues o fanerògames», concreta Sergi Rasero. I sobretot, també tenint en compte els efectes del canvi climàtic. «L’escalfament global comporta que moltes espècies no tinguin capacitat o prou resiliència per tornar-se a adaptar; però la sobrefreqüentació humana, les embarcacions o l’ús de determinats productes químics també poden fer fonts de pressió importants», hi afegeix el cap del Servei de Protecció i Conservació de Medi Marí.
«No trepitjar les algues»
La coordinadora del projecte PEREMCAT, Júlia Costa, explica que d’entrada ja hi ha petites accions que poden afavorir la preservació d’aquests ecosistemes marins. «Les macroalgues són molt superficials, es troben fins i tot a les roques d’arran de platja i si es trepitgen es poden fer malbé; si la gent ho sabés i ho evités, ja estaríem fent part del camí per recuperar-les», indica Costa, explicant que es poden instal·lar panells informatius a les cales per informar-ne els banyistes.
A partir d’aquí, Costa tampoc amaga que, a l’hora d’afavorir la restauració dels hàbitats marins, «la primera línia d’actuació sempre és la conservació». I que això passa per «reduir pressions». Entre d’altres, la freqüentació de banyistes, les embarcacions, la pol·lució i el canvi climàtic.
«Per això, el projecte també se centra en monitorar quines són les amenaces per a aquests ecosistemes, per entendre també la seva distribució arreu de Catalunya i saber com actuar per reduir aquestes pressions», explica Costa. En aquest punt, la coordinadora del PEREMCAT també explica que, si el pla estratègic proposés mesures «poc populars», a l’hora de tirar-les endavant es faria de bracet amb el territori «perquè protegir el patrimoni natural és per a l’interès de tothom».
Per exemple, en referència a les boies i a l’impuls de fondejos ecològics, la coordinadora explica que «si la gent entén que s’està intentant reduir la freqüentació d’embarcacions perquè cal protegir l’ecosistema, aleshores potser s’accepta més i es guanya eficàcia».
Per últim, Costa posa en relleu que aquest pla estratègic suposarà tenir per primer cop una diagnosi de l’estat en què es troba tota la costa catalana «i planificar quines són les prioritats» per a la restauració dels hàbitats i ecosistemes marins. La coordinadora del PEREMCAT precisa que a Catalunya, però, no es parteix de zero (perquè ja es disposa d’un mapa d’hàbitats marins).
«L’objectiu ara és veure en quin estat es troben aquests hàbitats; perquè sí que es fan seguiments dins els espais protegits, però, en canvi, a fora d’aquests és més difícil», concreta. «Per tant, el PEREMCAT ens donarà la fotografia de l’estat del litoral i ens dirà on cal actuar», conclou Júlia Costa.
