Un pastor de Verges de 84 anys llaura camps per ajudar en l’extinció d’incendis

Per
Ràdio Capital
-
Eugeni darnaculleta
Pla mig del pastor gironí de 84 anys Eugeni Darnaculleta en una pineda de Verges el 10 d'agost de 2021. (Horitzontal)

Els incendis a la demarcació de Girona d’aquest estiu han comptat amb uns grans aliats: els pagesos. En tots els casos, diversos ramaders i agricultors s’han acostat amb tractors per llaurar camps i crear tallafocs per evitar que les flames travessin. És el cas de l’Eugeni Darnaculleta, de 84 anys. «Si puc ser útil, faig el que calgui», ha assegurat el pagès. Darnaculleta creu que cal «tornar a netejar els boscos» per evitar els incendis i ha recordat que abans «s’aprofitava tot» dels arbres i això ajudava a mantenir les parcel·les netes. Ara, però, demana la intervenció de les administracions per mantenir el sotabosc net perquè en casos de finques petites, «no surt a compte».
Eugeni Darnaculleta és un pastor gironí de 84 anys que viu a Verges. Té un ramat d’ovelles que treu a pasturar pels boscos de la zona. El problema és que cada vegada hi ha menys parcel·les on pot anar perquè els propietaris no cuiden els boscos. «Hi ha pins secs a terra i les ovelles no hi poden passar», ha explicat el pastor. A la vegada, això fa que les ovelles no puguin menjar la vegetació que hi ha al sotabosc i mantenir la zona neta.

Aquesta situació es produeix sobretot en finques petites. Darnaculleta assegura que en aquests casos als propietaris «no els surt a compte» netejar el bosc pel cost que implica mobilitzar la maquinària per fer-ho.

Per això creu que les administracions haurien de tenir un paper clau en aquest tipus de finques. «Caldria que un estament públic anés amb els propietaris i els plantegés l’opció de netejar el bosc des de la mateixa administració», ha detallat el pastor. Segons el seu punt de vista, «el 90% dels propietaris» encarregaria al sector públic que se’n fes càrrec de la gestió.

El pastor assegura que si es fes de forma agrupada, la despesa es reduiria notablement fins «gairebé arribar al cost zero», perquè el que val més diners és mobilitzar la maquinària. Si una mateixa desbrossadora s’encarrega de fer diverses finques properes, això fa que la despesa es redueixi. Les restes vegetals que n’extreuen aquestes màquines, es pot revendre a empreses per fer-ne biomassa i segons Eugeni Darnaculleta, aquest material «pagaria les màquines».

Una vegada els boscos estiguessin més lliures de restes vegetals, els pastors podrien mantenir-ho net «durant una temporada grossa». Pel pastor, caldria recuperar la gestió que es feia anys enrere en què «del bosc, se n’aprofitava tot». Eugeni Darnaculleta ha recordat que abans «tot funcionava amb llenya» i això permetia que molts propietaris de pinedes i zones forestals venguessin els troncs a forns de pa, forns de terrissa, empreses i particulars. A més, dels branquillons secs també se’n feien encenalls.

Els marges, una via de comunicació dels incendis

Per altra banda, el pastor també critica que les administracions no els permetin netejar els marges. Eugeni Darnaculleta ha afirmat que els marges són un «perill» perquè és per on més ràpid es poden estendre els incendis. «Avui no hi ha cap marge cuidat», ha lamentat el pastor gironí. Abans, Darnaculleta ha explicat que es cremaven per mantenir-los nets i evitar que les flames creuessin d’un camp a l’altre.

De tota manera, el pagès ha apuntat que quan es feien aquestes cremes controlades era perquè coneixien la natura. «Sabíem a on fer el foc i com fer-lo perquè no s’escampés», ha afirmat. Ara, però, «hi ha moltes persones que no estan preparades» ha assegurat el pastor. Per això creu que els tècnics «haurien d’ensenyar als nous pagesos com fer un tallafoc o netejar els marges».

Això també ajudaria a implicar més els pagesos en l’extinció dels incendis, tal com far l’Eugeni. Ell es presta voluntari cada vegada que hi ha alguna emergència, ja sigui una inundació o que es cremi alguna zona propera. Amb el seu tractor ajuda tan com pot. «Jo arribo als llocs i faig el que em manen, que són qui en saben», afegeix el pastor.

Una de les últimes vegades que va fer-ho va ser per l’incendi de Ventalló (Alt Empordà) que es va originar a finals de juliol. En aquest cas, es va presentar amb el seu tractor per oferir-se a llaurar camps o remullar els marges amb dipòsits d’aigua.

El pagès afirma que és important llaurar els camps perquè d’aquesta manera es remena la terra i s’evita que el foc salti d’un camp a l’altre, creant un tallafoc. El problema, però, és quan aquests camps encara no s’ha collit el cereal. En aquest cas, Darnaculleta insisteix en què cal netejar els marges.

La prevenció, una «cinquena part» del cost de l’extinció

El pastor gironí assegura que la prevenció d’incendis a partir de la neteja dels boscos amb la participació de les administracions suposaria «una cinquena part» del que costa extingir-los, segons el seu punt de vista. Per això demana als governs que s’aposti de manera clara per una política de prevenció forestal i així s’estalviï una despesa amb la tasca d’extinció, més enllà de les pèrdues que es generen a nivell econòmic i natural.

On i quan veure les llàgrimes de Sant Llorenç des del Baix Empordà?

Per
Albert Aparicio
-
Astronomia des de l'Empordà

Un dels esdeveniments més populars del calendari astronòmic és sens dubte les Persèides o llàgrimes de Sant Llorenç.

Aquesta pluja d’estels és el resultat del pas del planeta Terra a través de les restes de pols i pedres que el cometa 109P/Swift-Tuttle va deixar en aquest punt de l’espai, que creua amb l’òrbita terrestre aproximadament entre els mesos de juliol i setembre.

Quan la Terra creua aquesta zona de l’espai, els meteors es desintegren a l’entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre produint la pluja de meteors.

 

Quin és el millor dia per observar-les?

Tot i que es poden observar des de juliol i fins passat l’agost, el pic màxim de meteors per hora es troba pels voltants de Sant Llorenç (10 d’agost), d’aquí reben el seu sobrenom. Enguany el pic d’estels fugaços serà entre el 12 i 13 d’agost, amb fins a 120 meteors per hora. A diferència de l’any passat, aquest 2021 la llum de Lluna no dificultarà tant la seva observació, ja que es troba en fase creixent i menys d’un 20% serà visible durant la nit del pic. Per altra banda la presència de pols en suspensió provinent del nord d’Àfrica redueix la qualitat de l’aire i pot dificultar la visibilitat d’enguany. Recordem però que tant dies anteriors com posteriors al pic són igualment bons per a la seva observació.

https://twitter.com/FrancescaJaume/status/1425341638348521476

https://twitter.com/Obagaactivitats/status/1423195930283675650

On es poden veure millor?

Cal allunyar-se de les fonts de llum i de la contaminació lumínica. Des de camps, masies allunyades de nuclis urbans, o fins a platges i turons són bon llocs per realitzar observació astronòmica, sempre i quan tinguem un ampli camp de visió del cel nocturn.

Tot i que és possible divisar estels fugaços a pràcticament qualsevol part del cel nocturn, preferentment els cercarem entre el nord i el nord est, on trobem la constel·lació de Perseus, fent la sensació que la pluja d’estels surgeixi d’aquesta regió del cel celeste.

 

Què cal per veure-les?

No és necessari cap teleobjectiu, es poden veure a ull nu. Sols cal paciència, esperar que la visió s’adapti a la foscor i alguna peça d’abric ja que tot i que ens trobem en un episodi de calor, passar moltes hores quiets i estirats al terra ens pot fer agafar fred.

 

Comença l’episodi de calor

Per
Albert Aparicio
-
privat:-banderes-blaves-per-a-platja-d’aro

El temps d’aquest dimecres bé protagonitzat per l’inici d’un episodi de calor que s’estendrà fins a principis de la setmana vinent. Avui la temperatura màxima pot superar els 34ºC a l’interior del Baix Empordà i a la temperatura mínima li costarà baixar dels 20ºC a la costa durant la propera nit.

Tot i que farà sol aquest no serà del tot radiant per una banda per alguns intervals de núvols prims i per altra degut a la presència de pols en suspensió que pot donar un aspecte calitjós i terrós al cel.

Demà la temperatura puja més arribant a superar els 35ºC.

Mont-ras també demana toc de queda: denuncien botellots amb més de 100 vehicles

Per
ACN
-
Deixalles en un dels camps de Mont-ras on s'ha fet un botellot. Imatge cedida aquest 10 d'agost del 2021 (Horitzontal)
Mont-ras denuncia que grups de joves fan botellots al poble «dia sí dia també», on s’arriben a agrupar més de 100 vehicles. L’alcaldessa, Vanessa Peiró, diu que aquestes concentracions es convoquen a través de xarxes socials i que solen durar hores. Els qui hi participen fan destrosses, entren als camps i propietats privades, i deixen tot de deixalles abandonades (gots, ampolles, vidres, burilles…). L’alcaldessa diu que se senten «del tot indefensos», perquè els Mossos van desbordats, i creu que els qui convoquen els botellots «s’aprofiten d’aquesta situació». Per això, s’afegeix a les reclamacions de Palafrugell i Calonge i reclama que, tot la baixa incidència del coronavirus al poble, Mont-ras també tingui toc de queda.
A diferència de Palafrugell, que ara s’ha quedat sense toc de queda, a Mont-ras mai s’ha aplicat el confinament nocturn. I això s’ha traduït en problemes constants, arran de grups que joves que s’hi apleguen per fer botellots. «Gairebé en tenim cada dia», lamenta l’alcaldessa.

Peiró explica que els botellots es convoquen per xarxes socials. Quan els bars de municipis del voltant tanquen, els joves es passen entre ells la ubicació de la zona on continuaran la festa. Han fet botellots darrere del cementiri (on han trencat una creu), en un aparcament públic del poble i, últimament, també en camps i finques privades.

«Per accedir-hi, trenquen cadenes i pals», concreta Peiró. L’alcaldessa explica que hi ha botellots on s’han concentrat més de 100 vehicles. Solen durar hores; sobretot, de les dues de la matinada en endavant. I quan els joves marxen, ho deixen tot ple de deixalles (gots de plàstic, ampolles, vidres trencats, burilles…).

Vanessa Peiró explica que a Mont-ras tan sols hi ha un agent local, que treballa en horari diürn. «Si els pobles més grans amb Policia Local ja es veuen desbordats, nosaltres ens sentim del tot indefensos», lamenta l’alcaldessa.

Explica que l’única opció que els queda és trucar als Mossos d’Esquadra, però que la policia també té molta feina i triga a arribar. Per això, creu que els joves també «s’aprofiten d’aquesta situació» a l’hora de convocar els botellots. I com a exemple, posa el de l’amo d’una finca que va arribar a trucar fins a set vegades, perquè un grup de joves li havien trencat el tancat i estaven bevent i fent xivarri dins la seva propietat.

Més a prop de bosc

L’alcaldessa de Mont-ras explica que els botellots cada vegada es fan més a prop de boscos, a tocar de les Gavarres. «I això suposa un risc afegit, perquè a l’incivisme, a les drogues i a l’alcohol s’hi pot sumar també un incendi, ja que hi ha joves que fumen i llancen les burilles al terra», diu Peiró.

Arran dels botellots, el poble ha patit destrosses. Sense anar més lluny, Peiró explica que uns joves es van dedicar a serrar un banc que hi ha a l’aparcament annex a l’Ajuntament, i que feia tan sols un mes i mig que s’havia posat.

Tenir toc de queda

Per acabar amb el problema, Peiró s’afegeix a la demanda que ja han fet Palafrugell i Calonge, i reclama que se’ls apliqui el toc de queda. En aquest cas, per primera vegada d’ençà que es va reinstaurar el confinament nocturn.

L’alcaldessa de Mont-ras admet que la incidència del coronavirus al municipi és baixa –de fet, és l’únic que està en verd de la zona- però també ho justifica per la proximitat amb els altres. «És trist dir-ho, però és la realitat; per a nosaltres tenir toc de queda no ens suposaria cap problema, i seria una mesura que permetria ajudar els veïns i retornar la tranquil·litat al poble», conclou l’alcaldessa.

L’Hospital de Palamós reprèn l’activitat quirúrgica

Per
ACN
-
L’hospital de Palamós  ha començat a reprendre l’activitat quirúrgica davant la disminució d’ingressos de malalts covid. Des d’aquest dilluns, s’han tornat a fer part de les operacions que estaven programades. Durant la setmana passada, l’hospital de Palamós va ingressar divuit pacients per coronavirus; és la meitat dels que ho havien fet a finals de juliol. Actualment, el centre té 21 malalts amb covid-19. Això ha permès reduir a la meitat la planta d’aïllament, que ha passat a tenir una vintena de llits. De totes maneres, des dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) demanen no abaixar la guàrdia, perquè el percentatge de tests d’antígens i PCR positives a la comarca continua essent alt, ja que supera el 10%.

Segons informen des del SSIBE, durant els darrers dies a l’hospital de Palamós «s’ha notat una disminució important dels ingressos covid». Entre el 2 i el 8 d’agost, hi va haver divuit pacients que van necessitar ser hospitalitzats després d’haver contret el coronavirus. En comparació amb la setmana anterior, la de finals de juliol, la xifra ha caigut fins a la meitat.

Ara mateix, a l’hospital de Palamós hi ha 21 pacients ingressats amb covid-19 (el 27% de tots els hospitalitats). Veient que la tendència és «cap a la millora epidemiològica», l’hospital ha reprès parcialment l’activitat quirúrgica programada, que va haver d’anul·lar-se davant l’increment de casos de la cinquena onada.

En paral·lel, des del 4 d’agost l’àrea d’aïllament covid –que ocupava la quarta planta del centre- s’ha reduït a la meitat, i ara ocupa una vintena de llits. Tots, a l’ala dreta de la planta. A la banda esquerra, on hi ha tretze llits, ja s’hi ingressen pacients no covid.

Pel que fa a la residència Palamós Gent Gran, actualment el centre té tretze pacients ingressats amb coronavirus. La setmana passada, aquí es van fer setze ingressos (dels quals el 20% van ser per covid-19). Des del SSIBE expliquen que, de moment, es mantenen les restriccions per a les visites tant a l’hospital com a la residència, i també les limitacions d’acompanyants a urgències de l’hospital.

Ara per ara, a la plantilla del SSIBE hi ha sis professionals que han donat positiu de covid-19 (dos dels quals no estaven correctament vacunats). Els quatre restants, tot i tenir la pauta completa, han donat positiu per PCR i han d’estar aïllats, tot i trobar-se bé, perquè transmeten la malaltia.

La positivat, per sobre el 10%

La setmana passada, des dels CAP del Baix Empordà i l’hospital de Palamós es van fer un 10% menys de proves diagnòstiques per covid-19. La xifra de positius es va reduir un 20% en relació als darrers set dies, però tot i això, des del SSIBE subratllen que «cal continuar extremant les mesures de precaució» contra el virus perquè la positivitat continua essent «alta», ja que suposa el 10,4% de les PCR i testos d’antígens que es fan.

Marató a Palafrugell

Pel que fa a vacunació, aquest dijous s’ha previst una marató a Palafrugell. Es farà entre dos quarts de nou del matí i les set del vespre al pavelló annex al poliesportiu i hi poden anar tots els majors de 12 anys.

Actualment, al Baix Empordà el 63,36% de la població de més de 16 anys de la comarca ja té la pauta complerta.

Denuncien queixes de botellots a la platja de Riells de l’Escala

Per
ACN
-
Desenes de joves concentrats a la zona de la platja de Riells. Imatge publicada aquest 10 d'agost del 2021. (Horitzontal)
Els veïns de la zona de Riells, a l’Escala, denuncien que des de fa setmanes pateixen botellots massius a la platja sense mesures de seguretat, un cop els bars tanquen. Tal com ha avançat Diari de Girona, els residents del barri asseguren que han demanat ajuda a l’Ajuntament per intentar frenar-ho amb la Policia Local però que la resposta que les donen és que no hi ha prou efectius. «És totalment inútil», afirmen en un escrit. Fa setmanes, el consistori va demanar ajut a la Generalitat per combatre-ho. De fet, fonts municipals han explicat que hi va haver una actuació dels Mossos d’Esquadra fa uns dies i que esperen que n’hi hagi de noves properament.

«Els veïns de la platja de Riells fa dies que demanem ajuda a la Policia i l’Ajuntament per les nits que estem vivint». Així encapçalen l’escrit que signen un grup de residents al barri de l’Escala. Asseguren que des de mitjans de juliol les concentracions de joves a la platja són diàries. «Els bars tanquen a les 00.30 i els joves no tenen on anar per seguir amb la festa i es concentren en un punt al mig de la platja», detallen. «Tenint en compte que alguns municipis veïns tenen toc de queda, el municipi de l’Escala es converteix en el lloc de trobada amb joves d’altres llocs», afegeixen.

Això provoca que cada nit s’hi concentrin massivament amb «música molt forta i altaveus molt potents» i «botellots, pipis, defecacions, vòmits i tot el que pugueu imaginar». Els veïns asseguren que no són els únics damnificats per aquesta situació. També ho són les botigues, bars i restaurants, que «es veuen obligats a recollir i netejar els resultats de la nit».

«Cal recordar que estem vivint una pandèmia, però quan la festa comença a la platja, la covid deixa d’existir», asseguren a l’escrit. A la missiva, a què ha tingut accés l’ACN, també diuen que han demanat ajuda a l’Ajuntament i a la Policia Local però que ha estat «totalment inútil». «La policia justifica que no tenen prou efectius i l’Ajuntament ens considera un barri oblidat de l’Escala, dient que és una cosa temporal», insisteixen.

«Necessitem ser escoltats, poder descansar a les nits, ser persones l’endemà i tenir uns carrers sanitàriament aptes», conclouen.

Des de l’Ajuntament recorden que fa setmanes van demanar ajuda a la Generalitat per combatre aquesta situació i que esperen que hi hagi actuacions policials properament.

1...3.0673.0683.069...7.051Pàgina 3.068 de 7.051