Torroella vol que un programa de la UE financiï un projecte per acabar amb la inundabilitat

Torroella de Montgrí ja té un pla per controlar la inundabilitat a la conca del rec Vell-Ter Vell, que ha elaborat l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la UdG. En el treball, dirigit pel doctor Xavier Quintana, es defineixen directrius i actuacions concretes per a una gestió global de les habituals inundacions que es produeixen a la plana, des de la captació a la resclosa d’Ullà, fins a la llacuna de Ter Vell. Les propostes es basen en criteris de sostenibilitat que garanteixen la compatibilitat de l’activitat agrícola i la conservació dels ecosistemes aquàtics.

La idea del pla és canviar l’actual model de drenatge, que es fonamenta en buidar ràpidament l’aigua quan plou. Això fa que arribi massa ràpidament als sistemes aquàtics que fan de desguàs (en aquest cas el Ter Vell) i provoquin desbordaments, especialment en les zones planeres. Amb el nou model de drenatge es pretén alentir i retenir l’aigua a la capçalera, als vessants del Montgrí, per fer que arribi més lentament a les llacunes receptores. A més de retenir l’aigua, aquest sistema també retindria nutrients i contaminants, la qual cosa serviria per millorar l’estat ecològic de les llacunes receptores.

El regidor de Món Rural, Genís Pigem, vança que es buscarà finançament i sinèrgies per poder-lo executar. Atès que es tracta d’un pla d’actuacions de gran envergadura i pressupost, la fórmula en què es treballa seria a través del programa FEDER o projecte LIFE, de la unió Europea, àmbits en els quals ja té experiència: «De totes les actuacions proposades, se’n farien una part, les més viables, però a hores d’ara, ja es disposa d’una anàlisi científica i d’un conjunt de propostes per posar fi a una greu problemàtica històrica».

El pla ha estat presentat fa pocs dies a l’ACA, que l’ha valorat molt positivament i ha traslladat a l’Ajuntament la seva voluntat de participar-hi. L’Ajuntament de Torroella de Montgrí també buscarà d’altres socis per impulsar el projecte.

Joan Blau publicarà el seu nou disc “Arrels de músic” el 17 de setembre

joan-blau-publicara-el-seu-nou-disc-“arrels-de-music”-el-17-de-setembre

Joan Blau presenta el seu nou disc “Arrels de músic”, un LP que ha anat creant mes a mes en el seu repte personal de presentar cada mes una nova cançó en col·laboració amb amics i amigues. “Arrels de músic” són cançons que expliquen històries del passat, fets quotidians, moments màgics de la vida i de relats imaginaris.

Blau ens presenta el nou disc amb una ambientació que vol endinsar l’espectador en aquest viatge íntim i alhora emocionant. “Arrels de músic” es publicarà el 17 de setembre de 2021 en format cd i a totes les plataformes digitals. Arriba acompanyat d’una gira en viu per les principals sales del territori i en un format de petits concerts de proximitat.

El cd físic està fet amb paper reciclat, estampat a mà, ha estat dissenyat i maquetat per Joan Blau, Comando Jaza ha estat l’artista creador de la portada i dels dibuixos de dins del llibret. Blau presentarà el nou disc acompanyat dels músics: Luis Robisco (guitarra elèctrica i acústica), Xavier Monge (teclats), Jose Robisco (baix), Paquito Escudero (bateria i percussió) i Joan Blau (veu i guitarra acústica).

L’entrada Joan Blau publicarà el seu nou disc “Arrels de músic” el 17 de setembre ha aparegut primer a Primera Fila.

Extingit un incendi que ha cremat una furgoneta a Albons

Els Bombers han extingit aquest matí un incendi a Albons que ha cremat completament una furgoneta.

Segons han informat per twitter, hi han treballat tres dotacions de bombers i han rebut l’avís a les 10:27 del matí.

En plena onada de calor, aquest cap de setmana s’han extremat les mesures per prevenir incendis, ja que hi ha risc extrem que es puguin produïr.

La pressió redueix els botellots a la Costa Brava i les policies locals demanen ampliar el toc de queda a tot el litoral

Deixalles d'un botellot a la urbanització Can Burjats de Palafrugell aquest 14 d'agost del 2021 (Horitzontal)

La pressió policial i les mesures contra els botellots a la Costa Brava han aconseguit rebaixar les concentracions de joves durant la matinada. No les han evitades, però sí que les que hi ha hagut han estat menys nombroses que altres nits. A Mont-ras, on l’Ajuntament ha posat tanques de formigó als aparcaments, se n’ha fet un a tocar de les Gavarres. Al poble veí, Palafrugell, la policia ha avortat un botellot al paratge Boet. I a Calonge s’han dispersat grups d’un centenar de joves al passeig i s’han posat quatre denúncies. Les policies locals gironines reclamen que el toc de queda s’estengui arreu del litoral, perquè l’efecte crida als municipis que no tenen confinament nocturn crea problemes d’ordre públic i «tensiona» les plantilles.
Més reforç policial a les nits, bans municipals, tancament de platges… Les mesures que han emprès els ajuntaments de la Costa Brava sense confinament per lluitar contra els botellots han aconseguit reduir-los. Si més no, aquesta primera nit d’un cap de setmana que fa témer, sobretot, l’efecte crida. Sí que hi ha hagut concentracions de joves fumant i bevent al carrer o en finques rústiques, però no han estat tan massives com les de les últimes nits.

Al Baix Empordà, a Calonge, la policia ha hagut de dispersar grups d’un centenar de persones que, a partir de les dues de la matinada, s’havien concentrat a la zona de platja i del passeig de Sant Antoni. Aquí els agents han fet vuit identificacions i s’han interposat quatre denúncies (per molèsties, desobediències o negatives a identificar-se). Només per fer-se’n una idea del soroll que han generat, l’Ajuntament explica que aquesta matinada la Policia Local ha rebut unes 120 trucades per queixes dels veïns.

A Palafrugell, on al tancament de platges el consistori hi ha sumat també el de parcs, finques rústiques i zones properes a boscos, la policia ha avortat un botellot al paratge Boet. Aquí va ser on la matinada de dilluns van arribar a concentrar-s’hi fins a 500 joves.

Cap a les tres de la matinada, les patrulles han localitzat vuit vehicles al paratge. S’han denunciat tots els joves que hi havia i, a més, un d’ells també ha donat positiu per alcoholèmia. «Estem fent vigilància a diferents zones específiques per evitar macrobotellots; és més fàcil actuar quan hi ha una desena de vehicles que no pas quan ja s’han aplegat centenars de persones», diu el sergent de la policia local David Fernández.

A Mont-ras i Regencós

La pressió policial a Palafrugell, això sí, ha fet que els botellots es desplacessin a municipis del voltant. N’hi ha hagut al poble veí de Mont-ras (a la zona de la urbanització Can Burjats) i també a Regencós i al paratge de Torre Simona.

A Mont-ras, l’Ajuntament s’ha vist forçat a instal·lar tanques de formigó als dos aparcaments del poble on aquests darrers dies es feien botellots. N’hi ha al que es troba situat darrere l’Ajuntament i també al del cementiri. «Els qui es concentraven es dedicaven a voltar per diferents zones del poble; ens hem vist obligats a posar aquestes tanques, però és trist que haguem de prendre aquesta mesura en ple mes d’agost», diu l’alcaldessa, Vanessa Peiró.

A la zona que hi ha a prop de la urbanització Can Burjats, aquest migdia encara eren evidents les restes del botellot d’aquesta matinada. Aquí, els veïns han instal·lat cartells alertant que s’avisa la policia. I hi ha propietaris de finques rústiques que, fins i tot, han cavat recs al voltant dels camps per impedir que els joves hi entrin amb els cotxes.

«Fa basarda la quantitat de gots, ampolles, vidres trencats i burilles que t’hi trobes», diu l’alcaldessa. Vanessa Peiró també explica que aquests llocs estan a tocar de les Gavarres, i critica que els qui fan botellots no tinguin «cap mena de respecte per res» quan s’està «en risc d’incendi màxim».

Peiró diu que pobles petits com el seu que no tenen confinament es troben «desemparats», però també admet que aquells que sí tenen Policia Local, i on no s’aplica el confinament, els agents van «desbordats».

A l’Escala, on l’Ajuntament ha prohibit l’accés a les platges, la pressió policial entre agents locals i Mossos d’Esquadra ha evitat que hi hagués botellots a la zona de Riells (que era la que més preocupava). Quan han tancat els bars, els joves s’han concentrat a la plaça de l’Univers, però la presència policial –hi havia furgones dels ARRO- ha evitat que la situació anés a més. Sí que els agents han hagut de dispersar, però, alguns grups que feien la festa carrers més interiors del municipi.

Ampliar el toc de queda

«Tenir municipis confinats de matinada i altres que no fa que hi hagi desigualtats, perquè els primers reben moltíssima gent que ve de llocs on sí hi ha toc de queda», explica el president de l’Associació de Caps de Policies Locals de les comarques gironines, l’inspector David Puertas. Ell també és qui comanda la Policia Local de Palafrugell, un municipi on el toc de queda va decaure a principis d’agost.

Precisament per això, Puertas també sap de què parla. Perquè als botellots que s’han fet a Palafrugell (algun, amb 500 persones) la policia ha identificat joves que venien de Platja d’Aro o Girona, però també de molt més enllà, com ara de Vic o Manresa.

«Comencen la festa en un lloc i no els fa res fer quilòmetres per acabar-la en un altre; i tot això, amb el risc que comporta», diu l’inspector. No tan sols perquè els joves després agafen el cotxe per tornar-se’n a casa, sinó també perquè als botellots les mesures de seguretat contra la covid-19 «brillen per la seva absència», subratlla David Puertas.

El toc de queda, arreu

El cap de l’associació de policies locals creu que caldria mirar més enllà dels termes municipals a l’hora d’aplicar el toc de queda. Perquè sinó «els joves agafen els cotxes» i salten al poble del costat, o a aquell altre que no té confinament nocturn, per fer-hi botellots.

Per això, Puertas diu que s’hauria de tenir en compte «l’afectació» que la mesura suposa en una determinada àrea i aplicar-hi un criteri homogeni per evitar efectes crida. I en el cas de la Costa Brava, les policies locals reclamen que el toc de queda s’estengui arreu fins que hagi passat el gruix de l’estiu.

«Policialment és allò que ens aniria millor i ens facilitaria la feina», diu l’inspector. «El toc de queda ens ajuda molt a fer que es compleixin les normes i a intentar evitar la propagació del virus», concreta David Puertas.

«Sabem que a la gent li provoca molèsties, perquè va en contra dels seus drets, però ara mateix la prioritat i l’interès general és posar fre a la pandèmia», hi afegeix el cap de l’associació de policies locals. «Tenir tots toc de queda ens facilitaria la feina i evitaria que en aquells llocs a on ara mateix no hi ha confinament, les plantilles de les policies locals no estiguessin tan tensionades», concreta l’inspector.

David Puertas, però, també és conscient que el toc de queda ha de rebre l’aval del TSJC. I que a l’hora d’adoptar les mesures per prevenir el virus, la guia l’han de fixar «els criteris sanitaris».

S’obre un dispositiu d’atenció social per als treballadors temporers a Torroella de Montgrí

Des del Servei d’Acollida s’ha obert un dispositiu d’atenció social per als treballadors temporers. Aquest servei estarà ubicat a la seu que Càritas té a Torroella de Montgrí (c/ Sant Genís, 6), tot i que estarà gestionat per Creu Roja. L’horari d’obertura serà de dilluns a dissabte de 19 a 21h i s’hi oferirà servei de dutxa, menjar, assessorament, etc. segons demanda. Així es va informar a la sessió del 30 de juliol al Centre Cívic d’Ullà, on també els tècnics de Salut van fer un recordatori de la situació actual pel que fa la COVID-19.

De la mateixa manera, seguint amb la línia d’actuacions dutes a terme la campanya passada, s’ha activat el grup de Whatsapp Business amb empresaris i capatassos de diverses explotacions del Baix Empordà amb l’objectiu que segueixi sent un canal de comunicació àgil a l’hora de distribuir informació, aclarir dubtes i enviar àudios, traduïts en diversos idiomes (àrab, amazic, fula, mandinga, romanès, sarahule) perquè la informació pugui arribar a tothom.

Aquestes actuacions formen part del Pla d’acció territorial per a l’atenció sanitària dels temporers que ha elaborat, per segon any consecutiu, el Departament de Salut en col·laboració amb els Serveis Territorials a Girona dels Departaments d’Empresa i Treball, Drets Socials, Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’EAP de Torroella de Montgrí (SSIBE), l’EAP de l’Escala (Fundació Salut Empordà), l’EAP de Roses-Castelló d’Empúries (ICS), el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Consell Comarcal del Baix Empordà i els ajuntaments de la zona.

Els centres de busseig confien remuntar la temporada, durant l’agost

Submarinistes llançant-se a l'aigua a les Illes Medes. Foto publicada el 14 d'agost del 2021 (horitzontal)

Els centres de submarinisme de la Costa Brava confien en l’agost per intentar salvar una temporada que encara quedarà lluny de la del 2019. Es preveu, això sí, que aquest any sigui millor el que passat, quan hi va haver centres –sobretot, de la zona nord- que van patir fins a un 70% de pèrdues. Els de la part sud, des de l’Estartit fins a Blanes, han aguantat millor l’estocada. L’associació que els agrupa no amaga, però, que la variant delta i les restriccions han estroncat l’inici de l’estiu. El maig va ser un mes perdut i l’obligació d’haver-se de fer una PCR per viatjar ha retardat l’arribada d’estrangers. Sobretot, francesos. L’objectiu dels centres de busseig gironins, ara, és poder allargar la temporada fins a l’octubre o novembre.
De nord a sud de la Costa Brava, hi ha 55 centres de submarinisme. Es calcula que el sector dona feina directa a unes 350 persones (entre guies, instructors, patrons d’embarcació i personal auxiliar). L’any passat, la pandèmia va provocar que perdessin entre el 30 i el 60% de l’activitat.

Un percentatge que, en el cas dels centres de busseig situats més cap al cap de Creus, va arribar a enfilar-se fins al 70%. «De moment no tenim constància que n’hagi tancat cap, però sí que hi ha empreses que s’han hagut d’endeutar, es troben al límit i depenen d’aquesta temporada per poder continuar», admet la presidenta de l’Associació Costa Brava Sub, que agrupa 39 dels centres de busseig gironins.

L’estiu, però, ha costat d’arrencar. Perquè l’esclat de la variant delta i les restriccions als viatges internacionals han escapçat l’arribada de turistes estrangers. I això, com ja va passar al 2020, s’ha deixat notar de nou des de l’Estartit cap amunt (on depenen més dels francesos).

«Sí que és cert que a la Costa Brava centre i sud, on hi ha més client local, està essent un any prou bo; però a la part nord ho hem notat més», concreta Prat, que té el vaixell amb base a l’Estartit. «El client francès aquí hi ha arribat tard i no amb els nivells habituals», afegeix.

La presidenta de l’Associació Costa Brava Sub concreta que aquest 2021 «s’ha tornat a perdre la primavera». Sobretot, el mes de maig, que per a ells és clau. A més, quan les reserves començaven a animar-se, l’esclat de la variant delta va fer que tot tornés a trontollar. «Al juny ens vam haver d’espavilar per contractar laboratoris, però l’obligació de fer-se un test PCR per tornar a casa va frenar l’arribada de molts estrangers», lamenta Míriam Prat.

L’agost, cabdal

Ara, la situació va a millor. De fet, ho demostra que a més dels francesos, el sector ha començat a recuperar turistes habituals (com els belgues, i també alguns holandesos i alemanys). De moment, aquest agost s’està treballant, i els centres de submarinisme de la Costa Brava confien que això els permeti salvar la temporada. I si la pandèmia no ho trastoca, allargar-la fins entrada la tardor (als mesos d’octubre i novembre).

«Ens movem, però, en la incertesa de què pot passar amb els viatges internacionals», diu Prat. A més, la presidenta de l’associació tampoc amaga que encara es depèn de les reserves de darrera hora. «Sí que hi ha clients que ens han contractat amb antelació, però la pandèmia també ha comportat moltes anul·lacions», precisa.

L’associació, de moment, no ha posat números a l’afectació d’aquest 2021. Sí que les perspectives dels centres d’immersió, però, són tancar la temporada amb xifres millors de les de l’any passat. Ara bé, Míriam Prat també subratlla que encara s’estarà lluny de les del 2019. «Arribar-hi serà molt difícil, perquè hi ha molts clients que encara no s’atreveixen a venir; però esperem salvar la temporada i que sigui mitjanament bona», conclou.

«Han vingut per quedar-se»

Mascaretes, gel hidroalcohòlic i desinfecció constant dels equips s’han convertit en el dia a dia de les diferents sortides que fan els centres d’immersió. «La majoria d’aquests protocols es quedaran; crec que la pandèmia també ens ho ha ensenyat», admet la presidenta de l’associació.

Als vaixells no hi ha límit d’aforament, però com concreta Prat, sí que es mira que els qui s’embarquen siguin grups reduïts. De fet, el vaixell d’El Rei del Mar –el centre que gestiona la presidenta- ho exemplifica. A una de les sortides de busseig que es fa a la Meda Gran, s’hi embarquen una quinzena de persones.

Entre ells, hi ha un matrimoni d’Olot, Sara Barcons i Jaume Planas. Fa uns set anys que es van treure el curs de submarinisme i ja han fet unes 170 immersions. «El parc natural és una joia a una hora de casa», explica ella.

Sobre la pandèmia, admeten que la situació és «complicada per a tothom», però que al mar es pot trampejar. «En ser a l’aire lliure o dins l’aigua és difícil contagiar-te», diu Planas. «Portem bosses estanques, seguim els protocols i psicològicament, a mi m’ha anat molt bé fer submarinisme perquè em relaxa», hi afegeix Barcons.

Entre els qui s’han embarcat per fer busseig també hi ha un turista alemany, Srefan Quéro. Viu a Hamburg, sol passar les vacances a Torroella de Montgrí i fa quatre o cinc anys que hi busseja. «Guardem distàncies, ens posem mascareta fora de l’aigua i cada vegada es desinfecten els equips; em sento molt segur», subratlla, en referència als protocols per la covid-19.